En aquest apartat es posa a disposició del públic la producció doctrinal científica, sobre els diversos temes jurídics d’interès, que elaborin els membres de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat i els seus col·laboradors, en forma d’articles i en altres formats possibles, com comentaris, conferències, recensions, etc.
Responsabilitat i proteccionisme animal en matèria administrativa
La Secció de Dret Animal posa a disposició del públic un treball que amb el títol “Responsabilitat i proteccionisme animal en matèria administrativa” va ser donat a conèixer a INTERNET el 14 d’abril de 2016. Aquest document manté la seva vigència pràcticament intacta, i va ser elaborat per un membre de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat. L’objectiu d’aquest document és proporcionar dades jurídiques objectives i material divers de tipus filosòfic i moral, que puguin ser útils en la construcció de l’argumentari jurídic i filosòfic, ètic i sociològic necessari en defensa dels animals, des dels nivells més elementals als més amplis i absoluts. En aquest sentit, s’hi examina i analitza la legislació estatal i l’autonòmica corresponent a la matèria animal, i s’hi fa una especial referència a la normativa de Catalunya.
Delictes d’odi.
“Retornant l’odi amb odi es multiplica l’odi i augmenta la foscor d’una nit ja desproveïda d’estrelles” ( Martin Luther King, La força d’estimar)
Defineix la OSCE (l‘Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa) els delictes d’odi com a “tota infracció penal, incloses les infraccions contra les persones i la propietat, quan la víctima, el lloc o l’objecte són seleccionats per la seva connexió, relació, afiliació, suport o pertinença real o suposada a un grup que pugui estar basat en la raça, origen nacional o ètnic, l’idioma, el color, la religió, l’edat, la minusvalidesa física o mental, l’orientació sexual o altres factors similars, tant reals com suposats”. Aquests delictes d’odi estan motivats per la intolerància, pel rebuig frontal a aquells que són diversos, singulars. L’animadversió present en aquestes conductes es justifica en la singularitat de la víctima, real o suposada, a partir d’una selecció de característiques específiques que la distingeixen de la resta.
Els delictes d’odi no són fruit d’una moda; els delictes d’odi sempre han existit, però en aquest moment estan augmentant exponencialment per diversos factors socials, econòmics i tecnològics. Les forces i cossos de seguretat així com el poder judicial durant molts anys han bregat amb delictes que emparaven aquesta motivació, aquest odi cap a determinades persones, però la resposta en poques ocasions era la més adequada per manca d’eines legislatives i també per manca d’eines formatives. Recentment el Centre d’Estudis i Formació Jurídica Especialitzada ha elaborat el Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament de delictes d’odi i discriminació que té com a principal objectiu “ facilitar les eines pràctiques per a la investigació, policial i judicial, i per a l’enjudiciament d’infraccions penals motivades per l’odi o discriminació(…)”.
que efectua una sèrie de recomanacions per tal de superar les desigualtats de gènere existents en l’àmbit digital. En concret, el CESE considera que s’han d’adoptar mesures, principalment, en el sistema educatiu i en el mercat laboral, però també en els serveis públics i respecte la conciliació entre la vida professional i la vida privada.
L’objectiu d’aquest Reglament és afavorir la participació dels joves i de les organitzacions en activitats de solidaritat accessibles i de gran qualitat amb la finalitat de contribuir a reforçar la cohesió, la solidaritat i la democràcia a Europa, i en especial, a promoure la inclusió social.
