SENSIBILITAT, INTEL.LIGÈNCIA I CONSCIÈNCIA EN EL POP, COM A FONAMENT CIENTÍFIC I MORAL QUE RECLAMA LA REGULACIÓ DE LA SEVA PROTECCIÓ I BENESTAR (La Directiva Europea 2010/63/UE com a punt de partida)
Ha estat publicat a l’últim número de la Revista DIRECTUM, la 10, editada per Fòrum d’Advocacia de la Generalitat, la qual conté, entre diversos articles jurídics de gran qualitat, també un sobre Dret animal, dedicat al pop. Al respecte, el que es diu sobre aquest es pot fer extensiu, en bona part, a la resta de mol·luscs cefalòpodes, si bé el pop, per la seva idiosincràsia especial, té un tractament específic i detallat, tant quant a la seva consideració com a producte, recurs marí, com quant al tractament digne i considerat que mereix, amb respecte de la seva vida, la seva llibertat i, valgui la redundància, la seva dignitat.
L’exposat, detallat extensament per l’autor, s’utilitza com argumentació per justificar la procedència d’aturar el projecte que es vol dur a terme a les Illes Canàries sobre instal·lar una “macrogranja” de pops al mar, quelcom totalment aberrant, tant des del punt de vista estrictament científic, com des de la necessària vessant moral.
Una conclusió general a la que porta aquest treball, és que la dimensió moral de la nostra relació amb els animals i amb la Natura és quelcom obligat, ineludible i que no es pot obviar, so pena de pura simulació que vol amagar una realitat de les conseqüències de la qual no podem escapar. En aquest sentit, som a un moment paradigmàtic, el punt crucial de Fritjof Capra, una època eix en la que hem de determinar cap a on anem, si cap al cel o cap a l’infern, i que és quelcom que depèn totalment de nosaltres, del sistema de vida que sostinguem i del nostre comportament en el dia a dia entre nosaltres, amb la Natura i amb els animals, així també amb aquest ésser meravellós que és el pop.
PUBLICACIÓ DE LES NOVES LLEIS DE L’ESTAT SOBRE PROTECCIÓ DELS ANIMALS I SOBRE MALTRACTAMENT ANIMAL
Al BOE núm. 75, de 29 de març de 2023, han estat publicades dues importants lleis de l’Estat. Es tracta de la Llei Orgànica 3/2023, de 28 de març, de modificació de la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, en matèria de maltractament animal, i de la Llei 7/2023, de 28 de març, de protecció dels drets i el benestar dels animals.
La primera d’aquestes lleis es planteja com una necessitat de millora de la regulació actual en termes penals, atès que hi havia un important marge de millora, a més del fet de la consideració dels animals al sistema jurídic espanyol com a éssers vius dotats de sensibilitat, segons el reconegut al respecte per la Llei 17/2021, de 15 de desembre, la qual cosa s’ha de recollir al Codi Penal atenent al bé jurídic protegit en els delictes contra els animals, i que no és un altre que la seva vida, salut i integritat, tant física com psíquica. Com bé diu l’exposició de motius de la Llei Orgànica 3/2023, la necessitat d’abordar una reforma del Codi Penal per protegir el bé esmentat és una realitat confirmada per la pràctica processal en la qual es segueixen observant dificultats i buits que és precís solucionar, reduint problemes interpretatius.
Quant a la segona de les lleis esmentades, la Llei 7/2023, aquesta ha de ser benvinguda, sobretot tenint en compte que Espanya es caracteritza tradicionalment per ser un país dolent per als animals, i encara més en ser el país més bàrbar d’Europa quant al tractament dels animals, on per a una important part de la població un animals és això, un “animal”, com a sinònim de quelcom, i de quelcom que no té cap tipus de drets. Desgraciadàment les noticies ens proporcionen informació habitual bastant sobre la gran colla de brétols que tenim al país pel que fa al tractament dels animals. Així, la pretesa “festa” dels braus, tantes celebracions de correbous diversos, l’extensa activitat de la caça, el maltractament dels gossos dedicats a aquesta activitat, les macrogranges d’animals diversos, el que ha estat la tradicional caça del colomí, el tractament dels gats de carrer etc., configuren un país en el que és una desgràcia néixer animal per a un bon grapat d’aquests. Tenint en compte aquesta realitat, qualsevol pas endavant en la protecció dels animals és benvinguda, encara que sigui amb una llei com aquesta, que serà de trist record, com deriva de tota la polèmica que l’ha acompanyada, amb un partit, el PSOE, que ha estat més pendent de satisfer determinats col·lectius dels seus feus, en comptes d’encarar amb la dignitat exigible el que era aquest primer instrument estatal de protecció animal a un país que porta tants anys d’endarreriment en la matèria animal respecte d’altres. En relació amb això, la polèmica sobre els gossos, establint distincions en funció de la tasca a la que es dediquen, no es pot qualificar més que de “vergonya”, i evidencia què fàcil és tergiversar i manllevar el dret per utilitzar-lo com interessi en un moment determinat, i com si això no en tingués cap conseqüència. Això ha estat una malifeta, amb intenció dolosa, i això no ho podran negar mai els autors de la mateixa. Per això, els ciutadans conscienciats han de seguir fent la seva per tractar de salvar els animals de les situacions en les que es troben, amb fermesa, contundència i coratge, quelcom que no els falta.
Per tal de facilitar l’accés a les dues lleis esmentades a fi i efecte de treure’ls el màxim possible per a la defensa dels animals, a continuació figura el vincle per al seu accés.
Llei orgànica 3/2023, de 28 de març
LLEI VALENCIANA SOBRE PROTECCIÓ, BENESTAR I TINENÇA D’ANIMALS DE COMPANYIA
Al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana núm. 9553, de 14 de març de 2023, s’ha publicat la Llei 2/2023, de 13 de març, de la Generalitat, de protecció, benestar i tinença d’animals de companyia i altres mesures de benestar animal.
Al respecte, l’exposició de motius de la norma posa de manifest que amb el temps transcorregut la llei valenciana vigent fins aquest moment (la Llei 4/1994, de 8 de juliol) així com determinades mancances s’han vist reflectits en el fet que la seva aplicació no hagi estat l’eficaç que hauria estat desitjable, de manera que en l’actualitat es continuen produint accions i comportaments incívics que s’haurà de procurar tallar amb més fermesa mitjançant un nou instrument legal que garanteixi uns alts nivells de protecció, benestar i tinença responsable dels animals de companyia. Precisament, una eficàcia més gran en la defensa i protecció dels animals és quelcom que, com diu la nova llei, està d’acord amb la demanda social i l’interès general.
La llei es limita a l’àmbit dels animals de companyia, quelcom habitual en les lleis de protecció d’animals de les comunitats autònomes, fins i tot en els casos en els quals la llei corresponent es titula com de “protecció i benestar dels animals” i similar, sense establir distincions entre uns tipus d’animals i uns altres. En tot cas, la interiorització progressiva de la protecció dels animals de companyia com a quelcom desitjable i conformat com a convicció interna, és un pas previ molt important per avançar en la protecció i el respecte de tots els animals, ja siguin aquests de companyia, de producció o salvatges i de qualsevol altre tipus.
La nova llei valenciana es fa ressò del moment en el que es publica, quant a la modernitat del seu llenguatge i quant a la incorporació de novetats, tant respecte de l’anterior llei valenciana que la nova deroga, com respecte d’altres moltes lleis autonòmiques de protecció dels animals, com és el cas de la catalana. L’exposat es veu reflectit, ja d’entrada, en l’extens article 5, dedicat a les definicions procedents als efectes de la llei. En aquest sentit, sense pretendre ara fer una anàlisi detallada, té molt d’interès com en aquesta Llei 2/2023 s’incorpora la regulació de les colònies felines i també la dels santuaris d’animals. Al respecte, es defineixen l’activitat CER (captura, esterilització i retorn de gats comunitaris), colònies felines, gat comunitari, gestió integral de colònies felines, responsable de colònia felina, santuari d’animals, ésser sentent o sintent.
Solament tenint en compte el dit, la llei es planteja com un instrument bastant més modern i que pot ser al mateix temps un instrument molt avançat en la defensa i la protecció dels animals en l’àrea territorial sobre la qual és vigent. En aquest línia, si bé ja existeixen antecedents en matèria de colònies felines, també s’ha de destacar molt especialment la definició del santuari d’animals i la seva regulació, així com també el que sembla ser la primera vegada que es defineix per sí mateix el terme “ésser sentent o sintent”, com aquells “éssers amb capacitat per a tenir experiències com dolor i plaer, sofriment i gaudi, de manera subjectiva i individual”.
El cas, però, és la incongruència dels efectes que de la tal definició deriven solament per als animals de companyia, quan aquesta definició de “ésser sentent o sintent” s’ha d’aplicar a la generalitat dels animals, amb les conseqüències que n’haurien de derivar.
En tot cas som davant una llei molt interessant i, sobretot, important per aconseguir una millor protecció dels animals de companyia en el territori de la Comunitat Valenciana, i que pot ser guia exemplificativa per a moltes altres comunitats autònomes sobre com regular determinats aspectes. d’interès especial.
S’adjunta el vincle per facilitar l’accés a la norma.
APLICACIÓ A ESPANYA DE LA NORMATIVA DE LA UE SOBRE CONTROLS OFICIALS RELATIUS AL BENESTAR ANIMAL – PUBLICACIÓ DEL REAL DECRET 159/2023, DE 7 DE MARÇ
Al BOE núm. 57, de 8 de març de 2023, ha estat publicat el Reial Decret 159/2023, de 7 de març, pel qual s’estableixen disposicions per a l’aplicació a Espanya de la normativa de la UE sobre controls oficials en matèria de benestar animal, i es modifiquen diversos reials decrets.
Aquesta norma s’emmarca en el context de la reglamentació de la UE sobre controls oficials en matèria de benestar animal i de la protecció que en deriva. Es tracta, més concretament, del Reglament (UE) 2017/625 del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de març de 2017, relatiu als controls i d’altres activitats oficials realitzats per garantir l’aplicació de la legislació sobre aliments i pinsos, i de les normes sobre salut i benestar dels animals, sanitat vegetal i productes fitosanitaris, i pel qual es modifica una sèrie de reglaments. L’objectiu d’aquest reglament és l’aplicació d’un enfocament harmonitzat respecte dels controls oficials i d’altres activitats oficials efectuades amb la finalitat de garantir l’aplicació de la legislació de la UE relativa a la cadena agroalimentària.
L’esmentat reglament modifica set normes europees, de les quals dues són reglaments, i les altres són cinc directives, que varen ser transposades a l’ordenament espanyol amb cinc reials decrets.
Amb el Reial Decret 159/2023, de 7 de març, s’aprofita per realitzar algunes millores en els reials decrets al·ludits. Així:
-Es concreta, per tal de millorar la seguretat jurídica, el sistema sancionador aplicable a les dites normes.
-S’introdueixen canvis per millorar la coordinació i la cooperació corresponents.
-Es preveu la creació futura d’una Mesa de coordinació sobre benestar i protecció dels animals mantinguts amb finalitats agràries i per a l’aqüicultura.
-Per millorar la coherència i l’eficàcia de la regulació s’hi preveuen dues mesures relatives a millorar la informació referent a les dades procedents dels escorxadors i d’altres àmbits.
-Per atendre la Recomanació (EU) 2016/336, de la Comissió Europea en relació amb les normes mínimes per protegir els porcs en el que es refereix a mesures per minvar la necessitat de tallar la cua als porcs.
-Per disposar d’una eina que doni comptes sobre la implementació de mesures per garantir que els animals no experimentin dolor, patiments ni danys inútils, objectiu que és de compliment obligat. Així, en relació amb els porcs i les aus ja existeix l’obligació de disposar d’un pla de benestar animal a partir d’una determinada grandària de l’explotació. Al respecte, ara es considera necessari estendre aquesta previsió a totes les explotacions d’una manera esglaonada i proporcional al nombre d’animals de l’explotació afectada. .
-Per assegurar el registre de la mortalitat, en la mesura en què la mortalitat a les explotacions és una dada important ja què pot ser indicadora de manca de benestar. La normativa sectorial sobre porcs i aus de corral així ho estableix, de manera que ara es fa necessari estendre aquest requisit a d’altres produccions d’animals vertebrats.
-Per disposar d’un Centre Nacional de referència de benestar animal, de la mateixa manera que ja passa a d’altres països europeus, per tal de tenir accés a dades tècniques actualitzades, fiables i coherents.
-Per aclarir les disposicions relatives a les normes mínimes per protegir els vedells ja què aquestes poden induir a error quant als aspectes de les explotacions que no són d’aplicació en les explotacions amb menys de sis vedells i els vedells mantinguts amb llurs mares per ser alletats.
En definitiva, les modificacions normatives que conté aquest Reial Decret 159/2023, de 7 de març, han d’incidir de manera positiva en l’aplicació d’un conjunt important de normes sobre benestar i protecció dels animals de les explotacions ramaderes, per tal de fer-les més efectives. En tot cas, la millor protecció és no menjar-se aquests animals i posar fi a una modalitat d’explotació de la vida que és absolutament innecessària.
Per al millor accés de la norma s’adjunta a continuació el vincle corresponent-
Reial Decret 159/2023, de 7 de març.
COMERCIALITZACIÓ DEL CONSUM DE GRILL DOMÈSTIC I DE LARVES D’ESCARABALL PILOTER
Al DOUE núm. L 002, de 4 de gener de 2023, es va publicar el Reglament d’Execució (UE) 2023/5 de la Comissió, pel qual s’autoritza la comercialització de pols parcialment desgreixat de Acheta domesticus (grill domèstic) com a nou aliment i es modifica el Reglament d’execució (UE) 2017/2470.
Per altra part, al DOUE L 005, de 6 de gener de 2023, es va publicar un altre Reglament d’Execució (UE) 2023/58 de la Comissió, pel qual s’autoritza la comercialització de les formes congelada, en pasta, dessecada i en pols de les larvees de Alphitobius diaperinus (escaraball piloter) com a nou aliment i es modifica el Reglament d’Execució (UE) 2017/2470.
L’interès d’aquestes normes, quant al que afecta al Dret animal, rau en donar a conèixer una utilitat de consum d’uns éssers bastant oblidats, com són els insectes, que en la visió general humana no són especialment considerats ni respectats, no obstant la seva importància vital per a la nostra supervivència, i no obstant també de què en el cas de les dues reglamentacions esmentades s’està parlant d’uns tipus que solen caure bastant millor que d’altres. No obstant això, la realitat és que els insectes són animals portentosos, les capacitats dels quals encara ens són bastant desconegudes, a més del fet de què tenen una importància cabdal per al manteniment de la vida al planeta i de l’equilibri ecològic. Més valdria invertir en aprofundir sobre aquesta part tan important de la vida a la terra que no tanta pretensió de contacte amb suposades intel·ligències extraterrestres que, si existeixen i contactem amb elles, segurament ens tractaran com nosaltres als insectes.
L’ús dels insectes per al consum humà, així en el cas del grill domèstic o de les larves de l’escaraball piloter, com és el cas que ens ocupa, és quelcom cada cop més estès, i com qui no vol, d’una manera dissimulada. Però el cas és que això no deixa de presentar un exemple més d’una modalitat d’explotació animal que és innecessària, ja què aquests insectes no deixen d’actuar com un segon nivell en el consum de l’energia, quan seria molt més fàcil consumir directament el que ens ofereix el món vegetal. Dit això sense ara fer esment dels possibles problemees al.lèrgics als que les dues normes citades fan referència, atesa la presència en els seus teixits de components propis o similars als dels crustacis, de manera que l’al.lèrgia al crustaci podria determinar també l’al.lèrgia als insectes al.ludits.
La tendència a crear macrogranges de tot tipus d’animals és encara una malaltia humana, abocada a destruir encara més el medi, la qual cosa és bastant lògica, si tenim en compte que parlem d’una activitat totalment contrària a la Natura. Per això, el que no es correspon amb les lleis naturals està abocat a la seva pròpia autodestrucció. Solament hem de veure com s’està quedant el planeta. I la solució no és precisament passar a menjar-se als insectes, al capdavall, una modalitat més d’animals, sotmesos a l’ànsia devoradora de la humanitat i a la cobdicia derivada del desig il.limitat de benefici econòmic, a costa del que sigui.
Atès l’interès de le dues normes citades, sobretot per prendre consciència de què espera als pobres grills i a les pobres larves d’escaraball piloter, i esperant que això serveix per estar atents a la composició dels aliments i evitar aquells que aportin els teixits d’aquests animals, quelcom que al mateix temps anuncia quin és el nostre futur, s’adjuntes les dues disposicions per a la seva millor consulta.
Comercialització de pols desgreixat de grill domèstic
Comercialització del consum de larves d’escaraball peloter
CELEBRACIÓ DEL DIA INTERNACIONAL DELS DRETS DELS ANIMALS EL 10 DE DESEMBRE DE 2022
Avui dia 10 de desembre de 2022, es celebra, un cop més, el Dia internacional dels drets dels animals, el qual es commemora des de l’any 1997, amb l’objectiu de què la ciutadania prengui consciència de la realitat que els envolta, com a éssers mereixedors de reconeixement de la seva sensibilitat i del que en deriva, éssers amb els que compartim el món i que tenen tant de dret a ocupar com nosaltres, i que no han rebut fins ara el tracte més adient, en haver estat aquest presidit majoritàriament per l’explotació i la crueltat, l’abús i la desconsideració.
En relació amb la celebració d’aquest dia el qual motiva molts actes al món, i que són implementats per tal de reflexionar sobre la situació esmentada, no sobra mai la cita de Gandhi, quan va dir que un país o una civilització es pot jutjar per la forma en què tracta els seus animals. I, en relació amb això, el resultat no pot ser més decebedor, perquè contràriament al que pensa la majoria de ciutadans, no és el tracte als animals de companyia o mascotes el que determina el nivell de resposta social, sinó moltes més actuacions, d’entre les quals es poden citar alguns exemples, com és el cas de la pràctica de la caça, és a dir, matar animals per plaer, per “esport” es diu; el tracte que donem als animals que es diuen “de producció”, destinats a ser menjats, però que també formen part d’un entramat industrial-empresarial explotador que solament cerca el benefici, fonamentant un sistema de cria que és radicalment contrari al que és el respecte més elemental als animals i que va totalment i absolutament en contra de la seva etologia, i que seria ben fàcil de solucionar, així deixant de consumir-los, quelcom innecessari i totalment prescindible; la utilització d’animals en activitats circenses i d’espectacles, en activitats esportives diverses; el tret al colomí, vergonya entre les vergonyes; el manteniment en zoològics, concebuts com un negoci i no amb veritables intencions formatives i de conservació, les quals en tot cas no haurien d’anar contra la naturalesa dels mateixos animals; la destrucció dels hàbitats naturals, que amenaça de tan gran manera la biodiversitat; l’abús en l’explotació mitjançant el sistema de piscifactories i similars, com es vol dur ara a terme amb els pops; la mateixa activitat d’experimentació utilitzant animals, en un molt gran nivell sense justificació i que també és, almenys en una part molt important de supòsits, totalment innecessària i prescindible, i que constitueix un dels àmbits en el que més abusos es cometen en nom d’unes pretensions científiques que pretenen ser objectives i asèptiques i que no ho són de cap manera, i sobre la qual cosa s’evita el debat públic – solament s’ha de veure el silenci entorn d’aquest tema i els fets que de tant en tant surten a la llum.
Per tant, hi ha moltíssim per fer, hi ha moltíssima feina, i cal no oblidar que el mateix respecte dels drets humans – agradi o no – , i que també es celebra aquest dia 10 de desembre, està també vinculat al respecte dels drets dels animals. La violència comença amb els animals, i a partir d’aquesta, la utilització de la violència per trepitjar els drets de les persones s’ensinistra en com es tracta als animals. Com de la mateixa manera s’ensinistra la insensibilitat i la desconsideració. Solament cal atendre a l’embrutiment de la sensibilitat que comporta treballar a un escorxador, tallant cada dia el coll de centenars d’animals, però també utilitzant-los en experimentació, fent-los en nom de la Ciència i d’una pretesa cerca del benefici humà (moltes vegades un benefici per a les multinaiconals farmacèutiques) tot tipus de “perrerías” (ja ho diu bé la paraula en castellà). Reflexionem sobre tot això.
SANITAT I PROTECCIÓ ANIMAL DURANT EL TRANSPORT. NOVA REGULACIÓ ESTATAL
Al BOE núm. 287, de 30 de novembre de 2022, ha estat publicat el Reial Decret 990/2022, de 29 de novembre, sobre normes de sanitat i protecció animal durant el transport.
Es tracta d’una norma important que sembla que s’ha fet ressò dels tràgics esdeveniments que es van produir no fa gaire temps, en relació amb el transport en vaixell dels anomenats “animals de producció” (denominació cosificadora en grau extrem) que per diversos motius no varen ser acceptats en destinació i que varen estar vagant pel mar fins que van poder tornar a origen, on van ser sacrificats desprès d’un període llarg de patiment extrem durant el qual van morir molts dels animals en unes condicions deplorables.
El preàmbul de la norma té el seu interès, en la mesura en què exposa el marc normatiu que justifica la norma, arrencant del Reglament (CE) núm. 1/2005, de 22 de desembre de 2004, relatiu a la protecció dels animals durant el transport i les operacions que en són connexes i pel qual es modifiquen determinades directives; continua amb el Reial decret 751/2006, de 16 de juny, sobre autorització i registre de transportistes i mitjans de transport d’animals i pel qual es crea el Comitè espanyol de benestar i protecció dels animals de producció; la Llei 32/2007, de 7 de novembre, per a la cura dels animals en llur explotació, transport, experimentació i sacrifici, en la qual es va establir un règim sancionador en la matèria; el Reial decret 542/2016, de 25 de novembre, sobre normes de sanitat i protecció animal durant el transport, etc.
El preàmbul es fa ressò de què el transport dels animals és una activitat complexa, dins la qual també destaca que en la regulació i el control de l’activitat corresponent es poden veure implicades diverses autoritats competents, fins i tot de diversos països, que treballen en àmbits diferents, tals com són la seguretat vial, el comerç, la sanitat animal o la protecció dels animals durant el transport.
En la norma s’aprecia una clara i decidida intenció de protegir i assegurar el benestar dels animals durant el seu transport. S’hi inclou el relatiu als animals de companyia, a partir del Reglament (UE) núm. 576/2013, del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de juny de 2014, relatiu als desplaçaments sense ànim de lucre d’animals de companyia, on s’estableixen els requisits zoosanitaris aplicables als desplaçaments sense ànim comercial d’aquest tipus d’animals així com les normes del control de la conformitat dels desplaçaments esmentats.
A partir de l’exposat, l’objecte de la norma és establir disposicions d’aplicació a Espanya de la normativa europea sobre la protecció dels animals durant el transport i les operacions que en són connexes, segons el Reglament (CE) núm. 1/2005, abans esmentat, en el que afecta a: Autorització i registre de transportistes; autorització i registre de mitjans de transport i contenidors; documents de transport; formació del personal i registre de persones amb certificat de formació (on destaca especialment el referit a la formació en matèria de benestar animal); obligacions de transportistes i altres operadors; punts de salida de la UE.
En el contingut regulat, el relatiu a la protecció i el benestar dels animals té una previsió i regulació important. Ara és qüestió de què aquesta normativa es compleixi com pertoca i que l’Administració dediqui el mitjans inspectors, policials i sancionadors necessaris per assegurar el seu compliment efectiu.
Per tal de facilitar la disponibilitat de la norma comentada, s’adjunta a continuació el vincle corresponent per al seu accés.
Reial Decret 990/2022, de 29 de novembre
EN OCASIÓ DE LA PROHIBICIÓ PER CARLES III D’ANGLATERRA DEL FOIE GRAS A CASA SEVA, LA CONSIDERACIÓ DE LA PRODUCCIÓ DE FOIE GRAS COM UN SUPÒSIT NORMALITZAT DE PUR MALTRACTAMENT ANIMAL I CONTRARI A L’ESSÈNCIA I EL FONAMENT DE LES LLEIS DE PROTECCIÓ ANIMAL
En ocasió de la noticia sobre que el rei Carles III d’Anglaterra ha prohibit el consum de foie gras a casa seva (és a dir, a tots els seus palaus), a Público Diario s’ha publicat un article molt interessant en el qual, en ocasió d’aquest fet, es torna a plantejar la procedència i necessitat de prohibir la producció de foie gras, atesa la seva caracterització com una activitat de maltractament animal pur i dur.
A partir d’això, es fa referència a la situació en diversos països de la producció esmentada, sobre la qual cosa s’ha de destacar com la producció d’aquest menjar, autèntica desgràcia per als pobres animals afectats, està prohibida ja a 18 països, entre els quals es troben Argentina, Dinamarca, República Txeca, Finlàndia, Israel, Turquia, Alemanya, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Noruega, Polònia, Suècia, Suïssa, Països Baixos, Regne Unit, i diversos estats dels Estats Units. Alguns d’aquests països i estats dels Estats Units s’estan plantejant prohibir també la venda, importació i, fins i tot, el consum, a l’estil de Califòrnia (que no oblidem que és un estat més poblat que Espanya). La Índia ja va prohibir la seva importació.
A aquestes alçades, no es pot dubtar que la producció de foie gras és un clar exemple de maltractament animal dels pitjors que es coneixen, una autèntica tortura que cap país ni ciutadà amb una mínima moral pot admetre ni permetre, a més de tractar-se d’un producte innecessari per a viure.
Les condicions horroroses que la producció d’aquest producte comporta per als animals que en són les víctimes, justifica per si sol abandonar totalment aquesta pràctica productiva. Hi ha al respecte més que informació, de manera que ara ja ningú no pot al.legar desconeixement.
Per altra part, si bé la normativa sobre protecció i benestar dels animals constitueix l’exemple principal de la hipocresia humana en el plànol normatiu, el cas de la producció de foie gras és dels que depassa els mínims de presentabilitat amagadora possible. Es pot dissimular en el tema dels toros amb el conte de la seva valoració cultural, que encara se la poden creure molts; es pot dissimular en què és necessari menjar porcs, ovelles, cabres, conills, vedells, perquè es necessiten per menjar (encara que una dieta vegetariana i fins i tot vegana ja cobreix les necessitats alimentàries de la major part de la humanitat); es pot dissimular amb l’enganyifa de què cal que els caçadors matin determinats espècies animals perquè sinó aquestes desequilibren el medi ambient i és clar, els caçadors són els salvadors de la Natura (tot pura mentida però que és difícil acabar de desmuntar en un sector important de la ciutadania); etc., etc. Però pel que fa a la producció del foie gras aquí ja no es pot dissimular. Es tracta d’una activitat brutal, horrorosa, i de la que els nostres descendents es sentiran més que avergonyits en un futur, en ser una conducta pròpia d’un estat primitiu i bestial de la humanitat (demano perdó a les bèsties per l’ús de la paraula que al capdavall es relaciona amb elles).
Ja està bé de seguir negligint i falsificant les normes de protecció i benestar dels animals. Si en aquestes es reconeix que l’animal és un ésser sensible, dotat de … i bla, bla, això és d’aplicació a tot tipus d’animal, i el que no és de rebut es començar amb la típica remissió a la normativa pròpia de tal tipus d’animal, com no sotmès a la llei de protecció corresponent (no és per tant un ésser amb les condicions al·ludides ?) i que per tant es regeix per la seva normativa pròpia, que no el protegeix en absolut, sinó que simplement el tracta com el producte que es considera que és (cas dels animals “de producció”, els d’experimentació, els toros, etc.).
En el cas dels animals d’experimentació, es dona la circumstància de la contradicció legal flagrant que hi ha entre la seva utilització per a proves experimentals diverses, en base a una activitat que nega la resposta adient a totes les seves necessitats etològiques, i no obstant això considerar-los adequats per fer-ne les proves corresponents en base a la seva sensibilitat i condicions que s’estimen properes als dels humans (amb variacions segons les espècies desafortunades utilitzades), almenys quant a les seves respostes a l’aplicació d’actuacions experimentals de les que haurien de derivar productes i activitats que desprès s’haurien d’aplicar als humans, si és que surten bé. Aquest és un dels casos més aberrants d’utilització dels animals contra els seus interessos més elementals i, en conseqüència, contra els seus “drets naturals” (sí, he dit drets naturals, no obstant el que pensen els positivistes, més de moda en els temps nihilistes que corren, i més vinculats a una visió materialista de la vida que no comparteixo en absolut). Utilització contra el seu dret a la vida, a la integritat física i moral, a la llibertat, i a gaudir de l’existència, i contra la qual cosa l’humà exerceix un dret que s’ha atribuït ell mateix i que només es fonamenta en la força, la coerció i l’abús. Marca així el camí que seguirà amb nosaltres qualsevol civilització més avançada amb la que contactem. Ja poden anar amb compte amb nosaltres, que som molt perillosos contra aquells més febles que nosaltres, i sinó que li preguntin a tots els animals i a les espècies ja desaparegudes.
Per tant, el que queda clar és que els avenços en matèria de protecció i benestar dels animals no està tant lligat a l’aprovació de lleis (que ja d’entrada es salten els més obligats a complir-les) com més bé a la interiorització i assumpció del respecte als animals, com a conseqüència d’un nivell més elevat de sensibilitat envers ells, que és quelcom més fort que les punyeteres lleis de protecció animal que tant costa de tirar endavant i que tant costa d’aplicar i d’interpretar d’una manera veritablement favorable per als seus destinataris. Precisament això és causa d’una desafecció més profunda i cada cop més estesa per part d’una ciutadania responsables, que veu el poder dels lobbis diversos (així de la caça, de la carn, dels toros …) que són els que treuen més profit d’un sistema polític i administratiu que es plega a les seves demandes i interessos sectorials.
Al respecte, el debat actual sobre el projecte de llei de protecció animal, avui al Congrés dels Diputats, n’és un bon exemple. Sembla mentida que a aquestes alçades s’hagi de discutir la procedència de protegir de manera igual a un gos sigui qui sigui la tasca a la que aquest es dediqui, sembla mentida que es qüestioni la prohibició de tret al “pichón”, sembla mentida que es continuï pretenent que tants animals quedin fora de l’àmbit de protecció i, al final, haver-se de limitar als animals de companyia, que és molt possible que sigui el que passi finalment amb la llei; sembla mentida que la defensa dels animals es vinculi per l’extrema dreta a posicions d’esquerra d’aquelles que tant odien, quan no és tracta més que d’un tema de sensibilitat envers la resta d’éssers del nostre planeta (en el marc del que algú ha posat de moda com a “comunisme o llibertat” de manera que tot el que olori a interès general, públic, progrés social, resulta que ara és comunisme que es contraposa a una suposada llibertat, que solament és d’alguns per fer el que els doni la gana, a costa de l’interès general de tots), però el cert és que si tant d’odi destil·len ja també en relació amb les persones (solament s’ha de veure què és el que està passant a tota Europa amb l’extrema dreta pel que fa a les dones, tal i com es posa de manifest en el recent Dictamen del CESE sobre igualtat de gènere, i especialment al Dictamen del CESE sobre una proposta de Directiva sobre la lluita contra la violència de gènere, publicats els dos al DOUE C 443, de 22.11.2022) doncs no és tant estrany el posicionament que sostenen en relació amb els animals. En tot cas, per alguna cosa Espanya és el país més bàrbar d’Europa en relació amb el tractament dels animals, de manera que costa també d’entendre que en aquest context, un partit com el PSOE, que és qui ha tirat endavant el projecte esmentat, juntament amb Podemos, i que són els principals protagonistes de la norma projectada, s’hagi fet marxa enrere en relació amb el tema dels gossos.
Per tant, benvinguda sigui la noticia sobre la decisió del rei Carles III d’Anglaterra, i mai serà suficient la insistència sobre prendre en consideració com maltractem als animals, sobre la qual cosa el consum de foie gram i no solament la seva producció n’érs un bon exemple; com és de necessari canviar radicalment aquesta actitud per aconseguir un món millor, i com aquest maltractament està lligat al nostre destí. El que els hi fem està lligat amb el que rebrem i ho determina.
Atès el seu interès des del punt de vista dels aspectes normatius que posa de manifest, s’adjunta a continuació el vincle per accedir a la noticia esmentada.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
Article de Público Diario: El fuagrás engorda su mala reputación
PUBLICADA LA REGULACIÓ DE LA FORMACIÓ SOBRE BENESTAR ANIMAL DEL PERSONAL QUE TREBALLA A LES GRANGES AVÍCOLES
Al DOGC núm. 8794, de 16.11.2022, ha estat publicada l’Ordre ACC/242/2022, d’11 de novembre, per la qual es regula la formació del personal que treballa a les granges avícoles.
La formació corresponent inclou la relativa al benestar animal, tractament biocida, gestió ambiental, i lluita contra el canvi climàtic.
La norma distingeix dues modalitats. Aquestes són:
- La modalitat A, que d’entre tres cursos inclou un Curs de benestar animal per a persones titulars i personal d’explotacions avícoles, establert a l’article 2.1.a) del Decret 253/2008, de 16 de desembre, pel qual es regulen els cursos de formació en benestar animal (actualment de caràcter obligatori per a explotacions avícoles de carn). Els altres dos cursos són referits, respectivament, a manipulació i aplicació de productes biocides en l’àmbit ramader; i a gestió ambiental i de lluita contra el canvi climàtic.
- La modalitat B, que inclou el mateix curs de benestar animal de la modalitat A i, a part, un altre curs de deu hores sobre matèries relacionades amb biocides, sanitat animal, higiene, gestió ambiental i lluita contra el canvi climàtic.
Els cursos són impartits per les escoles agràries o bé per entitats validades segons l’Ordre AAM/7/2015, de 13 de gener, sobre el procediment per a la validació de cursos per a la millora de la qualificació professional agroalimentària i del medi natural.
En relació amb els cursos sobre benestar animal, el citat Decret 253/2008, de 16 de desembre, pel qual es regulen els cursos de formació en benestar animal, té per objecte regular la tipologia, el contingut, l’organització i l’homologació dels cursos corresponents que han de rebre totes les persones que realitzin el maneig d’animals a les granges dins l’àmbit territorial de Catalunya.
Per a millor coneixement de la norma comentada a continuació s’adjunta el vincle per a la seva consulta.
Ordre que regula formació en benestar animal
RECOMANACIÓ DEL PARLAMENT EUROPEU SOBRE LA PROTECCIÓ DELS ANIMALS DURANT LLUR TRANSPORT
Recentment va ser publicada una interessant recomanació del Parlament Europeu, la qual va aparèixer al DOUE C 336, de 2 de setembre de 2022, i que és la següent: “Recomanació del Parlament Europeu, de 20 de gener de 2022, al Consell i a la Comissió a rel de la investigació sobre les al·legacions d’infracció i de mala administració en l’aplicació del Dret de la Unió en relació amb la protecció dels animals durant el transport dins i fora de la Unió”
Aquesta actuació es relaciona, entre d’altres temes, amb els tràgics exemples que s’han donat en els últims temps, relatius al transport d’animals de ramaderia a països tercers, que per diversos motius no varen ser acceptats en destinació i que van estar vagant pel mar, en uns vaixells, en unes condicions lamentables i espantoses, per acabar finalment sent sacrificats en l’últim port que els va acollir. Igualment es relaciona amb la problemàtica que deriva de la falta de respecte de les previsions de la normativa UE que regula el transport dels animals, la manca de formació i moltes vegades de sensibilitat dels transportistes, la manca de formació i de sensibilitat dels funcionaris que haurien de controlar el tema, i la insuficiència de mitjans destinats a perseguir i sancionar les infraccions corresponents.
La recomanació constitueix un bon treball, i almenys posa de manifest un cop més que la UE és, amb diferència, l’únic territori al món on el tema del benestar animal està acollit a nivell normatiu i institucional, fent-se ressò de la inquietud i interès sobre aquesta matèria per part d’un cada cop més gran nombre de persones. Sense que la situació sigui per tocar campanes, s’ha de reconèixer la realitat esmentada.
La recomanació s’estructura en els apartats següents: Resultats generals; Aplicació del Reglament (CE) 1/2005 – que és el Reglament (CE) 1/2005, de 22 de desembre de 2004, relatiu a la protecció dels animals durant el transport i les operacions connexes-; Procediments d’autorització i aprovació del mitjà de transport; Controls i recopilació i intercanvi de dades; Temps de viatge i períodes de descans; Aptitud per al transport i categories d’animals vulnerables: animals no deslletats, gestants i al final de la seva vida productiva; Espècies no cobertes adequadament pel Reglament (CE) 1/2005 (es tracta dels peixos i d’altres animals aquàtics); Disposicions específiques per al transport per mar; Transport d’animals vius a països tercers (que toca l’important tema de portar els animals a països on no hi ha un nivell de respecte que sigui equivalent al de la UE, i on realment ni se li aproximen ni de molt lluny). Acaba el text reclamant als estats membres de la UE una activitat d’informe anual sobre una sèrie de qüestions vinculades amb l’exposat.
El punt 1 de la recomanació ja és per se destacable, en la mesura en què subratlla que han de garantir-se en tot moment totes les condicions necessàries per vetllar pel benestar dels animals durant el transport per a tots els animals transportats, amb independència de llur espècie, edat, categoria o estat físic, la durada del viatge o el mitjà de transport, inclosos els tercers països.
El text coincideix amb el Tribunal de Comptes Europeu en què si bé la UE compta amb algunes de les normes sobre benestar animal més estrictes, el cert és que aquestes no s’apliquen de manera adient a tots els estats membres. Per altra part, constitueix quelcom molt destacable que el Parlament Europeu insisteix en què dins l’estratègia “De la granja a la taula” es recorda la importància d’avançar vers un consum d’aliments més saludable, d’origen vegetal, equilibrat i sostenible. És a dir, encara que solament sigui per l’interès egoísta, projectat únicament sobre nosaltrs mateixos, ja fins i tot per això val la pena de vetllar pel benestar dels animals.
També s’ha de destacar molt especialment el fet que el Parlament recorda als estats membres que segons jurisprudència reiterada es poden establir normes nacionals més estrictes per protegir els animals durant el transport, sempre que siguin conformes amb l’objectiu principal del Reglament (CE) 1/2005. És important aquest recordatori, més tenint en compte que els països de la UE normalment s’atenen al que estableixen les normes de la UE però no van més enllà.
El relatiu a la vessant formativa de transportistes i funcionaris relacionats amb el transport dels animals i la necessitat d’aprofundir en la literatura científica sobre benestar animal, conformen també un aspecte sobre el que el Parlament Europeu insisteix especialment, ateses les positives conseqüències per al benestar animal que en podrien derivar. Quant als funcionaris, tenir la formació adient i els mitjans necessaris tindria un efecte molt important sobre el compliment de la normativa, sobre tot si al dit s’afegeix la reivindicació de la recomanació que demana als estats membres que realitzin controls sense avís previ, mitjançant les autoritats competents de la planificació i l’execució del transport d’animals.
Un punt, d’entre el gran nombre dels que són tractats en la recomanació, el constitueix la defensa de la possibilitat d’instal·lar sistemes televisius en circuit tancat en els mitjans de transport, als efectes d’un control directe i efectiu en els mitjans de transport a llarga distància, prestant una atenció especial a les operacions de càrrega i descàrrega, en ares de la protecció del benestar animal i amb la mirada posada en defensar els operadors que compleixen amb les normes front a la competència deslleial. En tot cas, també es posa de relleu que en tal supòsit s’ha de garantir al llarg de tot el procés el relatiu a la protecció de dades i el dret a la intimitat, incloent el que afecta als que no participen en el transport i que poden ser gravats sense ser-ne conscients. Els vídeos haurien de ser conservats durant un determinat termini i posar-los a disposició de les autoritats competents quan procedeixi.
En relació amb aquest tema, realment el que procedeix és aplicar la normativa vigent, així la que pertoca al cas d’Espanya i Catalunya, on és un cas real el fet de ser gravat constantment sense saber-ho, sense que això sigui veritablement un problema. Custodiant les gravacions durant un període determinat, concretant les persones que de manera justificada poden veure les gravacions, i destruint-les passat el termini corresponent, doncs això ja comportaria un règim que no trobaria cap objecció a ser implementat en el cas del transport dels animals, tal i com ja està previst en el cas espanyol amb els escorxadors, d’acord amb el Reial decret 695/2022, de 23 d’agost, pel qual s’estableixen mesures per al control del benestar dels animals als escorxadors mitjançant la instal·lació de sistemes de videovigilància.
Fins aquí un molt petit resum d’algunes de les coses d’interès a la recomanació, no de les coses més interessants, perquè l’interès de primera l’ofereix no solament l’exposat sinó una gran part del contingut del document, del qual és important destacar, com a colofó, la sensibilitat que posa de manifest, quelcom que no pot faltar en tractar dels animals, de la seva protecció i benestar, dels seus drets i de la dignitat que els pertoca, atès que no parlem de coses. I en relació amb això, és important insistir en què la naturalesa humana – en la majoria d’humans perquè, certament, també n’hi ha de degenerats -, hi ha un rebuig natural a fer mal a un ésser viu, i tot el que això implica és repudiat, com es posa clarament de manifest en què cap AMPA col·legial organitza visites als escorxadors per veure com matem els animals, com són esquarterats i com es converteixen en productes alimentaris. A partir de la realitat de l’exposat, totes les activitats vinculades a l’explotació industrial productiva dels animals són embrutidores, i solament es poden continuar realitzant després d’un temps, i en base a una intensa dessensibilització. Al respecte, tampoc no tenim dret a què uns humans hagin de passar per això perquè la resta podem menjar els animals sense càrrec de consciència.
Atès el veritable interès de la recomanació, s’adjunta el vincle corresponent per al seu accés.
Recomanció Parlament UE. Protecció animals en llur transport
LLEI BASCA DE PROTECCIÓ DELS ANIMALS DOMÈSTICS
Al BOE 204, de 25 d’agost de 2022, es va publicar la Llei 9/2022, de 30 de juny, de protecció dels animals domèstics, la qual va entrar en vigor el 18 d’agost, i va suposar un gran avenç respecte de l’anterior llei a la qual ha substituït (la Llei 6/1993, de 29 d’octubre, de protecció dels animals), de manera que actualment es pot considerar aquesta nova llei basca com una de les lleis autonòmiques sobre protecció dels animals domèstics més àmplies en relació amb les finalitats de protecció que hi preveu.
L’objectiu principal d’aquesta llei es centra en el conjunt dels animals domèstics, essent la norma principal per a la protecció dels animals de companyia i servint de norma complementària pel que fa als animals de producció i de renda, així com en relació amb d’altres espècies que no estan emparades per una normativa específica. En aquest sentit, destaca el fet que l’article 3.2 de la llei preveu la seva aplicació tant per als esmentats animals de producció com també per als animals d’experimentació i altres finalitats científiques en el no previst en la seva normativa sectorial d’aplicació, així com en el que afecta a les infraccions i sancions previstes en la mateixa llei. En aquest moment no se sap quin joc pot donar aquesta previsió, atès que fins ara totes les normes sobre protecció dels animals quan es tracta dels d’experimentació es remeten a la seva normativa específica sense més.
Té interès destacar a la llei la prohibició del sacrifici (sacrifici zero) dels animals domèstics recollits a la via pública i que es trobin en un centre de recollida (article 18), la previsió específica de què en haver recollit un animal de renda o de producció sense identificar aquest pugui ser lliurat a espais d’acollida amb capacitat de recepció (article 15.1. paràgraf tercer) la qua cosa és una gran novetat, i la inclusió concreta del relatiu a les colònies de gats, definides a l’article 2.16 com “Colònia felina urbana”, que és definida com a grup de gats que s’asseu en una determinada zona pública del municipi i que viuen en estat de llibertat o semillibertat. Aquestes colònies són objecte de regulació més detallada a l’article 28 de la llei, el qual constitueix un bon model com a regulació a imitar en el cas de Catalunya, que està mancada d’una normativa semblant.
Per a la millor consulta de la llei s’adjunta el vincle per al seu accés.
Llei 9/2022, de 30 de juny, de protecció dels animals domèstics
MESURES PER CONTROLAR EL BENESTAR DELS ANIMALS EN ELS ESCORXADORS AMB SISTEMES DE VIDEOVIGILÀNCIA
Al BOE núm. 203, de 24 d’agost de 2022, va ser publicat el Reial Decret 695/2022, de 23 d’agost, pel qual s’estableixen mesures per al control del benestar dels animals als escorxadors mitjançant la instal·lació de sistemes de videovigilància.
Al preàmbul de la norma citada, partir de la conceptuació del benestar dels animals com a valor comunitari, segons l’article 13 del Tractat de Funcionament de la UE, i de la seva acollida a la Llei 17/2021, de 15 de desembre, de modificació del Codi Civil, la Llei Hipotecària i la Llei d’Enjudiciament Civil, sobre el règim jurídic dels animals, es remarca la configuració d’aquests al Dret Intern com a éssers vius dotats de sensibilitat. Per altra part, el mateix preàmbul de la norma constata que el benestar dels animals és quelcom d’interès públic creixent que influeix en la població a l’hora d’escollir els productes que consumeix.
Dit això, s’hi considera que hi ha àmbits en els que les obligacions relatives a assegurar el benestar animal es poden veure compromeses, la qual cosa és una forma eufemística de dir que el maltracte als animals està a l’ordre del dia amb més freqüencia del que pugui semblar, de manera que la norma preveu la instal·lació de càmeres per a la videovigilància, així com estableix els requisits per a llur col·locació i funcionament. De fet, en els últims temps s’ha posat de manifest pels mitjans diversos supòsits de mala praxis en relació amb els animals anomenats “de producció”, en relació amb el seu transport i, també, la seva matança, amb comportaments absolutament rebutjables en el tracte als animals. La instal·lació de les càmeres indicades hauria d’ajudar a evitar aquestes penoses situacions.
El cert és que la norma, amb independència de la seva veritable utilitat en el marc del que està vigent (és a dir, en relació amb un sistema de vida que admet l’explotació despietada dels animals per destinar-los a un consum alimentari que ha estat demostrat científicament que és absolutament innecessari, i amb una absoluta indiferència per part de la majoria de la població humana pel que fa a l’immens patiment que això genera), no deixa de continuar sent una trista solució a una situació absolutament mancada de compassió, com és el sistema de producció i d’execució d’uns animals que tenen tant dret a la vida com els seus consumidors, i que passa per unes condicions de treball per als humans que se’n dediquen que no poden menys que deixar-los buits dels més elementals sentiments de compassió i de pietat. És difícil mantenir la integritat moral personal quan hom es passa tot el dia, un darrere un altre, assassinant animals, i sabent en el seu fur intern que el que està fent no està bé.
Per altra part, el “tuf” especista de la norma es posa de manifest quan diu allò de què, a més, la milora de la protecció dels animals en el moment del sacrifici contribueix a millorar la qualitat de la carn. Home, potser això serveix per convèncer als més insensibles en relació amb el patiment animal.
La veritable solució, realment, és posar fi al consum d’animals i, per tant, posar punt i final a aquest sistema de producció d’aliment animal destinat als humans que és innecessari i destructiu de la Natura i del medi. Tal cosa és possible, i la salut personal i del planeta ho agrairia.
Per tant, aprofitant l’oportunitat de la publicació d’aquesta norma, exhortem a deixar de consumir animals o, almenys, reduir aquest consum d’una manera molt dràstica. Segons Salt, la indiferència envers el patiment dels animals – que és la gran falta de tots els seus consumidors – és un dels pilars, juntament amb la crueltat envers els animals, d’un de les més grans perversions de la humanitat. Poca compassió podem esperar, i sí tota la indiferència (de la vida?, del Cosmos? de la divinitat?, el karma … ?), davant el nostre propi patiment.
S’adjunta la norma per a la seva millor consulta.
Reial Decret 695/2022, de 23 d’agost.
PUBLICACIÓ DE “TENGO UN ANIMAL DE COMPAÑÍA. DERECHOS, OBLIGACIONES Y REFLEXIONES SOBRE SU TENENCIA”
Ha estat publicat el llibre “Tengo un animal de compañía. Derechos, obligaciones y reflexiones sobre su tenencia”, del qual són autors els advocats Carlos SOLIVA HERNÁNDEZ, y Yolanda VALBUENA CASTILLO, que presten servei també a la Fundació Altarriba, i que ha estat publicat per l’Editorial Atelier.
El cas és que el proppassat 31 de maig de 2022, La Casa del Tibet i Atelier Libros varen fer un acte de presentació del llibre esmentat, amb intervenció del director de la Casa del Tibet, el senyor Thubten Wangchen i els autors citats.
Aquest llibre va adreçat a totes aquelles persones que tenen un vincle, de qualsevol classe, amb un animal de companyia, i pretén resumir i aclarir les obligacions i els drets que comporta la tinença responsable i el benestar dels animals amb els què convivim. Els drets d’autor del llibre seran cedits a refugis d’animals abandonats. Entre altres qüestions, aquesta obra ofereix informació sobre: Quins són els drets i les obligacions que tenen els propietaris i posseïdors d’animals de companyia; quines són les sancions a què ens enfrontem davant les infraccions de la llei; quines són les millors opcions per adquirir un animal de companyia; com denunciar un abandó o maltractament; com viatjar amb el teu animal de companyia; les normes bàsiques de convivència a les comunitats de propietaris i a la Societat en general; les novetats legislatives en protecció animal, al Codi Civil, separacions i divorcis, llei hipotecària, així com d’altres qüestions d’interès.
Aquesta obra posa de manifest, com passa en relació amb les edicions dedicades a la temàtica animal, l’evolució que està operant a la nostra societat, almenys en sectors cada cop més amplis, tot el que és relatiu al benestar dels animals i a la seva consideració i respecte, en el marc d’una ampliació del cercle moral de la que ja parlava el mateix Darwin, com a signe i mostra de l’evolució que pertoca a l’ésser humà en un context en el que ell mateix també és un animal, però realment un animal especial, en les mans del qual es troba esdevenir un monstre o bé quelcom totalment diferent, i en línia amb el paper de custodi, guardià i preservador del món que li ha estat lliurat.
INICIATIVA CIUTADANA EUROPEA: “EUROPA SENSE PELLS”
Al DOUE núm. L 98/82, de 25 de març de 2022, es va publicar la Decisió d’execució (UE) 2022/482 de la Comissió, sobre la sol·licitud de registre de la iniciativa ciutadana europea anomenada “Europa sense pells” (“Fur Free Europe”), en virtut del Reglament (UE) 2019/788 del Parlament Europeu i del Consell.
En aquest document es posa de manifest que la sol·licitud de registre esmentada va ser presentada el 25 de gener de 2022, essent els objectius de la iniciativa aconseguir una prohibició a escala de la UE de:
a) La possessió i el sacrifici d’animals amb l’únic o el principal propòsit de la producció de pells.
b) La introducció en el mercat de la UE de pells d’animals de granja i dels productes que les continguin.
Quant a les raons que donen suport a posar fi a les granges de pelleteria, els organitzadors de la iniciativa afirmen (amb més raó que un sant), que aquests tipus de granges són cruels de manera intrínseca, atès que els animals són mantinguts en condicions de captivitat per a la producció de pells, essent com són animals essencialment salvatges. Per altra banda, una part cada cop més gran de ciutadans europeus estan d’acord en posar fi a aquest tipus de “producció” i desitja que es prohibeixi aquest tipus d’explotació. A més, aquesta activitat suposa també un risc per a la salut humana i l’animal, tal i com s’ha posat de manifest en ocasió de la COVID-19, així com per a la biodiversitat autòctona.
Els organitzadors de la iniciativa també argumenten el relatiu a les actuacions de diversos estats per eliminar la producció de pells a nivell nacional, la qual cosa no deixa de donar lloc a divergències que són causa de distorsions en el mercat interior de la UE. Per això, quedaria justificada la prohibició a nivell de tota la UE.
La iniciativa ha estat valorada com a quelcom seriós, més concretament, com a quelcom que no és abusiu, ni frívol, ni vexatori, ni contrari de manera manifesta als valors de la UE, de manera que la mateixa ha de ser registrada.
Ja veurem en què acaba aquesta iniciativa, però el sol fet de ser admesa ja indica un nivell de sensibilitat que no és freqüent, en un món dominat per l’objectiu fonamental de guany econòmic, a costa del que sigui.
L’activitat de pelleteria és una de les més cruels quant al tracte dels animals, i això no pot ser negat per ningú, i sobre aquesta crueltat no es pot construir res de bo ni de permanent. El mínim que podem fer és no consumir aquest tipus de productes i emetre opinió en contra sense dubtes.
És de desitjar que aquest mena d’activitat de maltracte, dolor i sofriment infinit s’acabi d’una vegada, a Europa i al món.
Per a millor informació s’adjunta el vincle de la iniciativa.
Iniciativa: “Europa sense pells”
PROJECTE DE LLEI DE PROTECCIÓ, DRETS I BENESTAR DELS ANIMALS.
El Consell de Ministres ha aprovat el projecte de llei de protecció, drets i benestar dels animals, mitjançant el qual es vol apostar per reduir a zero el maltractament animal i el sacrifici a les gosseres. Això va acompanyat d’un altre projecte per modificar el Codi Penal amb la finalitat d’elevar les penes per maltractament, les quals aniran de tres a 18 mesos de multa, fins a 24 mesos de presó.
En el projecte s’ha de destacar moltes passes importants en la protecció dels animals, fonamentalment els de companyia, perquè no obstant la referència genèrica als “animals”, el cert és que la regulació es refereix, principalment i amb diferència, als esmentats animals de companyia, especialment els gossos i els gats. Queden fora, com és habitual, tota una sèrie d’animals que no sembla que puguin ser objecte de la conducta humana més elevada, i respecte dels quals hi ha una gran resistència a què entrin al cercle de la moral, tal i com reivindicava ja Charles Darwin. Es tracta, com ja sabem, de les víctimes innocents de la tauromàquia, l’experimentació animal, i el règim de producció per al consum, etc.
Tot tenint en compte la caracterització d’Espanya com el país més bàrbar d’Europa en el tractament dels animals, on sota el paraigües de la tradició, avalada pel Tribunal Constitucional, es mantene tot tipus d’activitats contra els animals veritablement vergonyoses des de la vessant moral més elemental, és molt important que es construeixi uns mínims comuns del tipus que es contenen al projecte que ens ocupa, encara que es refereixi solament a determinades espècies. Solament ja amb un veritable respecte de gossos i gats, ja hi hauríem avançat molt. Per altra part, també conté el projecte d’altres previsions molt lloables, com seria posar fi a una activitat tan inqualificable com és el tret “al pichón” i similars.
Quant al tema penal, la veritat és que la previsió legal a incorporar al Codi Penal no sembla que serveixi de molt. Un veritable efecte de la condemna penal requereix l’ingrés efectiu a la presó de qui comet determinades conductes de maltractament envers els animals, a part del fet de la prohibició de tenir animals o de tractar o comerciar amb aquests, no durant uns anys sinó, fins i tot, per tota la vida, en funció de la gravetat del supòsit corresponent. Contràriament a això, la condemna màxima que es vol contemplar continua situada en la no valoració adient que pertoca de l’animal, perquè molt difícilment el que es preveu donarà lloc a l’ingrés a presó. En aquest sentit, el projectat mereix una crítica negativa evident. Tots hem vist i hem conegut conductes en relació amb les quals l’autor mereix una sanció davant la societat que, a més, serveixi per desincentivar comportaments del tipus esmentat.
Per tant, benvinguda sigui la llei, però no com un pas definitiu, sinó com un primer pas important, en el procés de reconeixement i respecte de la dignitat de tots els animals.
S’adjunta tot seguit una entrevista amb el director general de Dret Animal, atès el seu interès en el detall de les previsions del projecte i quant a valoracions diverses.
Entrevista al Director General de Dret Animal
ARTICLE D’INTERÉS SOBRE ELS GATS DE CARRER, PUBLICAT A LA REVISTA DIRECTUM NÚM. 8 EL PROPASSAT MES DE DESEMBRE DE 2021, I ACCESSIBLE GRATUÏTAMENT
Al núm. 8 de la revista DIRECTUM, publicada el proppassat mes de desembre de 2021, es va publicar un interessant article sobre els gats de carrer, examinant la problemàtica d’aquest fenomen principalment des del punt de vista jurídic, i tractant d’aportar arguments legals i fàctics per a la protecció dels animals que en són afectats.
Aquest article porta per títol: SITUACIÓ LEGAL I RÈGIM JURÍDIC DELS GATS DE CARRER A CATALUNYA. RESPONSABILITAT I COMPETÈNCIA MUNICIPAL EN LA SEVA PROTECCIÓ I BENESTAR. EXIGIBILITAT D’AQUESTA RESPONSABILITAT, COL.LABORACIÓ DE LA CIUTADANIA, I NECESSITAT D’ACTUALITZAR LA NORMATIVA CATALANA SOBRE PROTECCIÓ DELS ANIMALS.
En relació amb l’exposat, més concretament i més enllà de l’estrictament normatiu, s’hi analitza la configuració etològica d’aquests gats, en la mesura que la seva presència i agrupació està vinculada a l’activitat humana, i s’hi examina la regulació que els pertoca, el seu estatus jurídic, i la responsabilitat dels ajuntaments en relació amb la seva protecció i benestar, així com les possibilitats que al respecte es poden implementar, en base al supòsit de les colònies felines controlades.
En tot cas, aquest article proporciona un conjunt de materials de gran interès, amb la vista i l’objectiu posats en la defensa i la protecció d’aquests meravellosos animals.
L’article és accessible gratuïtament, com ho és tota la revista. Per això, a continuació s’adjunta l’accés a la mateixa, en la qual figura l’article esmentat a partir de la pàgina 96.
Article de DIRECTUM núm. 8 sobre els gats de carrer
AQUEST 1 DE FEBRER HA ESTAT EL DIA DEL GOS LLEBRER, EFEMÈRIDE PER RECORDAR QUE DINS L’ESPÈCIE “GOS” NO HI HA LES DIFERÈNCIES ARTIFICIALS INVENTADES PELS HUMANS SOBRE ESTÀTUS JURÍDIC O CATEGORIES DIFERENCIADES EN FUNCIÓ DE LA SEVA UTILITZACIÓ INSTRUMENTAL
El dia 1 de febrer es celebra el Dia Mundial del Llebrer, la qual és una data impulsada per diverses associacions d’amics dels llebrers, amb l’objectiu de conscienciar el públic en general sobre els maltractaments als que són sotmesos aquests animals. Aquestes entitats intenten donar-los una segona oportunitat, rescatant-los i oferint-los en adopció, com animals de companyia, i tractant de compensar el mal que altres humans els han causat.
És aquesta, per tant, una bona ocasió per recordar que solament hi ha una espècie de gos, el canis lupus familiaris, també conegut simplement com a canis familiaris, en funció de si se li considera una espècie per dret propi o bé una subespècie del llop.
Independentment del fet de la seva ascendència originària i d’assumptes classificatoris, el cert és que amb el gos som davant una espècie, dins la qual no es poden establir diferències quant a l’atribució de sensibilitat, capacitats perceptives, intel·ligència, emocions, sentiments i consciència. I tampoc, dins aquestes atribucions, es poden establir diferències de nivell el suficientment importants com per poder seguir establint distincions d’estatus a partir de la utilització instrumental que es vol fer d’aquests animals.
Aquest ús instrumentals comporta la classificació de gossos de companyia, gossos de guàrdia i defensa, gossos de treball, gossos de caça, llebrers de carreres, gossos guia, gossos d’assistència, gossos pastors, etc. Evidentment, de la mateixa es deriva un estatus jurídic i de vida diferenciat, a partir de la regulació corresponent aplicable a cada supòsit i a partir també, encara amb més contundència, del tractament fàctic real que per a l’animal comporta trobar-se adscrit a un supòsit o a un altre.
Aquestes diferències d’estatus dins els gossos que s’estableixen tradicionalment i que es posen de manifest en diferents normatives, s’ha d’insistir que només existeixen en funció de la seva utilització instrumental, duta a terme pels humans, per als seus interessos específics, que poques vegades – per no dir mai -, no coincideixen amb els interessos dels animals afectats els quals, simplement, són explotats normalment mentre siguin útils, no acabant precisament els seus dies amb una jubilació daurada, almenys en la majoria dels casos, i això sense parlar ara del que afecta a d’altres espècies animals, les quals pateixen una sort pitjor. Això és especialment aplicable al cas de l’ús de llebrers per a la caça i per a carreres, així com en la resta de supòsits de gossos emprats en grup (las castellanes “rehalas”) per a l’activitat cinegètica.
L’exposat es recorda a propòsit de la tramitació pel Govern de l’Estat de l’Estratègia Nacional de Gestió Cinegètica, on la mesura 2.4.4.1 es refereix a “Reconocer la singularidad de los perros de caza y las rehalas”, predicatiu aquest que amaga la pretensió, a partir de la pressió dels col·lectius dedicats a la caça, d’establir un estatus jurídic diferenciat dels gossos que en pertanyen, realment (per molt que s’hi amagui) perquè no tinguin el nivell de protecció i de benestar exigible en relació amb els gossos de companyia. L’enunciat formulat s’explica a continuació en base a una “palabrería” que amaga la intenció i l’objectiu esmentats, dient, sota “Propuestas y Actuaciones”:
“Estudiar a través de un Grupo de Trabajo los requerimientos específicos de los perros de caza y las rehalas, analizando la posibilidad de definir unos criterios mínimos consensuados por todas las autoridades competentes.”
“Dadas las especificidades de los perros de caza y de las rehalas que los diferencian de los animales domésticos, promover la redacción de normativa propia que se adapte a sus circunstancias y a la actividad para las que son empleadas.”
Quan en definitiva, el que hauria de dir és: Estudiar com rebaixar el nivell de protecció d’aquests gossos respecte de l’estatus reconegut o a reconèixer als gossos de companyia. Especificitats qie diferencien dels animals domèstics (ja no dels de companyia), normativa pròpia i activitat per a la que són utilitzats, ens dona la clau de la intenció d’aconseguir una regulació diferenciada en el sentit de rebaixada respecte de les avantatges del millor supòsit que és el de l’animal de companyia.
La caça per esport, com activitat lúdica, ha de desaparèixer. No és una activitat pròpia d’una societat veritablement civilitzada. Matar animals per gust, per plaer, no és ja de rebut plenament entrat el segle XXI. Es tracta d’una activitat legal, certament, però moralment és un crim, perquè matar per gust a un ésser viu, sense que hi hagi pel mig una necessitat vital, és una acció contrària a la moral més elemental. I sense voler invocar allò de la Constitució de Cadis de 1812 sobre que una obligació dels espanyols és ser “justos y benéficos” (art. 6) – la qual cosa tampoc estaria mal de tornar a consignar -, el cert és que pertoca al Govern competent, respecte de la col·lectivitat sobre la qual projecta la seva activitat (ja sigui així el Govern espanyol o el Govern autonòmic), assumir la representació i la implementació dels valors morals més elevats que han d’estar darrera de l’exercici de les seves atribucions. Així com no és acceptable la Ciència sense consciència, tampoc ho és el Govern sense consciència i sense moral, i tant una com una altra no són concepcions i continguts solament relatives als éssers humans sinó també, i molt, als animals i a la naturalesa, a la vida en definitiva.
Si algú encara té dubtes de que la caça sigui moralment una activitat criminal, com ho és, al final d’aquest article s’hi adjunta un exemple – un més, enre tants i tan desgraciats per als animals a Espanya -, del que permet una regulació legal dia sí, i dia també. Es tracta de la noticia recent sobre “una orgía de sangre y muerte” amb més de 400 cérvols i porcs senglars abatuts a una finca de Còrdoba, Andalusia, precisament una de les regions d’Espanya que es caracteritza més per la desprotecció efectiva i pràctica dels animals, amb un rècord d’intervencions del SEPRONA, i on juntament amb Castella-La Manxa i Extremadura és on més s’assassina gossos llebrers quan ja sembla que no són útils als brètols i degenerats que duen a terme aquestes accions.
El món “legal” de la caça justifica una matança continuada i és causa d’un desequilibri del medi i de destrucció de la biodiversitat – per molt que últimament es vulgui vendre que són “protectors” de la Natura, i que des de l’Administració es vulgui contribuir a donar-li una imatge de col.laboradora necessària per corregir desequilibris en el medi -, i, a més, darrera d’ella hi ha tota una enorme activitat de maltractament de molts dels gossos utilitzats en les activitats cinegètiques. La majoria dels caçadors espanyols no són precísament una repetició de Miguel Delibes.
En aquest context, no s’ha d’admetre un estatus jurídic diferenciat dels gossos en funció de la seva dedicació a qualsevol altra activitat diferent a la de ser animals de companyia, perquè acceptar això és obrir la porta a què siguin tractats de manera diferent, però en tot cas cap a pitjor, respecte del que correspondria d’acord amb l’estatus del gos de companyia com a tal.
En relació amb això, es vol camuflar com a peculiaritats el que solament és consecuència de la criança i el manteniment de l’animal en un estat determinat, caracteritzat per un tracte més dur que el que correspondria a un animal de companyia. L’animal se n’acostuma, òbviament, com passa també amb les persones – recordem el cas de l’esclavatge, que desgraciadament encara existeix en modalitats diverses en el món -, però l’estat més “brutal” derivat d’aquell tracte no justifica el conformar una categoria diferenciada de l’animal sinó, simplement, posar-li punt i final, acabar amb la dinàmica que porta a la mateixa.
Acceptar la pretensió dels caçadors és perpetuar una situació injusta, que propicia el maltractament, sense perjudici del fet real que hi ha caçadors que tracten bé els seus animals. Però tots sabem en quin estat es troben moltes “rehalas” quan no són utilitzades, i la desafortunada experiència i l’assassinat de milers de llebrers a aquest país, Espanya, que es comporta amb ells d’aquesta manera tan criminal. És deure nostre protegir-los, és deure nostre salvar-los.
S’adjunta, per a una millor informació, l’accés al document de l’Estratègia Nacional de Gestió Cinegètica i el resum executiu corresponent.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
Estratègia Nacional/Resum executiu
Noticia: matança de més de 400 animals en una cacera
MACROGRANGES INDUSTRIALS: UN VERITABLE PROBLEMA DE MALTRACTAMENT ANIMAL I DE CONTAMINACIÓ DESTRUCTIVA NO ASSUMIDA PELS SEUS CAUSANTS.
Recentment, a partir d’unes declaracions del ministre Garzón, s’ha encetat una polèmica bastant forta en relació amb el que es diu “macrogranges industrials”, terme desafortunat, perquè encara inclou el terme “granja” que evoca quelcom diferent als veritables camps de concentració animal que s’amaguen darrera del terme. Seria més correcte parlar d’explotació ramadera intensiva industrial, que és la que ha transformat els animals corresponents a determinades espècies en simples productes, pura “cosa”, destinats a l’objectiu principal i fonamental del guany econòmic, en el marc d’una concepció capitalista salvatge que solament cerca maximitzar beneficis, caigui qui caigui i a costa del que sigui, encara que es tracti de la vida, del medi, de la naturalesa i de la salut les persones que en deriva.
La polèmica al·ludida s’ha produït a partir de la tergiversació intencionada de les manifestacions del dit ministre, afirmant que ha dit el que no ha dit, i tractant de fer el de sempre, és a dir, carregar-se a qui ocupi el govern, encara que sigui a costa de la veritat i a base de mentides, com ha estat passant en aquest assumpte.
El cas és que, el que es volia aprofitar amb l’objectiu de sempre, així treure també rèdit electoral, va camí de capgirar-se en un sentit totalment diferent al que el lobby càrnic i els seus amics pretenien. Ni aquests, ni els partits polítics sembla que s’hagin adonat de què la societat està canviant, i de què les noves generacions que pugen comparteixen cada cop menys una forma de fer política, a estil verduler i bronc, que més malda per conservar el lloc de treball – d’alguna cosa s’ha de viure – que no de fer front als veritables problemes que afecten els ciutadans i la seva llar.
I això de la llar ve a compte de què la nostra veritable casa és el medi que habitem. Si aquest cau, nosaltres caurem. Si aquest col·lapsa, nosaltres ens destruirem. Al respecte, el medi ambient, amb tot el que se’n vincula, és el problema número 1 de la societat que no pot ser defugit per cap partit que pretengui guiar, conduir i, en definitiva, manar al país. Els efectes del canvi climàtic, la contaminació, les malalties emergents, l’estat d’insània general de la població (vinculada aquesta a uns hàbits de vida perniciosos, entre els quals figura de manera principal una alimentació majoritàriament a base de carn i productes processats) poden generar una situació a la que correspongui de manera molt adient la frase “no hi haurà més Temps”. I si no hi ha més temps, no hi ha feina, no hi ha oci, no hia salut, no hi ha res.
Atenent a l’exposat, resulta veritablement ridícul veure al líder de determinat partit fent propaganda contra el Govern central, pel tema de les declaracions d’aquell ministre, passejant-se per explotacions ramaderes “extensives”, quan la polèmica gira en torn de les explotacions intensives industrials. A qui creu que enganya?
El cas és que les anomenades macrogranges industrials són una VERITABLE MONSTRUOSITAT des del punt de vista del benestar animal i per les conseqüències contaminants i destructives que en genera, danys aquests que no són assumits pels titulars de les mateixes. Aquests solament reben els beneficis, però no el cost del mal que causen i que és degut exclusivament a la seva activitat productiva.
Quant al benestar animal, al marge del fet que Espanya ofereix molts supòsits desgraciats i desafortunats de maltractament de tot tipus (en això Espanya és número 1 a Europa), i també en les explotacions ramaderes industrials, també s’ha de recordar que les normes de benestar animal europees – les millors del món, certament -, són un mínim que ningú voldria aplicar-se a si mateix. És a dir, es tracta d’unes normes de benestar que si es poden anomenar així és solament per la diferència que comporten respecte d’altres nivells de tracte que s’han donat i es dona als animals destinataris al planeta, però que realment no mereixen la qualificació de “benestar”.
En aquesta Secció de Dret Animal consten diversos articles i referències relatives a aquesta mena d’explotacions, especialment quant a les referides a l’explotació dels porcs, animals molt sensibles i intel·ligents que mereixen un altre tracte, més figne i més adient a la seva etologia, així com també s’ha de destacar un article a la revista DIRECTUM, núm. 6, amb el títol “L’agència de la Natura de Catalunya i la seva relació amb la problemàtica mediambiental derivada de l’abusiva explotació industrial del sector porcí”, en el qual s’examina aquest supòsit específicament per al cas de Catalunya.
Per altre part, es posin com es posin els interessats del lobby càrnic i tots els professionals, doctes, polítics, etc. que estan a sou del mateix, les macrogranges existeixen com a models d’explotació intensiva ramadera industrial i es caracteritzen, per definició, per la degradació ambiental que produeixen, la despoblació que causen en les àrees en les que s’hi instal·len, i el maltractament animal en què es fonamenten.
Quant a això últim, un petit exemple: una vaca lletera pot arribar, en base a una vida adient a la seva naturalesa, als 25 anys. Contràriament a això, les vaques lleteres de les explotacions són sotmeses a una extracció diària de 40 a 50 litres de llet, generant al mateix temps cries al seu interior, els vedells, dels quals se les separa pràcticament res més néixer. Aquest estat d’explotació comporta que l’animal, al cap de 4 o 5 anys de patiment i explotació no serveixi per a res, essent la seva destinació, en un estat físic lamentable (i no diguem psicològic), l’escorxador.
Per altra part, i com està reiteradament demostrat, no és necessari menjar carn per viure, i per viure bé. No és necessari, actualment, alimentar-se en base al patiment d’altres éssers. No és necessari de cap manera i, a més, una dieta sense carn és més saludable, i es troba a l’arrel de la desaparició de malalties vinculades al consum excessiu de carn i de productes processats. Aquesta carn procedeix, precisament, d’animals tractats amb antibiòtics i hormones, per evitar malalties i per accelerar el creixement, tot el qual està causant un caldo de cultiu una manifestació del qual és el problema de la resistència als antimicrobians, amb les greus conseqüències que deriven d’això, i que és quelcom que també ha estat objecte de consideració en aquesta Secció de Dret Animal.
Quant a la contaminació que aquestes explotacions generen, aquesta és de les més greus a Espanya, sense que els seus causants assumeixen els costos que en deriven, dit això tot tenint en compte que el sector càrnics és un sector fortament subvencionat. O sigui, contamines i a sobre cobres.
És d’esperar que aquesta polèmica serveixi per anar posant les coses en el seu lloc, però està clar que en un projecte de futur que passi per la viabilitat de la nostra espècie al planeta, aquest tipus d’explotacions ha de desaparèixer, ja què aquestes explotacions i el consum forassenyat de carn està darrera de la desforestació de l’Amazonia i d’altres selves i boscos del planeta, i de la seva conversió en camps de cultiu de productes, com la soja, destinats al consum dels animals de les explotacions.
I això no es té perquè fer-se a costa dels treballadors, tot tenint en compte que el tema de les persones que treballen en un sector i de la pèrdua de llocs de treballs és dels punts més manipulats quan es tracta de qüestionar un sector productiu, sigui la mineria, el càrnic o el de la fabricació d’armes. Com bé diu la citada Corine Pelluchon, en el seu “Manifest animalista”, el canvi no es pot produir de cop, perquè tampoc es pot obligar a qui menja carn a què la deixi de menjar, i no és de rebut acabar amb un sistema d’explotació econòmica determinat deixant un rastre de perjudicats d’un dia per un altre. Es tracta de què de manera progressiva, sense pausa, es procedeixi al canvi, que cada cop és més necessari que sigui “radical”, arbitrant els ajuts necessaris per a la conversió del sector i la qualificació dels treballadors per dedicar-se a d’altres tasques. En relació amb això últim, és important recordar que dedicar-se a les feines relatives a la matança dels animals i de tot el que en deriva té també unes greus conseqüències psicològiques i, per tant, sobre salut mental, no volgudes per ningú.
Per últim, s’ha de destacar com recentment la Comissió Europea ha denunciat a Espanya en considerar que es continuen incomplint les normes de control dels nitrats amb els efectes negatius que tal cosa comporta per al medi ambient i per a la salut humana, com a conseqüència de la dolenta gestió, derivada de la vessada excessiva, de purins, que són els residus semi líquids generats en les explotacions de porcs. Com ja es deia en aquesta secció de Dret Animal en donar la noticia, els problemes que en deriven són múltiples, entre els quals, per referir-ne alguns, es troben la contaminació de les aigües superficials i, el que és també bastant greu, dels aqüífers, la qual cosa ha comportat que, per exemple, a Catalunya, hi hagin centenars de municipis que no poden accedir al subministrament d’aigua potable que procedia dels seus territoris, havent de ser la mateixa transportada des de l’exterior. Un altre efecte, també, és precisament la contaminació de l’aire, de manera que en el cas de Barcelona, l’amoníac procedent de les explotacions de porcs constitueixen un contaminant més de la seva atmosfera, és a dir, de l’aire que respiren els seus habitants.
Aquest tema de les explotacions industrials ramaderes i de tota la negativa i molt perniciosa problemàtica que en deriva ha estat objecte de molts estudis, alguns dels quals han estat posats de manifest en aquesta Secció de Dret Animal, en els quals es recullen moltes dades que abonen en la línia exposada en aquestes línies. Ara mateix, també amb ànims de no carregar massa, s’adjunten algunes referències d’interès que serien les següents:
-Un article de Público Diario, que examina el tema controvertit d’una manera molt seriosa i interessant quant a les dades que proporciona.
-Una informació del PACMA, mitjançant la qual un veterinari que ha estat professional de les explotacions industrials proporciona dades objectives sobre el que passa en aquestes amb els animals, amb unes condicions habituals que no tenen res a veure amb el que hauria de ser la satisfacció d’uns mínims veritables de benestar animal.
-L’informe de l’organització “Justicia Alimentaria”, detallat i molt interessant, que porta per títol “El poder en la sombra”, i de les dades del qual es pot afirmar que:
-Espanya és ara el tercer país productor de carn de porc (darrera de la Xina i els EE.UU).
-Espanya és campiona en la utilització d’antibiòtics en la ramaderia.
-Espanya és campiona en la utilització de plaguicides.
-A Espanya es consumeix carn vuit vegades més del que recomana l’OMS, i 4 cops més en el cas dels nens.
-Que la Política Agrària Comuna, de la UE, dedica quasi el 70% del seu pressupost a finançar el sector càrnic amb subvencions directes i indirectes, perquè el 80% de la despesa de les granges industrials és el pinso. A partir d’això, més del 50% del cost del quilo de porc està subvencionat amb diners públics, a part dels danys que aquesta activitat genera per al medi i el desplaçament dels petits ramaders. I si a això afegim que el 13% de la despesa sanitària és per tractar les malalties que deriven de la carn, doncs l’impacte és terrible, sobretot per a les classes més populars que són les que consumeixen més carn barata, així la de porc.
Aquest material s’adjunta a continuació per a la millor utilitat de qui es vulgui il·lustrar en la matèria, almenys quant a les línies principals del que hi ha realment al darrera de la polèmica examinada.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
Las macrogranjas existen. Público Diario
Patiment animal a la ramaderia.
El poder en la sombra. Informe de Justicia Alimentaria.
MODIFICACIÓ DEL CODI CIVIL, DE LA LLEI HIPOTECÀRIA I DE LA LLEI D’ENJUDICIAMENT CIVIL SOBRE RÈGIM JURÍDIC DELS ANIMALS
Ha estat publicada al BOE núm. 300, de 16 de desembre de 2021, la Llei 17/2021, de 15 de desembre, de modificació del Codi Civil, de la Llei hipotecària i de la Llei d’Enjudiciament Civil, sobre el règim jurídic dels animals.
El projecte corresponent va començar el seu camí ja fa uns quants anys i, afortunadament, ha culminat el procés que procedia fins esdevenir una llei.
Aquesta llei és molt important, principalment pel que fa a l’estatus jurídic dels animals a España però també perquè indica una evolució en la sensibilitat del país, que passa a afegir-se al club dels estats que contemplem directament a la seva normativa fonamental la sensibilitat dels animals i la consideració d’aquests en conseqüència.
I es diu “normativa fonamental” perquè encara que no es contempli el tema a la Constitució – cosa que seria molt desitjable – el cert és que, per al cas espanyol, que la regulació sobre Dret Civil s’hagi obert a les previsions que contempla la llei que ens ocupa, constitueix un pas de gegant, i comportarà que la consideració de l’animal, en base a una visió favorable per a ell, sigui quelcom que a partir d’ara els jutges tractaran habitualment, superant així el nivell de consideració actual que es limita, pràcticament, a l’àmbit administratiu i a l’àmbit penal, però que sense coherència amb l’arrel civil es queden més limitats del que pertocaria.
L’exposició de motius de la norma és de gran interès, perquè a més de l’explicació del tema i de la consignació de la normativa europea, espanyola i d’altres països a valorar, expressa la intencionalitat última de la norma sense cap mena de dubtes, de la qual deriva que en tota actuació de contingut jurídic civil –extensible a d’altres àmbits en els que ja existeix normativa al respecte -, l’animal ha de ser contemplat en tot moment com a ésser sensible, amb el que tal cosa comporta, i respecte del qual l’actuació que es dugui a terme ha de cercar en tot moment la seva protecció i benestar.
En tot cas, sembla que és d’allò més just destacar l’esperit que destil·la la norma, a partir del que expressa la seva exposició de motius, la qual marca guia i pauta d’interpretació de la regulació que s’hi conté. En aquest sentit, es posa de manifest:
-La paradoxa que deriva del fet que el Codi Penal del 2003 ja fes la distinció entre els danys als animals domèstics i a les coses, reforma sobre la que es va aprofundir el 2015, mentre que alhora el Codi Civil continuava mantenir la consideració de cosa, sense reconèixer que els animals són éssers vius dotats de sensibilitat.
-El fet que l’exposició de motius digui que el desitjable, de lege ferenda, és que el règim protector dels animals – els quals continuen estan sotmesos, parcialment, al règim jurídic de les coses -, sigui un règim de protecció que es vagi estenent progressivament als distints àmbits en els que intervenen animals i es vagi restringint amb això l’aplicació supletòria del règim jurídic de les coses.
Aquesta és una manifestació especialment important, perquè la subjecció dels animals al règim jurídic de les coses en allò que sigui compatible amb la seva naturalesa, no deixa de ser un llast que deriva del que ha estat la seva concepció com a cosa, així com quelcom vinculat a una relació amb l’animal que es fonamenta en el seu ús, explotació i utilització, passant per sobre d’uns pretesos drets a la vida, la llibertat i la dignitat.
Fins ara, en diverses previsions legals es parla de la sensibilitat dels animals, als quals s’aplica el règim jurídic de les coses en el que sigui compatible amb la seva naturalesa, però sense haver anat més enllà i sense preveure res que d’alguna manera pugi compulsar a actuar per superar aquesta situació realment no desitjable (cas del Codi Civil Català, en el seu article 511-1.3, on es diu que “Els animals, que no es consideren coses, estan sota la protecció especial de les lleis. Només se’ls apliquen les regles dels béns en allò que permet llur naturalesa”, i sense que a partir d’aquesta previsió s’hagi implementar a Catalunya cap avenç per arribar a un estatus més d’acord amb la sensibilitat reconeguda, sensibilitat confirmada i descrita,com es fa al Text refós de la Llei de protecció dels animals).
Per tant, la llei estatal objecte de comentari inclou clarament, en aquest punt, una direcció envers la qual adreçar la tasca del legislador i, en aquest sentit, d’alguna manera expressa un compromís.
-Connectant amb l’anterior, i a partir de l’aplicació – “provisional”, podríem dir, segons l’apuntat abans -, del règim jurídic propi de les coses, a partir del fet de ser els animals, en general, “a la nostra societat” (diu l’exposició de motius, la qual cosa porta implícit el reconeixement de què la mateixa societat podria determinar una altra situació molt diferent) apropiables i objecte de comerç, resulta que es diu que sense perjudici d’això, la relació de la persona i el animal (sigui aquest de companyia, domèstic, silvestre o salvatge), ha de ser modulada per la qualitat de ser dotat de sensibilitat, de manera que els drets i les facultats sobre els animals ha de ser exercitats atenent al benestar i a la protecció de l’animal, evitant el maltractament, l’abandonament i la provocació d’una mort cruel o innecessària.
A partir de l’exposat, la norma modifica el Codi Civil, la Llei Hipotecària i la Llei d’Enjudiciament Civil, en els termes que exigeix el reconeixement de la sensibilitat dels animals i el seu estatus com a “no cosa”, en aquells aspectes vinculats en el plànol civil amb les relacions amb els humans i entre aquests, quant estan també pel mig els animals, i com l’objectiu de la seva protecció i benestar es posa per davant dels aspectes fruïtius o d’interès material, els quals s’han de subordinar a la protecció i el benestar esmentats. A partir d’això, i encara que no s’esmenti per la norma, es podria parlar d’un principi de prevalença de l’interès de l’animal, fonamentat en la seva sensibilitat. Fins a on arribin els efectes d’aquest principi estarà en funció de l’evolució del grau de percepció sensible dels ciutadans envers els animals, perquè, no hem d’oblidar que aquesta és la clau que determina i determinarà l’ampliació del cercle moral dels humans.
En conclusió, som davant d’una norma molt important, especialment transcendent per als interessos dels animals, i que marca un abans i un desprès en un país, Espanya, que fins ara està a Europa a la cua en matèria de respecte a la resta d’éssers vius, com bé posa de manifest l’alt nivell de maltractament animal, com si fos quelcom del més natural del món, i que s’expressa en la importància de la caça, les corrides de toros, els correbous, el tret al colomí; el maltractament a cavalls, rucs i bous en tantes altres celebracions més pròpies de bàrbars que de persones civilitzades. I aquest nivell de barbàrie es fa més evident en arribar a qualificar aquestes bestieses de “patrimoni cultural”. Amb això, el que s’ha aconseguit és minusvalorar el significat del terme e inclòs convertir-lo en sinònim de quelcom que cal esborrar. S’ha tergiversat, manipulat i degenerat una expressió que induïa al respecte i, més amb l’aval de les més altes institucions. Desprès algú s’estranya de la crisi institucional que vivim.
S’adjunta la norma per a la seva millor consulta.
Llei 17/2021, de 15 de desembre.
LA CONTAMINACIÓ DE LES EXPLOTACIONS DE PORCS PORTA A ESPANYA DAVANT LA JUSTICIA EUROPEA
La Comissió Europea denuncia a Espanya en considerar que es continuen incomplint les normes de control dels nitrats amb els efectes negatius que tal cosa comporta per al medi ambient i per a la salut humana, com a conseqüència de la dolenta gestió, derivada de la vessada excessiva de purins, que són els residus semi líquids generats en les explotacions de porcs. Els problemes que en deriven són múltiples, entre els quals, per referir-ne alguns, es troben la contaminació de les aigües superficials i el que és també bastant greu, dels aqüífers, la qual cosa ha comportat que, per exemple, a Catalunya, hi hagin centenars de municipis que no poden accedir al subministrament d’aigua potable que procedia dels seus territoris, havent de ser la mateixa transportada de l’exterior. Un altre efecte és precisament la contaminació de l’aire, de manera que en el cas de Barcelona, l’amoníac procedent de les explotacions de porcs constitueixen un contaminant més de la seva atmosfera, és a dir, de l’aire que respiren els seus habitants.
Si bé les noticies sobre aquest tema parlen de “granges de porcs”, des de la Secció de Dret Animal de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat es prefereix utilitzar el terme més correcte “d’explotacions”, que és el que realment esdevé en les instal·lacions en les que són “produïts” aquests nobles i intel·ligents animals, tractats com a mer objecte destinat a la generació de benefici, a costa, si és necessari, del seu benestar (ja no diguem de la seva vida i llibertat), desconeixent absolutament el reconeixement de la seva sensibilitat a partir de la concepció esquizofrènica de les normes que exclouen de les lleis de protecció animal als “animals de producció”, els animals d’experimentació, les festes de braus (entre les quals s’inclouen els corre-bous), etc., respecte dels quals les normes al·ludides es remeten a la seva regulació pròpia, en la que la concepció del benestar (la més avançada al món gràcies a la UE) no deixa de ser quelcom ridícul, més pensat per alleujar la mala consciencia dels consumidors que no realment per atendre als animals com és degut.
En tot cas, com allò que es fa torna, la qual cosa està més que verificada en física, de manera que no es veu per què no ha de funcionar en el nivell moral, que al capdavall participa de l’existència i de la vida i de les forces que en deriven, està cada cop més clar que l’objectiu únic de guany que deriva del sistema vigent d’explotació ramadera a Espanya i a Catalunya, acabarà per tornar-nos una bona bufetada, ben merescuda precisament. No deixa de ser emblemàtic que, tal i com ha estat dit al començament, resulti que l’amoníac procedent de les explotacions de porcs destinats al nostre consum, sigui un contaminant més de l’aire de Barcelona, i s’entén que també d’altres indrets, en la qual cosa no deixa d’haver una certa lliçó moral i de vida.
En un país com Espanya i tot el que la inclou, acostumat a passar-se pel folre les disposicions de la UE quan li convé (la qual cosa vol dir, quan convé a sectors determinats interessats que tenen estesa, per tot arreu, la seva xarxa d’influència i poder) i, això sí, quedant-se amb totes els diners que pot obtenir de la institució plurinacional esmentada, ja era estrany que la gestió en la matèria objecte de comentari no acabés per provocar la reacció d’una institució a la que encara sembla que hi queda una mica de vergonya i de pudor, quelcom que no està de moda actualment, vist el creixent descaro amb el qual, cada cop més, es manifesten les pitjors tendències dels humans.
Tornant a la Comissió de la UE, el cert és que aquesta ha requerit a l’Estat espanyol repetides vegades, i des de ja fa un cert temps, perquè complís amb les normatives europees dictades en relació amb la gestió esmentada, de manera que, en no haver estat atesa, ahir 2 de desembre va comunicar la seva decisió de portar a Espanya davant el TJUE per no haver pres les mesures suficients contra la contaminació per nitrats.
La denúncia judicial europea contra Espanya afecta directament a l’Administració general de l’Estat atesa la seva responsabilitat subsidiària respecte dels incompliments i la gestió incorrecta que es produeix precisament en el territori de les comunitats autònomes competents, que són més concretament les incomplidores.
La base legal de la denuncia deriva de l’incompliment de la Directiva sobre nitrats (Directiva 91/676/CEE del Consell), d’acord amb la qual els estats membres han de controlar llurs aigües i identificar les que hagin estat afectades o que es puguin veure afectades per la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries. A part, el Pacte Verd Europeu conté un objectiu ambiciós – i ambiciós sobretot per la forta resistència al canvi del sistema agrari i ramader vigent – que és aconseguir al territori de la UE la contaminació “zero”, la qual cosa ha de beneficiar la salut pública i el medi ambient i contribuir a la neutralitat climàtica.
En tot cas, aquest és un tema que ha de donar bastant lloc en el futur més immediat, i que trasllada amb insistència a l’esfera pública una problemàtica molt important per a tots, molt més greu del que sembla, i que el lobby càrnic tracta d’ocultar, camuflar o maquillar amb una forta inversió econòmica. En relació amb això últim no està de més recordar l’interessant informe de “Justícia Alimentaria” donat a conèixer el seu dia sobre la tasca del lobby esmentat, no precisament en benefici de la salut i de l’interès general sinó simplement del que és el seu negoci.
En relació amb aquesta matèria es pot consultar d’altres articles i noticies d’aquesta Secció de Dret Animal, que s’han ocupat del que afecta als porcs i a la problemàtica dels purins que generen.
Finalment, cal no oblidar-ho, no és necessari consumir porc, i la salut ho agrairà, així com el medi ambient, a més, òbviament, dels mateixos porcs. Al respecte, hi ha alguns santuaris d’animals a Catalunya entre els quals són acollits i protegits diversos porcs que han pogut escapar a la terrible sort a la que els tenien destinats els plats que els ciutadans consumeixen, i que permeten comprovar com aquests animals així com la resta, mereixen quelcom millor que la terrible sort que els humans els hem proporcionat. Invoquem constantment la nostra dignitat, reconeguda en el primer article de la Declaració Universal dels Drets Humans, i al mateix temps som autors i protagonistes d’actes indignes. Això ens hauria de fer reflexionar.
En les nostres mans estar canviar tot això.
S’adjunta els webs d’alguns dels santuaris citats. Es dóna el cas de què precisament la Fundació Santuari GAIA ha rebut molt recentment un premi de la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals de l’Il.lustre Col.legi d’Advocats de Barcelona, “per la seva lluita incansable en defensa del benestar animal i per la seva abnegada dedicació a la cura d’animals, així com en reconeixement a la seva acreditada i extensa trajectòria en la defensa i protecció dels Drets dels Animals.”
S’adjunta igualment l’accés a l’informe sobre la tasca del lobby càrnic, en els termes apuntats abans així com información sobre una investigació relativa a la representació en la premsa espanyola de l’impacte climàtic de l’explotació d’animals en granges, que porta per títol “Hablemos de la carne pero sin demonizarla”, a partir del manifestat per 12 diaris durant un termini delimitat, i que posa de manifest com la premsa espanyola infrarepresenta el paper de l’agricultura animal en el canvi climàtic, aportant solucions de dubtosa legitimitat moral o que no es correspon amb el context d’urgència climàtica en el que ens trobem i que presenta trets més bé carnistes en comptes de línies de defensa dels animals no humans, la qual cosa comporta un fre a l’acció ètica-climàtica. Bé, res de sorprenent a aquestes altures, d’una premsa alineada amb les estructures de poder que es troben per sobre i que practiquen la política monotemàtica del “pa mí, pa mí”.l
El poder en la sombra. Apuntes sobre el lobby cárnico
Hablemos de la carne, pero sin demonizarla
PUBLICACIÓ DEL LLIBRE: “Los animales y las medidas coercitivas de carácter procesal”
Autor: FRUCTUOSO GONZÁLEZ, Iván. Editorial: Tirant lo Blanch. Data d’edició: 2 de novembre de 2021. Pàgines: 270.
Molt recentment ha estat publicada aquesta obra, la qual respon al buit normatiu que hi ha a Espanya respecte de la possibilitat de què un animal resulti afectat per una decisió executiva adoptada en el si d’un procediment judicial.
Les lleis processals vigents permeten que els animals puguin convertir-se en objecte directe de mesures executives, com és el cas de l’embargament, el dipòsit, la intervenció o decomís, etc., així com que es puguin veure afectats de forma indirecta per altres situacions processals, com passa amb els llançaments i els desnonaments, les ordres de protecció de les víctimes dels delictes i les resolucions adoptades en processos de separació i divorci.
La qüestió és que, en tot cas, els preceptes que s’ha d’aplicar en els supòsits corresponents van ser ideats per a objectes inanimats, de manera que ja fa molts anys que aquests preceptes són més que inadequats per garantir el benestar dels animals afectats i la pròpia eficàcia del procés. En aquest llibre, que es presenta en aquest moment, es tracta d’oferir una resposta a la problemàtica apuntada fent ús de la legislació, la doctrina i la jurisprudència disponibles actualment. No obstant, la inexistència d’un marc normatiu regulador específic porta a la reforma de les lleis processals espanyoles la qual reforma és més que necessària, per la qual cosa, la conclusió que se n’extreu és la necessitat de modificar les lleis processals espanyoles corresponents, adaptant-les d’aquesta manera a la declaració dels animals com a éssers sensibles segons el que preveu l’article 13 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, i tot superant els postulats de l’animal-cosa que encara impregnen la normativa processal espanyola, no obstant el total desfasament que les esmentades lleis presenten en relació amb aquest tema.
Al respecte, es pot afegir que el relatiu al canvi de paradigma en relació amb els animals, en el que la societat espanyola porta un gran retràs, constitueix una matèria en relació amb la qual urgeix un canvi radical de mentalitat, no solament de la societat en general, sinó molt en particular de l’acadèmia universitària i dels jutges i magistrats els quals, al capdavall, marquen pauta i criteri i són guia per a la resta dels seus conciutadans.
DIA MUNDIAL DEL VEGANISME
Aquest dilluns 1 de novembre del 2021 ha estat també el DIA MUNDIAL DEL VEGANISME.
El veganisme és una filosofia de vida i una ideologia política, social i econòmica, que es fonamenta en considerar els animals dins un cercle moral que depassa el que està limitat a l’humà i en reconèixer, en conseqüència, que han de ser respectats quant a la dignitat de què són mereixedors i el dret a la vida i a la integritat física i la llibertat que els pertoca. D’això deriva no acceptar la seva explotació ni participar-ne i lluitar activament per acabar amb les pràctiques que els fan patir i morir pels interessos de les persones, interessos que, a més, són perfectament prescindibles.
El consum de carn, foie-gras, lactis, ous, pells, … implica el confinament de milions d’animals en circumstàncies espantoses i un patiment infinit, sense solució, la qual cosa és una realitat per molt que volem mirar cap a una altra banda, i que es troba sobre els nostres caps.
Si aquest comportament fos veritablement natural i adient amb la nostra naturalesa, perquè no organitzen els pares sortides amb els seus nens per mostrar-los què es fa amb els ànecs dels que es treu el foie-gras i com viuen aquests? O als escorxadors perquè vegin com s’assassinen cada dia els animals que desprès van a parar al seu plat? Etc., etc. Si no volem mostrar-los això, i si no el volem veure nosaltres mateixos, … no serà que la nostra consciència ens està dient que això no està bé?
Per tant, un dia, el dia mundial del veganisme, per reflexionar, per recordar també tots els animals que hem estimat, especialment els nostres gossos, gats, ocellets, etc., que ens han mostrat un nivell de qualitat emocional i moral que veritablement no es limita a ells mateixos, sinó que s’estén a tots els animals.
Renunciant a consumir carn, foie-gras, ous, … lliurarem als animals d’un patiment que solament ens és atribuïble a nosaltres mateixos i que paguem i continuarem pagant, i també beneficiarem al planeta i tindrem millor salut.
REGULACIÓ DE LA FORMACIÓ DEL PERSONAL QUE TREBALLA A LES GRANGES PORCINES
Al DOGC núm. 8512, de 29 de setembre de 2021, ha estat publicada l’Ordre ACC/181/2021, de 23 de setembre, per la qual es regula la formació del personal que treballa a les granges porcines.
L’interès d’aquesta norma des del punt de vista del Dret Animal, és que aquesta Ordre té per objecte regular la formació esmentada en l’àmbit d’aplicació del Reial decret 306/2020, d’11 de febrer, pel qual s’estableixen normes bàsiques d’ordenació de les granges porcines intensives i es modifica la normativa bàsica d’ordenació de les explotacions de bestiar porcí extensiu en matèria de benestar animal, entre d’altres matèries, com és també la relativa a sanitat animal, higiene, bioseguretat i maneig i gestió ambiental al territori de Catalunya.
Per altra part, el Decret 253/2008, de 16 de desembre, regula els cursos de formació en benestar animal quant a la seva tipologia, contingut, organització i homologació dels cursos de formació per a persones que realitzin activitats laborals relacionades amb la manipulació i aplicació de productes biocides autoritzats per al seu ús per personal professional en l’àmbit ramader exclusivament, dins del territori català, i el procediment corresponent per realitzar-los.
Per a millor informació s’adjunta el vincle per accedir a la disposició esmentada.
Ordre ACC/181/2021, de 23 de setembre
COMUNICACIÓ DE LA COMISSIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA RELATIVA A LA INICIATIVA CIUTADANA EUROPEA “END THE CAGE AGE” (Acabem amb les gàbies)
Al DOUE núm. C-274, del divendres 9 de juliol de 2021, es va publicar la “Comunicació de la Comissió relativa a la iniciativa ciutadana europea (ICE) “End the Cage Age”.
La introducció d’aquest document exposa els antecedents de la iniciativa esmentada, la qual és la sisena iniciativa ciutadana europea que ha aconseguit els límits numèrics establerts perquè se la pugui prendre en consideració. La mateixa insta la Comissió de la UE a què adopti una sèrie de mesures en matèria de tracte i de benestar dels animals de les explotacions ramaderes (dir “granges”, que és el terme utilitzat habitualment, és un eufemisme que oculta la realitat d’una modalitat d’explotació que no té res a veure amb les granges tradicionals que mostrem fraudulentament als nens, enganyant-los sobre la realitat que hi ha al darrere).
Al respecte, la iniciativa diu (segons la versió espanyola del document publicat al DOUE esmentat):
«Cientos de millones de animales de granja de la UE son mantenidos en jaulas durante la mayor parte de su vida, lo que les provoca un gran sufrimiento. Instamos a la Comisión Europea a que ponga fin al trato inhumano de los animales de granja.
Las jaulas infligen sufrimiento a un enorme número de animales de granja cada año. Son crueles e innecesarias, puesto que son viables sistemas sin jaulas más propicios al bienestar de los animales.
Se invita a la Comisión a que proponga una legislación para prohibir el uso de:
— jaulas para gallinas ponedoras, conejos, pollitas, reproductoras de pollos de engorde, reproductoras de gallinas ponedoras, codornices, patos y gansos;
— parideras para cerdas;
— celdas individuales para cerdas, donde no estén ya prohibidas;
— boxes individuales para terneros, donde no estén ya prohibidos».
En relació amb això, els organitzadores de la iniciativa expliquen de manera minuciosa els seus objectius en una reunió que es va celebrar amb la Comissió el 30 d’octubre de 2020, i en una audiència organitzada pel Parlament Europeu el 15 d’abril de 2021. El Parlament Europeu va celebrar un debat en un Ple del 10 de juny de 2021 sobre aquesta iniciativa i va adoptar una resolució en la que exposa el seu posicionament.
El document que ara comentem, la comunicació de la Comissió, presenta l’avaluació jurídica i política de la iniciativa per part de la Comissió, les mesures que es proposa adoptar al respecte, les raons per a la seva adopció i el calendari previst per a això, de conformitat amb el Reglament sobre la iniciativa ciutadana europea.
Aquest text és veritablement interessant, i posa de manifest no solament sensibilitat, sinó una alta qualificació moral i tècnica. Sembla que quelcom canvia, almenys a Europa, que en tot cas pot fer de far i guia per a la resta del món, més tenint en compte que per la via de la importació d’aliments procedents de fora de la UE es pot imposar mesures i condicions que obliguin als llocs d’origen a canviar també la seva dinàmica de relació amb els animals de les explotacions ramaderes, la qual cosa és objecte de consideració extensa, i de compromís, per part de la Comissió a la comunicació.
Quant a les conclusions finals de la Comissió, en el document objecte de comentari, aquesta alta institució de la UE entén que:
“La iniciativa «End the Cage Age» (Acabemos con las jaulas) refleja las inquietudes de la sociedad, respaldadas por pruebas científicas, sobre la necesidad de prohibir las jaulas para especies específicas de animales de granja.
La iniciativa está en consonancia con las deliberaciones de la Comisión sobre las medidas en este ámbito. La Comisión incorporará los objetivos de la iniciativa en la aplicación del Pacto Verde Europeo y en la estrategia «De la Granja a la Mesa».
Para ser más exactos, la Comisión prevé presentar una propuesta legislativa para finales de 2023 que elimine gradualmente y prohíba finalmente el uso de jaulas para todas las especies y categorías animales a las que se hace referencia en la iniciativa (gallinas ponedoras, conejos, pollitas, reproductoras de pollos de engorde, reproductoras de gallinas ponedoras, codornices, patos y gansos) como parte de la revisión prevista de la legislación de la UE en materia de bienestar animal, en condiciones (incluida la duración del periodo de transición) que se determinarán sobre la base de los dictámenes de la EFSA, los resultados de una evaluación de impacto y una consulta pública.
Con este fin, la Comisión estudiará la ciencia disponible, una evaluación de las repercusiones sociales, económicas y medioambientales, la evolución de las necesidades y la demanda de los consumidores. Estos elementos se tendrán en cuenta cuando se trate de determinar la duración de un periodo de transición razonable y las medidas complementarias y de apoyo para facilitar la transición. La Comisión, en particular, evaluará la viabilidad de trabajar para que la legislación propuesta entre en vigor a partir de 2027.
Puesto que la UE es un gran importador de productos alimentarios, también tiene una responsabilidad social con respecto a los productos que importa. Por tanto, la UE mantendrá e intensificará sus esfuerzos bilaterales y multilaterales para elevar los niveles de bienestar animal en terceros países. En la evaluación de impacto, la Comisión considerará opciones para abordar la cuestión, como la introducción de reglas o normas para los productos importados que sean equivalentes a las de la UE o un requisito de etiquetado, de conformidad con las normas de la OMC. Con ello se tendrán en cuenta las demandas de los ciudadanos de la UE y la necesidad de una solución armonizada a escala de la UE para salvaguardar el mercado único.
La Comisión adoptará y promoverá o aplicará medidas de apoyo específicas en ámbitos de actuación clave relacionados, como la PAC, el comercio y la investigación y la innovación, para facilitar una transición sostenible y económicamente viable.”
Atès el gran interès d’aquesta iniciativa i de la comunicació referida a la mateixa, s’adjunta el vincle per al seu millor accés i lectura.
REDUIR EL CONSUM DE PRODUCTES D’ORIGEN ANIMAL ÉS UN FACTOR DE REDUCCIÓ DE LES EMISSIONS DE METÀ, COM POSA DE MANIFEST UN DICTAMEN DEL COMITÈ ECONÒMIC I SOCIAL EUROPEU
Al DOUE núm. C 220, de 9 de juny de 2021, es va publicar un dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu sobre la comunicació al Parlament Europeu, al Consell, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions sobre l’estratègia de la UE per reduir les emissions de metà.
En aquest document, en relació amb l’Estratègia de la UE sobre el metà, es posa de manifest que és lògic que aquesta es centri en aquells sectors que originen les més grans emissions de metà, com són l’agricultura, l’energia i la gestió dels residus. Igualment s’hi considera que aquesta Estratègia sobre el metà s’ha de vincular a l’Estratègia de Bioeconomia i a l’Estratègia Circular.
El document conté, a partir d’això, una sèrie de conclusions i recomanacions, un resum de l’Estratègia sobre el metà de la Comissió Europea, un apartat relatiu a coneixements sobre l’impacte del metà en el clima i les conseqüències que en deriven per a una política de neutralitat climàtica, i acaba amb un apartat final sobre “Reducció de les emissions de metà: observacions addicionals”.
El cas és que en relació amb aquestes observacions addicionals, el punt 1 de les mateixes diu, literalment:
“Un cambio de comportamiento de los consumidores podría sin duda reducir las emisiones de gases de efecto invernadero. Esto también es aplicable a la alimentación, en concreto la recomendación de reducir el consumo de productos de origen animal. En la política climática, no obstante, es necesario tener en cuenta que, en una sociedad abierta, esto implica cambios de conducta voluntarios en el modo de vida de las personas. “
Per tant, i com bé recorda aquest document, està a les nostres mans propiciar la reducció de la producció de metà, tant negatiu per al clima, i simplement reduint el consum de carn. En tot cas, millor encara seria suprimir aquest consum, la qual cosa agrairia el planeta, però també la nostra salut i, sobretot, la nostra consciència, en respectar la dignitat dels animals. No oblidem que hem acabat construint una vida fonamentada, respecte de l’alimentació i de manera innecessària, en sotmetre al col·lectiu animal de l’explotació ramadera a una vida de patiment, totalment contrària a la seva etologia. Desprès ens queixem del que hem patit per tancar-nos amb totes les comoditats a casa amb la pandèmia.
S’adjunta el vincle per accedir al text del dictamen per a la seva millor consulta.
Dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu
ES PORROGA LA DURADA DEL MANAMENT DE LA COMISSIÒ D’INVESTIGACIÓ ENCARREGADA D’EXAMINAR LES AL.LEGACIONS D’INFRACCIÓ I DE MALA ADMINISTRACIÓ EN L’APLICACIÓ DEL DRET DE LA UE EN RELACIÓ AMB LA PROTECCIÓ DELS ANIMALS DURANT EL TRANSPORT, DINS I FORA DE LA UE.
Al DOUE L-86, de 12 de març de 2021, ha estat publicada la Decisió (UE) 2021/429 del Parlament Europeu, de 20 de gener de 2021. Mitjançant aquesta disposició, es prorroga per un període de tres mesos la durada del manament de la Comissió d’Investigació que havia estat constituïda amb la finalitat d’examinar les al·legacions d’infracció i de mala administració en l’aplicació del dret de la UE, en relació amb la protecció dels animals durant el transport, tant dins com fora de la UE.
Aquesta comissió té el seu origen en les nombroses denuncies, procedents principalment d’organitzacions de protecció dels animals, davant el maltractament de què són objecte aquells animals que són transportats, sobretot quan es tracta de transport fora de la UE, a països que encara són més bàrbars que els europeus en el tractament dels animals. Si aquí aquests no són més que un objecte incardinat a l’obtenció de guanys, imaginem en d’altres indrets del planeta.
Com a exemple de les bestieses que fem viure als animals, s’ha de saber que al desembre del 2020 van salpar d’Espanya dos vaixells amb 2.671 vedells, vaques i toros per ser venuts per la seva carn. Els vaixells van quedar a la deriva, ja què no van deixar entrar els animals a Líbia. Els inspectors varen detectar que els animals havien contret la malaltia de la llengua blava i els dos vaixells varen estar navegant per la Mediterrània per més de dos mesos. Això va ser un autèntic malson per als animals, malalts, atemorits i desorientats, apilats sota temperatures extremes amb poca aigua i aliments. Cap port els va rebre durant aquest període, encara que havien mort més de 100 animals.
Desprès d’una gran pressió social, un dels vaixells va atracar al port de Cartagena i enllà varen matar els 864 que havien sobreviscut, i a tots els animals transportats en l’altre vaixell els espera el mateix final. Aquest encara no ha arribat al port, amb més de 1.700 animals.
La història parla per si mateixa.
S’adjunta el vincle de la Comissió, tot desitjant que aquesta serveixi per a alguna cosa.
MODIFICACIÓ DEL REIAL DECRET PEL QUAL S’ESTABLEIXEN LES NORMES BÀSIQUES PER A LA PROTECCIÓ DELS ANIMALES D’EXPERIMENTACIÓ I MATERIALS RECENTS DE LA REVISTA DE BIOÈTICA I DRET SOBRE AQUESTA MODALITAT D’EXPLOTACIÓ ANIMAL
Al BOE núm. 47, de 24 de febrer de 2021, ha estat publicat el Reial decret 118/2021, de 23 de febrer, pel qual es modifica el Reial decret 53/2013, d’1 de febrer, pel qual s’estableixen les normes bàsiques aplicables per a la protecció dels animals utilitzats en experimentació i altres finalitats científiques, inclosa la docència.
Les modificacions corresponents són dutes a terme perquè el Reglament (UE) 2019/1010 del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de juny de 2019, va modificar una sèrie de disposicions de la UE, i entre aquestes la Directiva 2010/63/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de setembre de 2010, relativa a la protecció de la modalitat d’animals indicada, que va ser incorporada al règim jurídic intern espanyol mitjançant el Reial decret 53/2013. Al respecte, sense perjudici de l’aplicabilitat directa del reglament esmentat, es considera que per motius de seguretat jurídica és precís modificar el Reial decret 53/2013. Les modificacions realitzades venen referides a la publicació i l’eventual actualització dels resums no tècnics dels projectes autoritzats pels òrgans competents, així com als informes sobre l’aplicació del reial decret referit i a la comunicació de dades estadístiques sobre usos d’animals en el marc de la norma abans dita.
Per a millor informació s’adjunta el vincle del Reial decret 118/2021.
La publicació d’aquest reial decret objecte de comentari permet posar sobre la taula, un cop més, la realitat de la modalitat d’explotació animal en què consisteix la utilització d’animals en experimentació, quelcom que en l’imaginari col·lectiu es justifica habitualment, i d’una manera fal·laç, com a quelcom del tot punt necessari per poder avançar en els coneixements científics i farmacològics requerits per curar les malalties humanes. Això comporta la concurrència d’un nivell de sensibilitat que dificulta posar les coses en el seu lloc i poder fer sentir l’argumentació lògica i més que raonable per fer arribar a la ciutadania la realitat de la no necessitat d’un bon nombre d’assaigs i de probes en els animals els quals no són necessaris en absolut.
En relació amb això, hi ha aspectes curriculars, i també de justificació de beques i d’investigacions i les subvencions que en són aparellades, que propicien el que no és més que una modalitat greu de maltractament animal que es vol justificar en ares d’un pretès progrés científic. Per altra part, també hi ha investigacions en les que s’utilitzen nombrosos animals que cerquen compensar conductes nocives dels humans sobre les quals ja se sap de sobres què s’ha de fer per no patir-les, com és el cas de tots els danys que deriven del vici de fumar, o de l’obesitat per abusar de la carn i dels aliments processats, per posar alguns exemples més comprensibles. És habitual que en aquest tipus d’investigacions es sotmeti als desafortunats animals a conductes que els són absolutament antinaturals, i que comporten la introducció en els animals afectats de tota una sèrie de productes nocius en unes quantitats, en proporció al seu pes, esgarrifoses, activitats que per als animals afectats no comporten més que patiment, un patiment injust, dit això ara en termes de comentari molt breu sobre el que és una problemàtica complexa i bastant oculta. La llista de projectes d’investigació veritablement inútils i innecessaris seria molt llarga, dit això sense entrar ara en el qüestionament profund des de molts sectors de la mateixa acadèmia oficial de la inutilitat, en moltes ocasions, de traslladar els resultats dels experiments en els animals al cas dels humans, a més del fet que cada cop hi ha més possibilitats d’ús de models d’experimentació que no requereixen la utilització directa d’animals.
Per altra part, tampoc no es pot desconèixer que som davant un àmbit d’activitat i d’un sector que se’n beneficia opac, ocult, amagat deliberadament i deliberadament ignorat, perquè ens confronta en relació amb l’obligació de prendre decisions morals que han d’estar arrelades a l’ètica més profunda.
Parlant precisament d’ètica, la “Revista de Bioética y Derecho” ha publicat el seu número 51, corresponent a aquest mes de març de 2021, el qual conté el Dossier “Bioética y animales no humanos en investigación”, coordinat per Fabiola Leyton. Aquest dossier conté una sèrie d’articles escrits per especialistes, que es dediquen a la matèria esmentada principalment des de la vessant filosòfica i jurídica, i que proporcionen materials plenament actualitzats de gran interès en relació amb quina postura ètica adoptar davant la problemàtica que s’hi tracta. Sobre això, es pot afegir que aquesta problemàtica ètica i moral, jurídica i econòmica, sobre la utilització dels animals en l’experimentació, es vincula de manera íntima amb la situació actual planetària, emmarcada en un context de pandèmia que està relacionada, com els experts posen cada cop més de manifest, amb el canvi climàtic, la desforestació i la destrucció de la biodiversitat (en definitiva, amb una activitat humana predadora imparable i insaciable que ha perdut el nord i que ha plantat i fet créixer la llavor de l’autodestrucció).
Els articles dedicats al tema objecte de comentari són els següents:
En resum, la utilització dels animals en l’experimentació forma part d’un fenomen que ens confronta amb el tracte que donem a la vida, a la Natura, als animals i al planeta Terra. És ridícul fer projectes per visitar d’altres satèl·lits i planetes, pensar en instal·lar-se en aquests, en compte de redreçar el nostre comportament a la Terra. Per a què volem anar a un altre lloc? Per destruir-lo com aquest? Per a què volem comunicar amb d’altres intel·ligències, per a tractar-les com hem tractat la resta de la vida a la Terra? El currículum que mostrarem a l’exterior difícilment generarà molta confiança en nosaltres. A més, quin sentit tenen els intents de comunicar amb d’altres intel·ligències si ni donem la importància que mereix al comunicar-se amb la resta d’éssers vius del nostre planeta?
En definitiva, un tema per a reflexionar-hi, la qual cosa pot ser més fàcil gràcies als materials que ens proporciona la “Revista de bioètica y Derecho” i que posa a disposició de tothom que tingui el més mínim interès en la matèria que s’hi tracta, l’experimentació animal i tot el que la mateixa comporta, així com la possibilitat real de posar punt i final a la mateixa o bé de redreçar-la en el camí que ha de portar a la seva desaparició.
S’adjunta el vincle necessari per accedir a la revista i al dossier esmentat que tracta sobre els animals d’experimentació.
Reial decret 118/2021, de 23 de febrer.
FRAU MASSIU I ENGANY A L’OPINIÓ PÚBLICA PER FER PASSAR LA CARN DE PORC, QUE ÉS CARN VERMELLA I PROCESSADA, COM A CARN BLANCA. INFORME DE JUSTICIA ALIMENTÀRIA I ENTREVISTA AL SEU DIRECTOR.
Al Dret animal, entenent aquest no com el tractament tradicional dels animals en el Dret (com a “cosa” – res) sinó com una nova i recent branca del Dret que s’ocupa dels animals com a subjectes, considerats com destinataris de protecció, i creditors de dignitat i respecte, entenent que per si mateixos, considerats individualment, tenen una importància i valor intrínsec, i al marge de qualsevol utilitat que els humans en puguin obtenir. D’això deriva l’admissió d’entendre’ls mereixedors de ser titulars de drets, i la procedència d’implementar les mesures necessàries, legals, administratives i socials, per fer-los efectius.
En aquesta línia, les bases i els fonaments del Dret animal, comporten haver de conèixer les justificacions i les motivacions històriques, socials, econòmiques, antropològiques, etc., de tipus divers, que expliquen la seva explotació i el seu maltractament, la qual cosa es posa de manifest en tants supòsits de la relació entre els humans i els animals.
L’exposat s’expressa, especialment, en dos dels àmbits més problemàtics i més causants de patiment i dany al món animal, sota la justificació fal·laç d’un estat de necessitat basat suposadament en la necessitat d’alimentar-se o bé en la preservació de la salut, com és el cas de la ramaderia industrial intensiva per una part, i la utilització dels animals en l’experimentació, per una altra.
En relació amb el primer dels supòsits esmentats, aquest es constitueix com la modalitat de dany més massiu i generalitzat contra els animals, assumit col·lectivament. Porcs, vedells, vaques, cabrits, bes, gallines, pollastres, ànecs, etc., en són les víctimes, cobertes per un mantell de silenci i de connivència ciutadana, que en general prefereix mirar cap a una altra banda.
De la mateixa manera que s’enganya sobre el relatiu a les suposades mesures de benestar aplicades als animals de les explotacions ramaderes (la cadena una mica més llarga, si és el cas, i de vegades ni tan sols és quelcom comparable a això), també es vol enganyar en el que afecta a la salut de les persones pel costum de consumir animals. En aquest sentit, en el seu dia, quan l’OMS va vincular determinat consum a la causació de càncer i d’altres malalties i va vincular tal cosa també amb un consum important de carn vermella, la qual cosa inclou la carn de porc – sense cap gènere de dubtes -, va començar la campanya del sector afectat per “evangelitzar” en un sentit contrari, fins i tot ridiculitzant el que va afirmar l’OMS. Això és el que va passar a Espanya quan l’OMS va anunciar la seva recomanació, que es va traduir en una caiguda inicial de les vendes de carn, però que uns mesos desprès es van recuperar (com si l’OMS no hagués dit res). El cinisme en aquest tema arriba al punt de crear-se una càtedra de “carn i salut”.
Dins aquesta campanya per blanquejar el tema, el lobby càrnic ha començat a difondre que la carn de porc no és vermella sinó blanca, volent així treure-la del conscient col·lectiu que la podria considerar, d’acord amb l’OMS, quelcom no gaire saludable. La campanya arriba fins el punt que els tentacles de la indústria càrnica estan captant metges que es presten al joc de la mateixa en perjudici de la salut de les persones. I clarament arriba també fins els càrrecs polítics i administratius que s’alineen amb aquella.
En relació amb l’exposat, l’organització JUSTICIA ALIMENTARIA, ha fet un detallat i molt interessant informe que porta per títol “El poder en la sombra”. En relació amb aquest informe, les dades disponibles permeten afirmar que:
-Espanya és ara el tercer país productor de carn de porc (darrera de la Xina i els EE.UU).
-Espanya és campiona en la utilització d’antibiòtics en la ramaderia.
-Espanya és campiona en la utilització de plaguicides.
-A Espanya es consumeix carn vuit vegades més del que recomana l’OMS, i 4 cops més en el cas dels nens.
La Política Agrària Comuna, de la UE, dedica quasi el 70% a finançar el sector càrnic amb subvencions directes i indirectes, perquè el 80% de la despesa de les granges industrials és el pinso. A partir d’això, més del 50% del cost del quilo de porc està subvencionat amb diners públics, a part dels danys que aquesta activitat genera per al medi i el desplaçament dels petits ramaders. I si a això afegim que el 13% de la despesa sanitària és per tractar les malalties que deriven de la carn, doncs l’impacte és terrible, sobretot per a les classes més populars que són les que consumeixen més carn barata, així la de porc.
Davant de la problemàtica esmentada, el cert és que les institucions polítiques i administratives no n’estan fent res al respecte, sinó que estan totalment alineades amb els interessos del lobby càrnic. Això passa en altres països també, com és el cas d’Holanda, on s’està publicant recomanacions de menjar carn de manera mínima durant la setmana, o com en el cas de la FAO, mitjançant guies alimentàries.
En l’informe “El poder en la sombra”, elaborat per JUSTICIA ALIMENTARIA, es fa una anàlisi exhaustiva dels conflictes d’interès que hi concorren i de les estratègies dutes a terme per la indústria càrnica espanyola per evitar regulacions que posin en perill els beneficis econòmics que n’obté, encara que de tal cosa derivin perjudicis per a la salut dels ciutadans. Com bé s’afirma, som davant una estratègia similar a la que ja fa dècades es va implementar en relació amb el consum de tabac.
L’informe és molt interessant i veritablement útil per conèixer de primera ma, de part d’experts en la matèria, tots els punts controvertits que planteja la problemàtica apuntada, la qual té una incidència sobre la salut col·lectiva i el bé comú d’una importància que seria de bojos menystenir.
Es recomana així la lectura d’aquest informe, sobre el qual s’adjunta el vincle corresponent, com també s’adjunta una entrevista al director de JUSTICIA ALIMENTARIA, feta per l’entitat animalista “Igualdad Animal”, que emmarca i situa perfectament tot el que l’informe detalla de manera més extensa.
Informe “El poder en la sombra”
Entrevists al director de JUSTICIA ALIMENTARIA
EL COMITÈ EUROPEU DE LES REGIONS RECLAMA MESURES MÉS ESTRICTES CONTRA L’IMPACTE MEDIAMBIENTAL DE LES PRÀCTIQUES DE LA RAMADERIA INDUSTRIAL INTENSIVA, I RECLAMA LA REDUCCIÓ PROGRESSIVA I PLANIFICADA DE LA CRIA D’ANIMALS EN GÀBIES
Al DOUE núm. C/37, de 2 de febrer de 2021, ha estat publicat un Dictamen del Comitè Europeu de les Regions, amb el títol “Del productor al consumidor (de la granja a la taula): la dimensió local i regional”, el qual conté una sèrie de recomanacions polítiques.
Entre aquestes recomanacions polítiques s’ha de destacar en aquest moment, i de manera especial, la núm. 13, segons la qual, el Comitè de les Regions recomana CONTEMPLAR MESURES MÉS ESTRICTES CONTRA L’IMPACTE MEDIAMBIENTAL DE LES PRÀCTIQUES DE RAMADERIA INDUSTRIAL INTENSIVA; demana que l’etiquetatge certificat oficialment sobre BENESTAR ANIMAL previst a l’Estratègia sigui obligatori a escala de la UE; recomana igualment un etiquetatge clar i obligatori del modus de cria, que abasti el cicle de vida de l’animal, perquè es reconegui als productors la millora de les seves pràctiques (s’entén que en relació amb el benestar animal) i els consumidors puguin escollir productes d’acord amb llurs preferències; suggereix LA REDUCCIÓ PROGRESSIVA I PLANIFICADA DE LA CRIA EN GÀBIES A TOTA LA UNIÓ EUROPEA, per exemple limitant la densitat d’animals en les explotacions en qüestió i donant suport a l’aqüicultura extensiva; demana que EL LÍMIT DE DENSITAT D’ANIMALS EN LES EXPLOTACIONS SIGUI UN REQUISIT PER ACCEDIR ALS PAGAMENTS DE LA PAC i que es REFORCI LA CONDICIONALITAT DE LA PAC SOBRE LA BASE DE LA NORMATIVA RELATIVA A BENESTAR ANIMAL.
Recomanacions polítiques aquestes òbviament interessants i importants per al benestar dels animals de les explotacions ramaderes industrials, si bé és important no oblidar que el més gran favor que els podem fer és deixar de menjar-los i, com a mínim, acabar amb l’explotació ramadera industrial el més aviat possible, essent preferible, en tot cas, mentre hagi d’existir el consum d’aquests animals i la humanitat no evolucioni el suficient – psicològicament – per deixar enrere aquesta modalitat d’esclavatge i d’explotació cruel, que la ramaderia que hagi d’haver sigui extensiva, com havia estat tradicionalment.
Atesa la importància del document esmentat, per les raons exposades i per d’altres també importants, s’adjunta a continuació el vincle corresponent.
Dictamen del Comitè de les Regions
AVUI 1 DE FEBRER, DÍA MUNDIAL DEL “GOS LLEBRER”
Avui, dia 1 de febrer, és el dia mundial del gos llebrer, conegut en llengua castellana com a “galgo”. Aquest animal, com és sabut desgraciadament, és un tipus de gos que pateix un fenomen especial de maltractament a Espanya, conegut internacionalment. Al respecte, aquest fet constitueix un cim més de la ingratitud dels animals humans envers la resta d’animals, perquè desprès d’utilitzar el gos corresponent per a la cacera, és molt habitual desprendre’ns de les maneres pitjors sobre les que periòdicament informen els mitjans de comunicació, cada cop més conscienciats sobre aquesta realitat, afortunadament.
El cas emblemàtic del maltractament dels gossos llebrers és un més, bastant important, que acredita que Espanya continua essent un país de bàrbars en relació amb els animals, quelcom que caracteritza més uns territoris que d’altres. En el cas dels gossos llebrers, Andalusia, Extremadura, Castella La Manxa i Madrid, són els llocs on és troba més arrelada la cacera tradicional de la llebre amb gos llebrer. Al respecte, la Federació Espanyola de gossos llebrers s’ha desmarcat sempre de qualsevol mena de maltractament, com no podia ser menys, però el cert és que són els que adquireixen aquests animals per a l’esmentada activitat de cacera els qui són protagonistes de nombrosos casos de maltractament de la pitjor espècie, problema que havia estat ocult durant molts anys.
La sensibilització entorn del fet de l’abandonament i dels maltractaments als gossos llebrer va començar a Barcelona amb motiu del tancament de l’últim canòdrom de la ciutat comtal. No obstant aquesta sensibilització, es calcula que són abandonats encara cada any uns 50.000 gossos llebrers.
En la tasca de sensibilització esmentada i en el rescat i protecció, i reintegració a una vida més normal d’aquets animals, s’ha de destacar la tasca d’organitzacions de protecció animal, sense ànim de lucre, com són Sos Galgos, creada el 1999, quan es va tancar el canòdrom barceloní esmentat, Galgos 112 i ACUNR, sense oblidar la tasca altruista i generosa de tantes protectores que acullen, entre els seus animals, també els d’aquesta meravellosa espècie.
Amb motiu d’aquesta efemèride de l’1 de febrer que vol reivindicar la figura del gos llebrer, la Vanguardia se n’ha fet ressò i ha publicat avui mateix un molt interessant article, el vincle de la qual s’adjunta tot seguit, que es presenta com a una interessant “Guia definitiva per adoptar i tenir cura d’un gos llebrer”.
Tan de bo arribi molt aviat un 1 de febrer en el que la memòria sobre els terribles patiments d’aquests magnífics animals, causats per uns humans desagraïts amb la vida i que sembla que solament han vingut a aquest planeta a fer malifetes, no sigui més que un mal record.
Article de la Vanguardia sobre els gossos llebrers
LLEI ASTURIANA DEL DRET D’ACCÉS A L’ENTORN DE LES PERSONES USUÀRIES DE GOSSOS D’ASSISTÈNCIA
Recentment ha estat publicada la Llei 2/2020, de 23 de desembre, reguladora del dret d’accés a l’entorn de les persones usuàries de gossos d’assistència.
Aquesta llei es suma a un llistat ja bastant important de tot un seguit de lleis autonòmiques que regulen aquesta modalitat d’utilització dels gossos, la qual no es limita a recórrer al seu servei per a les persones invidents. En aquesta sentit, és exemplificativa la previsió de l’article 2.d) de la llei citada, quan defineix el gos d’assistència com aquell que desprès de superar un procés de selecció, ha finalitzat el seu període d’ensinistrament, amb l’adquisició de les aptituds necessàries per prestar servei i assistència a persones amb discapacitat o amb diagnòstic mèdic contemplat en les situacions descrites en l’article 3. Aquest article 3 classifica els gossos d’assistència distingint el gos guia, el gos guia senyal d’alerta de sons, el gos de servei, el gos d’avís d’alerta mèdica, el gos per a persona amb trastorn d’espectre autista, i qualsevol altre classe de gos que es pugui reconèixer reglamentàriament.
Aquesta llei és una llei de dret animal, no solament perquè contempla als gossos com a tals, sinó perquè conté previsions relatives al seu benestar i protecció, si bé el que predomina en aquesta regulació, com en totes les lleis del mateix tipus, és una regulació d’una modalitat d’utilització de l’animal, que no és suficient per elevar la categoria de l’espècie a la que el mateix pertany. I això és així perquè no obstant la gran utilitat que es treu dels gossos afectats, no obstant sotmetre’ls a una subjecció “laboral” que no els pertoca de manera natural, tal cosa no serveix per elevar el rang dels gossos en general de manera que desaparegui tot un munt de limitacions que els afecta, tant a ells com als seus responsables. Si els gossos d’assistència poden circular per tota una sèrie de llocs i àmbits pels quals no està permesa la circulació dels gossos en general, està clar que el criteri determinant de la norma solament és el benefici humà, i l’animal està considerat solament en termes de la més estricta utilitat. En tot cas, aquest tipus de normes hauria de fer més normal i més familiar la possibilitat de què els gossos, animals domèstics per excel·lència, puguin també circular per espais que ara estan reservats solament als humans.
La publicació encara de lleis d’aquest tipus posa clarament de manifest el que costa que la consideració més elevada dels animals s’obri pas a Espanya, i això amb els gossos, o sigui que ja no diguem d’altres espècies animals, respecte de les quals Espanya és una país totalment bàrbar, i tot tenint en compte els anys que fa des què es va començar amb les lleis reguladores de gossos pigall, essent la primera la Llei catalana 10/1993, del 8 d’octubre, que regula l’accés a l’entorn de les persones amb disminució visual acompanyades de gossos pigall, i que va ser derogada, precisament, per la Llei catalana 19/2009, del 26 de novembre, de l’accés a l’entorn de les persones acompanyades de gossos d’assistència.
En tot cas, qualsevol norma que tingui en compte els animals i que estableixi disposicions relatives a la seva protecció i benestar, per mínimament que sigui, sempre ha de ser ben rebuda, més atenent al panorama del tracte als animals a Espanya, que deixa bastant que desitjar.
S’adjunta el link de la publicació de la llei al BOE, per a la seva millor consulta.
Llei 2/2020, de 23 de desembre
RESOLUCIÓ DEL PARLAME NT EUROPEU A PROPÒSIT DE L’INCOMPLIMENT DE LA REGULACIÓ DE LA PROTECCIÓ DELS ANIMALS DURANT EL TRANSPORT, DINS I FORA DE LA UNIÓ EUROPEA
Al DOUE núm. C-449 de 23 de desembre de 2020, ha estat publicada una resolució del Parlament Europeu, adoptada el 14 de febrer de 2019, sobre l’aplicació del Reglament (CE) 1/2005 del Consell, relatiu a la protecció dels animals durant el transport dins i fora de la Unió.
La problemàtica exposada en aquesta resolució parlamentària europea és encara plenament vigent, un any desprès de la seva aprovació, com ja és habitual, i més partint d’un organisme – el Parlament Europeu -, a qui ningú no fa gaire cas.
En la resolució esmentada, en partir-se de la condició dels animals com a éssers sensibles, que pateixen dolor i experimenten plaer, i que per tant no són productes ni coses, tal i com està reconegut a nivell de la Unió Europea, es recorda que la legislació europea ha traduït això en què els animals han de ser mantinguts i transportats en condicions en les que no experimentin maltractes, abusos, dolor ni patiments, tot recordant que és a la Unió on més es respecta i es defensa el benestar animal, essent un exemple per a la resta del món pel que fa a aquesta qüestió.
Quant al transport dels animals, es constata que cada any milions d’animals són transportats entre els estats membres i des d’aquests a països de fora de la Unió, al llarg de grans distàncies, per a la seva reproducció, cria, engreixament i sacrifici; que també es transporten amb finalitats d’entreteniment, per a competicions i com animals de companyia, i que la ciutadania de la Unió es preocupa cada cop més del compliment de les normes sobre benestar animal, especialment durant el transport d’animals vius.
El Parlament recorda que mitjançant una resolució seva de 12 de desembre de 2012 ja va demanar que el temps de viatge per als animals destinats al sacrifici es reduís a un màxim de vuit hores.
A partir de l’exposat, recordant què entén l’Organització Mundial de Sanitat Animal per “benestar animal”, es considera que el reglament citat abans no està sent aplicat pels estats membres de la manera suficientment estricta que es requereix dins del territori de la Unió, i que, fora d’aquesta, no es preocupen, en absolut, de la seva aplicació.
Al respecte, el document fa referència a què ja al 2017 el gran nombre d’infraccions constatades en diversos estats membres requerien la incoació dels procediments d’infracció corresponents en base als tractats.
En relació amb la problemàtica exposada, el transport dels animals és quelcom molt anguniós per a ells, ja què els exposa a una sèrie de factors d’estrès que atempten contra el seu benestar. En el cas d’intercanvis amb països tercers, els animals suporten un patiment addicional atesos els llargs desplaçaments, els quals inclouen aturades en les fronteres per al control de documents, dels vehicles i de l’aptitud dels animals per al transport.
Una altra qüestió que es constata és la disparitat en la tasca d’inspecció per part dels estats membres, perquè aquestes van, segons els estats membres, des de zero a diversos milions, i la incidència de les infraccions van des de zero fins al 16,6%, tot el qual indica que els estats adopten enfocaments diferents respecte de les inspeccions, així, per exemple, sobre les estratègies aleatòries o basades en el risc.
Per altra part, es constata que en aquest tema la formació i l’educació dels conductors per promoure una conducció acurada, basada en els tipus d’animals que es transporten, és quelcom que milloraria el benestar dels animals durant el transport.
Aquests i d’altres factors, amb una explicació detallada sobre la situació dels animals durant el transport i, sobretot i el que és més greu, des del punt de vista normatiu, quant a l’incompliment i la falta de respecte de la normativa a atendre, és quelcom que es desenvolupa amb detall en la resolució parlamentària objecte de comentari, la qual, per tal de facilitar el seu accés, s’adjunta a continuació mitjançant el link corresponent.
Resolució del Parlament Europeu
LA REVISTA DIRECTUM PUBLICA L’ARTICLE “L’AGÈNCIA DE LA NATURA DE CATALUNYA I LA SEVA RELACIÓ AMB LA PROBLEMÀTICA MEDIAMBIENTAL DERIVADA DE L’ABUSIVA EXPLOTACIÓ INDUSTRIAL DEL SECTOR PORCÍ”
Al número 6 de la revista DIRECTUM, la qual és elaborada i publicada per FÒRUM D’ADVOCACIA DE LA GENERALITAT, ha estat publicat un article amb el títol indicat, en el qual, a partir de la creació de l’Agència de la Natura de Catalunya i de l’examen dels assumptes que aquesta entitat haurà d’afrontar, s’examina la problemàtica enormement lesiva – tant per al medi ambient com per als animals afectats -, que deriva del sector porcí industrial a Catalunya. Aquesta realitat serveix, al mateix temps, per posar sobre la taula una situació lesiva al 100 per 100 per als porcs, considerats tant en la seva pròpia realitat com també de manera emblemàtica per il·lustrar la situació similar d’altres col·lectius animals objecte de l’explotació industrial massiva.
El sector càrnic porcí, com d’altres sectors de la industria càrnica i d’altres que actuen a costa del medi ambient i de la Naturalesa, no assumeix el cost – inassumible, per altra part – , de la seva activitat, innecessària, perfectament prescindible, i que aboca al nostre país a convertir-se en una bassa de purins.
L’autor de l’article examina els diferents punts controvertits sobre la problemàtica esmentada, i formula solucions que passen, primer de tot, per prendre consciencia del que implica la realitat de l’animal objecte d’explotació, mereixedor de respecte, consideració i veritable protecció, punt de partida de qualsevol teoria solvent del Dret Animal, la qual cosa és predicable també de la resta dels animals que explotem sense pietat, per satisfer necessitats que ens hem creat i que són perfectament prescindibles.
La revista és accessible en línia, de manera gratuïta, i a través del web de FÒRUM D’ADVOCACIA DE LA GENERALITAT.
NOU VOLUM DE LA REVISTA DE DRET ANIMAL DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
El públic interessat en una bona producció escrita sobre Dret Animal, té ja a la seva disposició, en línia i de manera gratuïta, l’última publicació de la revista especialitzada en aquesta matèria que edita la Universitat Autònoma de Barcelona, amb importants col·laboracions de diversos autors de qualificació tècnic-jurídica i científica provada. Es tracta del Volum 11, Núm. 3 (2020) dA. Derecho Animal. Forum of Animal Law Studies (Edita UAB. Autors diversos. Octubre 2020).
Aquesta és una publicació dedicada al Dret Animal i a les ciències del benestar animal, que és promoguda per l’ICALP (International Center for Animal Law Policy), que té una caràcter interdisciplinar i global, de qualitat científica contrastada.
El volumen objecte de comentari conté un tractament molt destacable i interessant sobre:
-La instrumentalització dels animals per aconseguir objectius polítics, així en relació amb el debat parlamentaris sobre els tors a Espanya.
-La legislació civil i religiosa contra la tauromàquia.
-Els animals en el conflicte humà en el marc de la guerra trans-espècie.
-Els drets dels animals i de la Naturalesa a l’Equador.
-Com és de necessari respectar els animals per respectar els humans.
-El poder del discurs en els mitjans de comunicació, així en relació amb els animals considerats de granja.
-L’harmonització de la protecció animal durant el transport a la UE, analitzant el sistema de sancions a Romània, Itàlia i Espanya.
etc.
S’adjunta el vincle per a la seva consulta.
VOLUM 11. Revista de “Derecho Animal”
CONSULTA PÚBLICA PRÈVIA SOBRE L’AVANTPROJECTE DE LLEI DE BENESTAR ANIMAL
Al web (https://www.mscbs.gob.es/normativa/consultas/home.htm)del ministeri competent de l’Estat ha estat penjada la consulta pública prèvia sobre l’avantprojecte de llei de benestar animal, acompanyada de la documentació informativa corresponent. Aquest és un important tràmit previ, que cal dur a terme abans d’elaborar l’avantprojecte corresponent.
El termini per enviar les opinions de ciutadans i d’organitzacions que les vulguin manifestar resta comprés entre el 30 de novembre de 2020 i el 15 de desembre de 2020. Únicament es consideren les respostes en les quals el remitent estigui identificat i s’hi prega indicar que la remissió de l’opinió corresponent ho és als efectes de la consulta púbica prèvia de la proposta de llei referida.
Per facilitar la informació s’adjunta a continuació el vincle amb la documentació informativa referenciada.
Documentació informativa del tràmit.
PANDÈMIES, ZOONOSIS I COMERÇ D’ANIMALS SILVESTRES
Aquest estiu la Revista de Bioètica i Dret ha publicat un interessant dossier sobre qüestions ètiques vinculades a la pandèmia COVID-19, entre les quals s’inclou un article sobre “Pandemias, zoonosis y comercio de animales silvestres”, el qual està disponible gratuïtament per a qui el vulgui llegir.
La importància d’aquest treball rau en l’origen zoonòtic de la pandèmia, com a causa principal que es troba en l’origen d’aquest tipus de fenòmens, i que consisteix en la transmissió de la malaltia dels animals als humans. Això és el que ja va passar amb malalties epidèmiques més recents, epidèmies que van sortir en un context d’explotació animal vinculat amb el comerç d’animals salvatges, quelcom en el que per a desgràcia dels animals els paisos del sud-est asiàtic i la Xina són especialment experts. Sembla mentida que almenys en el cas dels del sud-est asiàtic aquests siguin de tradició budista. Ben poc han aprés del Buda.
En relació amb això, i tot tenint en compte les demandes socials de posar fi a aquesta mena de comerç, l’autor de l’article examina els pros i els contres de dur a terme una prohibició d’aquesta mena, amb unes reflexions d’interès. En tot cas, s’ha de destacar que la finalitat última a perseguir hauria de ser la desaparició d’aquest tipus d’activitat tan lesiva per al benestar i la protecció dels animals.
A continuació s’adjunta l’article esmentat.
Pandemias, zoonosis y comercio de animales silvestres
NOVA LLEI DE BENESTAR ANIMAL DE CASTELLA-LA MANXA
Al Diari Oficial de la Comunitat de Castella-La Manxa (DOCM) núm. 180, de 7 de setembre de 2020, ha estat publicada la Llei 7/2020, de 31 d’agost, de benestar, protecció i defensa dels animals de Castella-La Manxa, que substitueix l’anterior Llei 7/1990, de 28 de desembre, de protecció dels animals domèstics.
En principi, aquesta nova llei suposa un pas endavant respecte de la protecció dels animals, més tenint en compte el mateix títol el qual, en principi, ja no es limitaria als animals domèstics.
De la llei s’ha de destacar la prohibició de la pràctica de mutilacions amb finalitats estètiques, d’acord amb el que ha estat imposat mitjançant norma externa; la prohibició del sacrifici o la matança dels animals sense reunir les garanties que preveu la llei; la prohibició de mantenir de manera permanent els animals lligats o encadenats; la prohibició de la utilització dels animals salvatges als circs i en festes populars i altres activitats.
Té una importància especial la pretensió d’aconseguir el sacrifici zero (llàstima que no s’imposi ja de manera definitiva, la qual cosa obligaria a adoptar les mesures necessàries al respecte).
Destaquen igualment previsions noves sobre aspectes administratius, així en relació amb la identificació i registre dels animals, la creació del Consell Assessor de Benestar i Protecció dels Animals així com el manteniment del paper protagonista de l’Administració Local en matèria de recollida i identificació d’animals.
Té interès destacar la previsió de colònies felines, així a l’article 28.1 de la llei, la qual cosa comporta un reconeixement de les mateixes. No obstant això, la formulació de l’article esmentat és preocupant, perquè també fa pensar en què s’està legitimant una actuació en relació amb els col·lectius dels gats més com un problema que cal solucionar, potser amb mesures dràstiques que no tenen res a veure amb els interessos dels animals afectats, i no pensant en el seu benefici com a objectiu principal. El mateix títol de l’article ja abona en el sentit exposat, referint-se al control de poblacions d’animals en zones urbanes, agrupant el relatiu a gats i coloms. Així, aquest article es formula com segueix:
“Artículo 28. Control de poblaciones de animales en zonas urbanas.
1.Corresponde a los municipios velar para que las colonias felinas no produzcan molestias a los vecinos, ni a sus bienes, y evitar que se dé lugar a una masificación del número de colonias o del número de gatos que albergan.
Evitarán igualmente que afecten a especies silvestres y al medio natural colindante con el casco urbano. A tales efectos solicitarán la coordinación necesaria del organismo competente en protección del medio natural.
El detalle de estos programas, de la ubicación de las colonias felinas y de sus resultados deberá ser comunicado anualmente a la Consejería competente en materia de bienestar animal.
2.Los Ayuntamientos podrán asimismo llevar a cabo programas de control de poblaciones de palomas mediante métodos que no impliquen sufrimientos o daños a los animales.
Estos programas deberán ser comunicados a la Consejería competente en materia de bienestar animal.”
Per altra part, la manca de definició del concepte “colònia felina” a les definicions de l’article 3 contribueix a fer pensar que s’ha desaprofitat una oportunitat per tractar aquest tema com cal.
Com sempre, la pompositat de la norma i totes les crides més bé de tipus ideològic al respecte i la consideració dels animals no amaguen el difícil que és considerar aquest tipus de normes com veritables normes de protecció animal. Es podria dir que són normes que comporten passos, més o menys amplis en el respecte dels animals que en són destinataris, però que també són normes que legitimen conductes que no poden ser més que qualificades de criminals, des d’un punt de vista moral, partint de què fer mal a un animal, ferir-lo o matar-lo per plaer o diversió és moralment un crim i el seu comitent és moralment un criminal.
Així, s’exclou de la prohibició de disparar a animals de l’article 5.l) de la llei, exclusió feta ja d’entrada de l’activitat de la caça, el cas de les competicions de “tiro de pichón” de les espècies de coloms columba oenas (la més comuna) i columbra livia ¡Quina punyetera i maleïda mania de fotre trets a animals vius per plaer i diversió, i que això es continuï reconeixent legalment! Per tant, un punt bastant negatiu per a la llei aquesta, que mantindrà per molt de temps una activitat tan contra el benestar i la protecció dels animals, més si tenim en compte que entre aquesta llei i la que substitueix han passat trenta anys.
Una altra qüestió típica d’aquest tipus de lleis i que la que es comenta manté, és també seguir amb la previsió d’una sèrie de col·lectius animals que es regeixen per la seva pròpia normativa la qual, veritablement, els exclou d’una autèntica protecció. Es tracta dels típics supòsits de (article 1.2):
“a) La fauna silvestre, especies exóticas invasoras y aves de cetrería.
- b) Los animales de producción.
- c) Los animales utilizados en espectáculos taurinos y en espectáculos taurinos populares autorizados.
- d) Los animales utilizados para experimentación y otros fines científicos.
- e) Los animales existentes en los parques zoológicos.”
És a dir, nihil novum sub sole.
Ara és qüestió de veure si l’aprovació d’aquesta llei es tradueix de veritat en un avenç perceptible en la protecció i el benestar dels animals o si no és més que un altre cant de sirena en una de les tres comunitats autònomes espanyoles que es caracteritzen per ser les que registren un nivell superior de maltractament animal. El tema queda en mans de l’Administració, quant a implementar de veritat la llei, i en una ciutadania que és la que té que evolucionar en relació amb el respecte i la protecció dels animals, qüestió que encara resta pendent, com ja és general a Espanya, estat número 1 en el maltractament animal a Europa, si bé en uns territoris més que en uns altres.
S’adjunta la norma per a la seva millor consulta.
ESTABLIMENT DE REQUISITS SANITARIS PER IMPORTAR ANIMALS D’ESPÈCIES PER A LES QUE NO EXISTEIX NORMATIVA HARMONITZADA DE LA UNIÓ EUROPEA
Al BOE núm. 198, de 21 de juliol de 2020, ha estat publicada l’Ordre APA/660/2020, de 16 de juliol, per la qual s’estableixen els requisits sanitaris per a la importació d’animals d’espècies per a les quals no existeix normativa harmonitzada de la Unió Europea.
Aquesta ordre té per objecte, per tant, regular el procediment i els requisits sanitaris per importar animals vius per al quals no hi hagi establert un certificat sanitari per la Unió Europea i que, per tant, són diferents d’aquells als quals es refereix la normativa relacionada en l’annex de l’ordre quan la seva destinació final sigui Espanya. El que disposa aquesta ordre s’entén sens perjudici de les competències del Ministeri de Sanitat pel que fa als animals vius destinats al consum humà, i del que es refereix a l’autorització prèvia a la importació en territori d’Espanya d’espècies al·lòctones amb la finalitat de preservar la biodiversitat autòctona espanyola. Igualment s’entén sense perjudici de les competències atribuïdes a la resta de ministeris amb competència en controls en frontera d’animals vius, inclòs el control corresponent al CITES i de la resta de requisits exigits per importar animals vius.
Aquesta norma es refereix, fonamentalment, al que afecta a la salut dels animals, en relació amb la qual cosa s’està pensant sobretot en la seva incidència sobre la salut humana. Té així una finalitat clarament preventiva de preservació de la salut general de la ciutadania. De fet, quant a interès dels animals, les possibles destinacions a tenir en compte a partir del que preveu l’article 3 de la norma, dedicat precisament a “Destinació dels animals”, revela clarament davant de quina tipologia d’animals ens trobem, i quina és la destinació que els espera. D’acord amb això, els animals afectats serien animals de companyia i similars, animals per als parcs zoològics, explotacions ramaderes, i animals utilitzats en experimentació i per altres finalitats científiques, inclosa la docència.
Si bé aquesta no és pròpiament una norma de Dret Animal, entenent aquesta branca del dret com la que es dedica als drets dels animals i a la preservació i la protecció dels seus interessos (a la vida, a no ser maltractats ni torturats, i a un tracte digne i respectuós), la mateixa té interès en la mesura en què forma part de la trama de relacions tan complexes que mantenim amb els animals i la seva presència i protagonisme absolut a la nostra vida, encara que normalment volen fer veure com que no això és quelcom que no va amb nosaltres.
Per altra part, no es pot desconèixer que el contingut específic de la norma, en la mesura que es relaciona amb el camp de les autoritzacions, també té una incidència final en el respecte d’unes prescripcions, així en matèria de salut, que en última instància també afecten, d’alguna manera més o menys àmplia, la salut i, en conseqüència, el benestar dels animals, encara que sigui solament perquè es trobin el millor possible abans d’haver d’enfrontar en la majoria de casos el seu trist destí.
S’adjunta la norma per a una millor consulta.
REGULACIÓ DEL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU PER AUTORITZAR DE MANERA PRÈVIA LA IMPORTACIÓ D’ESPÈCIES AL.LÒCTONES AMB LA FINALITAT DE PRESERVAR LA BIODIVERSITAT AUTÒCTONA ESPANYOLA
Al BOE núm. 184, del 4 de juliol de 2020, es va publicar el Reial decret 570/2020, de 16 de juny, pel qual es regula el procediment administratiu per a l’autorització prèvia d’importació al territori nacional d’espècies al·lòctones amb la finalitat de preservar la biodiversitat autòctona espanyola.
Sota la referència “espècies al·lòctones” s’entenen els exemplars vius, o llurs restes i propàguls que puguin sobreviure i reproduir-se, de les espècies al·lòctones silvestres que figuren al Llista d’espècies al·lòctones potencialment susceptibles de competir amb les espècies silvestres autòctones, alterar la seva puresa genètica o els equilibris ecològics, de conformitat amb l’article 54.2, 3 i 4 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat.
Més concretament, l’article 54 de la llei esmentada conté mesures entre les quals es troben les que tenen per finalitat que la importació d’una espècie al·lòctona es realitzi amb garanties suficients per no afectar de manera negativa la preservació de les espècies autòctones silvestres. El motiu és que alguna de les espècies al·lòctones poden constituir una amenaça en la forma de plagues, paràsits, i malalties de la fauna, tant sigui aquesta salvatge com domèstica. Pot donar lloc també a zoonosis i contaminants biològics i poden arribar a suposar un veritable perill per a la salut humana.
Aquest Reial decret 570/2020 és, per tant, una norma vinculada a la vessant de la protecció de la salut humana i també a la vessant conservacionista, atès que cerca igualment el manteniment equilibrat de les espècies autòctones, en relació amb la qual cosa la preservació de la seva salut també és quelcom decisiu. D’una manera més precisa, la vessant conservacionista cerca mantenir l’equilibri del medi natural i, en relació amb això, entre les diverses espècies i en el si de cadascuna d’aquestes, formant-ne així part d’un patrimoni natural en bon estat i una biodiversitat plenament equilibrada. No som davant, per tant, d’una norma animalista, ja què tracta els animals en termes d’estocs i de peces integrades en el sistema mediambiental, sense cap consideració envers la seva individualitat.
En tot cas, la norma té el seu interès i, certament, s’ocupa de la vessant animal, encara que no sigui en els termes de consideració que caldria des del punt de vista d’una concepció del Dret Animal entès com la branca del dret que té per objecte l’animal, quant als seus drets i interessos. En aquest sentit, es podria parlar dels animals en el Dret, del Dret dels Animals (sobre els animals) i del Dret Animal, que serien coses distintes.
S’adjunta la norma per a una millor consulta.
LLEI DE MESURES: MODIFICACIÓ DE LA LLEI DE PROTECCIÓ DELS ANIMALS I DE LA LLEI DE GOSSOS CONSIDERATS POTENCIALMENT PERILLOSOS
Al DOGC núm. 8124, de 30 d’abril de 2020, ha estat publicada la Llei 5/2020, del 29 d’abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient.
En aquesta llei, el títol VIII estableix mesures administratives ordenades en quatre capítols, d’entre els quals, el capítol II es dedica a les modificacions legislatives en matèria de medi ambient i sostenibilitat. Dins d’aquestes es preveu la modificació del text refós de la llei de protecció dels animals, i de la llei de tinença de gossos considerats potencialment perillosos, en els termes següents:
“Article 141. Modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals
- Es modifica l’apartat 1 de l’article 46 del text refós de la Llei de protecció dels animals, aprovat pel Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, que resta redactat de la manera següent:
«1. Les infraccions lleus són sancionades amb una multa de 300 euros fins a 3.000 euros; les greus, amb una multa de 3.001 euros fins a 9.000 euros, i les molt greus, amb una multa de 9.001 euros fins a 45.000 euros.»
- S’afegeix un apartat, el 2, a l’article 50 del text refós de la Llei de protecció dels animals, amb el text següent:
«2. El termini per a dictar i notificar la resolució sancionadora en els procediments incoats per les infraccions tipificades en aquesta llei és d’un any.»
- S’afegeix una disposició addicional, la catorzena, al text refós de la Llei de protecció dels animals, amb el text següent:
«Disposició addicional 14. Efectes de la manca de resolució expressa en el procediment d’inscripció en el Registre general de nuclis zoològics de Catalunya
»El termini per a resoldre la inscripció en el Registre general de nuclis zoològics de Catalunya és de tres mesos. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi produït l’autorització i la inscripció en el Registre, la sol·licitud presentada s’ha d’entendre desestimada.»
Article 142. Modificació de la Llei 10/1999 (Tinença de gossos considerats potencialment perillosos)
- S’afegeix una lletra, la g, a l’apartat 3 de l’article 7 de la de la Llei 10/1999, del 30 de juliol, sobre la tinença de gossos considerats potencialment perillosos, amb el text següent:
«g) Posseir un gos potencialment perillós sense identificació en la manera i mitjançant el procediment que determina la normativa d’identificació dels animals de companyia.»
- Es modifica l’apartat 1 de l’article 10 de la de la Llei 10/1999, que resta redactat de la manera següent:
«1. Les infraccions comeses contra el que disposa aquesta llei son sancionades amb multes de 300 euros a 45.000 euros.»
- Es modifica l’apartat 1 de l’article 11 de la de la Llei 10/1999, que resta redactat de la manera següent:
«1. Les infraccions lleus són sancionades amb una multa de 300 euros fins a 3.000 euros; les greus, amb una multa de 3.001 euros fins a 9.000 euros, i les molt greus, amb una multa de 9.001 euros fins a 45.000 euros.»”
CRITERIS INTERPRETATIUS PER A L’ATENCIÓ D’ANIMALS DOMÈSTICS EN LA GESTIÓ DE LA SITUACIO DE CRISI SANITÀRIA OCASIONADA PEL COVID-19 (EL CAS DE LES COLÒNIES DE GATS)
Al BOE núm. 78, de 21 de març de 2020, s’ha publicat la Instrucció de 19 de març de 2020, del Ministeri de Sanitat, per la qual s’estableixen criteris interpretatius per a l’atenció d’animals domèstics en la gestió de la crisi sanitària ocasionada pel COVID-19. L’objecte més concret d’aquesta instrucció és establir els criteris interpretatius al·ludits en relació amb les activitats que afectin al dret de lliure circulació de les persones.
Com bé diu la instrucció esmentada, l’article 7 del Reial decret 463/2020, de 14 de març (relatiu a la declaració de l’estat d’alarma), preveu limitar la lliure circulació de les persones, permetent-la solament per realitzar una sèrie d’activitats que en tot cas s’han de dur a terme de manera individualitzada, llevat del supòsit d’acompanyar a persones amb discapacitat, menors, persones grans, o per una altra causa justificada.
En relació amb aquesta limitació, i com continua dient la instrucció referida:
“Entre las actividades permitidas en el mencionado artículo no se encuentra expresamente el desplazamiento de las personas cuya finalidad sea la alimentación, el rescate y el cuidado veterinario de los animales domésticos que habitan en los espacios públicos urbanos, cuando esta actividad no se realice en el marco de una prestación laboral, profesional o empresarial. No obstante, para prevenir un impacto negativo en la salud pública, cuando esa actividad viniera desarrollándose con carácter voluntario por aquellas entidades debidamente acreditadas al efecto por las administraciones locales, aquéllas podrán seguir desarrollando esta actividad, en aplicación de lo dispuesto en el artículo 7 h), al entenderse que en este supuesto el carácter voluntario de la prestación resulta análogo al carácter laboral, profesional o empresarial. Estos desplazamientos deberán realizarse individualmente, y portando la correspondiente documentación acreditativa.”
Per tant, s’ha donat la resposta adient a una situació que reclamava una solució lògica, com és aquesta, de manera que ara serà possible atendre a les colònies de gats de carrer que deuen la supervivència dels seus membres a persones voluntàries que se n’ocupen.
S’adjunta el vincle amb el text complet de la instrucció esmentada.
Instruccióde 19 de març de 2020
EL “DEFENSOR DEL LLOP”, EN RELACIÓ AMB L’ESTATUS DELS PREDADORS A LA UE SEGONS UN DICTAMEN DEL CESE SOBRE LA SITUACIÓ DELS SECTORS OVÍ I CAPRÍ
La problemàtica del Llop a Espanya està especialment relacionada amb els danys que li són atribuïts, especialment sobre els ramats d’ovelles i cabres, sense perjudici del fet del desig malaltís, que té encara un bon grapat de ciutadans, de matar tot el que es mou, i més quan es tracta d’una espècie tan emblemàtica com aquesta, i també de la pillería nacional per fer passar el que no és per obtenir la indemnització corresponent, de la qual cosa, per desgràcia, en tenim bastants i freqüents exemples.
En tot cas, és l’atac a ovelles i cabres el que constitueix el principal greuge que pot repercutir, i de fet repercuteix, en la valoració de la presència del llop i en les seves possibilitats de supervivència a Espanya, com passa també en el cas de l’ós, en relació amb el qual també es presenta en més àmplia mesura el problema de la predació sobre animals de major grandària, com és el supòsit de l’espècie equina, susceptible també de ser atacat pel llop en la mesura que aquest pugui constituir manades suficients a l’efecte.
La problemàtica del llop, no obstant, així com la de l’ós, considerada en termes més amplis, dins el que seria o hauria de ser l’estatus dels predadors i, més concretament, dels grans predadors a Europa, s’insereix en una problemàtica més complexa, no exempta d’interessos espuris i tergiversadors de la realitat, amb els que es cerca – utilitzant un altre cop els animals -, aconseguir avantatges materials i polítics desvinculats absolutament de l’ètica més elemental i d’una justificació que pugui ser veritablement i racionalment admesa. En relació amb això, té molt d’interès seguir les aportacions de l’entitat conservacionista asturiana FAPAS (Fondo para la protección de los animales salvajes), que explica el que ha estat apuntat en relació amb la problemàtica del llop a Astúries. (*)
Atès l’exposat, cobra un destacable interès el contingut del dictamen del CESE que va ser publicat el 6 de febrer de 2020 al DOUE C41, amb el títol: “Situació actual i perspectives de futur dels sectors oví i caprí a la Unió”.
En aquest document s’examina la situació del sector esmentat a Europa, i el mateix es fa ressò del que pertoca en relació amb vetllar pel benestar dels animals afectats.
No obstant l’indicat, la vessant economicista hi està present (com no podia ser d’una altra manera en partir, amb tota normalitat, de la situació d’esclavatge natural a la que hem sotmès als animals objecte de la ramaderia), fins el punt que alguna vegada es cau en afirmar quelcom que solament pot ser qualificat d’impresentable. Així, en algun moment del text citat es planteja una situació en la qual es confirma que des de la dècada del 1980 han desaparegut més de 25 milions d’ovelles i que en els últims 17 anys la producció ha caigut més d’un 20%, i que el consum de carn d’oví i caprí ha minvat de forma notable en els últims anys, reduint-se en el cas de l’oví de 3,5 quilos per persona en 2001 a 2 quilos en l’actualitat, i que aquesta tendència a la baixa s’ha observat de nou el 2017, sobre tot entre els joves.
Això últim hauria de ser motiu de gran alegria!!! , tot tenint en compte el missatge de l’OMS, reforçat i confirmat per diferents instàncies científiques, sobre la necessitat de disminuir, dràsticament, el consum de carns roges, i més encara si es té en compte la situació d’obesitat cada cop més generalitzada en la infantesa i la joventut (de la que es diu que arribarà als 100 anys, afirmació més que falsa, atesa la situació de salut cada cop més negativa d’aquest col·lectiu, i d’un augment imparable de la població que en el marc del sistema capitalistat sense cor que tenim afectarà als recursos disponible – de manera que els rics podran mantenir-se vius encara que sigui a base d’injeccions, en tant que els pobres, com sempre, ja s’apanyaran -, afirmació falsa l’aludida però que serveix per convèncer la gent perquè accepti treballar més anys, consumir més, i riure les gràcies al sistema econòmic vigent).
Doncs contràriament a l’alegria esmentada, resulta que el dictamen del CESE ens diu posteriorment que es considera necessari “combatre la idea” de què el be és difícil de cuinar (cuinar un bebè d’ovella!!!) i de contrarestar l’actual tendència a evitar les carns vermelles (!¡¡¡¡¡¡). Com deia abans, senzillament impresentable.
Tornant al títol d’aquest article, la referència feta al llop i a d’altres predadors té lloc per la seva relació estreta amb el sector ramader al·ludit, la qual cosa comporta que el dictamen del CESE en faci una important referència, contenint, fins i tot, un apartat estens dedicat als predadors, el qual no es planteja en termes de persecució sinó, precisament, d’establir el necessari equilibri entre la protecció d’aquests animals i els interessos econòmics relatius al sector oví i caprí, així com per no fer marxa enrere en les exigències de benestar animal, les quals podrien retrocedir com a conseqüència de la necessitat de protegir el “producte” ramader contra els predadors en qüestió.
En relació amb l’exposat, havent destacat als considerants del dictamen del CESE que els depredadors i els grans carnívors han abastat en algunes regions de la UE un bon estat de conservació, els punts 96 a 110 es dediquen especialment a aquests animals quant al que afecta al que és i/o hauria de ser el seu estatus al territori corresponent. Aquests punts són, en concret, els següents:
“Predadores
- Recuerda que la proliferación de depredadores se debe, entre otras cosas, a la legislación actual de la Unión destinada a conservar las especies de animales salvajes autóctonas;
- Aboga por una revisión de los anexos correspondientes de la Directiva sobre los hábitats con el objetivo de controlar y gestionar la proliferación de depredadores en determinadas zonas de pastoreo;
- Pide a la Comisión que tenga en cuenta la flexibilidad que permite dicha Directiva para abordar esos problemas de modo que no se ponga en peligro el desarrollo sostenible de las zonas rurales;
- Subraya la necesidad de un enfoque objetivo, basado en la ciencia, que tenga en cuenta, en cualquier sugerencia que se evalúe, el comportamiento animal, las relaciones entre depredadores y presas, una cuantificación adecuada específica por regiones del riesgo de depredación por las especies incluidas en la Directiva sobre los hábitats, la hibridación, la dinámica de distribución y otros aspectos ecológicos;
- Destaca que los ataques a rebaños por parte de lobos y animales híbridos no protegidos y resultantes de cruces de lobo y perro se multiplican a pesar de una movilización de medios cada vez más importante y costosa para los ganaderos y la colectividad;
- Observa que las limitaciones de las medidas recomendadas y aplicadas para proteger los rebaños son cada vez más obvias, teniendo en cuenta el considerable aumento de pérdidas de animales;
- Señala que esta ineficacia pone hoy en entredicho el futuro de modos de ganadería virtuosos para el medio ambiente, como el pastoreo, pues algunos ganaderos comienzan a encerrar a sus animales, lo que en su momento no solo puede conducir al abandono de inmensas superficies muy extensivas, con los consiguientes riesgos de incendios y avalanchas, sino que reorientará también las ganaderías hacia formas de agricultura más intensivas;
- Pide a la Comisión y a los Estados miembros, así como a las autoridades locales y regionales, mediante consulta a los ganaderos y otras partes interesadas, que estudien medidas de desarrollo rural para proteger a los rebaños, indemnizar debidamente por las pérdidas causadas por los ataques de grandes depredadores, incluidos los depredadores no protegidos por la Directiva sobre los hábitats, y ajustar las ayudas con el fin de repoblar los rebaños;
- Considera que es necesario adoptar medidas para revisar el estatuto de protección de los depredadores en el contexto del Convenio de Berna;
- Insta a los Estados miembros a que apliquen las recomendaciones de dicho Convenio para impedir la proliferación de híbridos de perro y lobo, que amenazan la conservación de la especie Canis lupus y tienen una responsabilidad muy alta en los ataques a rebaños de ovinos y caprinos;
- Observa el éxito parcial de los programas para reintroducir razas de perros pastores como medio para ahuyentar a los lobos o al menos a los híbridos;
- Propone que se designe a un «defensor del lobo» para mediar entre los distintos intereses, y en las controversias sobre el estatuto de protección y la necesidad de compensar las pérdidas producidas por las muertes provocadas por lobos, siguiendo el éxito del defensor del oso en algunos Estados miembros;
- Pide a la Comisión que tenga en cuenta las recomendaciones formuladas por el Parlamento Europeo en su Resolución, de 15 de noviembre de 2017, sobre un plan de acción en pro de la naturaleza, las personas y la economía;
- Pide a la Comisión y a los Estados miembros –con vistas a mejorar la situación laboral en los sectores– que desarrollen programas para mejorar el entrenamiento de perros guardianes y perros pastores y enseñen a los agricultores a aplicarlos de forma adecuada en las explotaciones y, a tal efecto, que mejoren con urgencia la cooperación transfronteriza entre las administraciones, los criadores de ganado y los conservacionistas en lo relativo a los grandes depredadores;
- Pide que se establezcan zonas de pastoreo protegidas en las que pueda tener lugar una regulación de los grandes depredadores, de modo que el retorno de grandes depredadores no conlleve un retroceso en el bienestar de los animales (trashumancia, establos al descubierto) ni en las actividades agrícolas y de pastoreo tradicionales (agricultura de montaña);”
El cert és que el contingut transcrit no té desperdici, i apunta fets i aspectes jurídic de gran interès. Entre els fets destaca la referència a la problemàtica dels animals híbrids, resultants del creuament entre gossos i llops, i que amenaça la conservació de l’espècie canis lupus (llop) i que es multiplica no obstant la mobilització de mitjans cada cop més gran i costosa per als ramaders i per a la col·lectivitat.
I entre els aspectes jurídics té un interès especial la reivindicació de la designació de la figura del “Defensor del llop”, en els termes indicats al punt 107. Destaca també la referència que en relació amb això es fa a la figura, ja existent en alguns estats membres, del “Defensor de l’ós”.
El Dret Animal, i les conseqüències que en deriven d’una concepció del mateix centrada en la defensa i la protecció dels animals, entenent aquests com a éssers mereixedors del reconeixement, pels humans, de dignitat i de respecte, i de tenir en compte les seves necessitats vitals per tal de viure una vida el més satisfactòria i feliç possible (no hi ha cap ésser viu que d’una manera natural, sigui amb més o menys consciència, no aspiri a aquell nivell de satisfacció al que diem “felicitat”, fins i tot els insectes), el Dret Animal, dic, ha de comportar la construcció de noves figures jurídiques que permetin encaixar la convivència dels humans amb els animals no humans, d’una manera satisfactòria per ambdues parts i en un planeta que no és de la propietat humana exclusiva. El defensor dels animals és una d’aquestes figures, i dins aquest seria interessant i benèfic distingir d’altres figures específiques com seria el cas del defensor del llop que s’està comentant, icom podria ser també el del defensor dels cetacis, que ja ho necessiten també aquests (bé, com tots els animals sotmesos a les malifetes humanes – i desprès ens estranyem de què el planeta porti el rumb actual-).
S’adjunta a continuació el vincle per poder accedir al dictamen del CESE que ha estat objecte de comentari així com també al del FAPAS, d’acord amb el que s’explicita en la nota corresponent.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
(*) Entre les activitats del FAPAS destaca el “Proyecto Lobo”, que té per objectiu principal garantir la supervivència d’una població de llops estable a la serralada Cantàbrica que compleixi amb la funció ecològica que li pertoca al territori esmentat. Com ho fan els seus membres? FAPAS diu que no rep cap ajut públic, de manera que així NINGÚ NO ELS TANCA LA BOCA (quelcom molt important en els temps actuals i en un país en el que és tan natural “untar” per aconseguir metes). FAPAS també inverteix recursos i esforç de camp en el seguiment de la població de llops, s’esforça per minvar la sensació d’alarma social entorn del llop, s’esforça igualment perquè l’Administració permeti de nou l’abandonament al medi natural dels cadàvers procedents de la ramaderia domèstica recuperant així una font d’aliment per a la fauna salvatge que ara no existeix. També lluita el FAPAS contra l’ús del verí (una altra afició desgraciadament estesa de l’espanyol, que és la d’anar enverinant “a troche i moche”) etc. Pera més informació s’adjunta també el vincle del “Proyecto Lobo” del FAPAS.
A PROPÒSIT DE DOS DICTÀMENS DEL CESE: “LA ECONOMIA COMPETITIVA DEL FUTURO DEBE CONVERTIRSE EN LA ECONOMÍA DE LA BELLEZA, QUE CUBRA TODO CUANTO ES BELLO Y BUENO” I LA “FELICITAT INTERIOR BRUTA” COM A OBJECTIU A ACONSEGUIR
Al DOUE d’11 de febrer de 2020, han estat publicats, entre diferents dictàmens del Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE), dos concrets dictàmens que tenen la seva repercussió en relació amb la defensa dels animals. Es tracta dels següents:
-El Dictamen sobre “Un papel más constructivo para la sociedad civil en la aplicació de la legislación mediambiental”, on es reivindica una més gran participació de tots els implicats en la matèria esmentada pel que fa al procés de confecció de les normes corresponents, així com també es demana als estats de la UE facilitar, encara més, l’accés a la justícia en el relatiu a reclamacions per causes mediambientals. S’ha de destacar també la reivindicació, sobre la qual s’hi insisteix, d’establir una educació obligatòria en matèria de clima i de medi ambient, per a edats compreses entre els sis i els divuit anys, i que hauria de formar part del pla d’estudis nacional de tots els països membres de la UE.
Aquest dictamen conté un final poètic, que no per això és menys veritable ni menys interessant, que expressa els valors pels quals ens hauríem de guiar en la matèria que s’hi refereix, i que és el següent:
“La economía competitiva del futuro debe convertirse en la economía de la belleza, que cubra todo cuanto es bello y bueno: actividades de base local en los ámbitos cultural, artístico y mediambiental que mejoren la calidad de vida. El crecimiento de la Felicidad Interior Bruta (FIB), es decir, el bienestar general – que está vinculado a una economía más sana y crea valores económicos, sociales y mediambientales mejores y más sostenibles que pueden regenerarse – debería constituir uno de nuestros objetivos básicos.”
-Dictamen del CESE, sobre “La bioeconomia azul”, on hi ha dades i arguments interessants, també tot pensant en la seva consideració i utilització per defensar la causa dels animals, no obstant la importància al text de les components economicistes. Així, la mateixa definició de bioeconomia blava es troba en línia amb el que s’acaba d’afirmar, quan es diu que per la mateixa s’entenen “Les activitats econòmiques i la creació de valor basades en l’ús sostenible i intel.ligent de recursos aquàtics renovables i els coneixements tècnics en aquest camp.” Per altra part, el potencial que hi ha en la possible explotació de les algues (la “biomassa algal“) com a font d’alimentació és quelcom que també hauria d’incidir en una alimentació no basada en el consum d’animals (el text diu, literalment, que: “La biomasa algal está adquiriendo cada vez más importancia como recursos para una gran variedad de aplicaciones comerciales en la bioeconomía azul“). Precisament se’n fa referència a les possibilitats que ofereix com a pinso, entre d’altres possibles usos a part del relatiu al consum humà.
S’adjunten a continuació els vincles dels dos dictàmens indicats.
Dictamen CESE Participació en legislació mediambiental
Dictamen CESE bioeconomia blava
RESOLUCIÓ DEL PARLAMENT EUROPEU SOBRE LA PROHIBICIÓ A ESCALA MUNDIAL DE L’EXPERIMENTACIÓ DE PRODUCTES COSMÈTICS EN ANIMALS
Al DOUE C41, de 6 de febrer de 2020, ha estat publicada una Resolució del Parlament Europeu de 3 de maig de 2018, sobre una prohibició a escala mundial per a la supressió de l’experimentació en animals de productes cosmètics.
Si bé no s’entén que es trigui tant a publicar quelcom semblant, en tot cas aquesta resolució continua tenint una gran importància, en el camí per suprimir la utilització dels animals en l’experimentació sobre cosmètica de manera definitiva.
De fet, ja a la Unió Europea està prohibit experimentar en animals productes cosmètics acabats i ingredients cosmètics des del setembre del 2004 i el març del 2009 respectivament (a excepció dels assajos en matèria de toxicitat per administració repetida, toxicitat per a la funció reproductora i toxicocinètica).
Entre els considerants de la resolució indicada (així al que figura com a lletra J), es destaca que segons l’enquesta Eurobaròmetre Especial 442, publicada en març del 2016, el 89% dels ciutadans de la Unió està d’acord en què la Unió ha de fer més per promoure una més gran conscienciació de la importància del benestar dels animals a escala internacional i el 90% en que és important establir normes exigents per al benestar dels animals que siguin reconegudes en tot el món, en tant que al considerant L es constata que existeix una exigència pública de l’adopció d’un nou marc legislatiu que elimini gradualment l’experimentació en animals.
Per altra part, pel que fa a la introducció possible a la Unió Europea de productes cosmètics que puguin contenir algun o alguns ingredients que hagin estat objecte d’assajos en animals fora de la Unió per fer possible la comercialització en tercers països, el Tribunal de la Unió Europea va confirmar que es pot prohibir la introducció d’aquests productes al mercat de la Unió (sentència de 21 de setembre de 2016 en l’assumpte C-592/14).
La resolució esmentada del Parlament Europeu examina:
- Els ensenyaments extrets de la transcendental prohibició a escala de la Unió de l’experimentació de productes cosmètics en animals. Al respecte, s’ha de destacar que el sector europeu dels cosmètics és innovador i pròsper, representa al voltat de dos milions de llocs de treball, i la prohibició indicada a escala de la Unió no ha suposat una amenaça per al seu desenvolupament.
- Les repercussions de la prohibició en el desenvolupament de mètodes alternatius. En relació amb això, la indicada prohibició ha comportat més investigació per obtenir mètodes d’assajos alternatius.
- La situació internacional. Al respecte, es subratlla que també està prohibida l’experimentació en animals de productes cosmètics a Guatemala, la Índia, Islàndia, Israel, Noruega, Nueva Zelanda, Sèrbia, Suïssa i Turquia, en tant que en d’altres països, com és el cas d’Austràlia i Corea del Sud, s’ha fet avenços significatius vers una prohibició d’aquest tipus.
- La implantació d’una prohibició a escala mundial de l’experimentació de productes cosmètics en animals. En relació amb això es demana a la Comissió, el Consell i els estats membres de la Unió Europea una sèrie d’actuacions per aconseguir tal cosa, així amb les pertinents gedstions en el marc de les Nacions Unides.
En tot cas, el plantejament de l’assumpte i de les solucions corresponents és quelcom que sembla que es pren molt seriosament el Parlament Europeu en el contingut de la resolució parlamentària referida, de manera que resulta esperançador creure que en algun moment podrem veure la prohibició definitiva d’una pràctica tan espantosa i prescindible, i que això sigui a nivell mundial.
S’adjunta el vincle de la resolució del Parlament de la Unió Europea per al seu accés.
Resolució del Parlament Europeu
“TRANSICIÓ ANIMAL A ESPANYA” SEGONS MARITA GIMÉNEZ-CANDELA
Transición animal en España, és l’obra que en aquest començament de l’any 2020 ha estat publicat per l’Editorial Tirant lo Blanch, de la col·lecció “Animales y Derecho”, l’autora del qual és Marita Giménez-Candela, catedràtica de Dret Romà de la Universitat Autònoma de Barcelona, i una referent obligada en el naixement i desenvolupament del dret animal a Espanya.
Segons les dades sobre l’obra referenciada, aquesta reuneix la memòria viva de l’autora sobre l’aparició del dret animal a Espanya, on no existia quasi res al respecte abans del vigent segle XXI. Al respecte, els últims 10 anys Marita Giménez-Candela ha estat testimoni de primera fila del canvi cultural i jurídic que ha suposat el nou protagonisme dels animals a Espanya. Efectivament, el tractament que el dret i la societat espanyola dispensa als animals ha canviat i a això ha contribuït la introducció pionera dels estudis de dret animal, a nivell acadèmic, que ha impulsat una nova generació de professionals que no solament es manifesten a favor dels animals sinó que també treballen com advocats dels animals. Per aquest motiu, aquests escrits representen una font autèntica que construeix un relat dels esforços, els reptes i els compromisos que aquesta transició ha necessitat a Espanya.
L’obra no utilitza de forma casual el terme “transició animal” al títol. La raó que és subjacent és que la societat espanyola ha experimentat un consens sobre el bon tracte que s’ha de donar als animals, semblant al que es va viure a la transició política i que va culminar en les reformes legals que han configurat la democràcia social en la qual vivim. Aquesta transició animal és la fase preparatòria de les reformes legals que s’esperen en els pròxims anys.
És aquest, per tant, un llibre que es presenta com una necessitat, per dotar de referències a una societat que encara no ha reflexionat col·lectivament sobre els canvis que hem viscut en aquests anys. Al respecte, en la literatura recent a Espanya no s’ha publicat res de similar. Sí, en canvi, ha estat així a Itàlia, França i el Regne Unit, on hi ha una literatura abundant des de fa anys i, així mateix, als Estats Units. No, en canvi, a Alemanya, Àustria i Suïssa.
Els interrogants als qual aquest llibre dona resposta són, entre d’altres: Com ha estat i com és el tractament jurídic dels animals a Espanya? Ha estat la cultura un impuls o un fre per millorar la protecció jurídica dels animals? Qual era el panorama dels estudis sobre animals i dret fa 10 anys? Què progressos se n’han produït? Estan relacionats també amb la creació del primer web i la primera col·lecció de llibres amb continguts jurídics sobre els animals a Espanya? Els estudis acadèmics (grau i màster) i els canvis editorials ha contribuït al desenvolupament del debat sobre la qüestió animal? Aquesta evolució conduirà finalment a un canvi en l’estatus jurídics dels animals, la descosificació?
En tot cas, una obra molt interesssant que segurament esdevindrà un títol de referència per al dret animal a Espanya.
A PROPÒSIT DEL DECRET DE LA RIOJA SOBRE FORMACIÓ EN MATÈRIA DE PROTECCIÓ DELS ANIMALS EN LES GRANGES I DURANT EL TRANSPORT
Al Butlletí Oficial de la Rioja de 24 de gener de 2020, ha estat publicat el Decret 1/2020, de 21 de de gener, pel qual es regula la formació en matèria de protecció dels animals en les granges i durant el transport.
Segons diu el preàmbul del text legal indicat, en el benestar dels animals en les granges i durant el seu transport resulta de vital importància que el personal encarregat dels animals tingui competència professional i formació adequada. Per aquest motiu, la legislació actual de La Rioja sobre protecció dels animals ho estableix com un requisit per a aquest personal.
Per tant, benvinguda sigui aquesta norma i qualsevol altra relativa a assegurar el màxim possible el benestar dels animals destinats a la matança per al seu consum, si bé el més gran favor que els podrien fer és deixar de menjar-los, cosa que també agrairia la nostra salut, que no precisa de tanta carn.
En tot cas, en la mesura en què es mantingui el consum dels animals de granja, l’ideal seria que solament existís la seva criança en la modalitat extensiva, la qual cosa obligaria també a atendre forçosament a les necessitats corresponents d’equilibri real amb el territori i de sostenibilitat mediambiental i protecció de la biodiversitat. Això hauria d’anar combinat, paral·lelament, amb posar punt i final al sistema d’explotació intensiva industrial, que en casos com és el de l’explotació dels porcs, ens està portant a un veritable desastre natural, sense que el sector que se’n beneficia assumeixi la veritable responsabilitat que li correspon per la seva causació, i sense que l’Administració pública i menys encara els polítics que la dirigeixen facin, ni manifestin la intenció de fer, el que pertocaria per finalitzar aquesta situació tan negativa.*
El cert és que, dir “granja” és utilitzar un eufemisme, perquè els espais en els que s’amunteguen els animals no tenen res de granja, entenent aquesta com la que tradicionalment figura a la mentalitat popular, i sí més bé amb una modalitat de camp de concentració per als animals – recordem al respecte, si és que algun se n’ofén, l’obra “Eternal Treblinka” de Charles Patterson, que justifica plenament la utilització del terme al.ludit, sense que n’hi hagi cap banalització censurable-.
Mentrestant, si la formació en els termes que contempla l’al·ludit decret de La Rioja serveix per alleugir el patiment dels animals que en són destinataris, i per recordar a alguns dels que es guanyen la vida, a costa de la seva, que estan tractant amb éssers sensibles i conscients, alguna cosa positiva s’haurà aconseguit, més tenint en compte les noticies esgarrifoses que periòdicament són publicades en relació amb aquesta modalitat dels animals de granja, i que no són més que una mostra petita de l’infern al que hem condemnat a aquests animals, sense una autèntica ni inevitable necessitat real. Algú ens ho reclamarà.
S’adjunta el vincle de la norma citada als efectes de la seva consulta.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
*Veure al respecte l’article recent: “CONTINUA L’AUGMENT IMPARABLE DE LA CABANA RAMADERA PORCINA A CATALUNYA! A QUÈ S’ESPERA PER ATENDRE LES ADVERTÈNCIES DE L’ESTRATÈGIA DEL PATRIMONI NATURAL I LA BIODIVERSITAT DE CATALUNYA 2030? CINQUANTA-QUATRE RESOLUCIONS DE PUBLICACIÓ D’ACORDS DE DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL SOBRE AQUEST TEMA, PUBLICADES AL DOGC DES DEL DESEMBRE DEL 2018 FINS A PRINCIPIS DEL GENER DE 2020.” A les citades 54 resolucions en aquest moment, 28 de gener de 2020, s’ha d’afegir la resolució núm. 55.
L’AUTORITAT EUROPEA DE SEGURETAT ALIMENTÀRIA POSA DE MANIFEST LA SERIOSA MANCA DE BENESTAR DELS CONILLS EN LES GRANGES ESPANYOLES
L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) ha donat a conèixer un informe amb el títol: “Health and welfare of rabbits farmed in different production Systems” (“Salut i benestar dels conills de granja en els diferents sistemes productius”), en el qual ha identificat problemes seriosos de benestar en les granges de conills a Espanya. En aquest informe es conclou que el principal problema que pateixen aquests animalets és la seva restricció de moviments a causa d’estar ficats en gàbies massa petites. En conseqüència, reclama que les gàbies convencionals actualment utilitzades siguin ampliades i millorades estructuralment.
En l’informe esmentat, entre les conclusions principals es pot destacar:
- L’esmentada restricció de moviments. Aquesta impedeix totalment poder implementar conductes naturals mínimes i pròpies de l’etologia de l’animal,
- Que els conills que continuen sent alletats pateixen un alt estrès tèrmic.
- Que en molts casos estan mancats de llit i neixen directament sobre el filferro nu de les gàbies.
- Que hi ha deficiències greus durant el sacrifici ja què en molts casos fallen les tècniques d’atordiment.
El cas és que l’informe proposa mesures correctores per evitar que els conills arribin conscients a la línia de matança.
La realitat és que no hi ha una legislació que protegeixi de manera específica els conills (protegir és un dir, perquè realment s’està parlant de l’aspiració a contar amb una legislació que minvi el seu patiment i els asseguri un mínim benestar abans de ser matats per a ésser consumits). Si bé hi ha normes sobre previsions de mínims per a la protecció dels animals de granja, encara no hi ha una normativa que es refereixi de manera única als conills, com sí que passa amb d’altres animals de les explotacions intensives industrials, destinats a ser menjats.
Segons dades d’Igualtat Animal, el 20% dels conills de granja a Espanya moren abans d’arribar a l’escorxador, ateses les condicions de vida tan dures que suporten. Espanya és el principal productor de carn de conill a Europa, i el 99% d’aquests animals viuen en gàbies en les que ni tan sols poden estar-se drets. És molt difícil que els animals afectats es puguin estirar i del tot impossible saltar, quelcom tan natural per als conills.
Es dona la circumstància de què algun país ha fet alguna cosa millor per ells, com és el cas de Bèlgica on el 2016 es va iniciar la retirada de gàbies de manera que per al 2025 no hi haurà conills per a carn criats en gàbies. Per altra part, Àustria, Suècia, Regne Unit, Alemanya i els Països Baixos disposen d’una legislació nacional pròpia que protegeix els conills parcialment. Per tant, hi ha la possibilitat d’alternatives millors.
La situació dels conills de granja a Espanya es caracteritza, així, per un patiment extrem dels animalets. De fet, en relació amb els conills, es posa de manifest una de les màximes expressions d’esquizofrènia que vivim en relació amb els animals. Al respecte, ningú pot negar l’encant d’aquestes bestioles, protagonistes de contes i històries diverses, de llibres, relats diversos i films, i que troben sempre en els nens – i en tots nosaltres, per tant, quan hem estat nens -, afecte, tendresa i gaudi, a part de ser tan bonics i atractius quant al seu aspecte. Com es pot entendre que en créixer ens tornem tan insensibles i malvats amb ells? Tan freds i solament calculadors a efectes de guanys i beneficis i porqueries diverses d’aquest estil? Conten els pares, desprès de llegir un relat als seus fills en el que el protagonista és un conillet, que al dia següent segurament li posaran a taula un de similar perquè se’l mengi?
S’adjunta l’informe esmentat, tot seguit desprès d’aquest article informatiu, així com una noticia sobre el tema que conté, a part de la possibilitat d’accedir també a l’informe, alguna dada complementària més d’interès com és la iniciativa que en el seu dia va endegar l’organització “Compassion i World Farming” i que va comportar una petició del Parlament Europeu a la Comissió Europea perquè aquesta proposi una nova legislació amb estàndards mínims per als conills a les granges, i sol·licitant a l’EFSA que portés a terme l’estudi científic que s’ha estat comentat i que resulta en l’informe referenciat.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
Notícia sobre l’informe i dades complementàries
CONTINUA L’AUGMENT IMPARABLE DE LA CABANA RAMADERA PORCINA A CATALUNYA! A QUÈ S’ESPERA PER ATENDRE LES ADVERTÈNCIES DE L’ESTRATÈGIA DEL PATRIMONI NATURAL I LA BIODIVERSITAT DE CATALUNYA 2030? CINQUANTA-QUATRE RESOLUCIONS DE PUBLICACIÓ D’ACORDS DE DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL SOBRE AQUEST TEMA, PUBLICADES AL DOGC DES DEL DESEMBRE DEL 2018 FINS A PRINCIPIS DEL GENER DE 2020.
En articles i comentaris anteriorment penjats en aquesta Secció de Dret Animal (*) es feia referència a la problemàtica vinculada a la producció ramadera porcina, integrada pels porcs, animals dignes de més consideració i respecte, i dotats d’una sensibilitat psíquica especial, més que demostrada i detallada científicament (això últim sobretot per als afectats per la síndrome de l’elefant a la “cacharrería”, que necessiten estudis científics per a tot, encara que sigui quelcom tan evident com la sopa d’all).
Del conjunt d’articles esmentats s’ha de destacar:
- La problemàtica posada de manifest sobre la situació de contaminació i d’afectació per purins procedents de les explotacions industrials intensives de porcs que afecta pràcticament un terç del territori català (amb el cost corresponent del que precisament no es fan càrrec els “productors”).
- La referència detallada que el document sobre “Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030” fa a la problemàtica esmentada, quant a contaminació i destrucció del medi natural derivada de l’excessiu nombre de porcs al nostre país, i sobre la necessitat de corregir aquesta situació amb diverses mesures, entre les quals es troben potenciar l’explotació extensiva ramadera (considerant-la en termes de “substitució” de la intensiva industrial, i potenciant la producció i el consum agroecològic.
- La incidència tan negativa que per als porcs, animals sensibles i intel·ligents, comporta la modalitat d’explotació industrial intensiva, totalment contrària a les seves necessitats etològiques més elementals, la qual cosa constitueix un paradigma del maltractament que infligim als animals anomenats “de renda” o “d’explotació”, maltractament normalitzat, interioritzat i banalitzat a la nostra societat per la major part de la ciutadania, per molt que es vulgui camuflar i dissimular la seva més que penosa realitat.
En els articles indicats es feia referencia a algunes resolucions de publicació d’acords de declaració d’impacte ambiental de diversos projectes, bé d’instal·lació d’una nova explotació ramadera porcina, bé d’ampliació d’altres existents.
El cas és que, des del desembre del 2018 fins aquests primers dies del gener de 2020, han estat publicades al DOGC cinquanta-quatre resolucions del tipus de les esmentades, d’entre les quals pràcticament totes formulen la declaració d’impacte ambiental amb caràcter favorable, llevat d’algunes, molt poquetes, que si bé no diuen això, el que manifesten és que el projecte corresponent “no ha de comportar efectes significatius per als vectors ambientals si es gestiona d’acord amb les condicions descrites en l’estudi d’impacte ambiental ...” etc.
En definitiva, que durant el que ve a ser un període d’un any, cinquanta-quatre projectes que comporten un notable increment de la cabana ramadera porcina a Catalunya han rebut el vistiplau des del punt de vista del seu impacte ambiental. Això pot suposar que es compleix amb la normativa, ningú ho nega, però no es pot negar tampoc que som també davant una flagrant contradicció amb les conclusions del document sobre “Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030”, del juliol del 2018, tal i com ha estat exposat, més si es té en compte que estem parlant de projectes sobre ampliació o instal·lació d’explotacions ramaderes porcines endegats en la seva immensa majoria amb posterioritat al document assenyalat.
Perquè no n’hi hagi dubtes del que s’afirma, a continuació d’aquest article s’adjunta la relació de resolucions indicades, el conjunt de les quals ha de comportar, en principi, l’autorització d’un augment de la cabana ramadera porcina, durant un any, en un nombre que depassa els 135.905 caps de bestiar porcí. Tingui’s en compte que hi ha a més algun supòsit que no és inclòs en el càlcul corresponent, la qual cosa s’hi indica, perquè no és fàcil saber de quin nombre de porcs s’està parlant a la declaració d’impacte ambiental corresponent. Igualment hi ha un sol cas, el corresponent a la resolució llistada en la relació amb el núm. 21, en el qual es produeix una reducció de 592 porcs (de 5592 a 5000). .
En la relació de resolucions que s’hi adjunta, si bé som davant quelcom que és publicat al DOGC en tot el seu detall, s’ha eliminat alguns detalls identificadors, substituïts per “XXX”, perquè l’objectiu perseguit no és assenyalar a ningú en concret, sinó solament mostrar una problemàtica que ens afecta a totes i a tots, inclosos, com a víctimes (encara que no s’ho creguin o no se n’hagin adonat), als propis explotadors-productors.
Per altra part, les resolucions comentades són referides a explotacions amb un nombre superior a 2000 caps de bestiar, per a les quals és obligatòria la declaració d’impacte ambiental corresponent, de manera que es pot deduir que l’augment de caps de bestiar autoritzat encara ha de ser superior.
Som davant un problema molt seriós, al que no se li està donant tota la importància que té, el qual ja no és solament cosa ni de l’administració pública ni dels productors interessats, sinó de tota la ciutadania, que és qui realment ha d’afrontar les conseqüències negatives que en deriven, en tots els sentits afectats: econòmics i de salut principalment, més encara si es té en compte que el sector agroramader que se n’ocupa no assumeix ni es fa càrrec, com correspondria en un país veritablement avançat, de tot el cost mediambiental que la seva activitat genera, matèria aquesta en la que tant Espanya com Catalunya són bastant de “charanga y pandereta”. Els beneficis econòmics a costa dels animals i del medi se’ls queden, però la porqueria ens la mengem totes/tots, però potser és el que ens mereixen, per la nostra inacció i indiferència.
Cal així, com el que hauria de ser una bona política, que l’Administració de la Generalitat hauria d’implementar, procedir a desincentivar la producció ramadera porcina, així com d’altres tipus de producció ramadera, referida a d’altres d’animals destinats a la producció de carn, i potenciar l’agricultura ecològica, el vegetarianisme i el veganisme. L’economia, la salut, el medi ambient, la naturalesa i els animals ho agrairien. Fora d’això no hi ha salvació, i si no, “al tiempo”.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
*(“SOBRE ELS PORCS I LA SEVA COSIFICACIÓ COM A PRODUCTE”, penjat el 19 de novembre de 2018, “EXEMPLES DE BONES PRÀCTIQUES PER A PROJECTES DIRIGITS A MILLORAR EL BENESTAR DELS ANIMALS”, penjat el 27 de novembre de 2018; “UN EXEMPLE PRÀCTIC SOBRE UNA POLÍTICA RAMADERA QUE CAL CANVIAR: L’AUGMENT DE LA CABANA RAMADERA PORCINA”, penjat el 4 de desembre de 2018, “EL GOVERN DE LA GENERALITAT POSA EN MARXA L’ESTRATÈGIA DEL PATRIMONI NATURAL I LA BIODIVERSITAT DE CATALUNYA 2030 (I): REFERÈNCIA A L’ABÚS DE L’EXPLOTACIÓ DEL SECTOR PORCÍ I A LA NECESSITAT D’INCENTIVAR LA PRODUCCIÓ (I EL CONSUM) AGRÍCOLA ECOLÒGIC” penjat el 16 de desembre de 2018, i “ELOGI DEL PORC I, A QUÈ S’ESPERA PER ATURAR L’AUGMENT DE LA CABANA PORCINA???? SOBRE LA CONTRADICCIÓ ENTRE EL QUE S’AFIRMA I EL QUE S’ESTÀ FENT”, penjat el 2 de gener del 2019.
Llista res. Impacte Ambiental explotacions porcines
CONFERÈNCIA: PROU ESPECTACLES AMB ANIMALS A CATALUNYA: CORREBOUS I ELS MAMÍFERS MARINS A ZOOS I PARCS AQUÀTICS
La Comissió de Protecció dels drets dels Animals (CPDA) de l’il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), organitza el dijous, 9 de gener de 2010, a les 19 h, Aula 62, la CONFERÈNCIA: “Prou espectacles amb animals a Catalunya: correbous i els mamífers marins a zoos i parcs aquàtics”.
Els ponents que hi assistiran seran els següents:
CARLOS SOLIVA, vice-president de la CPDA.
JOAN RIDAO, Lletrat major del Parlament de Catalunya.
ANNA MULÀ, vocal CPDA.
ENRIQUE ZALDÍVAR, President de l’Associació de veterinaris abolicionistes de la tauromàquia i del maltractament animal.
NEUS MANGRANÉ, Presidenta de l’Associació Tots Som Poble.
L’esdeveniment serà moderat per la MAGDA ORANICH, Presidenta de la CPDA.
La inscripció és gratuïta i es pot fer on line mitjançant la pàgina web de l’ICAB
XIV SEMINARI INTERNACIONAL SOBRE LA DECLARACIÓ UNIVERSAL SOBRE BIOÈTICA I DRETS HUMANS DE LA UNESCO: “Els problemes ètics de la investigació amb animals”. Barcelona.
El pròxim 13 de febrer de 2010, dijous, la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona, organitza, amb el suport de l’Observatori de Bioètica i Dret (OBD), el XIV Seminari Internacional sobre Bioètica i Drets Humans de la UNESCO: “Els problemes ètics de la investigació amb animals”. Aquest acte es durà a terme pel matí a l’Aula Magna de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, i es tracta d’una jornada internacional que forma part d’una sèrie de seminaris que es porten a terme anualment per tal de difondre i analitzar la Declaració Internacional sobre Bioètica i Drets Humans (UNESCO, 2005).
La participació en l’esdeveniment és gratuïta però les places són limitades.
La jornada s’articula entorn d’una taula rodona sobre els comitès d’ètica en la investigació amb animals, una altra sobre problemes ètics en la investigació amb animals, i la presentació del llibre de la Dra. Fabiola Leyton (UB) amb el títol “Los animales en la bioètica. Tensión en las fronteras del antropocentrismo”.
S’adjunta a continuació el link amb informació complementària, així com amb la concreció del programa de la jornada.
COMUNICACIÓ DE LA COMISSIÓ DE LA UE SOBRE LA PROBLEMÀTICA COMERCIAL I DELICTIVA EN RELACIÓ AMB L’ACTIVITAT PROHIBIDA A LA UE D’INTRODUIR RINOCERONTS I ELS PRODUCTES QUE EN DERIVEN, COM ÉS EL CAS DE LES SEVES BANYES
Al DOUE C 386/6, de 14 de novembre de 2019, es va publicar una comunicació de la Comissió de la UE, sobre “Guia per a l’exportació, reexportació, importació i comerç interior en la Unió de banyes de rinoceront”.
Aquest document, força interessant, s’estructura entorn dels cinc punts següents:
- Informació contextual sobre la conservació del rinoceront i les amenaces que plantegen la caça furtiva i el comerç il·legal.
- Objecte i naturalesa del present document.
- Orientacions sobre la interpretació de les normes de la UE en matèria d’exportació, reexportació i comerç dins de la UE de banyes de rinoceront.
- Orientacions sobre la interpretació de les normes de la UE en matèria d’importació de “trofeus de caça” de rinoceront en la UE, de conformitat amb l’article 57 del Reglament (CE) núm. 865/2006.
- Orientacions sobre la interpretació de les normes de la UE en matèria d’importació en la UE d’espècimens de banyes de rinoceront elaborats i en brut per a d’altres tipus d’ús personal no comercial.
Quant a la informació contextual del tema té interès destacar que el document es fa ressò de què, no obstant les normes dictades per a la protecció dels rinoceronts, a tota la UE han operat grups de delinqüència organitzada per adquirir banyes de rinoceront i comerciar amb ells. L’arrel de la problemàtica es troba en que no obstant estar prohibida la introducció a la UE, amb finalitats comercials, de rinoceronts i dels productes que en deriven, com és el cas de les banyes, la seva introducció pot autoritzar-se en circumstàncies determinades, per exemple com a trofeus de caça. Aquests trofeus de caça es consideren efectes personals i mobiliari domèstic d’acord amb l’article 57 del Reglament núm. 865/2006. No es poden vendre ni ser utilitzats d’un altre modus amb finalitat comercial, i desprès de la seva importació han de ser en tot moment propietat del caçador.
El cas és que en els últims anys les disposicions sobre el comerç dels trofeus de caça d’espècimens de rinoceront han estat utilitzades de manera indeguda, deliberadament per xarxes que paguen els caçadors per anar a safaris de caça de rinoceronts, com és el cas de Sudàfrica. Es tracta, per tant, de la contractació de pseudocaçadors, o fins i tot caçadors de bona fe, que ha estat quelcom utilitzat de manera àmplia per xarxes delictives que operen a la UE, la qual cosa ha estat demostrada segons les investigacions dutes a terme en alguns estats membres i en països tercers. Un cop importat el trofeu, les xarxes esmentades prenen possessió de les banyes i les envien de manera il·lícita a Àsia.
Una conducta que es va posar de manifest al respecte, abans de l’adopció de la primera versió de la guia que ens ocupa, el febrer de 2011, i que van observar alguns estats membres, va ser un augment del comerç interior de la UE i les reexportacions de banyes de rinoceront que eren declarades com “antiguitats” o “espècimens elaborats”. Segons les investigacions corresponents, en molts casos les motivacions dels compradors tenia ben poc a veure amb el caràcter artístic dels objectes, essent un indicaTIU al respecte que els preus del producte corresponent es relacionava, fonamentalment, amb el pes de l’objecte, la banya, més que no amb el seu pretès valor artístic.
Un altre indici de les amenaces persistents a considerar és que mentre que recentment el nombre de robatoris de banyes de rinoceront a museus, cases de subhastes i botigues d’antiguitats o de taxidèrmia s’ha reduït de forma substancial, per primer cop es va sacrificar un rinoceront per les seves banyes a un parc zoològic europeu el març del 2017 (això va passar a un zoo francès, i seria més correcte dir que “va ser assassinat”).
A partir del que ha estat exposat, es desplega la resta del document en el qual es posa clarament de manifest que les escletxes sobre la problemàtica exposada i sobre les mesures de protecció que es poden dur a terme al respecte es troben en el fet de què encara sigui possible caçar aquests animals, a partir de la qual cosa el concepte de “trofeu” permet una introducció del material, així les banyes, que és aprofitada per gent “molt viva” (però ben morta al seu cor) per obtenir un lucre il·lícit.
Per altra part, encara perviu una mentalitat molt pròpia dels antics rics però que els nou rics assumeixen ràpidament, d’anar fotent trets carregant-se tot el que es mou, i si pot ser un bitxo ben gros encara millor, potser per compensar l’empetitiment del seu cervell. Matar per plaer i per esport ho permet la llei, és cert, en els termes de la seva regulació, però moralment és un crim. Treure la vida a un animal que la vol gaudir com qualsevol ésser viu (tots tenim el mateix interès, tant animals humans com animals no humans, a viure la nostra vida biològica i a aconseguir la màxima felicitat possible) no té avui, almenys a la major part de la societat, cap justificació ni en la necessitat per sobreviure ni en la cultura, i es tracta en aquest sentit d’un clar signe d’involució. A part, ¿com es pot entendre aquest desig morbós i malaltís de retratar-se amb una animal acabat d’assassinar, una meravella de la creació que aquests subjectes converteixen en una despulla? I encara ens estranyem de què no passin coses més grosses a aquesta humanitat degenerada … Bé, cadascú recull el que sembra.
S’adjunta, pel seu interès, el vincle de la comunicació comentada.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
Comunicació de la Comissió de la UE
CONDICIONS BÀSIQUES DELS CENTRE DE NETEJA I DESINFECCIÓ DELS VEHICLES DESTINATS AL TRANSPORT PER CARRETERA D’ANIMALS VIUS, PRODUCTES PER A L’ALIMENTACIÓ D’ANIMALS DE PRODUCCIÓ I SUBPRODUCTES D’ORIGEN ANIMAL NO DESTINATS AL CONSUM HUMÀ
Al BOE núm. 279, de 20 de novembre de 2019, ha estat publicat el Reial decret 638/2019, de 8 de novembre, pel qual s’estableixen les condicions bàsiques que han de complir els centres de neteja i de desinfecció dels vehicles dedicats al transport per carretera d’animals vius, productes per a l’alimentació d’animals de producció i subproductes d’origen animal no destinats al consum humà, i es crea el Registre nacional de centres de neteja i de desinfecció.
El transport al·ludit es refereix als animals següents (art. 1):
–Animals de producció (és a dir, aquells animals que són destinats al consum humà i que es porten la pitjor part de tot aquest muntatge industrial entorn de la seva concepció com a simple producte), incloses les espècies cinegètiques, amb l’excepció dels ruscos de mel, els mol·luscles i els crustacis.
–Gossos de gossada o de jauries (el que es coneix en castellà com “perros de rehala”, per a la caça, així del porc senglar, entre d’altres).
-Productes per a l’alimentació dels animals indicats, únicament per al cas d’epizooties o per altres motius de sanitat animal, segons el que determini l’autoritat competent.
-Subproductes d’origen animal no destinats al consum humà.
Aquesta norma l’ha dicta l’Estat amb caràcter bàsic, a l’empara de l’article 149.1.16 de la Constitució, que li atribueix la competència exclusiva en matèria de bases i coordinació general de la sanitat.
S’adjunta el vincle corresponent per poder accedir a la norma.
Reial decret 638/2019, de 8 de novembre
SOBRE ELS ANIMALS I EL DRET LABORAL: ELS ANIMALS COM A CLASSE TREBALLADORA SEGONS HRIBAL I GOMES DA ROCHA
Encara que pugui sorprendre a molts, el cert és que hi ha autors que s’han plantejat molt seriosament la consideració dels animals des del punt de vista de la seva prestació d’una tasca i d’un servei laboral (en benefici dels humans, com sempre), i en unes condicions més pròpies -tant des del punt de vista històric com des del punt de vista del que ha estat, com és l’habitual, el seu maltractament -, més pròpies de l’esclavatge que no d’una mínima consideració dels seus interessos, sinó drets, pel fet de no haver estat aquests reconeguts com caldria.
En aquest sentit, els autors al·ludits consideren els animals afectats com a classe treballadora que cal atendre com és degut i com es mereix, atesa la seva sentiència, i d’una manera radicalment diferent al que ha esta fins ara.
Té interès al respecte destacar dos autors i posar a disposició del públic algunes de les seves aportacions, les quals són accessibles lliurament a internet.
El primer d’aquests autors, Jason Hribal, és autor de diferents assajos i treballs relatius als animals i la seva tasca com a treballadors. Aquest autor és un historiador que ha elaborat un treball teòric destacable sobre la consideració dels animals no humans com a “classe treballadora” que, fins i tot, oposa resistència al treball que se l’imposa, tal i com ell argumenta a les seves aportacions teòriques.
Sobre la seva obra es pot destacar, precisament, el llibre que porta per títol: “Los animales son parte de la clase trabajadora y otros ensayos” (any 2003). En el primer dels treballs corresponents, que porta per títol el mateix del principal de l’obra és, com diu el propi autor, una explicació històrica del paper que els animals han tingut en el desenvolupament de les revolucions agrícola i industrial, com aquest procés va impactar en les seves vides, com els animals han combatut la seva expropiació i explotació i, en definitiva, un relat sobre com va sorgir i es va formar una consciencia col·lectiva i de lluita pels drets dels animals els segles XVII i XVIII.
En el segon dels treballs, el qual porta per títol “Animales, agencia y classe: escribiendo la historia de los animales desde abajo” (any 2007), Jason Hribal fa una exploració històrica, cercant encaixar l’agència de cavalls, vaques, ovelles, porcs, etc., en el procés d’escriure la història. Després de fer una crítica a la historiografia dels estudis sobre animals, considera la manera en què els animals han donat forma per si mateixos a les seves vides pròpies i al seu treball, i tracta a continuació l’evolució del vegetarianisme i els drets dels animals, explorant com es varen desenvolupar les relacions de classe entre humans i altres animals i com aquesta solidaritat va portar llavors a la creació del canvi social.
En el tercer dels treballs, amb el títol “Los animales son parte de la clase trabajadora, revisitado” (any 2012), Jason Hribal fa referència a com, no obstant una educació i un posicionament oficial que intensifica la diferència entre humans i animals, de manera que els humans són exclusivament humans i la resta d’animals són una altra cosa i no cerquis res en comú, resulta que mai en la història registrada ha hagut més gent fent tot el contrari. Així, des de la popularitat dels drets dels animals als canvis en la noció de família que s’expandeix per incloure gossos i gats, sembla que les relacions socials que defineixen les nostres vides estan evolucionant ràpidament en aquesta direcció. L’autor, en preguntar-se Per què?, diu que el domini capitalista sobre el període històric modern certament ha destruït molt del que és comú i de la seva cultura, però les relacions socials arrelades han persistit. La cerca d’aspectes comuns entre els humans i altres animals ha estat un fet omnipresent i una pràctica que va en augment. La cerca més forta del que és comú es pot trobar a la família, la comunitat i la classe, ocupant-se ell en aquest tercer assaig en profunditat precisament de la classe.
Per altra part, un altre autor a destacar en relació amb els animals i el Dret Laboral, és Jailson José Gomes da Rocha, el qual fa una interesant aportació amb el seu article Laboralidade Animal: implicações ético-jurídicas. En aquest article, Gomes da Rocha destaca el fet de què la tesi de l’animal no humà com a subjecte de dret té com a epicentre en el que es fonamenta el reconeixement de sentiència, de manera que la capacitat de tenir l’experiència d’estats subjectius conscients, relatius a les sensacions i els sentiments denota que els animals no humans també presenten estats mentals que reflecteixen les sensacions físiques, o sigui que s’aferma l’existència d’un “jo” que vivència el món i a si mateix, evidenciat per les externalitats de la sensació que han estat extensament acreditades per la Ciència (amb majúscules, es podria dir).
L’argumentació d’aquest autor troba les seves conclusions a partir de l’afirmació de què en termes generals, es pot afirmar que en el context laboral al qual es troben sotmesos els animals no humans hi ha un alt nivell de vulnerabilitat. Són mal alimentats, tenen accés a un estoc alimentari amb un valor nutricional mínim, són iniciats a les activitats laborals de manera precoç, sent obligats a transportar càrregues excessives en relació amb el que és la seva composició anatòmica i són obligats a treballar durant un nombre excessiu d’hores.
Seria per tant, una primera conclusió, l’afirmació de la necessitat d’establir normatives amb l’objecte de regular la pràctica laboral dels animals no humans. Una altra conclusió seria reivindicar la necessitat de donar lloc a una sistemàtica típicament abolicionista, amb la qual es perseguiria posar fi a les pràctiques corresponents mitjançant els manaments jurídics adients. En aquesta línia, l’abordatge abolicionista intenta trencar amb l’especisme a través d’una lògica que cerca posar punt i final a qualsevol tipus d’explotació animal, a qualsevol ús dels animals no humans per satisfer interessos humans i desitjos humans. Òbviament, el concepte de propietat de l’animal és el principal obstacle al respecte.
Aquest concepte de propietat com a obstacle connecta amb l’argumentació de Hribal quant al paper determinant del sistema capitalista en la destrucció del que era comú, i d’una determinada relació amb l’existència i, en conseqüència, amb el que ofereix la Natura, en el moment en què tot es va convertir en objecte de compra i venda, en producte del qual extreure benefici econòmic i que ha propiciat una cobdícia (per, al capdavall, adquirir una tonteria darrera una altra) sense límits, i que ha portat al planeta en el punt tan greu en el que es troba en aquests moments.
En tot cas, quant a la teoria sobre les nefastes conseqüències del concepte de propietat en relació amb els animals, i la construcció d’una argumentació elaborada que postula la seva supressió, l’autor que més detalladament s’ha ocupat d’aquest tema ha estat Gary Francione, del qual ja s’ha parlat en d’altres ocasions en aquesta Secció de Dret Animal, però que no està de més recordar, i les més que interessant idees del qual estan disponibles a través d’obres seves com “Lluvia sin Truenos. La ideologia del Movimiento por los Derechos Animales”, o “Introducción a los Derechos Animales ¿Tu hijo o tu perro?”, per destacar algunes de les seves obres més famoses.
En tot cas, som davant autors que un cop més demostren que la construcció teòrica més pròpiament jurídica i de la Filosofia del Dret en relació amb el que afecta als drets, els interessos i la consideració dels animals, ofereix un treball científic profund i de valor innegable i del que l’ocupació dels juristes i dels filòsofs del dret a Espanya s’hauria de fer més ressò, la qual cosa no ha estat la tònica habitual. És de desitjar que les aportacions esmentades al començament d’aquest article contribueixin, com a mínim, a pal·liar aquesta mancança.
Atès l’interès de les aportacions de Hribal i de Gomes da Rocha, i la seva accessibilitat on line, a continuació s’adjunten els vincles corresponents.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
Los animales como parte de la clase trabajadora
EN RELACIÓ AMB LES BASES I FONAMENTS ÈTICS I FILOSÒFICS DEL DRET ANIMAL: CENTRE FOR ANIMAL ETHICS
El Dret Animal, com passa amb qualsevol altra branca del Dret, es troba condicionat per la cosmovisió dominant a la societat en la qual s’aplica i, per tant, és subjecte al consens social que en deriva. En conseqüència, el coneixement de les seves bases i fonaments ètics i filosòfics pren un relleu especial per tal de fer-ne la valoració adient.
Al respecte, s’ha de destacar el camí emprés ja fa un temps per la Revista de Bioètica i Dret, la qual incorpora, cada cop més, articles referits a la valoració filosòfica i ètica corresponent entorn de les temàtiques vinculades als animals no humans, així com la publicació jurídica periòdica Derecho Animal. Forum of Animal Law Studies, específicament dedicada a l’estudi del Dret Animal en les seves més àmplies i diferents facetes.
El referit a les bases i els fonaments ètics i filosòfics del Dret Animal és objecte d’una tasca que mereix destacar-se especialment, feta des de la Universitat, així la Pompeu Fabra, mitjançant el Centre for Animal Ethics. Els membres d’aquesta entitat, partint de què la humanitat ha fet grans progressos ètics vinculats a la relació entre les persones (igualtat de raça i de gènere), fan referència a com hi ha gent (cada cop més, es pot afegir) que s’adona de què no solament importa la pròpia tribu, començant a veure principis ètics que tenen validesa més enllà d’una nació, una generació o una espècie. Al respecte, argumenten, avui dia quasi ningú nega que el patiment d’altres animals importi, ni que es pugui passar per alt els interessos d’un individu pel simple fet de pertànyer a una altra espècie.
En línia amb l’exposat, l’ètica animal s’ensenya actualment a les principals universitats de tot el món, i és, així mateix, un camp d’estudi cada cop més gran no solament en filosofia, sinó també en política, sociologia, psicologia, comunicació, etologia, biologia evolutiva, literatura, educació i dret, sobre tot des que el Tractat de Lisboa del 2009 va reconèixer la rellevància jurídica del patiment dels animals per a la legislació europea.
No obstant això, els prejudicis conscients i inconscients sexistes, racistes i especistes encara tenen molt de pes, i això afecta de manera profunda no solament com percebem el món i com l’interpretem, sinó també la forma de parlar, d’ensenyar i de divulgar les noticies. Detectar els prejudicis antropocèntrics i especistes requereix d’un enfocament pluridisciplinar, i és així que el UPF Centrre for Animal Ethics (UPF – CAE) té com a objectiu facilitar la confluència dels diferents camps perquè les universitats poden contribuir a que la societat sigui més humana (s’entén en el sentit més positiu de la paraula, pensant en el benefici dels animals) i sostenible.
D’acord amb això, i tot seguint la informació disponible a internet en el web corresponent d’aquesta entitat, la mateixa es presenta com un centre d’estudi amb seu a la Universitat Pompeu Fabra, dedicat a l’ètica animal des d’una perspectiva multidisciplinar i interdisciplinar, amb la missió de promoure els plantejaments ètics no especistes en el món acadèmic, la política, els mitjans de comunicació i l’opinió pública, tenint com a objectiu:
- Difondre i promoure la investigació fonamentada en l’ètica animal.
- Assessorar els grups de la societat civil i les organitzacions.
- Influir en la presa de decisions polítiques.
Els membres fundadors d’aquesta entitat es van constituir el 2014 com a GIREA (Grup Interdisciplinar d’Investigació en Ètica Animal), que era un grup d’estudi i d’assessorament a l’Oficina de Protecció dels Animals de l’Ajuntament de Barcelona, essent l’actual entitat aprovada pels òrgans de govern de la UPF el desembre del 2015.
Atès l’interès d’aquest centre d’estudi i d’assessorament, i de la tasca que porta a terme així com del treball que en resulta, s’adjunta el vincle per poder accedir a la seva web, en la qual resta disponible un material amb veritable interès i d’accés lliure.
Web del Centre for Animal Ethics
OBLIGACIÓ DE PROTEGIR ELS ANIMALS EN CAS DE SITUACIONS D’EMERGÈNCIA A LA LLEI 10/2019, D’11 D’ABRIL, DE PROTECCIÓ CIVIL I DE GESTIÓ D’EMERGÈNCIES D’EXTREMADURA – ARTICLE DE JUAN LUÍS DE CASTELLVÍ GUIMERÁ -.
La Llei 10/2019, d’11 d’abril, de protecció civil i de gestió d’emergències d’Extremadura estableix, per primera vegada, l’obligació de protegir els animals en cas de situacions d’emergència, havent de restar aquests inclosos als plans territorials d’emergències perquè puguin ser evacuats en el supòsit d’una catàstrofe. Es tracta, per tant, d’una previsió legal pionera a Espanya, que per això té un gran interès als efectes de què el seu exemple sigui seguit per la resta d’administracions públiques espanyoles i, més encara, perquè tal cosa tingui una veritable efectivitat i no es quedi en un simple cant al sol, que és al que les institucions públiques ens tenen en general acostumats quan es tracta de la problemàtica de la protecció i el benestar dels animals, llevat d’honroses excepcions.
La informació disponible els últims anys, sobretot gràcies a la valent activitat investigadora de determinades entitats, continuen acreditant el que ha estat una característica a Espanya, i que és el caràcter habitual del maltractament dels animals, i la interiorització d’aquesta realitat amb bastant normalitat per una bona part de la població. Per altra part, quant al sector de la ciutadania que no assumeix tal cosa, una majoria, no obstant això, es limita a mirar cap a una altra banda. Per tant, encara que sigui una població que no maltracta els animals, al mateix temps ben poc fa per evitar o impedir que una bona colla de conciutadans ho continuï fent.
Es requereix, per tant, d’una autèntica revolució moral que ampliï el cercle d’interessos i l’estengui a la resta d’éssers vius del planeta, els quals l’ocupen tan legítimament com els éssers humans, al capdavall una espècie animal més.
Si bé les previsions legals en matèria animal en un bon nombre de comunitats autònomes no són més que paper mullat, almenys serveixen perquè altres institucions que s’ho prenen més seriosament – com és el cas d’un nombre de magistrats i jutjats que augmenta progressivament, així com un important sector de la fiscalia, – tinguin arguments per obligar a les mateixes administracions i als particulars a complir amb les previsions de les normes corresponents. Per aquest motiu, sigui sempre benvinguda qualsevol norma autonòmica que estableixi quelcom de positiu per als animals, com és el cas de la llei citada d’Extremadura. En relació amb aquesta, s’adjunta un article de Juan Luís de Castellví Guimerá, que és oficial de seguretat i prevenció del Parlament Europeu, en el qual tracta extensament sobre la norma esmentada.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
Article de Juan Luís de Castellví Guimerá
AVENÇ EN LA PROHIBICIÓ DEL FOIE GRAS, UNA DE LES PRÀCTIQUES MÉS CRUELS CONTRA ELS ANIMALS
A la ciutat de Nova York s’ha aprovat, per amplia majoria, una llei que prohibeix la venda de foie gras en botigues i restaurants. Desafortunadament, la llei entrarà en vigor el 2022. La decisió té la seva importància si es té en compte que aquesta ciutat és un dels mercats més importants de foie gras, una pràctica cruelíssima que condemna els animals perjudicats a viure en un terrible infern fins a la seva mort, solament per satisfer desitjos de menjar “delicatessen” que no responen en absolut a la necessitat de menjar per sobreviure. I sí, aquí està el quid de la qüestió, perquè no hi ha cap legitimació moral per matar animals si això no respon a una necessitat estricta de supervivència. És això el que d’entrada condemna, per immoral i per crim contra la vida, la caça esportiva, les corrides de braus, i totes i tantes altres pràctiques retorçades que al respecte s’ha inventat la part fosca o la ment malaltissa dels humans.
Que pràctiques com aquesta de la producció de foie gras pugui ser acceptada sense més i en general per la població no la fa més legítima. Que una majoria de persones puguin estar d’acord en quelcom absurd, no el fa més racional. I, en tot cas, el sol fet de mirar cap a una altra banda, i de no organitzar visites escolars als centres de producció de foie gras veient com es maltracta els animals, i als escorxadors, perquè els nens vegin amb tota naturalitat com se’ls mata i se’ls esquartera, moltes vegades quan encara estan vius, alguna cosa vol dir, i no és més que sabem, sabem clarament en el fons de la nostra consciencia, que tot això que fem no està bé en absolut.
De moment, hi ha una sèrie de països que ja han prohibit la producció de foie gras, com és el cas de l’Argentina, Àustria, Dinamarca, la República Checa, Finlàndia, Israel, Turquia, Alemanya, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Noruega, Polònia, Suècia, Suïssa, els Països Baixos, i el Regne Unit. El 2014, la Índia va prohibir la importació d’aquest producte desprès d’una important campanya de l’organització IGUALDAD ANIMAL, entitat de la que procedeixen les dades principals d’aquest comentari.
El gener de 2019 la Cort Suprema dels Estats Units va ratificar la Llei de Califòrnia en la qual es prohibeix el foie gras i altres productes derivats de l’engreixament forçat d’aus.
En tot cas, siguin molt benvingudes aquestes mesures, de les quals estem encara lluny, com si no, de poder-se implementar a Espanya. De moment, el que millor podem fer és no ser partícips d’aquesta activitat mercantil i productiva infernal, i no contribuir amb el nostre consum a perpetuar una activitat més d’aquestes tan criminals que portem a terme contra els animals i contra la Natura.
El tema del manteniment dels llocs de treball, tant utilitzat de manera maniquea per justificar el que és injustificable, no s’aguanta, perquè es tracta de reconvertir i redirigir un tipus d’activitat per a la seva conversió en d’altres que siguin moralment acceptables i en veritat beneficioses.
I per si a algú li sembla exagerat el que ha estat dit, a veure com és capaç de contraposar una opinió que sigui favorable (i que l’exposi davant dels seus fills petits, si els té), en relació amb el fet d’agafar uns ànecs de determinada raça (la Mulard), que amb quatre mesos comencen a ser torturats (perquè no es pot dir d’una altra manera) amb una alimentació forçada. Tancats en gàbies són “alimentats” per mitjà d’un tub metàl·lic de 30 cm., augmentant la dosi durant dues setmanes fins arribar als dos quilos de pasta de blat de moro al dia, la qual cosa equival a 12 kilograms de menjar per a una persona. Com a conseqüència d’això, molts d’aquests pobres animals pateixen ferides a l’esòfag, infeccions i dificultats respiratòries, de manera que moren abans de dues setmanes. Com ja és sabut, aquesta alimentació a la força hipertrofia el fetge, que esdevé totalment malalt, però que és d’on surt aquest maleit producte tan “apreciat”, que no és més que patiment i brutalitat acarnissada amb unes bestioles innocents.
Mai hi haurà pau a la Terra mentre els animals humans tractem així a la resta dels que també són els nostres germans. La llei d’acció-reacció impera, i el que fem és el que torna.
De manera complementària s’adjunta un article de “El País”, sobre el que ha estat exposat. En el mateix, com diu una política, s’afirma que la producció de foie gras, tal i com es fa, és una de les pràctiques més violentes contra un animal i es fa simplemente perquè es tracta d’un producte de luxe.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
SUÏSSA PROHIBEIX TRITURAR POLLETS VIUS, UNA PRÀCTICA CRIMINAL (MORALMENT) CONSEQÜÈNCIA DE LA INDÚSTRIA DE L’OU, I QUE NO OBSTANT ÉS LEGAL A LA UE
La indústria de l’ou mata als pollets mascles perquè aquests ni produeixen ous ni tampoc creixen el suficientment ràpid com per justificar el cost d’alimentar-los per produir carn. Però el cas és que no els mata d’una manera “adient”, si es pot dir així, per a la condició infantil i la sensibilitat d’aquests animalets, sinó que els mitjans emprats són triturar-los vius o bé asfixiant-los amb diòxid de carboni o electrocutant-los. Sembla que la modalitat més pietosa d’aquestes seria la de l’asfixia, si bé segur que ningú la desitja per a si mateix.
Segons sembla, ja sigui d’una manera o una altra, segons dades del PACMA, cada any són “sacrificats” entre 4.000 i 6.000 milions de pollets, que un cop triturats o matats com sigui són utilitzats per fer pinso per a rèptils i d’altres animals del zoo. Un altre motiu per estar en contra dels zoos, perquè a sobra que tenim els animals tancats fora del que haurien de ser les seves condicions naturals, afegim a més la mort innecessària d’animals amb els que s’alimenta als que estan engabiats, com és el cas de rates i ratolins per alimentar les serps.
En tot cas, des del punt de vista de la moralitat més elemental és indefensable donar aquesta destinació tan terrible a aquests petits pollets. L’horror de qualsevol d’aquests tipus de tractaments es fàcil de valorar, simplement hem d’imaginar-nos que ens són aplicats, a nosaltres o als nostres éssers estimats. Cap ésser viu es mereix una cosa així i el fet de pertànyer a una altra espècie animal, diferent a la humana, no confereix cap prevalença a aquesta última en termes de legitimació absoluta, sinó és únicament en base al recurs a la pura força i a res més.
La mercantilització de tot, que és el que caracteritza la nostra època, que ja no és ni la dels yoguis ni la dels guerrers, sinó la dels comerciants, la del que tot es compra i es ven, ha aportat la seva dosi de criminalitat com qualsevol altra època de l’estada dels humans sobre aquest torturat planeta. Es diu a les nostres contrades, amb tota la poca solta i el màxim desvergonyiment, que avui es viu millor. Sí, es clar, menys uns quants centenars de milions de persones i, sobretot, els animals, que ens han d’aguantar fins a la seva pròpia extinció en uns casos (que potser és el millor per a ells) o fins a la nostra pròpia extinció, en el cas dels animals de granges i tots aquells altres als que ens dediquem a torturar perquè sembla que no tenim altra cosa més constructiva a fer en el marc de la cultura de violència que ens envolta.
Les conseqüències de la industria de l’ou per a aquests pobres pollets és així un exemple més de la barbàrie que caracteritza, amb tota naturalitat, la nostra societat en la seva relació amb els animals. Una barbàrie deshumanitzadora, que al final ens fa acceptar com la cosa més normal del món aquesta dura realitat o, no sé si és pitjor, mirar cap a una altra banda com si passés res.
La normativa de la UE permet aquesta cruelíssima practica com a mètode legal i permès per sacrificar els “lots sobrants” de pollets de fins a 72 hores de vida. El reglament regulador al respecte especifica en què consisteix el mètode mecànic de trituració el qual triturarà instantàniament i matarà immediatament els animals. Sembla que així no causi dolor, per la rapidesa, però jo crec que ha de ser un dolor infinit durant menys d’un segon per al que mira, però una eternitat per al que ho pateix, així per al pollet.
Per tant, a l’enorme patiment de les gallines ponedores, en condicions de vida que constitueixen un crim contra la vida, vivint en un espai inferior a un foli, amb el bec tallat per evitar el canibalisme i els atacs entre elles mateixes (¡què faríem nosaltres trobant-nos d’aquesta mateixa manera!), s’afegeix aquesta altra immundícia de la conducta humana.
Per això, no obstant no posar fi a la matança, s’ha de rebre amb satisfacció que un país, com és el cas de Suïssa, prohibeixi aquesta pràctica, així com també s’ha de destacar que a Alemanya un grup d’investigadors de la Universitat de Leipzig hagi dissenyat l’any 2018 un mètode per determinar el sexe dels pollets abans de néixer, evitant així que vegin la llum i hagin d’acabar de manera tan llastimosa.
En el cas de Suïssa, s’ha aprovat una esmena a la llei de protecció animal que prohibirà a partir de l’1 de gener de 2020 la trituració de pollets mascles acabats de néixer. A veure si l’exemple s’expandeix el més ràpidament possible, però millor encara, !a veure si deixem de menjar animals, que no ens fa falta per viure¡
Atès l’interès d’aquesta noticia, s’adjunta l’article que al respecte ha estat publicat a la Vanguardia aquest dia 30 de gener de 2019, amb bastant més dades sobre el que deriva d’aquesta pràctica moralment criminal, per molt legal que sigui, que tan de bo hagi desaparegut quant abans millor.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
DROIT CONSTITUTIONNEL DE L’ANIMAL (de Olivier Le Bot)
Aquesta obra constitueix una aportació sistemàtica i sistematitzada sobre el dret constitucional del benestar animal. L’autor, que és professor de dret públic a la Universitat de Aix-Marseille, analitza el dret comparat en la matèria. Al respecte:
- Constata el notable increment a la societat de l’interès sobre el dret animal.
- Es divideix l’obra en dues grans parts: una que l’autor denomina la constitució amb animals, i una altra sobre la constitució sense referència als animals.
- En la part sobre la constitució amb animals, considera l’autor que el constituent garanteix sis aspectes que són: l’objecció de consciència, l’anul·lació d’actes contraris a la constitució, un fonament a la limitació dels drets fonamentals de les persones, uns principis rectors per a l’actuació dels poders públics, limitacions a les accions que atemptin contra els animals i un criteri interpretatiu per als casos conflictius.
- En relació amb les constitucions que no recullen cap referència al respecte als animals, l’autor es centra en tres estats: França, Espanya i els Estats Units, on hi ha un fort impuls social favorable a un reconeixement jurídic més gran sobre els drets dels animals.
En definitiva, es tracta d’una obra molt interessant, que posa sobre la taula les bases constitucionals del dret animal, permetent així una comparativa entre uns països que estan portant als seus textos constitucionals un reconeixement que hauria de permetre un futur millor per als animals, en tant que en d’altres països, com és el cas d’Espanya, es manté encara una forta resistència a progressar i avançar, especialment per determinats col·lectius, sords als canvis que s’estan produint en la mentalitat de les noves generacions (res de nou en el cas d’Espanya, on hi ha un gust especial per mantenir-se, en relació amb els animals, en conductes més pròpies de bàrbars que no de ciutadans avançats) en un camí que en un futur generarà una autèntica vergonya per als nostres descendents a poc que mirin enrere.
Atès l’interès d’aquesta obra d’Olivier Le Bot, s’adjunta un text de Joan Lluís Pérez Francesch, catedràtic de dret constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona, qui fa un comentari més extens i detallat.
Comentari de Joan Lluís Pérez Francesch
INFORME D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE RELATIU AL CENTRE D’ACOLLIDA D’ANIMALS DE COMPANYIA DE BARCELONA (CAACB)
Al DOGC núm. 7989, de 25 d’octubre de 2019, ha estat publicada la RESOLUCIÓ TES/2716/2019, de 21 d’octubre, d’informe d’impacte ambiental del Projecte del Pla especial urbanístic del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona (CAACB), promogut per l’Ajuntament de Barcelona i tramitat per l’Ajuntament de Montcada i Reixac, al terme municipal de Montcada i Reixac (exp. OTAABA20190061).
Atès l’interès d’aquest document sobre un tema que porta un especial endarreriment i que sembla que encara trigarà a fer-se realitat (ja sabem que els animals no voten), s’adjunta a continuació el text esmentat per a la seva millor consulta.
Informe d’impacte ambienta projecte CAACB
II CONGRÉS DE DRET I PROTECCIÓ ANIMAL A LES ILLES BALEARS
A l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de les Illes Balears (ICAIB) s’organitza el II Congrés de Dret i protecció animal, més concretament a la ciutat de Palma, els dies 23 i 24 d’octubre, el qual reunirà juristes experts i que destaquen en matèria de dret i de protecció animal mitjançant diverses taules rodones en les quals es tractaran temes com els següents:
Taula rodona sobre: “Visió dels processos administratiu i penal davant el maltractament animal”, amb els temes que segueixen:
“La denuncia administrativa: objecte i problemes; opcions davant la inacció de l’Administració” (Manuel Molina, advocat i coordinador de la Comissió de Drets dels Animals de l’ICAIB).
“Maltractament institucional vers els animals: reflexionant sobre la resposta judicial” (Pilar de Lara, magistrada del Jutjat d’Instrucció núm. 1 de Lugo).
Taula rodona sobre: “La intervenció policial”, amb els temes següents:
“L’activitat del SEPRONA davant casos de maltractament animal” (Pedro García, tinent-cap del SEPRONA de les Illes Balears).
“Policia Local i benestar animal: unitats especialitzades” (Pedro Moratalla, agent coordinador del UPROMA, policia local de l’ajuntament de Castelló).
Taula rodona sobre: “L’activitat de la Fiscalia”, amb les intervencions següents:
“Delicte continuat: “Decomís; i indemnització per dany moral” (Eduardo Olmedo, fiscal de Medi Ambient de València)
“Paper de la Fiscalia de Medi Ambient en el delicte de maltractament animal” (Mª Rosario García, fiscal delegada de Medi Ambient de Balears).
Taula rodona sobre: “La legislació sobre els gossos PPP”, amb els temes següents:
“Gossos potencialment perillosos: perspectiva legal” (Helena Cabañero, advocada i vocal de la Comissió de Drets dels Animals del ICAIB).
“És útil l’actual llei de PPP? Mites i realitats sobre l’agressivitat canina” (Tomás Camps, veterinari i especialista en etologia).
Aquesta iniciativa segueix la que recentment (dies 3 i 4 d’octubre de 2019) va tenir lloc a Andalusia, mitjançant el Ier CONGRÉS ANDALÚS SOBRE ELS DRETS DELS ANIMALS, que va ser organitzat per AADA (Advocacia Andalusa per a la Defensa Animal), i INTERcids, en la Facultat de Dret de la Universitat de Sevilla.
És evident que el món jurídic espanyol es mou cada cop més en la línia de considerar com a digne objecte d’estudi, tot el que des del punt de vista legal i jurisprudencial afecta els animals, en un camí de conformació progressiva i imparable d’una nova mentalitat ciutadana que accepti i defensi la procedència de reconèixer drets als animals, i que aquests drets siguin veritablement efectius i degudament interioritzats i defensats amb tots els mitjans legals, judicials i administratius disponibles. Tal cosa no perjudica els drets dels ciutadans, sinó que respon a una ampliació del cercle moral que reclama la superació necessària i inajornable de la ment de separació encara vigent, especialment a Occident, la qual és la causa de què ens quedi cada cop menys per concloure que de seguir així no hi haurà cap futur que valgui la pena viure.
DIA MUNDIAL DELS ANIMALS DE GRANJA
Avui dia 2 d’octubre és el Dia Mundial dels Animals de Granja, els quals són els éssers vius, sensibles i intel·ligents (i, a més, amb consciència) més oblidats i ignorats a la nostra societat (si, certament, mal que pesi a molts, els més oblidats i ignorats en les seves necessitats i en el seu patiment). Al respecte, l’increment en els últims anys de la sensibilitat envers els animals, sobretot entre els joves, es refereix principalment als nostres estimats animals domèstics, sobretot gossos i gats, per passar a estendre’s, progressivament, a comprendre moralment la improcedència d’altres supòsits contraris a l’ètica més elemental, determinada pel principi de no fer dany si no és estrictament necessari (així, per supervivència o per legítima defensa, que no és el cas en la majoria de supòsits de les nostres relacions amb els animals que comporten patiment no necessari i mort per a ells). A partir d’això, el dany infligit a un animal és més que qüestionable, com passa en el cas de la caça, de la pelleteria, dels espectacles públics malament anomenats tradició i cultura, i inclòs de l’experimentació, no obstant les fal·làcies habituals a les que estem acostumats en aquest supòsit.
Els animals de granja, destinats al consum, constitueixen veritablement el pal de paller de la més gran problemàtica que ha d’afrontar a la societat actual la temàtica dels drets dels animals, no solament perquè la seva situació miserable està interioritzada en els que es diuen racionals, fins arribar a ignorar-los totalment en el seu dia a dia encara que se’ls mengin periòdicament a trossos, sinó també perquè representen el drama més terrible i absolut del maltractament animal i de la vida al planeta Terra.
Segons dades de l’entitat “Igualdad Animal”, obtingudes de fonts ben fiables:
- El nombre d’animal sacrificats en els escorxadors espanyols va arribar als 910 milions durant l’any 2018. Això va suposar un augment de 54 milions en relació amb l’any anterior, segons les dades estadístiques del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, havent crescut principalment el sacrifici d’aus que ha passat dels 754 milions d’animals als 800 milions, seguit dels porcs, el sacrifici dels quals va augmentar en més de 2 milions, arribant als 52,2 milions d’animals morts als escorxadors.
- No obstant les xifres anteriors, al mateix temps resulta que la demanda interna a Espanya cau. Per tant, l’increment progressiu del nombre d’animals respon a la destinació de la seva carn a l’exportació, principalment a França i a la Xina. Així, la producció de carn ha augmentat en els últims quatre anys a Espanya un 20%, quan resulta que avui es compra a Espanya un 6,5% menys que fa quatre anys. Espanya es queda solament un terç del que produeix, havent augmentat les exportacions de carns en els últims cinc anys un 47%.
- Per altra part, i com bé diu l’entitat animalista esmentada, és cridaner el fet que durant els últims onze anys prop de la meitat de les explotacions d’animals de petita grandària han tancat, en tant que el nombre de les macrogranges ha augmentat.
Podem afegir que en el cas de Catalunya l’augment de la capacitat de les granges, així per als porcs, és un fet evident. Al respecte, solament s’ha de tenir en compte que des del 14 de novembre del 2018 fins el 22 de juliol del 2019, el DOGC ha publicat 42 resolucions sobre acords de declaració d’impacte ambiental sobre ampliació d’explotacions o bé sobre la instal·lació de noves. Aquestes explotacions tenen un impacte molt greu en la sostenibilitat mediambiental, contaminant aqüífers i fent malbé les terres, amb els problemes que en deriven per l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, la contaminació d’aigües esmentada, i els efectes dels purins procedents dels animals, així dels porcs, i tot tenint en compte que la indústria càrnica genera 15 vegades més excrements que carn.
Com a conseqüència de l’exposat, a Catalunya, que és el territori de l’Estat espanyol amb més implantació de granges de porcs, el 41% dels aqüífers estan contaminats.
Com bé diu Javier Moreno, director de “Igualdad animal” a Espanya som a la cua en matèria de protecció animal, de manera que el país s’ha convertit en la destinació principal de les empreses per instal·lar les seves macrogranges degut a la laxitud de les lleis i, afegeixo, al menor control que s’exerceix sobre les mateixes. Sobren els exemples administratius que demostren massa connivència o “mirar cap a una altra banda” quan es tracta del lobby de la carn (*)
- Els animals, a més, són condemnats a una vida de tancament i maltractament, perquè no una altra cosa és la seva experièncai vital, a part dels fets desgraciats que surten a la premsa més que habitualment (i tot tenint en compte que això és el poc que se’n sap gràcies a l’activitat d’investigació valenta dels col·lectius animalistes). Un cop aconseguit el que es considera un creixement òptim i rendible són sacrificats, ocasió en la que la majoria veuen el sol per primer cop. La major part dels porcs són sacrificats amb uns sis mesos d’edat, els paons abans dels quatre mesos i els pollastres seleccionats genèticament per créixer amb solament 42 dies.
- Per altra part, Espanya és el país de la UE on actualment hi ha més gran nombre d’animals tancats en gàbies, uns 92 milions. El 99% dels conills, el 98% de les porques i el 83% de les gallines viuen de manera permanent entre reixes.
Per tant, el panorama no pot ser més desolador per als animals de granja, sobre els quals el dia d’avui, 2 d’octubre, tracta de cridar una mínima atenció compassiva d’una humanitat que ha perdut el nord moral.
Ens agradi o no, mentre no resolem el problema de com ens relacionem de negativament amb els animals i, per extensió, amb la Natura, posant fi a l’infern que hem creat per a ells, mai serem feliços.
Dedico aquest dia a tots aquells animals, posseïdors d’una sola vida, que l’han hagut de passar tan malament i que s’han vist privats del sol, de la lluna, de l’herba, i de l’alegria de relacionar-se i de viure en condicions naturals, i que a sobre són vilipendiats i mirats com éssers inferiors.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
*Com a exemple es pot citar el cas de l’anul·lació, pel TSJ de Castella-La Manxa, d’un expedient disciplinari i de sanciones cautelars diverses de la Junta de Castella-La Manxa a dos veterinaris, l’any 2016, els quals veterinaris havien denunciat reiteradament irregularitats en matèria de benestar animal a un escorxador. Com bé diu la sentència, les actuacions administratives indicades varen ser imposades a les víctimes (perquè no una altra cosa són els veterinaris afectats, víctimes precisament d’uns pocavergonyes, per dir-ho suament), per “complaure” a una empresa càrnica. La sentència certifica que l’Administració va vulnerar els drets fonamentals del funcionari afectat – l’altre és un altre veterinari que va recòrrer per una altra via – al qual el Govern regional havia de compensar pels danys i els perjudicis causats. La conducta, en aquest cas, no de l’Administració sinó de determinats subjectes d’aquesta, no solament és mereixedora de retret legal sinó també moral i del rebuig general de la societat. Com a informació complementària s’adjunten dos articles sobre aquest assumpte.
Noticia en el Diario “Público”
DIA MUNDIAL DEL VEGETARIANISME I DRETS DELS ANIMALS
El dia 1 d’octubre és actualment una jornada d’importants efemèrides, així per a Catalunya, pels durs fets de fa dos anys, però també és, a nivell internacional, el Dia Mundial del Vegetarianisme, Al respecte, l’augment d’aquesta modalitat no solament d’alimentació sinó també de vida, i encara més en el cas del veganisme, es vincula a un increment de la consciència, sobretot en els més joves, de la problemàtica vinculada amb el respecte als animals i a la vida dels “altres”, és a dir, d’aquells als quals no volen mirar encara que els tinguem cada dia a taula, i que no són encara dins el nostre cercle moral.
El vegetarianisme i el veganisme integren actualment un veritable moviment social, amb cada cop més adeptes, que qüestiona el model d’explotació dels animals i, per extensió, de la Natura, i que, per tant, lluita, entre d’altres coses, pels drets dels animals i per la sostenibilitat del nostre planeta.
En relació amb els drets dels animals una de les temàtiques més dramàtiques és la relativa als animals d’explotacions intensives industrials. Parlar de “granges” és una fal·làcia, una falsedat, perquè aquest concepte conforma mentalment un tipus d’explotació que ja no existeix de manera generalitzada. Al respecte, es pot entendre l’acte de protesta d’un grup de persones molt joves, veganes davant la decoració del carrer Llibertat del barri de Gràcia a Barcelona, que va guanyar el primer premi a l’edició del 2018 durant les festes corresponents, perquè simulava una granja tradicional on els animals eren molt feliços, tenien espai i gaudien de la vida a l’aire lliure, no obstant els xoriços i fuets que hi penjaven (com si no haguessin de provenir d’una matança), en un context que actualment solament existeix als contes. Això dóna una imatge falsa als nens, que tranquil·lament poden menjar-se els bistecs i les costelles amb la satisfacció de què els animals han estat molt feliços i així perpetuar el sistema. Aquest, evidentment, és llest. Pot continuar transmetent a les persones humanes una concepció del món que tranquil.litza les consciències, mentre col.laborem plenament a causar el nivell més terrible de patiment i de danys a éssers vius, sensibles, intel.ligents i conscients, amb emocions i sentiments, que s’ha causat mai per l’ésser humà a la Terra.
El qüestionament ètic que deriva de la problemàtica apuntada es tradueix, a mesura que s’incrementa el nivell de sensibilitat al respecte, a una reducció en el consum de carn. En aquesta línia, en un article sortit a la Vanguardia avui mateix 1 d’octubre, es manifesta que segons dades del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació que recull l’Informe del Consum Alimentari, el 2018 es va consumir un 2,6% menys de carn que el 2017, la qual cosa constitueix una xifra que ha anat a la baixa de manera sostinguda en els últims set anys. Es diu, a més, que al Regne Unit, segons un estudi d’una cadena de supermercats (la Sainsbury), el 91% dels britànics està reduint de manera activa el consum de carn, no solament per motius de salut sinó també per qüestions ètiques i mediambientals. El cert és que un 91% de persones, són realment moltes persones. Alguna cosa es mou.
El cas és que moltes institucions han avisat molt seriosament de la necessitat de reduir el consum de carn, i també el de llet i d’altres productes lactis, per motius de salut i per motius de sostenibilitat ambiental d’un planeta que ja no s’aguanta, en el marc d’una pugna en la que també hi ha una forta vessant política dels quatre de sempre que encapçalen l’únic objectiu de fer-se de diners com sigui i que mai tenen suficient, conformant una modalitat de consum il·limitat que marca dinàmica i pauta de comportament en una part important de la població que tendeix a imitar als poderosos.
La vinculació d’aquest fet de reducció del consum de carn és clau en aconseguir reduir el màxim possible el patiment dels animals, la qual cosa té, en conseqüència, una incidència direta en la possibilitat de reconèixe’ls drets. Mentre no s’arribi al consum zero, almenys el desitjable seria que els animals destinats a consum humà poguessin tenir una vida mínimament digna, la qual cosa actualment no és possible de cap manera en les explotacions existents a l’efecte. Sobre això em limito, en aquest moment, a remetre’m a les continues noticies que són publicades sobre el que passa a les explotacions esmentades, ja siguin de porcs, de bens, de vaques, de gallines, etc. , no obstant la insistència en certes entrevistes i articles de la premsa de voler propiciar una visió contrària tractant d’argumentar una satisfacció o benestar dels animals que solament existeix en la imaginació dels seus autors.
En conclusió, sobren els motius, com bé diu el citat article de la Vanguardia, que s’adjunta a continuació d’aquest escrit (i que aprofita per tractar els errors en fer-se vegetarià o vegà), per commemorar el Dia Mundial del Vegetarianisme que es celebra a tot el planeta. Aquest, especialment, ho necessita, i els animals, sobretot els de granja, encara més. La nostra salut ho agrairà i, sobretot, la nostra consciència.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
Dia Mundial del Vegetarianisme/errors en fer-se vegetarià
PRIMERA GRAN TROBADA SOBRE DRET ANIMAL A LA XINA
Entre els dies 11 i 12 de juliol de 2019 va tenir lloc el primer “Fòrum de Dret Animal a la Xina”, a la ciutat de Pequín, en el qual van participar més de 130 persones procedents de la Xina continental, Hong Kong, els Estats Units i l’Àfrica. Entre aquests participants hi havia professionals diversos, advocats, representants de governs, ONGs i activistes. El tema principal que s’hi va tractar va ser com utilitzar les lleis d’una manera creativa per a la protecció dels animals.
S’ha de destacar, especialment, el fet d’organitzar aquesta trobada en la mateixa capital de la República Popular Xinesa, la qual cosa indica, encara que de manera molt incipient, una sensibilitat institucional en la matèria animal que precisament no ha caracteritzat ni caracteritza habitualment aquell país, immers com ha estat, durant l’últim segle, en una situació política, social i econòmica que feia molt difícil atendre als animals més enllà de considerar-los un simple recurs (sense perjudici de la consideració especial per les autoritats xineses d’animals emblemàtics com és el cas de l’ós Panda).
Si la Xina està cridada a recuperar el paper històric que li pertoca i que li correspon de ple dret, i a convertir-se també en una de les guies principals del planeta Terra, també s’ha d’obrir a l’evolució de la sensibilitat humana, que passa per dedicar als animals una atenció que prengui en consideració la seva dignitat i el seu dret a ser protegits de la manera adient. Això, en definitiva, connectaria també amb la cosmovisió xinesa expressada mitjançant el taoisme i el budisme, plena de respecte per la naturalesa i els animals, els quals han estat tan importants a la Història i a la Cultura de la Xina (recordem al respecte l’obra, d’autor anònim, “Viaje al Oeste, les aventures del rei mico“), i que conformen un tresor cultural, artístic, medicinal i filosòfic que ja és un patrimoni de tota la Humanitat.
En relació amb l’esdeveniment indicat, el Volum núm. 10/3 de la revista de Derecho Animal (Forum of Animal Law Studies), publicada per l’ICALP, conté una interessant crònica del mateix, el qual, atesa la disponibilitat lliure i gratuïta de la revista esmentada, s’adjunta a continuació per a la seva consulta.
ÈXIT CIUTADÀ DE LA “INICIATIVA CIUTADANA EUROPEA (ICE) NO MÉS GÀBIES”
Avui 12 de setembre de 2019, ha finalitzat el termini atorgat per la Unió Europea per a la recollida de signatures corresponents a la iniciativa ciutadana europea “End de Cage Age – No Més Gàbies”, havent superat la xifra de un milió i mig d’adhesions, més concretament 1.554.320 signatures, les quals estan pendents encara de la seva presentació formal.
De fet, fa mesos que es va aconseguir el mínim d’un milió de signatures, de manera que el que ha estat afegit a més a més, comporta encara una més gran força moral perquè la Comissió de la Unió Europea assumeixi la seva obligació de debatre l’assumpte plantejat, que no és més que l’eliminació de les gàbies en la cria dels animals de granja. Això és quelcom que afecta actualment a Europa a més de 300 milions de porcs, vedells, gallines, ànecs, conills, etc., atès que les gàbies són causa d’un patiment cruel i innecessari. En tot cas, el cert és que és viable establir sistemes per a la cria dels animals sense gàbies i que siguin més propicis per al benestar animal, de manera que s’invita a la Comissió a què proposi una legislació per prohibir l’ús d’aquelles (dit això sense perjudici del fet que la millor manera de protegir els animals és deixant de menjar-los).
Aquesta iniciativa va ser promoguda per Compassion in World Farming (CIWF) que va aplegar una xarxa de 170 organitzacions de tota Europa (grups i entitats sobre el medi ambient, de drets dels consumidors i de protecció dels animals).
En el cas d’Espanya, aquesta iniciativa ha estat signada per més de 100.000 persones, la qual cosa és bastant destacable, tot tenint en compte la poca sensibilitat que caracteritza l’espanyol mig en relació amb el respecte dels animals, el concepte jurídic de “cosa” de l’animal, encara vigent al Dret Civil espanyol, i la manca de reconeixement mínim en l’àmbit constitucional, a diferència del que passa en altres països europeus els quals estan molt més avançats en aquesta matèria.
L’interès d’aquest assumpte motiva adjuntar, a continuació, el vincle amb una noticia més detallada sobre aquest assumpte a La Vanguardia.
PRESENTACIÓ PER IUSTEL DEL NÚM. 3 DE LA “REVISTA GENERAL DE DERECHO ANIMAL Y ESTUDIOS INTERDISCIPLINARES DE BIENESTAR ANIMAL – JOURNAL ANIMAL LAW & INTERDISCIPLINARY ANIMAL WELFARE STUDIES” I, APROFITANT L’AVINENTESA: EL REFUGIO DEL BURRITO – SENTÈNCIA DE PRESÓ PER L´ÚS DE CEPS EN CAVALLS.
Avui 26 de juliol de 2019, Iustel ha presentat com a novetat el núm. 3 de la “REVISTA GENERAL DE DERECHO ANIMAL Y ESTUDIOS INTERDISCIPLINARES DE BIENESTAR ANIMAL – JOURNAL ANIMAL LAW & INTERDISCIPLINARY ANIMAL WELFARE STUDIES”, dirigida per Enrique Alonso Garcia (conseller permanent del Consejo de Estado), el qual és un exemplar monogràfic dedicat de manera integra al benestar dels èquids, i que continuarà en el pròxim núm. 4.
En relació amb això, s’adjunta el vincle corresponent que permet conèixer els diferents articles dedicats al seu objecte, entre els quals es tracta el referent a la cognició i el comportament dels cavalls, el que afecta al seu benestar, la perspectiva dels nens autistes amb els rucs, la diversitat genètica dels cavalls iberoamericans, l’interessant temàtica dels cavalls ibèrics a nivell de paleontologia, zooarqueologia, arqueologia i evidències sobre la seva domesticació, etc. A això s’afegeix comentaris sobre la influència dels paràsits en el benestar dels èquids, les obligacions de la tinença responsable dels cavalls, qüestions relatives al cavall recreatiu, inclòs el de teràpia, etc.
En tot cas, una obra molt interessant pel que fa al tractament de l’èquid des de la perspectiva del Dret Animal, tant i més destacable si es té en compte, per una part, l’extraordinària intel·ligència i sensibilitat dels èquids, dels que la península ibèrica ens ofereix un bona mostra, en base a les diferents races de cavalls i rucs de les nostres contrades i, per altra part, el problema greu de maltractament de què són objecte aquests animals, bastant propi d’una Iberia que en matèria de respecte dels animals es troba encara molt endarrerida, configurant en aquest sentit el país més salvatge i bàrbar d’Europa, de la qual cosa tenim a les festes populars d’Espanya, desgraciadament, nombroses mostres que constitueixen una vergonya, la immoralitat de les quals no queda justificada per la tradició. Si una tradició és contrària a la moral més elemental doncs s’ha de suprimir, i fer dany a un animal per diversió moralment és una maldat, una prova fefaent del mal banalitzat i interioritzat com a quelcom normal, i una prova d’involució en l’elecció del camí d’anar o bé cap amunt, o bé cap avall.
Atès l’exposat, i aprofitant l’ocasió que proporciona la publicació per Iustel de l’obra esmentada, s’adjunta també el web de “El Refugio del burrito”, una entitat que recull rucs abandonats i maltractats, els quals animals, un cop rescatats pe les persones decents que encara queden i que no poden restar indiferents, com la majoria, al patiment aliè, constitueixen un bon exemple de com les gasten molts a Espanya amb aquests animals tan nobles que mereixen una vida millor i més digna. Pel mateix motiu, s’adjunta també un article confeccionat el seu dia sobre una sentència que imposava pena de presó per l’ús dels ceps en cavalls, retratant una problemàtica que des de la sentència esmentada ni ha estat millorada (ja no dic “solucionada”) ni va camí de què ningú se la prengui amb la seriositat suficient, fora de la Fiscalia que és qui millor s’ha portat al respecte, davant una administració que no solament no compleix la seva pròpia normativa sinó que es manté indiferent davant el patiment dels animals afectats.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
Iustel. Núm 3 de la Revista General de Derecho Animal
DRET ANIMAL I SECTOR APÍCOLA A LA UNIÓ EUROPEA, SEGONS UNA RESOLUCIÓ DEL PARLAMENT EUROPEU
En el DOUE núm. C 129, de 5 d’abril de 2019, es va publicar una Resolució del Parlament Europeu, d’1 de març de 2018, sobre les perspectives i els desafiaments per al sector apícola de la UE.
Si bé ja ha passat un cert temps des de la seva publicació, el tema de què aquesta resolució tracta no ha perdut interès, atesos els problemes pelS que passa el sector esmentat tant des del punt de vist econòmic com des del punt de vista mediambiental i, també, quant a les condicions d’existència de les mateixes abelles.
En aquest supòsit som davant una espècia animal sobre la qual hi ha un interès especial en assegurar la seva supervivència i les millors condicions de vida possibles, atesos els beneficis econòmics que comporta la seva explotació i les positives conseqüències que en deriven per a la conservació del medi i el rendiment de les collites, mantenint l’equilibri ecològic i la diversitat biològica. Al respecte, aquest sector representa a la UE més de 620.000 apicultors, ja sigui com afició o per al consum propi, o com activitat professional, així com també en l’àmbit del turisme apícola o apiturisme, tot el qual també és de gran importància. Aquest sector suposa, a més, aproximadament 14.200 milions d’euros l’any, ja què un 84% de les espècies vegetals i un 76% de la producció d’aliments depèn de la pol·linització que duen a terme les abelles domèstiques i salvatges. Aquesta pol·linització, com diu la resolució parlamentària, no es reconeix el suficient a Europa quant a la seva importància, en relació amb la qual cosa és important tenir en compte que els Estats Units dediquen 2.000 milions d’euros anuals a la pol·linització artificial.
L’exposat és més que indicatiu de com el món de les abelles il·lustra contínuament sobre la vinculació de la Humanitat amb la Natura i amb les seves criatures, quant a la seva dependència d’aquesta, i quant a la necessitat de què la Humanitat tracti i respecti el que troba al món, de la mateixa manera com l’encarregat d’un jardí en les mans del qual està mantenir-lo com un paradís, o bé convertir-lo en un infern, causant la seva pròpia desgràcia i caiguda ja què en relació amb la Natura és difícil el terme mig: o està bé, o està malament.
Aquesta resolució del Parlament de la UE examina amb detall la situació i la problemàtica del sector als països de la UE, i exposa clarament la problemàtica de la importació de mel principalment de la Xina, però també d’Ucraina, Argentina i Mèxic, que comporta unes 200.000 tones l’any, mel que en gran part està adulterada. Contràriament a això, els consumidors europeus creuen que consumeixen mel veritable procedent dels països de la Unió. El cas és que l’any 2015 unes 100.000 tones de mel procedien de la Xina, mel que segons les associacions d’apicultors i els professionals del sector podria estar adulterada amb sucre exògen de canya o de blat de moro. A això s’afegeix el fet que la mel és el tercer producte més adulterat del món, que tal cosa és causa de greus danys per als apicultors europeus i que comporta riscos importants per a la salut dels consumidors.
A l’exposat s’afegeix tot el que afecta la salut i la integritat de les abelles, com a conseqüència dels productes contaminants de tot pelatge i de productes químics nocius per a aquestes, l’atac d’espècies invasores diverses, etc. Com diu la resolució, una abella sana està en millors condicions de resistir els paràsits, les malalties i els atacs dels depredadors.
La resolució conté propostes interessants per lluitar contra els problemes indicats, dedicant un interessant apartat a la lluita contra l’adulteració de la mel i a la promoció dels productes apícoles i d’ús terapèutic de la mel.
Al marge de l’exposat, té un interès especial, des del punt de vista de les abelles, i més en l’àmbit del Dret Animal:
- La referència a la proposta d’Eslovènia de declarar oficialment el 20 de maig “Dia Mundial de les Abelles” per les Nacions Unides, proposta que va ser molt ben acollida pels països membres de la UE i a la que dona suport la FAO.
- Les reivindicacions que conté la resolució parlamentària vinculades a la producció ecològica, l’explotació ecològica dels cultius, i l’afavoriment de la biodiversitat, tot el qual repercutiria molt positivament sobre les abelles considerades quant al seu interès particular.
- La demanda a la Comissió de la UE i als estats membres perquè adoptin mesures per ampliar la protecció jurídica i el suport financer de les poblacions i ecotips d’abelles mel·líferes locals a tota la Unió, també mitjançant la protecció jurídica de zones de conservació de les abelles mel·líferes endèmiques locals.
- Que es subratlla la necessitat d’aplicar el principi de precaució a fi i efecte de protegir als pol·linitzadors en general, tant als domèstics com als salvatges.
El document examinat té, per tant, un especial interès quant a que constitueix una explicació detallada dels interessos, els beneficis de tot tipus i les avantatges que derivarien d’una Política Agrària Comuna que posés el sector apícola al lloc que li pertoca, la qual cosa hauria de beneficiar també les abelles com a individus, encara que sigui solament pel respecte degut per part de tota la ciutadania , la qual cosa constitueix el primer pas per a la seva protecció efectiva. Qui no es va entendrir amb l’abella Maya i les seves aventures? En tot cas era una abella lliure, i no una abella explotada, i això també constitueix un motiu de reflexió que no s’ha de prerdre de vista.
Atès l’interès d’aquesta resolució parlamentària, a continuació s’adjunta el vincle corresponent.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrumd’Advocacia de la Generalitat
Resolució sobre el sector apícola a la UE
EL GOVERN DE LA GENERALITAT APROVA EL PLA ESTRATÈGIC DELS COS D’AGENTS RURALS. IMPORTÀNCIA PER A LA PROTECCIÓ DELS ANIMALS I NECESSITAT DE RECUPERAR EL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT
El Govern de la Generalitat ha aprovat, finalment, el Pla Estratègic del Cos d’Agents Rurals 2019-2025, l’objectiu del qual és potenciar el cos i adaptar-lo a les necessitats i els reptes actuals, dimensionar la plantilla com reclama l’actual situació d’envelliment de la mateixa (sobretot desprès d’un llarg període de temps que ha transcorregut sense que se’n convoquessin processos selectius per a la incorporació de nous membres), desplegar-ne les diverses categories professionals, i reforçar la seva estructura, per tal de consolidar i potenciar la seva operativitat en relació amb la prestació d’un servei de qualitat, el qual gaudeix d’un gran reconeixement de la ciutadania.
Així, entre les mesures previstes, s’hi preveu la creació de 300 places noves d’efectius del cos, incrementar en 50 persones les places de personal tècnic i administratiu, aprovar el reglament d’armes del cos, la carta de serveis, el decret regulador de la segona activitat, desenvolupar el pla de carrera, implantar les noves tecnologies com és el cas de la utilització de drons i tablets, i renovar el parc de vehicles i d’embarcació, entre d’altres mesures a implementar.
En relació amb la protecció dels animals, cal recordar que el Cos d’Agents Rurals té funcions molt importants al respecte. Així:
- Tot col·laborant amb els responsables de la biodiversitat, li pertoca efectuar els censos i el seguiment de la fauna salvatge d’espècies diverses, com és el cas del voltor, el trencalòs, l’aufrany, l’àliga daurada, el corb marí, el gall fer, diferents rèptils i amfibis, etc.
- Li pertoca també la valoració dels danys a l’agricultura i a la ramaderia causats per espècies protegides de la fauna salvatge autòctona, com és el cas de l’ós, el llop, el voltor …
- Li pertoca recollir i traslladar animals als centres de recuperació de fauna.
- També efectua la inspecció de la fauna protegida urbana, com és el cas de les colònies d’orenetes.
- Recull informació sobre animals de la fauna salvatge atropellats així com sobre l’accidentalitat de l’avifauna per electrocució o col·lisió amb les línies d’alta tensió.
- També s’ocupa de donar suport en els supòsits d’encallament d’animals marins.
- Col·labora amb ajuntaments en la captura d’animals ensalvatgits i en la recollida d’animals perduts o abandonats.
- Li correspon dur a terme la vigilància, el control i la inspecció de l’activitat de caça menor i major, col·laborar en la gestió de les reserves de caça i lluitar contra les pràctiques furtives.
- Se li atribueix també les actuacions de vigilància, control i inspecció dels recursos piscícoles fluvials i marins protegits per la legislació ambiental i el control de l’activitat furtiva al respecte.
- Duu a terme campanyes de sensibilització i educació ambientals entorn de la protecció dels animals, els espais naturals, la prevenció d’incendis, i la preservació de la fauna i de la flora autòctones.
Etc.
El Cos d’Agents Rurals ha prestat també una molt important col·laboració en la campanya d’identificació i cens d’animals domèstics (ANICOM), la qual cosa s’ha traduït en un increment del cens d’animals inscrits de prop del 60% des que es va iniciar aquesta campanya.
Per tant, està clar que l’existència d’aquest cos presta un gran servei en relació amb la protecció dels animals, així com respecte de l’educació de la ciutadania en aquesta matèria i en el que es refereix més concretament a l’àmbit del medi ambient.
La vigència i actualitat del Cos d’Agents Rurals, i la gran transcendència de la feina que el mateix duu a terme, justifiquen un cop més recuperar l’antic Departament de Medi Ambient i en treure del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) tot el que afecta la protecció dels animals. En relació amb això, és important tenir en compte que pel que fa a la missió del Cos d’Agents Rurals relativa a la vigilància, el control i les inspeccions per a la protecció dels animals, aquest objectiu presenta certa contradicció amb el fet de dependre jeràrquicament d’un departament (DARP) de visió fonamentalment economicista, en el que pesa més – quant als animals -, la vessant de la seva consideració com a producte a explotar i del que deriva un benefici econòmic (animals de la ramaderia, animals objecte de caça, i animals objecte de pesca), la qual cosa comporta que el referent al benestar tingui una importància secundària o bé es respecti en haver estat imposat per la Unió Europea.
En relació amb l’exposat, n’és un bon exemple la forta resistència del DARP, en el seu moment, a implementar l’obligatorietat de les mínimes normes de benestar imposades per la Unió Europea per al cas dels porcs, els vedells, les gallines etc., les quals han estat aplicades tal qual sense imposar cap millora afegida. També n’és un bon exemple la visió d’una bona part del món ramader sobre com el fet de respectar les normes de benestar animal és quelcom que beneficia la qualitat de la carn, facilitant la seva venda i també l’argumentació favorable a estimular el seu consum, i no com a satisfacció d’un objectiu principal de protecció i de benestar que queda moltes vegades, desgraciadament, en un segon plànol. Aquesta afirmació no és cap argumentació gratuïta atès que la mateixa Unió Europea insisteix en els seus informes – alguns dels quals han estat referits en aquesta secció -, en el fet cert de la forta resistència del sector ramader a Europa en implementar mesures efectives de benestar animal, de manera que s’està plantejant el ser més rigorosos en aquesta matèria, sobretot perquè es tracta de quelcom que la ciutadania reclama cada cop més. La justificació de l’esmentat sector per a la resistència indicada és la despesa extra que tal cosa comporta, si bé s’ha de dir que durant tot el temps – uns 10 anys o més – que va haver per dur-les a terme, i coincidint amb un període d’abundància, no se’n va fer pràcticament res. En relació amb això, és important recordar els milions d’animals que se’n podrien haver beneficiat i que ja no gaudiran mai més d’aquesta possibilitat. En tot cas, en relació amb l’efectivitat de les normes de protecció i de benestar dels animals de la ramaderia, personalment em sembla que el millor que podem fer en favor dels animals és no menjar-ne cap, però cadascú sabrà que fa amb la seva consciència.
Per acabar-ho d’adobar, les atribucions del Cos d’Agents Rurals inclouen actuacions d’inspecció en relació amb les explotacions industrials ramaderes, així quant al que afecta a la contaminació per purins. Cal recordar que aquest és un gran problema, que convergeix amb un increment imparable de la cabana ramadera porcina a Catalunya que no atura ningú – tal i com s’ha posat de manifest nombroses vegades en aquesta Secció de Dret Animal -, realitat que presenta una total contradicció amb el contingut del document aprovat pel Govern de la Generalitat com “Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya” que se’n pronuncia en contra, reivindicant l’increment de la cabana ramadera extensiva i criticant el fort increment del sector porcí en règim intensiu, havent augmentat aquest de manera exponencial fins als 7,5 milions de caps segons dades del 2015 (no obstant això, en aquest moment -18 de juliol de 2019 -) des del desembre del 2018 ja s’han publicat al DOGC 41 resolucions d’impacte ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat sobre ampliació d’explotacions ramaderes porcines o d’instal·lació de noves que comporten l’autorització d’increment de bastants milers més de caps de porcs).
Per tant, estem així davant una dada que aconsella, un cop més, que aquest col·lectiu que integra els agents rurals depengui d’un departament que no participi d’interessos relatius a la producció industrial derivada dels animals, que podrien enterbolir la seva tasca de protecció animal. I aquest altre departament seria un nou Departament de Medi Ambient.
De moment, tot esperant que el sentit comú s’imposi davant la greu i seriosa crisi climàtica i el corresponent desastre, i possible col·lapse, que en derivi – penseu en els vosres fills -, i que es recuperi el Departament de Medi Ambient perquè aquest tracti de redreçar el que està a punt d’esdevenir irresoluble, és just donar la benvinguda, amb els millors desitjos, a aquest pla sobre els agents rurals que és de desitjar que s’implementi en tots els seus termes. El país ho necessita, i els animals i la Naturalesa també.
S’adjunta a continuació el vincle amb l’acord de Govern aprovat al respecte.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
Acord de Govern que aprova el Pla
DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT: NECESSITAT DE QUÈ L’AGENDA POLÍTICA EL POSI PER DAVANT, AIXÍ COM LA PROTECCIÓ DE LA NATURALESA I DELS ANIMALS
Avui 5 de juny és el DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT, de manera que no està de més recordar-ho, atesa la seriositat dels factors que l’amenacen, així com de tots els perills que estan posant en una situació crítica la Naturalesa, la vida animal i vegetal, i tot un conjunt d’éssers vius, conscients i amb sensibilitat, com són els animals de les explotacions ramaderes. En aquest últim cas, és fonamentalment la cobdícia humana, que no la necessitat de nodrir-se, la que porta a una existència infernal milions i milions d’éssers mereixedors d’una vida més digna.
El que es sembra és el que es recull, i la Història dona fe d’això. Com tractem la Naturalesa i els animals, així ens tractarà la vida, que ens reserva la retribució corresponent. La nostra conducta és criminal envers l’existència, de manera que no podem rebre més que crim i desgràcia.
Aprofitant aquest dia d’importància cabdal, i la necessitat de què l’agenda política (i els ciutadans) posin per davant la necessitat de cuidar el medi, la Natura i els animals com cal, no està de més recordar que el sector de la ramaderia industrial és el responsable de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle en pràcticament la mateixa quantitat que tot el sector del transport conjuntament considerat, i que també és el responsable de la contaminació dels sistemes hídrics i del consum d’un terç de tota l’aigua potable del món; a més de ser el causant del més gran maltractament animal a la història de la humanitat. Al respecte, més de 70.000 milions d’animals moren cada any per a un consum innecessari, que es podria substituir per alimentació no animal, estalviant un patiment terrible que causem nosaltres directament sense justificació.
Per altra part, hi ha una connexió evident entre el respecte dels drets humans i el desastre mediambiental que una política econòmica capitalista neoliberal i agressiva, que no té més objectiu que el guany, contribueix a causar en gran mesura, i que es troba al darrera de la situació de necessitat que porta a moltes persones a fugir dels seus països d’origen, com és el cas de l’Àfrica.
Aprofitem aquest dia per reivindicar la recuperació d’un departament de medi ambient que es prengui amb veritable seriositat tota la problemàtica mediambiental i animal, i que aturi l’escala imparable de l’augment permanent d’explotacions ramaderes industrials, principalment porcines, que acabaran per fer inhabitable el nostre país. L’objecte d’un departament d’aquest tipus hauria de ser una prioritat per a qualsevol govern de la Generalitat i per a qualsevol govern municipal, perquè si el medi ens falla, fallarà tot, i no hi haurà cap programa sobre cap cosa que pugui tenir un bon final.
S’hi adjunta un link per accedir al recent informe de l’ONU sobre “Perspectives del Medi Ambient mundial”.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
Accés a l’informe de l’ONU sobre medi ambient
ELS ANIMALS ALS PROGRAMES ELECTORALS DELS PARTITS POLÍTICS QUE CONCORREN A LES ELECCIONS MUNICIPALS A BARCELONA 2019
La Secció de Dret Animal de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat, està especialment interessada en què tots els partits polítics que concorren a les diferents conteses electorals, ja siguin aquestes municipals, autonòmiques o locals, considerin els animals no humans com a éssers dignes de drets, a partir del reconeixement dels seus interessos i que, en conseqüència, els contemplin en els programes electorals respectius. En aquests s’hauria de concretar la visió del partit polític corresponent, sobre tot el que afecta els animals que viuen a la ciutat i el seu entorn, i també s’hauria de concretar les seves propostes en benefici i en interès dels animals, així com de les persones que els estimen, els cuiden i els protegeixen.
L’autor d’aquestes línies ha consultat el material relatiu als animals que consta en el programa electoral de Barcelona en Comú, Junts per Catalunya, PSC, ERC, BCN pel canvi – Ciutadans, PP, la CUP i Barcelona és Capital.
No faig referència en aquest moment al PACMA, perquè aquest és el partit, per essència, origen i fonament, més animalista d’entre tots els que concorren a qualsevol convocatòria electoral a Espanya.
Precisament, l’augment del vot animalista expressat en els últims temps mitjançant el notable creixement del vot al PACMA, potser és una de les causes que han portat a “animalitzar” els programes electorals, com és el cas amb major o menor intensitat dels programes dels partits polítics que es presenten per governar l’Ajuntament de Barcelona. Vull creure, i sincerament ho crec, que un altre factor és el també notable increment de la sensibilització de la societat, especialment dels més joves, envers les necessitats dels animals, i el seu reconeixement com a éssers mereixedors de protecció i de vida digna. En aquest sentit, qualsevol “revolució” juvenil envers la millora del planeta, passa per la protecció a ultrança de la Natura i avançar en la supressió de l’especisme. Les possibilitats reals d’aconseguir una societat més justa per a tots està molt més vinculat amb la justícia envers la Natura i els animals del que aparentment sembla.
D’acord amb això, s’ha de reconèixer que el PACMA està també contribuint a què l’animalització (entesa en el sentit més positiu possible) es vagi introduint paulatinament en els diferents partits, la qual cosa ens situaria en un nivell més avançat, pel que fa a aquesta matèria animal, com és el cas tradicional de la Gran Bretanya, on els partits, almenys els més importants, dediquen una part destacable dels seus programes electorals a explicar als votants què faran amb els animals.
En conseqüència, per a aquell per al qual l’animalisme sigui el determinant absolut de qualsevol de les seves decisions, sembla que està bastant clar que el més adient seria que votés al PACMA (si és algú que considera que ha de votar de totes totes a algun partit). Per tant, no es tracta això de quelcom que susciti ara mateix cap polèmica en especial.
Però hi ha una majoria de ciutadans, que mostrant al mateix temps una sensibilitat creixent pel tema animal consideren, a més, i de manera important, també d’altres aspectes diferents en ordre a prendre les seves decisions sobre a qui volen votar per exercir el govern, ja sigui estatal, autonòmic o local.
En relació amb l’exposat, cobra així interès l’animalisme, com un factor més per decidir el vot. I és aquí on hi ha també un interès especial en saber què diuen els diferents partits polítics que concorren a les eleccions municipals del 2019 a Barcelona, atesa la grandària i la importància política, econòmica i social d’aquesta ciutat, i el fet que Barcelona marca pauta en relació amb la protecció i el benestar dels animals per a la resta del país i per a tota Espanya.
Per això, recomano especialment que s’examinin els continguts relatius als animals dels programes dels diferents partits polítics (els partits més importants i destacables) i que els lectors jutgin per si mateixos.
Una primera conclusió és que, com és habitual, les dretes, i també aquells que van d’esquerres però que més bé són d’un centre neoliberal o bé tampoc se sap ben bé què són, d’animalistes ben poc que tenen. En aquest sentit, l’animalisme, com a tota causa d’un “poble” sotmès, humiliat i ofès (el “poble dels animals” en aquest cas, i que ningú es molesti, perquè bé que els indis nordamericans parlaven del poble dels castors, o dels poble dels llops i ningú se’n molestava), és una matèria més pròpia de l’esquerra que de la dreta, si bé de vegades tenim sorpreses, com és el cas de Junts per Catalunya, no obstant la seva visió majoritàriament neoliberal de la societat – tal i com han posat de manifest les polítiques que ha dut a terme en el poder i aquelles a les que ha donat suport, i no obstant la temptació socialdemòcrata -. És possible que en aquest supòsit es vegi la ma d’algunes grans animalistes que concorren en la seva llista electoral.
En la meva opinió, dels partits citats, i tot atenent estrictament el seu programa electoral, el partit que es mostra més animalista és la CUP, seguit de Junts per Catalunya, a continuació per ERC, tot seguit per Barcelona en Comú i, finalment, per Barcelona és Capital (en aquest últim cas el text corresponent té una certa extensió però es centra bastant en el relatiu al Zoo de Barcelona).
Els programes de BCN pel canvi – Ciutadans, i del PP contenen unes referències animals que no signifiquen pràcticament res, i en el cas del PSC sorprèn el poc interès que mostra sobre la matèria animal, en el programa del qual solament he trobat dos paràgrafs (punts 10 i 11 de la pàgina 48, relatius al Zoo de Barcelona).
En el cas de la CUP, les previsions del seu programa en matèria animal ha estat quelcom que m’ha sorprès de manera contundent. La seva diferència amb la resta de partits és, en la matèria animal, molt destacable, i amb una gran diferència. Crec que ara mateix, i insisteixo, solament partint dels programes dels partits polítics, es tracta del veritable ideal de l’animalisme a nivell municipal, per al cas d’una ciutat com a Barcelona, i continuo remarcant que amb una diferència notable respecte de la resta. En aquest cas sembla, a més, almenys per com està escrit el text, que s’ho creuen. No ho tinc tan clar en altres supòsits en els que sembla més un apujar-se al carro que no una veritable convicció.
En tot cas estaria molt bé i seria desitjable que tots els partits acabessin per seguir un programa similar.
Per facilitar l’apreciació del que he exposat, i per formar-se cadascú el seu propi criteri, el qual pot ser, evidentment, diferent al meu, adjunto la referència a les pàgines dels programes dels partits polítics on es consigna el relatiu a la matèria animal. Igualment adjunto al final d’aquest article un link a internet on es pot accedir als diferents programes per verificar el que ha estat exposat i comprovar-ne els detalls.
Així, tenim:
Programa de Barcelona en Comú: pàgines 89 i 90.
Programa de Junts per Catalunya: pàgines 34, 35 i 36.
Programa d’ERC: pàgines 30 i 31.
Programa de BCN pel canvi – Ciutadans: a la pàgina 14 un punt 45 de 9 línies.
Programa del PP: A la pàgina 43 un punt 132 pràcticament de 4 línies (hi ha dues línies solament amb la paraula “maltrato” en una i “público” en una altra).
Programa de la CUP: pàgines 234, 235, 236, 237, 238, 239 i 240.
Programa de Barcelona és Capital: pàgines 67, 68, 69 i 70.
Programa de PSC: pàgina 48 (dos paràgrafs – punts 10 i 11 – relatius els dos al Zoo, en total 11 línies escasses).
Potser em deixo alguna cosa, però si és així es tracta de quelcom que està massa amagat, la qual cosa també seria una informació a valorar per si mateixa.
Esperem que d’ara endavant la matèria animal sigui cada cop més important per a tots els partits polítics, com a expressió d’una veritable inquietud social per la sort dels animals, per la seva dignitat i els seus drets, pel seu benestar i la seva protecció, i que també la ciutadania marqui pauta, criteri i costum, assenyalant les propostes dels partits polítics sobre els animals com quelcom que també és determinant per a la seva decisió sobre a qui votar.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
Programes electorala. Eleccions 2019 Barcelona
PROHIBICIÓ DE LA UTILITZACIÓ D’ESPÈCIES DE LA FAUNA SILVESTRE EN ESPECTACLES DE CIRC A LA COMUNITAT AUTÒNOMA D’ARAGÓ
Al BOE núm. 89, del 13 d’abril de 2019, ha estat publicada la Llei 1/2019, de 7 de febrer, de modificació de la Llei 11/2003, de 19 de març, de protecció animal a la Comunitat Autònoma d’Aragó.
Com diu el preàmbul d’aquesta llei recentment publicada, la Llei 11/2003 pretén fer efectives les finalitats d’aconseguir un nivell de benestar dels animals que sigui adient amb la seva condició d’éssers vius i compatibilitzar el tractament adient dels animals amb el gaudi d’aquests per part dels humans, sense que això comporti haver de causar-los dany o maltractament.
En relació amb la utilització d’animals salvatges al circ, es posa de manifest que les evidències científiques actuals porten a la conclusió de què aquests animals no són aptes per al tipus de vida que comporta els espectacles de circ. Aquests són un entorn no adient per satisfer les necessitats bàsiques de sociabilitat, d’espai i de salut dels animals en general. La capacitat dels animals per implementar molts dels seus comportaments naturals es veu reduïda greument, al mateix temps que els animals són obligats a realitzar comportaments antinaturals. Com a conseqüència d’això, el seu benestar, la seva salut i la seva reproducció es veuen seriosament compromesos.
La modificació esmentada, que es porta a terme en base a aquesta nova Llei 1/2019, té per objecte prohibir la utilització d’aquests animals salvatges a la Comunitat Autònoma d’Aragó, la qual cosa ha de ser molt ben rebuda, afegint-se a un camí encetat per diferents entitats locals així com per la Comunitat Autònoma de Catalunya, i que hauria de conduir a la prohibició d’utilització als espectacles de circ de cap animal, tant de salvatges com de domèstics.
En el cas de la Comunitat Autònoma d’Aragó aquesta regulació té una importància especial, ja què posa de manifest una evolució important en la sensibilitat envers els animals, tot tenint en compte que aquesta comunitat no va tenir una llei de protecció dels animals fins l’any 2003, com és el cas d’Andalusia, on fins el mateix any tampoc no va haver una llei per protegir els animals a la comunitat.
Per a una millor informació s’adjunta a continuació el link amb la llei esmentada.
Llei 1/2019, de modificació de la Llei 11/2003
NOVA LLEI DE NAVARRA DE PROTECCIÓ DELS ANIMALS DE COMPANYIA I REFLEXIONS SOBRE LES COLÒNIES DE GATS A NAVARRA, A D’ALTRES COMUNITATS AUTÒNOMES I A CATALUNYA
Al Butlletí Oficial de Navarra núm. 71, d’11 d’abril de 2019, ha estat publicada la Llei Foral 19/2019, de 4 de abril, de protecció dels animals de companyia a Navarra. Aquesta llei deroga l’anteriorment vigent Llei 7/1994, de 31 de maig, de protecció dels animals.
Aquesta nova llei ha de ser molt benvinguda, atès que sembla que s’insereix dins un procés general de modificació i millora de les lleis de protecció animal de les diferents comunitats autònomes, les quals estan certament necessitades d’actualització, tant com a conseqüència del que imposen altres previsions legals (1), que sembla que es comencen a atendre d’alguna manera (ja era hora), com també, i sobretot, a partir d’un progressiu increment de la sensibilització social en favor de la protecció i del respecte dels animals, especialment per part d’una nova joventut, més conscienciada amb la problemàtica dels animals, de la sostenibilitat i del canvi climàtic. Està clar que si aquesta joventut no empenya i pressiona l’Administració, els polítics que les manen i la resta d’institucions, tots aquests ben poca cosa faran. El canvi de paradigma no està a les mans dels de sempre, i es necessita per a això sàvia nova i amb ganes de treballar.
En aquest sentit, l’exposició de motius de la llei se’n fa ressò, tant des del punt de vista legal com, el que és també molt important, des del punt de vista moral. Quant a això últim té interès destacar-hi alguns concrets paràgrafs, com són els següents:
“Los últimos años han traído un cambio significativo en relación con el bienestar animal. La explotación y el sufrimiento animal se reconocen cada vez más, existe una corriente en la sociedad muy preocupada por la protección de los animales, que cada vez toma más fuerza y exhorta a comunidades, organizaciones y gobiernos a adoptar actitudes de respeto, cuidado y compasión por los animales.
Actualmente el bienestar animal considera los efectos de los seres humanos sobre los animales, desde la perspectiva del animal y no al contrario. Esa forma de entender la protección de los animales y la creciente preocupación de la sociedad por el bienestar y protección de los animales han hecho necesarios cambios en la forma cómo son vistas nuestras actitudes y comportamientos hacia ellos y en la forma sobre cómo las personas tienen que tratar a los animales.
Existe un cambio real en las actitudes y la protección práctica que se proporciona a los animales, aunque no suficiente. Para ser realmente eficaz, la legislación requiere tanto del apoyo popular de una sociedad que se preocupa, como de una aplicación legislativa adecuada. La educación puede provocar mejoras duraderas, pero la legislación brinda la red de seguridad para evitar la crueldad y el abuso hacia los animales.”
Igualment, es destaca a l’exposició de motius de la nova llei com el fet de l’esterilització, la identificació i l’adopció han demostrat ser les tres estratègies més importants per prevenir i minimitzar l’impacte de l’abandonament dels animals de companyia, i com aquestes tres actuacions formen part d’un concepte més ampli de tinença responsable.
A partir d’això, es pot destacar una sèrie de factors que fan que aquesta norma sigui clarament més avançada que l’anterior navarresa que substitueix, però també més moderna per si mateixa que les d’altres comunitats autònomes. Així, i per citar-ne d’alguns:
- És important insistir, com ja es comença per fer en l’exposició de motius, en la importància de l’esterilització, la qual, atès el gran problema de l’abandonament a Espanya, es constitueix en un factor clau per lluitar contra aquest problema.
- Igualment és important insistir, com ja es fa també des de l’exposició de motius, en l’institut legal de l’adopció, que en aquesta llei pren carta de naturalesa i que aposta de manera decidida per regular-la.
El relatiu a l’adopció dels animals, atès el seu paral·lelisme amb l’adopció com a institut jurídic humà sobre la filiació, i la caracterització tradicional i vigent encara dels animals com a objecte de propietat i, en conseqüència, com a producte, si bé no cosa, desemboca habitualment en discussions bizantines i polèmiques absolutament improductives i estèrils, que impedeixen moltes vegades recórrer a una solució tan adient com ho és una figura similar a la de l’adopció humana, per regular l’assumpció de responsabilitat i tutela sobre els animals per part d’algú que no és el seu “propietari” original.
Entenc que la caracterització de l’animal a Espanya, a partir de l’article 13 del Tractat de Funcionament de la UE, com a ésser que sent i, en conseqüència, com a “no cosa”, encara que el Codi Civil espanyol no hagi estat modificat al respecte (una més de les vergonyes hispanes, però que és un fet que no impedeix entendre’l desplaçat en el tema al·ludit per obra i efecte de la primacia de la norma de la UE) (2), facilita encara més, tant legalment com moralment, la possibilitat de regular una modalitat d’adopció en els termes que s’estan preveient per la nova Llei Foral de Navarra 19/2019.
En conseqüència, amb la gosadia que ha de donar exercir la tasca de gestionar la vida administrativa de manera decidida, sempre en benefici de l’interès general i comú (que és l’objectiu fonamental que ha de guiar la tasca de l’Administració Pública), la llei foral navarresa regula in extenso l’adopció dels animals abandonats al seu article 16, la qual cosa fa de manera exemplar. Aquesta regulació ha de servir també com a guia segura i com a pauta d’actuació referencial per a les ordenances municipals que les entitats locals corresponents de la Comunitat Autònoma de Navarra dictin en l’exercici de les competències que en matèria de protecció dels animals els són atribuïdes.
Finalment cal destacar:
- La molt important novetat (a Navarra) sobre les COLÒNIES FELINES.
A partir d’això té interès estendre’s en:
La nova regulació de les colònies de gats a Navarra, fent també referència al cas d’altres comunitats autònomes així com a Catalunya.
Aquesta qüestió no es trobava regulada a la llei navarresa de protecció d’animals anteriorment vigent, la 7/1994, per la qual cosa, des d’aquest punt de vista, aquesta regulació de les colònies felines a la nova llei foral constitueix una novetat molt important, seguint l’estela marcada recentment per altres lleis autonòmiques de protecció dels animals com és el cas de les lleis corresponents de La Rioja, Galícia i Múrcia (3).
Al respecte, els gats presenten una problemàtica especial quan es tracta del que es coneix com “gats de carrer” o “gats ferals”. En relació amb això, la polèmica està servida des de fa molt de temps, pel fet de trobar-se al centre d’una dinàmica on convergeix la dedicació generosa i altruista del col·lectiu dels amants dels gats – els quals tracten de gestionar les colònies naturals d’aquests felins per tal de protegir els seus membres com es degut i donar-los una vida digna,- amb la concurrència, amb excessiva freqüència, d’una acció municipal en contra, moltes vegades molt adversa, que converteix aquelles persones en el blanc dels seus atacs, mostrant en molts supòsits les autoritats municipals competents una absoluta ignorància sobre quines són les obligacions administratives municipals al respecte, i utilitzant l’instrument administratiu d’una manera errònia i il·legal.
Una veritable solució que s’ha demostrat al llarg dels anys com a molt encertada per al control de les agrupacions de gats de carrer, els quals constitueixen les conegudes colònies, i cercant la seva protecció i benestar, al mateix temps que eliminant problemes per als ciutadans, ha estat precisament l’establiment de colònies protegides i controlades.
En aquest cas, és molt freqüent trobar – quan hi ha entre els amants dels animals i les autoritats municipals la bona sintonia que seria més que desitjable, – exemples molt ben implementats de gestió de la colònia corresponent, amb una concurrència harmònica i eficient entre la tutela administrativa i l’activitat voluntària dels particulars que se’n dediquen.
Fins ben recentment, la possibilitat de regulació de colònies de gats es trobava prevista solament en algunes ordenances municipals (cas de Barcelona, Lleida, Manresa, Montgat, Girona, Terrassa, etc., pel que fa a Catalunya), però no en normes superiors amb rang de llei.
Tal cosa ha començat a canviar, ja què les normes autonòmiques més recents han procedit a incorporar una regulació sobre les colònies de gats juntament amb la resta de previsions relatives als animals, amb la mirada posada en aconseguir una efectiva protecció d’aquests felins meravellosos, i en clarificar, sense cap mena de dubtes, a qui pertoca les competències de protecció al respecte i les obligacions que en són aparellades.
Així, les recents lleis de protecció dels animals de les comunitats autònomes de La Rioja, de Galícia i de Múrcia, han afegit la regulació esmentada, en termes que proporcionen una fonamentació legal suficient per implementar la possibilitat de colònies controlades que garanteixin la protecció i el benestar dels gats que se’n puguin beneficiar.
Les regulacions indicades de La Rioja, Galícia i Múrcia (veure el contingut de la nota 3), tenen algunes diferències quant a la seva extensió i quant al caràcter facultatiu o obligatori d’establir aquestes colònies. Així, en el cas de La Rioja i de Galícia aquesta possibilitat té un caràcter facultatiu per als ajuntaments, en tant que en el cas de Múrcia el contingut regulat té un caràcter més obligatori (la regulació parla de “fomentaran”, si bé això té una vessant més suau que l’obligació stricto sensu).
En el cas de la llei de La Rioja destaca el més gran detall del contingut, en el qual es parla fins i tot de “La gestió ètica de les colònies de gats urbanes”, dient en què consisteix tal cosa. Aquesta al·lusió de caràcter ètic destaca especialment, i constitueix una manifestació d’una visió de l’animal en termes de consideració i de respecte de la seva vida, la seva llibertat i la seva dignitat, la qual cosa conforma un canvi d’actitud en la relació entre els humans i els animals totalment diferent de la que ha constituït el paradigma vigent des del mecanicisme cartesià, veritable maledicció de la civilització occidental pel que ha als animals i a la Natura, que ha convertit el planeta en un infern per als animals i que ha separat els humans de la seva connexió natural amb la vida del planeta i el planeta mateix.
En relació amb les normes citades, la nova llei navarresa avança un pas més en regular les colònies felines, així al seu article 17, perquè en la mateixa s’estableix l’obligació sense dubtes dels ens locals competents (ajuntaments, entitats supramunicipals o comarques, segons el cas) d’establir colònies felines com a mesura de protecció i de control poblacional dels gats que viuen en estat de llibertat al seu municipi, mitjançant la captura, l’esterilització, la identificació i l’alliberament (“deberán establecer colonias felinas”, diu la norma).
D’acord amb això, s’estableix també l’obligació de les entitats locals indicades d’establir localitzacions on siguin ubicades les colònies felines, les quals hauran de complir uns requisits mínims de tipus higiènic-sanitari i d’ubicació, tots els quals s’establiran reglamentàriament.
Per últim, s’estableix també l’obligació de les entitats locals indicades de promoure la col·laboració amb els particulars i amb entitats per facilitar la cura dels animals, preveient que la gestió es realitzarà, de manera preferent, en col·laboració amb entitats o associacions de protecció animal. És a dir, les entitats locals indicades han de fer el possible per comptar amb els particulars i entitats indicats, o sigui, que ni els han de perseguir, ni oposar-los objeccions ni inconvenients en la seva tasca, sinó que han de fer el que estigui en les seves mans per aprofitar l’aportació particular corresponent en benefici dels animals.
En relació amb això últim, s’ha de tenir en compte que aquesta obligació no es contempla en les altres lleis citades, de La Rioja, Galícia i Múrcia, on si de cas, com passa a La Rioja, es preveu de manera facultativa i a disposició de l’entitat local que implementi l’establiment de la colònia, cosa que tampoc és obligatòria. O bé, com és el cas de Múrcia, es preveu la possibilitat de què les colònies corresponents puguin ser establertes per particulars o per entitats de defensa dels animals, en el qual cas requeriran autorització municipal prèvia, essent els seus membres els responsables de garantir el manteniment de les condicions que s’estableixin en l’autorització corresponent. En aquest últim supòsit, la solució adoptada és millor que res, però també s’aprecia una certa concepció de la problemàtica dels gats de carrer com quelcom aliè “que no va conmigo” i que es deixa en mans privades que, això sí, han de ser sotmeses a control i a les quals – freqèntment, desgraciadament, però és així,- poder fer la punyeta a la mínima que es queixi algun veí.
En conseqüència, la previsió obligatòria de la llei de Navarra constitueix un veritable avenç en la protecció animal i, a més, té una importància especial, perquè recull i reconeix la realitat de la tasca altruista de moltes persones que fan tot el possible per protegir els gats, amb total generositat, i moltes vegades amb grans sacrificis i amb l’animadversió, quan no la guerra bruta, del seu propi ajuntament i fins i tot dels seus propis veïns, cosa desafortunadament habitual en una país que no es caracteritza en general precisament per tractar els animals com aquests mereixen, i que té el més que dubtós honor de ser en aquesta matèria i a Europa, un país de bàrbars.
En aquest sentit, la tasca voluntària de les persones indicades és un cop de ma que sempre s’ha d’agrair, però sense que comporti deixar de banda que l’obligació continua sent de l’entitat local corresponent, com a titular d’una obligació legal general, a més de moral, de tota la col·lectivitat ciutadana representada.
Aquesta regulació sobre les colònies felines a Navarra com obligació a atendre per les entitats locals corresponents per imperi de la llei és el camí a seguir en general, el qual és desitjable que es reguli a Catalunya en els mateixos termes.
En aquest sentit, les entitats de protecció dels animals i molt especialment dels gats, haurien d’insistir en aquesta línia, la qual cosa faria aconsellable la necessària modificació de la regulació de protecció dels animals de Catalunya, ja sigui amb rang de llei o bé amb rang reglamentari. Això últim (la regulació mitjançant reglament) és quelcom perfectament possible i viable normativament, sense necessitat d’haver de tocar la llei, i sí establint la previsió corresponent mitjançant norma reglamentària, dit tot això sense perjudici de què ja d’acord amb la normativa vigent a Catalunya els ajuntaments (o entitats locals en les quals s’hagi delegat les competències corresponents), estan obligats a protegir els gats que viuen lliures en el seu municipi i assegurar el seu benestar.
És a dir, els ens locals de Catalunya competents ja són titulars de l’obligació, per norma amb rang de llei, de protegir els gats de carrer o ferals i assegurar el seu benestar, sense que puguin procedir lliurement a la seva simple eliminació com a sistema (tradicional) d’arreglar el “problema”. Al respecte, cal insistir en què el gat a Catalunya és, en tot cas i sempre, una animal de companyia, i no pot ser objecte de sacrifici com a sistema alternatiu a aplicar quan no se li protegeix (i sense perjudici dels supòsits de procedència del sacrifici per motius humanitaris i sanitaris que en tot cas s’han d’establir reglamentàriament, la qual cosa, hores d’ara, no està establerta, de manera que en base a un principi de precaució, i entenc també que de prevalença de l’interès de l’animal, sesgons el que dervia de la normativa vigent sobre protecció i benestar dels animals, tal cosa no es pot aprofitar per fer el que es vulgui, que en el cas que ens ocupa el més segur és que sigui en contra de l’interès de l’animal).(4)
Continuant en el cas de Catalunya, no protegir els gats del carrer ni assegurar el seu benestar podria comportar per als titulars municipals poder incórrer en les infraccions legals corresponents, que poden arribar a la via penal, així en el cas d’apreciar-se la comissió d’un delicte de maltractament animals de l’article 337 del Codi Penal (5).
Independentment de la necessitat d’aprofundir en aquest tema, la qual cosa no és ara l’objectiu perseguit al present article, el gat a Catalunya, en la seva qualitat d’animal domèstic, qualitat que de cap manera perd en cap moment, es pot trobar en situació d’abandonament, vivint per aquest motiu al carrer, o bé trobant-se en aquesta situació de viure al carrer no ser ja apte per viure en un habitatge humà, la qual cosa no té perquè excloure poder viure en un marc ambiental de relació amb les persones, encara que no sigui a casa d’aquestes, i que és el que passa habitualment en el supòsit de les colònies felines. L’animal es pot trobar així en una situació d’animal abandonat o bé ensalvagit.
En aquest últim cas, no deixant de ser un animal domèstic, s’ha de tenir en compte a Catalunya l’article 16.1 del Text refós de la Llei de protecció dels animals, aprovat pel Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, segons el qual, correspon als ajuntaments recollir i controlar els animals abandonats, perduts o ensalvatgits. Aquesta atribució de “recollir i controlar” no és a Catalunya per “eliminar”, sinó que porta aparellada l’obligació de recollir per assegurar i garantir la protecció i el benestar, de manera paral·lela a l’activitat necessària per protegir la salut pública. No obstant, quant a aquesta última, tenim aquí una excusa tradicional per suprimir els animals, per treure´ls la vida, per un suposat perill o risc per a la salut pública en qüestió, la qual cosa, cal recordar (i essent habitualment una excusa falsa), no es pot enarborar sense més sinó que hauria d’estar justificat pel peritatge expert corresponent, de manera que la manca d’això seria susceptible d’apuntar cap a la comissió d’un delicte de maltractament animal.
Davant d’aquestes situacions els defensors dels animals tenen en les seves mans la possibilitat d’acudir a l’oficina Fiscal competent, per lliurar la denuncia corresponent, i sempre ben acompanyada de totes les dades possibles que se’n puguin obtenir. Aquesta és una actuació gratuïta i els professionals competents de la Fiscalia sabran apreciar si a partir de les dades proporcionades hi ha o no hi ha indicis de la comissió de delicte.
De moment, i pel que fa a les entitats locals catalanes amb competències sobre protecció i benestar dels animals, aquestes no estan obligades a Catalunya a implementar la protecció esmentada, quan es tracta dels gats de carrer, mitjançant l’establiment “oficial” de colònies protegides i controlades, llevat que així s’hagi previst a l’ordenança corresponent. Però el cert és que aquest sistema és el més aconsellable, i el més avantatjós.
Efectivament, establir colònies felines és el que millor funciona en relació amb el compliment de les obligacions municipals de protecció dels animals quan es tracta dels gats de carrer. És el que dona més garanties, el que pràcticament elimina tot tipus de problemes per a totes les parts implicades, i el que millor facilita la resolució d’una situació que pot arribar a ser veritablement conflictiva, comptant a més amb l’ajuda totalment desinteressada i la col·laboració altruista de diveses persones.
Al mateix temps, l’entitat local competent (en la majoria dels casos l’ajuntament) salva la responsabilitat en la que poden incórrer els seus titulars per fer deixadesa de les seves obligacions legals, pel que fa als gats, i relatives a protegir els animals de companyia (com ho són els gats, per molt de carrer o ferals que siguin) i assegurar i garantir el seu benestar. Això és tant més important quan es tracta de petits municipis, on és més fàcil identificar el titular municipal, ja sigui alcalde o regidor, que és el titular de la responsabilitat corresponent.
De fet, la caracterització i la qualificació del gat com animal de companyia també en la llei de Navarra resulta en el cas navarrès en la previsió lògica i conseqüent de l’establiment de les colònies de gats com a obligació local quan es tracta dels gats de carrer, de la mateixa manera com s’ha conclòs en el cas de Catalunya, i en els mateixos termes, en diversos municipis, els quals han previst en les seves ordenances l’existència d’aquestes colònies. Això seria desitjable que s’estengués a tots els municipis tant catalans com de la resta de l’Estat.
En tot cas, encara que no sigui d’aquesta manera, és a dir, mitjançant l’establiment de colònies felines, i tal i com es veu del que ja ha estat exposat, l’ajuntament està obligat a muntar-s’ho com sigui per protegir els gats de carrer del seu municipi. De moment, insisteixo, sembla que el sistema millor és el de les colònies de gats, sobre el qual ja hi ha a Catalunya una experiència important.
En conclusió, la llei foral navarresa que s’ha estat comentant aporta un exemple de regulació en matèria d’establiment de colònies de gats que presenta un gran interès per ser seguit i reproduït a Catalunya; constitueix per tant un veritable avenç per a la defensa i la protecció d’aquests animals, i dona peu a posar de manifest una problemàtica específica a Catalunya quant a les obligacions que pertoquen al respecte als ajuntaments i a la responsabilitat en la que poden incórrer els seus titulars, la qual cosa requeriria d’un treball a part, més extens i detallat.
Per últim, per tal de completar la informació proporcionada, al final de les NOTES s’adjunta la Llei Foral 19/2019, de 4 d’abril, de protecció dels animals de companyia a Navarra, per a la seva millor consulta.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
NOTES
(1) Quant a les previsions legals a les que s’al·ludeix s’ha de considerar, especialment, el Conveni Europeu sobre protecció dels animals de companyia, fet a Estrasburg el 13 de novembre de 2017 i que ha estat subscrit recentment per Espanya, desprès de 30 anys de vigència; i també l’article 13 del Tractat de Funcionament de la UE a partir del qual és norma obligatòria per a tots els estats membres qualificar i considerar els animals com éssers que senten, sense cap gènere de dubte i, per tant, NO COSA. En el cas de Catalunya, s’ha de tenir en compte molt especialment l’article 511-1.3 del Codi Civil Català, segons el qual “Els animals, que no es consideren coses, estan sota la protecció especial de les lleis …”, i l’article 2.2 del Text refós de la Llei de protecció dels animals (de Catalunya) segons el qual “Els animals són éssers vius dotats de sensibilitat física i psíquica, i també de moviment voluntari, els quals han de rebre el tracte que, atenent bàsicament les necessitats etològiques, en procuri el benestar”.
(2) Quant al desplaçament del Codi Civil espanyol en els termes indicats per l’article 13 del TFUE, veure ENRIQUE ALONSO, a: “El articulo 13 del Tratado de Funjcionamiento de la Unión Europea: los animales como seres `sensibles [sentientes]´ a la luz de la jurisprudència del Tribunal de Justicia de la Unión Europea”, al treball col·lectiu “Animales y Derecho”, Ed. Tirant lo Blanch, Valencia 2015.
(3) Llei 6/2018, de 26 de novembre, de protecció dels animals a la Comunitat Autònoma de La Rioja
“Artículo 31. Colonias felinas urbanas.
- Con objeto de promover tanto la protección como el control poblacional de colonias felinas, en aquellas ubicaciones urbanas donde existan las mismas, y donde las condiciones del entorno lo permitan, los ayuntamientos podrán constituir o autorizar la gestión de estas colonias.
- La gestión ética de las colonias de gatos urbanas consiste en la captura mediante el empleo de jaulas trampa, y control sanitario de estos animales, su esterilización, marcaje de forma visible, preferiblemente en la oreja, y suelta en su correspondiente colonia de origen.
- Dicha gestión se llevará a cabo preferentemente en colaboración con las asociaciones de protección de animales que actúen como entidades colaboradoras.
- La entidad o asociación que gestione una colonia felina asumirá la responsabilidad civil que pudiera derivarse de la existencia o de la actividad de la misma.
- Los ayuntamientos podrán promover campañas informativas sobre los beneficios que reportan a la colectividad las colonias urbanas de gatos controladas.
- La colonia de gatos será alimentada diariamente y dispondrá en todo momento de agua limpia. El alimento se dispondrá en recipientes que no estén en contacto directo con el suelo, evitando así ensuciar la vía y los espacios públicos. Diariamente se mantendrá el espacio limpio para evitar riesgos sanitarios.
Los ayuntamientos podrán promover activamente la colaboración con las asociaciones de protección de animales que actúen como entidades colaboradoras, para facilitarles los cuidados, atención sanitaria y alimentación de los animales. Asimismo, reglamentariamente se establecerá un registro de las colonias urbanas de gatos, que incluirá el número aproximado de ejemplares en cada una de ellas y todos aquellos datos necesarios para la trazabilidad de la misma, incluido su ubicación y lugares de alimentación.
- Queda así mismo prohibido el traslado de gatos domésticos y cualquier otro animal de compañía a parcelas, huertos o terrenos situados fuera del casco urbano donde se mantengan en estado de libertad o de forma incontrolada, por las graves repercusiones que estos animales de compañía tienen para la fauna autóctona.”
Llei 4/2017, de 3 d’octubre, de protecció i benestar dels animals de companyia a Galícia.
“Artículo 26. Colonias felinas.
- Los ayuntamientos podrán establecer, conforme a las condiciones y requisitos que se determinen reglamentariamente, lugares destinados a colonias felinas controladas, como un posible destino de las comunidades de gatos sin propietario o propietaria que vivan en la calle, siempre que las condiciones del entorno lo permitan, con el fin de su protección y control poblacional.
- Los gatos integrantes de estas colonias deberán ser capturados para su marcaje, esterilización y control sanitario. La identificación se realizará a nombre del ayuntamiento, a quien compete la vigilancia y control sanitario de estas poblaciones.”
Llei 6/2017, de 8 de novembre, de protecció i defensa dels animals de companyia de la Regió de Múrcia.
“Artículo 25. Colonias felinas.
- En aquellas ubicaciones alejadas del medio forestal, es especial Red Natura 2000, en las que las condiciones del entorno lo permitan, y al objeto de promover tanto la protección como el control poblacional de los gatos, los ayuntamientos fomentarán como posible destino de los mismos la constitución de colonias de gatos ferales, controladas a partir de poblaciones existentes de gatos no identificados que vivan en la calle. Estos animales, tras su captura y control sanitarios serán identificados, esterilizados y devueltos a la colonia. 2. La identificación y censo se realizará siempre a nombre del ayuntamiento respectivo, al que compete la vigilancia sanitaria y el control de estas poblaciones.
- Cuando las constituyan particulares o entidades de defensa de los animales, requerirán una autorización municipal previa, siendo éstos responsables de garantizar el mantenimiento de las condiciones higiénico-sanitarias y de salubridad especificadas y que, en su caso, se establezcan en dicha autorización.”
(4) Segons l’article 3.b) del Text refós de la Llei de protecció dels animals, aprovat pel Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, als efectes d’aquesta llei gaudeixen “sempre” de la consideració d’animal de companyia els gossos, els gats i les fures. Per altra part, segons l’article 11 del mateix text legal, es prohibeix amb caràcter general el sacrifici de gats, gossos i fures a les instal·lacions per al manteniment d’animals de companyia i als nuclis zoològics en general. A partir d’això, a algun llest li pot venir al cap que si el gat de carrer no es troba a les instal·lacions o nuclis indicats, doncs llavors no gaudeix de la protecció esmentada, oblidant així que en primer lloc l’entitat local competent té la responsabilitat de recollir l’animal i d’instal·lar-lo en els termes que preveu la llei, de manera que, en principi, que un gat de carrer no es trobi recollit i controlat per manca de cap actuació al respecte de l’entitat local a qui correspon suposaria un incompliment flagrant de la llei per la mateixa entitat local que no pot utilitzar-la per saltar-se-la simplement. És a dir, jo entitat local em salto la llei, no faig cap activitat de recollir, instal·lar i protegir l’animal, i com no està ni recollit ni instal·lat me’l carrego. No senyor, les coses no són així.
(5) Article 337 del Codi Penal:
“1. Será castigado con la pena de tres meses y un día a un año de prisión e inhabilitación especial de un año y un día a tres años para el ejercicio de profesión, oficio o comercio que tenga relación con los animales y para la tenencia de animales, el que por cualquier medio o procedimiento maltrate injustificadamente, causándole lesiones que menoscaben gravemente su salud o sometiéndole a explotación sexual, a
- a) un animal doméstico o amansado,
- b) un animal de los que habitualmente están domesticados,
- c) un animal que temporal o permanentemente vive bajo control humano, o
- d) cualquier animal que no viva en estado salvaje.
- Las penas previstas en el apartado anterior se impondrán en su mitad superior cuando concurra alguna de las circunstancias siguientes:
- a) Se hubieran utilizado armas, instrumentos, objetos, medios, métodos o formas concretamente peligrosas para la vida del animal.
- b) Hubiera mediado ensañamiento.
- c) Se hubiera causado al animal la pérdida o la inutilidad de un sentido, órgano o miembro principal.
- d) Los hechos se hubieran ejecutado en presencia de un menor de edad.
- Si se hubiera causado la muerte del animal se impondrá una pena de seis a dieciocho meses de prisión e inhabilitación especial de dos a cuatro años para el ejercicio de profesión, oficio o comercio que tenga relación con los animales y para la tenencia de animales.
- Los que, fuera de los supuestos a que se refieren los apartados anteriores de este artículo, maltrataren cruelmente a los animales domésticos o a cualesquiera otros en espectáculos no autorizados legalmente, serán castigados con una pena de multa de uno a seis meses. Asimismo, el juez podrá imponer la pena de inhabilitación especial de tres meses a un año para el ejercicio de profesión, oficio o comercio que tenga relación con los animales y para la tenencia de animales.”
Llei Foral 19/2019, de 4 d’abril.
LLEI SOBRE L’ACCÉS DE LES PERSONES USUÀRIES DE GOSSOS D’ASSISTÈNCIA EN LA COMUNITAT DE CASTELLÀ I LLEÓ
Al Butlletí Oficial de Castella i Lleó, núm. 68, de 8 d’abril de 2019, ha estat publicada la Llei 11/2019, de 3 d’abril, d’accés a l’entorn de les persones usuàries de gossos d’assistència en la Comunitat de Castella i Lleó.
L’objecte d’aquesta llei és reconèixer i garantir, en l’àmbit autonòmic esmentat, el dret d’accés a l’entorn a les persones amb discapacitat o d’altres persones que precisin de la utilització d’un gos d’assistència per promoure la seva autonomia personal, així com la regulació de les unitats de vinculació i de les condicions que han de reunir els gossos d’assistència que en formin part.
Aquesta és una norma que es presenta principalment com relativa als drets de les persones. En aquest sentit, la seva exposició de motius s’estén bastant al respecte, fent referència a la regulació internacional, estatal i autonòmica sobre els drets de les persones i, més concretament, sobre els drets humans i les llibertats fonamentals per a totes les persones amb discapacitat, amb la mirada posada en promoure el respecte de la seva dignitat. En aquest sentit, es destaca les previsions corresponents a atendre de la Convenció Internacional de les Nacions Unides, de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, de la Constitució de 1978, del Text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, de l’Estatut d’Autonomia de Castella i Lleó, de la Llei 16/2010, de 20 de desembre, de serveis socials de Castella i Lleó, de la normativa sobre accessibilitat i supressió de barreres, etc.
A partir d’això, la norma regula el dret d’accés de les persones afectades perquè aquestes no hagin de separar-se dels seus gossos d’assistència en les activitats diàries, la qual cosa es tradueix en el dret d’accés als transports públics i privats, a l’àmbit laboral, a llocs i espais privats d’ús col·lectiu, etc., en els termes que concreta la llei esmentada.
No obstant això, també es tracta d’una norma de Dret Animal, encara que aquest no sigui el seu objectiu principal, ja què atès que el gos, més concretament el gos d’assistència, esdevé en aquesta norma un protagonista principal, el mateix s’ha de contemplar en la mesura que es tracta d’un animal que ja no és cosa, per efecte directe de l’article 13 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea.*
Així, quant a previsions normatives d’aquesta llei que mereixen ser destacades en relació amb els drets dels animals, té interès assenyalar el següent:
-A l’exposició de motius hi ha un paràgraf, segons el qual:
“Por último, es preciso considerar que el beneficio que aporta el acompañamiento de un perro adiestrado a la persona con discapacidad o aquellas otras que precisen de su asistencia para su desenvolvimiento y movilidad no puede, en ningún caso, perjudicar la natural vida del animal, debiendo siempre velar por el buen cuidado, prestar atención a sus necesidades y facilitar momentos de esparcimiento en libertad y descanso.”
Aquest text resulta especialment interessant, ja què en definitiva està reivindicant, reclamant i reconeixent el dret de l’animal a actuar de conformitat amb la seva pròpia etologia, la qual cosa inclou l’atenció de les seves necessitats, gaudir de la llibertat, i descansar quan ho necessiti (perquè el seu cos i la seva ment li reclamin, òbviament).
Al respecte, no s’està parlant de qualitats que siguin únicament predicables del gos, sinó de qualitats pròpies del mateix en la mesura en què és un animal, la qual cosa connecta amb els drets similars dels animals humans, així com amb els drets “naturals” de qualsevol animal. Si no s’admet un, no es pot admetre l’altre. En aquest sentit, l’etologia és clau per determinar l’adequació entre unes qualitats de l’animal (sigui o no humà) i les condicions que l’envolten per permetre la implementació lògica d’aquelles, de la qual cosa derivarien, en la mesura en què formalment la societat humana els reconegués, uns drets naturals dels animals, drets que són innegables moralment, encara que jurídicament no siguin reconeguts en general, si bé puntualment es pot donar tal cosa per a determinades espècies, com passa amb el cas dels animals de companyia.
-Igualment s’ha de destacar, especialment, la disposició addicional sisena de la llei, relativa als gossos d’assistència jubilats, segons la qual:
“El perro de asistencia jubilado, una vez reconocida esta condición en la resolución por la que se extinga la unidad de vinculación, será objeto de especial protección por parte de la Administración pública autonómica. A tal fin, por el órgano competente en este ámbito se elaborarán programes específicos y se concluirán instrumentos jurídicos de colaboración con las entidades públicas y/o privadas que garanticen el óptimo acogimiento de estos perros en el caso de que su propietario o beneficiario, mientras estuvo dicho perro en activo, no pudiera hacerse cargo de su cuidado y mantenimiento.”
La disposició transcrita recull, sense cap mena de dubte, un dret de l’animal, que és la contrapartida a la tasca que ha desenvolupat durant la seva vida “professional” i que els humans reconeixen.
Es tracta, per tant, d’un molt bon exemple de com es poden reconèixer drets als animals, la qual cosa és una dinàmica que es produeix des d’un principi en la normativa autonòmica sobre protecció d’aquests, no obstant les polèmiques bizantines, de vegades veritablement absurdes, sobre la procedència o improcedència d’aquesta possibilitat, volent substituir-la simplement per la previsió d’unes obligacions dels humans, com si el concepte “drets” no podés ser predicable dels animals en absolut, i encara que sigui per arribar a un resultat pràctic idèntic, que no moral, perquè en aquest sentit, la força del reconeixement de drets és molt superior a la força normativa de la imposició d’obligacions.
En definitiva, estem davant una norma que acreix el bagatge autonòmic de normes sobre gossos d’assistència i de les que un bon nombre de comunitats autònomes ja s’han dotat al llarg dels anys, havent estat la primera, el seu dia, la Generalitat de Catalunya, amb la Llei 10/1993, de 8 d’octubre, que regula l’accés a l’entorn de les persones amb disminució visual acompanyades de gossos pigall, llei que va ser derogada i substituïda per la vigent Llei 19/2009, del 26 de novembre, de l’accés a l’entorn de les persones acompanyades de gossos d’assistència.
En relació amb l’exposat, s’adjunta la nova llei de Castella i Lleó, i aprofito igualment per adjuntar també la llei de la Generalitat que regula aquesta matèria.
Carles Serrano i Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
*En el cas de Catalunya, els animals no són cosa com a conseqüència del que estableixen l’article 511-1.3 del Codi Civil Català (“Els animals, que no es consideren coses, estan sota la protecció especial de les lleis. Només se’ls apliquen les regles dels béns en allò que permet llur naturalesa.”), i l’article 2.2 del Text refós de la Llei de protecció dels animals, aprovada pel Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril (“Els animals són éssers vius dotats de sensibilitat física i psíquica, i també de moviment voluntari, els quals han de rebre el tracte que, atenent bàsicament les necessitats etològiques, en procuri el benestar.”)
Llei 11/2019, d’accés a l’entorn (Castella i Lleó)
Llei 19/2009, d’accés a l’entorn (Catalunya)
RECURS D’INCONSTITUCIONALITAT CONTRA LA LEI DE PROTECCIÓ DELS ANIMALS DE LA RIOJA
Al BOE núm. 80, de 3 d’abril de 2019, ha estat publicada la referència a la interposició del recurs d’inconstitucionalitat núm. 1203-2019, contra diversos articles de la Llei 6/2018, de 26 de novembre, de protecció dels animals en la Comunitat Autònoma de La Rioja.
Aquesta llei constitueix un pas important en la protecció dels animals en la comunitat esmentada, però no compta amb l’opinió favorable dels col·lectius que tradicionalment han explotat els animals en una dinàmica que no es caracteritza precisament per fer prevaldre el fet d’assegurar el seu benestar i protecció, atesa la seva consideració exclusiva com a producte objecte d’explotació econòmica (principalment els sectors dels ramaders, els protaurins i els caçadors, i per molt que aquests col.lectius sempre afirmin el contrari, en el sentit de què ningú com ells protegeix els animals).
Al respecte, darrera de la interposició d’aquest recurs es troba la polèmica entre dues visions de l’animal totalment confrontades, amb l’impacte sociològic que tal cosa comporta. En tot cas, i per bé dels animals (i també dels interessos dels animals humans), seria important trobar ponts de relació, de conciliació i de transició progressiva envers un sistema social, econòmic i jurídic més respectuós dels animals, en el marc de la negociació política, ja què per a això estan els parlaments. Però, desgraciadament, el que està de moda és la imposició, sobretot via judicial, cercant els pronunciaments corresponents, com és el cas, per posar un exemple, del recurs al Tribunal Constitucional, la qual cosa no ofereix gaire garanties per als defensors dels animals, veient la indiferència que l’esmentat tribunal ha posat de manifest sobre la protecció animal en les seves respectives sentències sobre els toros a Catalunya, i sobre els toros a les Illes Balears, i la prevalença que el mateix dona a la vessant cultural.
Quant a això últim, em sembla una aberració la construcció que el Tribunal Constitucional va fer al respecte. El patrimoni cultural, una cosa stricto sensu, no pot estar mai per davant de la vida, inclosa l’animal, tot tenint en compte els descobriments que en relació amb aquesta posa de manifest la ciència (per a aquells per als quals si la ciència no avala quelcom doncs aquest quelcom ja no té validesa), de manera que una institució clau en el Dret Animal hauria de ser precisament un “principi de prevalença” del respecte per la vida i del respecte, en conseqüència, de l’animal, així com l’aplicació del “principi de precaució”, ja vigent en matèria mediambiental, però aplicant-ho plenament quant al que afecta als interessos dels animals.
Aquestes afirmacions van clarament en contra del sistema vigent, que ens envolta i que constitueix encara el paradigma cultural, econòmic i social del nostre temps, sense que es pugui deixar de reconèixer que el mateix està cada dia més esquerdat. I això és així perquè tot el que es sosté i fonamenta en la mentida, i en aquest cas en la mentida contra la vida i la consciència, no es pot sostenir i acabarà finalment per caure.
Un sistema econòmic per al qual tot es compra i es ven, para el que tot és producte d’intercanvi monetari, per al que tot està destinat a l’obtenció de benefici i guany, acaba per convertir les persones en el mateix: en un pur producte, tant d’una manera directa com indirecta. L’explotació animal tan descarnada i desconsiderada que caracteritza el nostre temps, no és més que l’avantsala de l’explotació de les persones. En relació amb aquesta, l’afirmació que repeteixen els de sempre de menys impostos i menys serveis socials, menys regulació i menys control administratiu, hauria de fer estar alerta a la immensa majoria, que creient-se que és de classe mitjana realment no és més que classe destinada a ser explotada. Tal cosa i el que passa amb els animals està més relacionat del que hom està disposat a acceptar, però aquest no és el moment per estendre’s en les consideracions oportunes, més tenint en compte que la gran victòria del sistema econòmic vigent és fer-nos creure que la situació esmentada és normal i que és el que toca, convertint-nos en els principals aliats de la nostra pròpia explotació. Al capdavall, amb quatre porqueries ja ens tenen comprats.
Per acabar, en relació amb la interposició del recurs indicat, s’adjunta la referència del BOE indicada, així com el text de la llei.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
Publicació al BOE de la interposició del recurs
Llei 6/2018, de 26 de novembre
LA MANCA D’ATORDIMENT DELS ANIMALS EN EL MOMENT DEL SACRIFICI, PROPI DELS SACRIFICIS RITUALS, NO AUTORITZA PER UTILITZAR EL LOGOTIP DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LA UE (Sentència del TJUE)
El TJUE ha dictat recentment (26 de febrer de 2019) una sentència que incideix directament sobre la controvèrsia relativa a la incidència sobre el benestar animal, quan la carn destinada al consum procedeix d’un sacrifici ritual en el qual no es porta a terme l’atordiment previ de l’animal (cas de la carn “halal” en el cas de les prescripcions islàmiques, i de la carn “kosher” en el cas de les prescripcions jueves).
La conclusió d’aquesta sentència és que el logotip de producció ecològica de la UE no es pot utilitzar quan la carn sigui procedent d’animals que hagin estat objecte del sacrifici ritual esmentat, per tant, sense atordiment previ, atès que aquest tipus de sacrifici no respecta les normes més exigents sobre benestar animal.
El TJUE constata que en la reglamentació europea en la matèria el legislador de la UE reitera la seva voluntat de garantir un nivell elevat de benestar animal en l’àmbit dels animals destinats al sacrifici per al seu consum, que es caracteritza per l’observança de normes més estrictes en matèria de benestar animal, en tots els llocs i en totes les etapes de la producció en la que sigui possible incrementar-ho, inclòs en l’àmbit del sacrifici.
El TJUE recorda que existeixen estudis científics que demostren que l’atordiment és la tècnica que respecta en més gran mesura el benestar animal en el moment del sacrifici corresponent. També argumenta com el sacrifici ritual s’autoritza amb caràcter excepcional i amb la finalitat exclusiva de garantir el respecte a la religió, però que no és tan eficaç per reduir el dolor, l’angunia o el patiment animal com és el cas del sacrifici precedit de l’atordiment, perquè aquest causa una pèrdua de consciència i de sensibilitat que redueix de manera considerable el patiment.
En relació amb aquest assumpte hi ha una polèmica de fons que s’està plantejant a Europa cada cop amb més agudesa, coincidint amb una progressiva contestació, com és el cas de França, atès que l’augment de la població musulmana ha comportat també un augment dels casos de sacrifici ritual, amb les conseqüències que això implica en termes d’un més gran patiment dels animals, la qual cosa conflueix amb un mercat disponible per als interessos comercials de determinats grups empresarials que es dediquen a proveir de carn “halal” o “kosher”.
Pel que fa al cas de França, té interès el llibre de Franz-Olivier Giesbert, amb el títol “Un animal es una persona”, on tracta amb detall aquesta problemàtica al país veí sota el text: “Per acabar amb el sacrifici ritual”. En aquesta obra destaca un informe del Consell General d’Alimentació, Agricultura i Espais Rurals de França, que detalla el que comporta el degollament per si sol quant a enorme dolor, patiment, i trigança en perdre la vida per a l’animal, amb unes característiques que coincideixen amb les humanes en tractar-se del que compartim com a mamífers, i com l’atordiment previ evita totes aquestes conseqüències de patiment intens.
Igualment té importància el que diu l’autor citat sobre que el 1985 l’Organització Mundial de la Salut i la Lliga Mundial Musulmana van arribar a un acord en el principi d’atordiment per electronarcosis abans de sagnar els animals per al sacrifici ritual, estant la Gran Mezquita de París en aquesta línia i també, molt particularment, les autoritats islàmiques de Malasia. L’interès d’aquestes referències i d’altres que no són ara l’objecte d’aquest comentari il.lustren sobre les possibilitats que hi ha sobre com dur a terme una pràctica d’atordiment previ respectant alhora les prescripcions religioses, almenys pel que fa a la carn “halal”.
En tot cas és important aprofitar el pronunciament del TJUE per recordar, un cop més, que la millor manera d’assegurar el benestar dels animals afectats pel sacrifici amb atordiment o sense, és deixar de menjar-los. I serveix per recordar que la motivació per deixar de menjar animals es fonamenta en tres pilars: una motivació ètica, una motivació de sostenibilitat mediambiental, i una motivació de millor salut.
Per a més informació sobre l’assumpte tractat s’adjunta un comunicat de premsa del TJUE i la mateixa sentència.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
AVUI DIA 20 DE MARÇ, DIA MUNDIAL SENSE CARN
Des del 1985 es celebra, cada 20 de març, el Dia Mundial Sense Carn, la qual és una iniciativa del Moviment pels Drets dels Animals de Granja (Farm Animal Rights Movement), que és una ONG que promou en tot el món el respecte dels drets dels animals així com un estil de vida vegà.
El veganisme, cal recordar, no és un estil de cuina ni un tipus de dieta, ni res semblant, sinó una filosofia o estil de vida que propugna viure sense explotar als animals i sense contribuir a la seva explotació. Això té una incidència directa sobre els drets dels animals i sobre la seva protecció i benestar, la conculcació de la qual cosa troba el seu extrem en els animals de les explotacions industrials intensives. Aquests són sotmesos a un maltractament institucionalitzat que amaga la realitat de la crueltat que els infligim (en relació amb això, les mesures de benestar d’aquests animals les quals, essent de la UE, a sobre són de les més avançades del món, són una estafa a la raó més elemental, totalment contràries a l’etologia dels animals, com ho és tot allò en què consisteix l’explotació industrial dels animals domèstics destinats al consum humà).
La indústria càrnica és, per tant, la responsable del pitjor maltractament animal de la història humana, així com també és responsable d’una activitat letal i enormement destructiva per al planeta Terra. En aquest sentit, estem parlant d’un sector econòmic que no assumeix per a res els costos dels danys que causa.
Desgraciadament, la descripció de les conseqüències que per als animals té aquest sistema d’explotació pervers i antinatural, i del que en som còmplices tots per consentir-ho i/o per participar-hi, no s’acabaria mai. Per posar un exemple, solament a Espanya uns 700 milions de pollastres són sacrificats cada any. Els pollastres que són destinats al consum han estat precisament seleccionats genèticament perquè creixin el màxim en el menor temps possible, per la qual cosa el ràpid desenvolupament que això comporta no els permet ni suportar el seu propi pes, de manera que pateixen fractures en les extremitats o bé fallades orgàniques. Segons dades de l’organització “Igualdad Animal”, uns 39 milions de pollastres moren en les explotacions i altres 2 milions durant el transport a l’escorxador.
Volem ser partícips i contribuïdors nets d’aquestes massacres, i ja no diguem de les de porcs, vedells, conills, anyells etc.? Tornem a la ramaderia únicament extensiva i posem fi a les explotacions industrials intensives, veritables camps de concentració d’animals o, millor encara, DEIXEM DE MENJAR CARN.
S’adjunta un link amb informació de l’organització “Anima Naturalis” sobre la celebració mundial del Dia Sense Carn.
Informació Dia Mundial Sense Carn
CURS DE DRET ANIMAL PER AL DIA A DIA A BARCELONA
Laia Garcia Aliaga és una advocada que entre d’altres matèries està també especialitzada en Dret Animal. Exerceix com advocada col·legiada a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona des del 2010, i des de llavors ha impartit diversos cursos i conferències en la branca jurídica esmentada. Pel que fa als animals, el seu objectiu principal com advocada és el de protegir i defensar els animals no humans, ja què això és, com ella mateixa diu, la seva més gran aportació com activista d’aquesta causa, i precisament per aquesta raó està especialitzada en aquesta branca del Dret.
En relació amb això, aquesta advocada organitza un “Curso de Derecho Animal para el día a día en Barcelona”, el dissabte 13 d’abril, de 10 a 14 hores. La realització d’aquest curs va precedit per una àmplia experiència en impartir la formació corresponent, tot pensant en què aquesta sigui útil i clarament comprensible per als col·lectius interessats, així principalment persones que no essent professionals del dret estan interessades en obtenir els coneixements bàsics per poder protegir als altres animals, de forma quotidiana, d’allò que els pot succeir a diari i davant la qual cosa no saben com han d’actuar (animal en motor de cotxe, tancat a terrassa/balcó, maltractat, animal dins un cotxe a ple sol, …).
En el programa que la Laia impartirà s’ocuparà de la legislació bàsica útil per al dia a dia, la diferència entre la denuncia penal i la denuncia administrativa, el paper dels cossos de seguretat en la protecció animal, i casos pràctics i consells per solucionar-los en favor de l’animal afectat.
Es tracta d’un curs fonamentalment pràctic, amb places limitades i que té seguiment posterior, el qual la Secció de Dret Animal de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat recomana per la seva utilitat pràctica i el bon fer, l’experiència i el gran coneixement i entusiasme de la Laia Garcia.
Per a més informació s’adjunta el link corresponent.
Curso de Derecho Animal para el día a día
BENESTAR I PROTECCIÓ DELS ANIMALS AL TEMARI PER A L’ACCÉS AL COS D’ADVOCACIA DE LA GENERALITAT
Fòrum d’Advocacia de la Generalitat ha publicat el núm. 2 de la revista DIRECTUM, amb un conjunt d’articles sobre diversos temes d’interès, entre els quals figura un sobre Benestar i protecció dels animals al temari per a l’accés al cos d’advocacia de la Generalitat, que ha estat confeccionat per Carles Serrano Núñez, advocat de la Generalitat i President d’aquella entitat. En aquest article es tracta un contingut que mostra la preocupació per la situació dels animals i l’acció administrativa encaminada a procurar-los benestar i protegir-los, el qual no figura en cap altre temari per a l’accés a un cos jurídic de l’Estat espanyol, ja sigui de la seva administració pública, o de la de qualsevol comunitat autònoma o entitat local de certa grandària.
En aquest sentit, som davant una novetat que marca pauta i camí que caldria ser seguida en general, així en els temaris i en la preparació per a l’accés als cossos de juristes professionals de totes les administracions públiques d’Espanya, al mateix temps que mostra una veritable capacitat d’innovació i d’avenç en la matèria animal, que és molt necessària davant el canvi de paradigma que la humanitat ha d’adoptar, tant en relació amb la Naturalesa en general com en relació amb els animals en particular, si vol sobreviure i continuar gaudint d’aquest planeta.
Es pot accedir al núm. 2 de la revista DIRECTUM, la qual s’adjunta a continuació.
Benestar i protecció dels animals DIRECTUM
CRIA I REPRODUCCIÓ D’ANIMALS DESTINATS A L’EXPERIMENTACIÓ: SOBRE L’EMISSIÓ D’INFORME AMBIENTAL PER A AQUESTA ACTIVITAT PER PART DE L’EMPRESA ISOQUIMEN. COMENTARI SOBRE UNES PRÀCTIQUES QUE CAL DESTERRAR I UNS ANIMALS QUE CAL PROTEGIR.
Al DOGC núm. 7807, d’11 de febrer de 2019, ha estat publicada la Resolució TES/227/2019, de 30 de gener, per la qual s’emet l’informe ambiental estratègic del Pla especial urbanístic de desenvolupament per a una activitat ramadera biològica a la carretera de Sant Miquel del Fai, km 3, al terme municipal de Sant Feliu de Codines.
En concret, s’especifica que la proposta té per objecte ordenar i legalitzar l’activitat de l’empresa ISOQUIMEN SL, relativa a la cria i reproducció d’animals destinats a l’experimentació, i implantada en un àmbit de sòl no urbanitzable, de 25.881,40 m2 de superfície, preveient els paràmetres urbanístics d’aplicació, comportant l’enderroc d’un seguit de construccions així com la implantació de noves.
S’emet llavors l’informe ambiental estratègic en el sentit que el Pla especial urbanístic esmentat s’ha de sotmetre a avaluació ambiental estratègica ordinària atès que té efectes significatius sobre el medi ambient.
Aprofitem l’avinentesa referida al projecte esmentat per treure el tema de l’experimentació amb animals, que molt més sovint del que sembla és gratuïta i innecessària, a part d’abusiva i cruel, per molt que es vulgui justificar en un pretès avenç mèdic per al benefici de les persones, quelcom més propi de la demagògia habitual utilitzada per justificar el que és injustificable. Ja d’entrada, i parlant ara també d’una manera genèrica, una afirmació com la indicada és intrínsecament immoral. Els animals tenen interessos i tenen propòsits, no tenen cap interès en què se’ls utilitzi en experimentació apartant-los d’una vida conforme a la seva naturalesa, i no tenim cap dret a fer amb ells el que ens doni la gana, i menys fent-los víctimes d’una pretesa experimentació científica, sobretot quant aquesta té unes característiques veritablement esgarrifoses i esdevé inútil en molts casos.
Davant certs experiments que m’abstinc ara d’esmentar, vinculats a practiques de vivisecció, la falta de compassió i d’empatia per part dels seus perpetradors és més una manifestació de monstruositat que de racionalitat i de control de les emocions (com si les emocions no fossin pròpies dels humans). L’escissió entre el que es fa als animals en moltes ocasions en aquests experiments i el manteniment d’un tarannà de teòrica indiferència davant el seu patiment, la seva indefensió i la situació en la que se’ls col·loca, és més propi del que té una malaltia mental que no del que correspondria a una persona assenyada amb una suposada actitud científica.
Si bé podríem discutir el tema en termes contraris a l’especisme, tractant així de protegir els animals de tot tipus sotmesos a les pràctiques corresponents, hem d’acceptar que de moment el gran públic, desgraciadament, no veu de la mateixa manera tots els animals, sobretot quan es tracta de les rates, animals molt intel·ligents, molt nets i molt afectuosos, com el mateix Fran de Waal (1) testimonia.
Però de moment, sí que hi ha un acord general sobre tenir una consideració especial almenys amb algunes espècies, com és el cas dels primats i també dels gossos. Quant als primers, l’article 24.3 del Text refós de la Llei de protecció dels animals, aprovat pel Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, prohibeix la instal·lació, a tot el territori de Catalunya, de granges, centres de cria o centres de subministrament de primats que tinguin com a objecte la seva reproducció o comercialització per a experimentació animal. Quant als segons, aquesta prohibició no existeix.
Com pot ser que a aquestes altures encara es permeti que es pugui experimentar amb els gossos? Això és el “culmen” de la ingratitud: Ens salven en operacions de rescat, ens assisteixen en teràpia, ens guien si estem cecs, ens avisem de diverses malalties abans que ens doni l’atac corresponent; ens acompanyen, ens protegeixen, sabem el nivell d’intel·ligència i de sensibilitat que tenen … i encara els sotmetem a l’horror de l’experimentació? I els tenim en les condicions de vida que el tancament als laboratoris, veritables presons, comporta?
En el cas concret dels gossos, aquests, per la seva consideració com animals de companyia gaudeixen de la màxima pròtecció que la normativa sobre protecció dels animals pot proporcionar a aquests. No obstant això, per arte de birla birloque, aquesta condició queda desplaçada quan l’animal està destinat a l’experimentació. Això és un argument més en favor de reconèixer drets als animals, perquè en tant no siguin subjectes d’aquests, la seva protecció veritable queda molt qüestionada. I insisteixo, com pot ser que encara ens trobem amb els gosos com a destinats a activitats d’experimentació? Com no se’ns cau la cara de vergonya de la nostra absoluta deslleialtat envers aquests nobles animals?
Per tant, de moment, caldria prohibir radicalment l’ús de gossos en l’experimentació, almenys per començar, la qual cosa recau amb tant freqüència, i per a la seva desgràcia, en els gossos de raça beagle. I per a la qual cosa solament és necessari incorporar al Text refós de la llei de protecció dels animals la previsió corresponent.
I caldria igualment, dins el procés d’aplicació de les tres R (reemplaçar, reduir i refinar), aplicable en matèria d’experimentació animal, començar per no permetre l’ampliació d’activitats d’aquest tipus, en concordança amb l’esperit de la llei vigent en matèria de protecció dels animals, i de conformitat amb les obligacions que en deriven per a l’Administració pública, en base a un principi de precaució i un principi de prevalença de la protecció i el benestar dels animals que és clarament deduïble de la regulació esmentada.
Perquè, en relació amb el projecte que ha estat exposat, d’interès de l’empresa ISOQUIMEN, ¿s’ha de suposar que l’Administració de la Generalitat ha dut a terme un estudi o anàlisi de tot el que deriva d’aquest projecte en relació amb la seva incidència sobre el benestar dels animals? i sobre la implementació de les mesures necessàries perquè el que comporten les tres R tingui lloc d’una manera efectiva? Porta a terme l’Administració de la Generalitat les inspeccions periòdiques oportunes, que en aquest supòsit, tenint en compte que el que està pel mig és l’interès d’éssers vius, s’hauria de fer amb freqüència periòdica?
Fent un recordatori del significat de les tres R, té interès recordar que:
El reemplaçament fa referència a emprar mètodes que substitueixin o evitin la utilització d’animals, la qual cosa pot ser tant en termes absoluts (així substituint els animals per models informàtics), com els reemplaçaments parcials o relatius (o sigui, substituint vertebrats per animals que sembla que tenen una percepció de dolor menor, com és el cas d’alguns invertebrats).
La reducció fa referència a implementar una estratègia qualsevol de la que derivi, com a conseqüència o resultat, una utilització d’un nombre menor d’animals, amb la finalitat d’obtenir les dades que responguin a l’objectiu de la investigació pretesa, o bé proporcionant una informació el més ampla possible amb cada animal, amb l’objecte d’evitar o limitar l’ús d’altres animals posteriorment.
El refinament comporta la modificació de la cria d’animals o dels procediments aplicats a l’experimentació per tal de minimitzar el dolor i l’angoixa, i per tal de millorar el benestar dels animals utilitzats en la investigació pretesament “científica” des del naixement a la mort de l’animal.
Quant a això últim, si almenys un animal hagués estat utilitzat en un experiment però desprès podés tenir una vida digna i decent, tenint així l’oportunitat de poder ser adoptat per persones … però no, a sobre resulta que parlem d’un destí horrible des que es neix fins a la mort.
I compte amb aquest assumpte, que és el més propici a fal·làcies del tipus “el teu fill o el gos”, que constitueix el subtítol d’un llibre de Gary Francione (2), situant-nos davant el fals dilema de “o experimentem amb el gos i salvem el teu fill o salvem el teu gos i sacrifiquem el teu fill”.
En relació amb això, és útil posar de manifest el missatge d’una associació alemanya, que es diu, en català: “Metges Contra l’Experimentació Animal”, la qual alerta manifestant que: “L’experimentació animal no ajuda als humans malalts, solament és valuosa per als experimentadors que satisfan la seva curiositat i basen en ella llurs carreres científiques”. De manera que una altra ciència és possible. Com diu la noticia que tracta d’això, el link de la qual s’adjunta al final, molts dels tests amb animals estan lluny d’aportar resultats reals a la medicina, i llurs objectius són bastant menys altruistes, ja què es tracta d’obtenir fons per seguir investigant, de satisfer la curiositat científica a costa del patiment d’éssers indefensos i de confirmar, un cop i un altre i un altre, dades que ja són més que conegudes per tothom.
Com ja deia a l’article penjat en aquesta mateixa secció sobre el: REIAL DECRET 1386/2018, DE 19 DE NOVEMBRE, PEL QUAL ES MODIFICA EL REIAL DECRET 53/2013, D’1 DE FEBRER, PEL QUAL S’ESTABLEIXEN LES NORMES BÀSIQUES APLICABLES PER A LA PROTECCIÓ DELS ANIMALS UTILITZATS EN EXPERIMENTACIÓ I ALTRES FINALITATS CIENTÍFIQUES, INCLOSA LA DOCÈNCIA – APUNTS CRÍTICS SOBRE L’EXPERIMENTACIÓ AMB ANIMALS, resulta que front a l’argumentació de la defensa pels professionals de la Ciència de la necessitat d’aquesta experimentació sobre els animals, hi ha científics que se’n pronuncien clarament en contra, encara que sigui solament d’una manera parcial, la qual cosa té interès de recordar, a part del que ha estat citat abans sobre un col·lectiu de metges alemanys. Així, per a Greek i el seu grup (American for Medical Advancement) els animals, com a models predictius de malalties humanes i com a subjectes de prova de medicaments no són científicament viables, perquè no són predictius ni confiables per servir com a models de malalties humanes ni per provar medicaments que seran d’ús humà.
A l’exposat s’hi afegia que cada cop hi ha també més científics que estan totalment en contra de la investigació amb animals per diverses raons científiques, tècniques i metodològiques, entre les quals té interès destacar als Estats Units: la Physicians Committee for Responsible Medicine (PCRM), l’Institute for In Vitro Science (IVS), el Center for Alternatives to Animal Testing (CAAT), la American Society for Cellular and Computational Toxicology (ASCCT). I a Europa: la Antidote Europe, el Doctors and Lawyers for Responsible Medicine, la Safer Medicines Campaign, i el Comitato Scientifico Antivivisezionista.
El passat 24 d’abril es va celebrar el Dia Internacional de l’Animal de Laboratori, la qual va ser establerta el 1979 per la Societat Nacional Antivivisecció d’Anglaterra.
Ara, aprofitant l’avinentesa de la preocupant resolució que ha estat publicada al DOGC de l’11 de febrer d’enguany, és important que no oblidem aquests animals els quals són utilitzats amb massa freqüència per a finalitats d’experimentació que no aporten res de realment necessari per a la humanitat. I fins i tot en un cas així, també ens hem de replantejar què estem fent amb éssers vius i sensibles sobre els quals no tenim cap dret en última instància, sinó solament el de la força. No pel fet de ser ells animals no humans tenim nosaltres cap dret a fer-los el que habitualment els fem.
Com diu Fabiola Leyton (3), si com indiquen les estadístiques globals, la majoria d’animals utilitzats en experimentació són rates, ratolins i conills, aquests animals acostumen a cobrir-se, construir nius, explorar, socialitzar i tenir control sobre les seves relacions socials. No obstant això, la situació quotidiana als laboratoris implica unes condicions de gran estrès per a aquests animals, ja què es troben habitualment en gàbies amb poc enriquiment ambiental, moltes vegades en recintes sense finestres i, per tant, sense llum natural. A més, els laboratoris acostumen a ser llocs molt sorollosos, tot el qual comporta que els animals adoptin comportaments estereotípics com mossegar els barrots de les gàbies, saltar, executar moviments automatitzats sense motiu aparent, tot el qual indica un estrès profund i crònic.
En els laboratoris els animals són una dada, la qual cosa ja és contrària a la seva consideració com ésser sensible. L’animal és desnaturalitzat. És plenament un objecte d’usar i llençar. Però això no és així, de cap manera, per molt que el vulguin vestir de manera contrària a la seva naturalesa. Per a aquesta vestimenta cosificadora el llenguatge emprat és un mitjà. Aquest llenguatge que empren els investigadors els permet l’escissió esquizofrènica que pateixen. Utilitzen un llenguatge que propicia la distancia, emprant la veu passiva.
Com a dades útils en relació amb els animals en la investigació biomèdica i farmacèutica, recomano les pàgines 95 i següents de la tesi doctoral de Fabiola Leyton, disponible a internet, la qual és indicada a la nota 3 d’aquest article.
En les pàgines indicades es pot trobar la concreció d’alguns experiments, absolutament inútils per a l’interès humà, i que a sobre van tenir conseqüències que haurien d’haver portat ja fa molt de temps a posar fi a aquestes activitats aberrants. Així, no obstant el rigor dels procediments han existit casos que han estat “exitosos” en la fase preclínica farmacològica, però que desprès van ser un total desastre en els assajos amb humans. A part del clàssic exemple de la talidomida, es pot citar el cas que va tenir lloc al 2004 amb el medicament contra l’artritis Vioxx, que va ser provat en animals amb tota seguretat i que semblava tenir efectes positius per al cor. Aquest producte va produir 140.000 atacs i accidents cardiovasculars en humans, i més de 60.000 morts solament als EEUU.
Els medicaments anti-inflamatoris no esteroides zomeripac (Zomac), bromfenac (Duract) i la fenilbutazona (Butazolidin) també varen produir efectes adversos en els humans els quals no varen aparèixer en els animals.
M’estalvio ara detallar alguns exemples més d’experiments que s’han dut a terme amb animals, ben recentment, la qual cosa deixo per a un altre moment, experiments en els quals es posa de manifest, d’una manera molt evident i òbvia, l’estupidesa humana i el sense sentit, l’idiotisme del que pot fer gala un ésser que en principi sembla el més intel·ligent de la creació i que és capaç també del més sublim, com bé diu José Múgica. Actuacions que es porten a terme perquè s’efectuen sobre éssers absolutament indefensos, i que no troben cap justificació objectiva. Per desgràcia, encara hi ha massa imitadors del criminal de Descartes, que no saben o no volen saber que l’ideari d’aquest subjecte està més que superat. Em permeto recomanar-los una obra modèlica d’un col·lega de professió científica, al que potser per això tindran una mica més de respecte, com és el cas de Rupert Sheldrake, a la seva obra “El espejismo de la ciència”. Aquest senyor, atesa la seva carrera científica, crec que els pot ensenyar alguna cosa d’interès.
El cas és que no hi ha cap àmbit d’actuació material que estigui desconnectat de la moral i de les exigències de l’ètica. Viure en societat comporta haver de respectar uns fonaments de fons, consensuats socialment, a partir del que ha estat l’evolució de la societat i de la sensibilitat humana. No poden haver àmbits en els que tal cosa no sigui exigible. I això va també per l’experimentació científica, de la que crida l’atenció el silenci sobre la mateixa, l’ocultació i la falta de suficient transparència. Així com la seva desconnexió del món del carrer, on, per exemple, el gos és subjecte d’una consideració especial i d’absoluta protecció com animal de companyia. Si les bestieses de l’experimentació fos quelcom naturalment acceptable, s’organitzarien visites públiques per assistir als que se’n fa. Però no és així. Per què? Doncs per la mateixa resposta per la qual no s’organitzen visites guiades dels nens de la primària o de l’ESO als escorxadors, perquè assisteixin en viu i directe a com es mata i s’esquartera els animals, moltes vegades quan encara són vius, animals que desprès es menjaran. Ni tan sols els pares més devoradors de carn pretenen organitzar tal cosa a través de l’AMPA corresponent !!!
Entenc que l’Administració de la Generalitat s’hauria de prendre molt seriosament dur a terme un control efectiu sobre la veritable utilitat dels diversos experiments que es porten a terme, comptant per a això amb grups d’experts multidisciplinars, però amb un objectiu final que és precisament el fer el màxim possible ja no solament per a les tres R, sinó també per perseguir l’objectiu més honorable de suprimir aquesta activitat en tot el que té d’innecessària, que és en la seva major part, i començant per prohibir, ja d’entrada, la utilització de gossos al respecte, i almenys millorant enormement la situació de la resta d’animals, amb l’objectiu final posat en alliberar-los definitivament d’aquesta maleïda sort.
S’adjunta a continuació la resolució esmentada i dues noticies d’interès en relació amb aquest assumpte. Al respecte, si és veritat el que es diu a una de les notícies sobre 12 gossos que varen ser utilitzats per realitzar un experiment en el que els varen serrar els ossos de les potes del darrera per comprovar la possibilitat de ser regenerats, “manda huevos” és l’únic que sóc capaç de dir ara.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
- El gran investigador i científic Fran de Waal a la seva obra: “El Bonobo y los diez mandamientos”, diu, literalment: “En otro estudio con roedores se cambiaron los ratones por ratas. A pesar de la mala reputación de estos animales, no me sorprende lo que se va descubriendo sobre ellas, pues las tuve como mascotas durante mis años de colegio universitario. No es que contribuyeran a mi popularidad ante las chicas, pero me enseñaron que son animales limpios, inteligentes y afectuosos. En un experimento realizado en la Universidad de Chicago, se colocaba una rata en un recinto donde había un receptáculo transparente que contenía otra rata. Esta segunda rata estaba encerrada, lo que le producía inquietud y angustia. Pues bien, la primera rata no solo aprendía a abrir una portezuela para liberar a la otra, sino que su motivación para hacerlo era asombrosa. Si la rata tenía que elegir entre dos receptáculos, uno con virutas de chocolate y otro con una compañera atrapada, a menudo daba prioridad al rescate de su congénere (por otro lado, si la elección era entre un receptáculo vacío y otro con chocolate, invariablemente abría antes el segundo). Este resultado no puede contradecir más el énfasis skinneriano en el condicionamiento, y pone de manifiesto el poder de las emociones animales. Los autores interpretaron el comportamiento de sus ratas como altruismo basado en la empatía …”
- GARY FRANCIONE, Introducción a los derechos de los animales: ¿Tu hijo o el perro? Gary Francione és professor de Dret a la Universitat de Rutgers de Nueva Jersey (Estats Units). És especialista en drets dels animals i també un dels pioners de la teoria abolicionista de drets en relació amb els animals no humans.. Té una obra escrita important, en la qual també destaca “Rain without Thunder” (“Pluja sense trons”).
- FABIOLA LEYTON DONOSO. Bioética frente a los derecho animales: tensión en las fronteras de al filosofía moral. Tesi doctoral disponible a Internet, dipositada a la Univesitat de Barcelona. Barcelona, 30 de setembre de 2014.
Rescat d’animals per a experimentació
Metges alemanys contra l’experimentació
MODIFICACIÓ DE LA NORMATIVA DE LA UE PER EXCLOURE DEL SEU COMERÇ LES BANYES I EL IVORI DE RINOCERONTS I ELEFANTS VIUS O DE LLUR DESCENDÈNCIA
Al DOUE núm. L35, de 7 de febrer de 2019, ha estat publicat el Reglament (UE) 2019/220 de la Comissió, de 6 de febrer de 2019, que modifica el Reglament (CE) 865/2006, pel qual s’estableixen disposicions d’aplicació del Reglament (CE) 338/97, del Consell, relatiu a la protecció d’espècies de la fauna i flora silvestres mitjançant el seu comerç.
L’objectiu del Reglament (CE) 865/2006 esmentat és aplicar el Reglament 338/97 i garantir així l’acompliment ple del que estableix la Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITES).
En la 17 reunió de la Conferència de les Parts de la Convenció assenyalada es van acordar canvis determinats en relació amb el comerç d’elefants i de rinoceronts vius.
Com a conseqüència d’això, s’introdueix un nou article 5 ter en la disposició modificada, relatiu al contingut específic dels permisos i dels certificats de rinoceronts vius i d’elefants vius, de conformitat amb el qual, els permisos i certificats corresponents per a la importació o reexportació de rinoceronts vius o d’elefants vius de determinades poblacions contindran una condició que estableixi que la banya o el ivori d’aquests animals o de llur descendència no podrà entrar al comerç o en activitats comercials dins de la UE. A més a més, els rinoceronts vius o els elefants vius procedents de les poblacions al·ludides no seran objecte de cacera esportiva fora de la seva àrea de distribució històrica.
A continuació s’adjunta el link de la norma assenyalada.
Reglament (UE) 2019/220, de la Comissió
ELS PEIXOS I EL REGLAMENT (UE) 2019/124 DEL CONSELL, DE 30 DE GENER DE 2019
Al DOUE núm. L29, de 31 de gener de 2019, ha estat publicat el Reglament (UE) 2019/124 del Consell, de 30 de gener del 2019, pel qual s’estableixen, per al 2019, les possibilitats de pesca per a determinades poblacions i grups de poblacions de peixos, aplicables en aigües de la Unió i, en el cas dels vaixells pesquers de la Unió, en determinades aigües que no pertanyen a la Unió.
Aquesta regulació és una norma sobre l’activitat de la pesca, referida a la situació del seu objecte principal, els peixos, o més bé de determinades espècies d’aquests. Es refereix, per tant, a aquests animals, quant a la seva consideració com a producte principal, i buscat, d’una activitat d’explotació industrial lucrativa que destaca, sobre tot en els últims anys, pels seus excessos, els quals excessos porten cada cop més a l’esgotament dels bancs i dels estocs de nombroses espècies que acabaran per desaparèixer. En conseqüència, un altre efecte de la “intel·ligència” humana de la que tant ens vantem.
Com és habitual en les normatives de la UE, el text dels “considerants” és realment útil, per fer-se una idea molt propera a la realitat social, econòmica i jurídica de la matèria que constitueix en cada cas l’objecte de la seva regulació.
En aquest sentit, i pel que fa als peixos esmentats al reglament UE que ens ocupa, la situació que s’hi descriu no pot ser més alarmant, sobretot en relació amb concretes espècies dels animals que de les que el reglament s’ocupa. Al respecte, i per posar alguns exemples de la situació que el text normatiu de la UE posa de manifest, es diu que:
-Existeixen determinades poblacions per a les que el CIEM (Consell Internacional per a l’explotació del mar) ha emès dictàmens científics que recomanen que no se n’efectuïn captures.
-Amb la finalitat de reduir progressivament les captures no desitjades de les poblacions en qüestió, a partir del 2019 els estats membres han d’implementar plans plurianuals de reducció de les captures accessòries a les pesqueries corresponents, amb vista a reduir progressivament les captures no desitjades de determinades poblacions (es tracta de tots aquells animals que es colen a les xarxes quan el que es pretén és pescar exemplars d’una altre espècie).
-Segons els dictàmens científics, la població de llobarro d’una sèrie de mars del nord d’Europa continua en perill.
-Quant a la població d’anguila, el CIEM ha dictaminat que la mortalitat antropogènica en el seu conjunt, inclosa la pesca recreativa i la comercial, s’ha de reduir a zero o a un nivell el més proper possible a zero.
-Durant diversos anys, alguns dels totals admissibles de captura per a les poblacions de taurons i ralles s’ha fixat en zero, portant associada l’obligació d’alliberar d’immediat les captures accidentals.
-Per a determinades espècies, com algunes de taurons, inclòs una activitat pesquera limitada podria suposar un risc greu per a la seva conservació, de manera que caldria postular en relació amb aquestes espècies una prohibició general de la seva captura.
També es fa referència a la problemàtica de la tonyina, el cranc i altres espècies, etc.
El cas és que el tractament que el text, com és l’habitual, fa de les espècies corresponents en termes de recursos, no ens ha de fer oblidar tot el que hi ha al darrera quant al tracte que donem als peixos. En aquest sentit, i com es fa evident en les dades relatives a l’activitat pesquera, els peixos són els animals que moren en més gran nombre per l’acció humana i, en molts casos, sense que al final molts d’ells siguin consumits, perquè són molts els que es perden en el procés subsegüent a la captura que els col·loca al mercat, a la qual cosa s’ha d’afegir tots aquells que són pescats accidentalment i que no es pretén ni vendre ni ser consumits ja d’entrada.
És a dir, la pesca industrial, com tot el que és activitat industrial en relació amb els animals – a diferència del que han estat les activitats més tradicionals -, a part de tractar els animals en el grau més absolut com a producte, provoca una mortaldat enorme. En relació amb això, el nostre voraç consum és la causa principal del seu patiment i de la seva mort.
És important aprofitar l’avinentesa per recordar que els peixos tenen un sistema nerviós complex i, en conseqüència, senten dolor i gaudeixen de la seva vida. No poden cridar quan pateixen, perquè el nostre medi no és el seu, però són conscients totalment del que els passa i del dolor que experimenten en ser capturats i fins a morir. Per a ells les seves vides són importants. En aquest sentit, tenen interessos que són tan respectables com els nostres. Si els seus interessos no són respectables els nostres tampoc, perquè són de la mateixa qualitat (no hi ha argumentació moral ni ètica en contra d’aquesta conclusió, més si no ens confrontem amb una situació de supervivència, de vida o de mort, de o la seva vida o la nostra). Si els nostres interessos són respectables doncs els seus també. No hi ha cap més raó per predicar una superioritat del que ens afecta com humans que la pura i brutal força, l’argument sense argumentació.
A part del fet de la seva llunyania filogenètica, pel fet de no ser mamífers, que ens fa mirar-los amb molta distància, també la seva qualificació en base a “tones” porta a la seva evident desindividualització. Són productes, són mercaderies, són objectes de comprar i vendre.
En tot cas, per a un veritable defensor dels animals que ja no menja cap animal terrestre però que encara menja animals del mar (que no siguin mamífers), que és semi-vegetarià, però no vegetarià sencers, i menys vegà, la coherència més absoluta l’hauria de portar a deixar també de menjar aquests altres animals, els peixos, que també s’ho mereixen, o com a mínim eliminar-los de la seva dieta el màxim possible, fins arribar progressivament a zero.
S’adjunta el link amb la reglamentació de la UE que ha estat esmentada, i que com s’ha dit és molt útil per veure un cop més com som de llestos i com emprem la nostra intel·ligència (això sense esmentar els japonesos en relació amb la captura de les balenes i, sobretot, en la seva pretesa justificació científica de la captura, en la qual cosa no són més que uns veritables galtes.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
Reglament UE, possibilitats pesca 2019
NOTA A LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL QUE ESTIMA EL RECURS D’INCONSTITUCIONALITAT CONTRA LA LLEI 9/2017, DE 3 D’AGOST, DE REGULACIÓ DE LES CURSES DE BRAUS I DE PROTECCIÓ DELS ANIMALS EN LES ILLES BALEARS (per Anna Mulà Arribas)
El Tribunal Constitucional (TC) recentment ha donat un altre cop molt dur a l’intent de regular en matèria de protecció dels animals, des d’una comunitat autònoma, així com a l’intent de millorar la sort dels animals en resposta a un augment de la sensibilització i de l’empatia envers els animals per part d’un sector cada cop més ampli de la societat. I això ho ha fet traint la seva pròpia doctrina, establerta a la seva sentència, d’infaust record, la núm. 177/2016, de 20 d’octubre de 2016, sobre el recurs d’inconstitucionalitat interposat contra la llei catalana que va prohibir les curses de braus a Catalunya.
Com sabem, mitjançant la Llei 9/2017, de 3 d’agost, de regulació de les curses de braus i de protecció dels animals en les Illes Balears, s’ha intentat regular aquesta activitat en uns termes l’essència dels quals el TC s’ha carregat en tota la seva possible amplitud. Un cop més, el TC no té per a res en compte, quant al que afecta als animals, com està evolucionant la societat, i torna a donar a la vessant cultural un predomini per sobre del relatiu a la seva protecció i benestar, per sobre del que està viu, el viu animal, deixant de banda això com si continués essent una simple cosa, la qual cedeix davant de qualsevol creació humana, per molt estúpida, i ja no diguem incivilitzada, que pugui ser aquesta.
El cas és que els quatre vots discrepants de la sentència que es carrega la Llei 9/2017 de les Illes Balears, confirmen un cop més que l’actuació del TC en aquest supòsit no és que sigui com per considerar-la un monument ni a la Ciència ni al raonament jurídic, ni a l’equitat, ni al comportament ètic envers els animals que ja té l’obligació moral d’atendre i de començar a considerar, encara que sigui solament una miqueta. Però sembla que encara estem bastant lluny d’això ja què, de moment, el TC no es troba ni en el costat correcte ni en la causa justa que el moment històric reclama.
Aquesta sentència és la sentència 134/2018, de 13 de desembre, la qual és objecte d’una primera valoració amb força interès per ANNA MULÀ ARRIBAS, advocada experta en Dret Animal i en Dret del Medi Ambient, i actualment assessora legal de la Fundació Franz Weber.
Com bé posa de manifest aquesta autora, la màxima contravenció d’aquesta sentència 134/2018, resideix en no partir de l’únic i directe precedent jurisprudencial que es tenia per enquadrar el recurs, és a dir, la sentència 177/2016, sobre el cas de Catalunya. Precisament, el fet de què l’examen dels diferents preceptes impugnats davant el TC no es correspongui amb el que va ser reconegut per la sentència 177/2016, és el que ha desembocat en l’emissió dels quatre vots particulars abans esmentats.
Ens trobem així que una interpretació esbiaixada del TC en la seva sentència 134/2018, sembla que porta a la petrificació d’uns pretesos “espectacles” passant totalment de l’evolució de la societat. Podem dir, per tant, que pateix un cop més tot allò d’interpretar la norma segons la realitat del temps en què ha de ser aplicada etc., quelcom del que sembla que el TC passa bastant.
Per altra part, per molt que el TC s’entesti en la justificació de la cultura i del patrimoni cultural per “forçar” els seus arguments, el cert és, i no ho pot negar per molt que es negui a veure la realitat, que no està més que defensant el manteniment d’una activitat (em nego a dir-li espectacle) de maltractament i de tortura animal, una vergonya per a Espanya, i que ens avergonyeix davant Europa. Però bé, ja són tantes les vergonyes de les que ens vantem, que potser, essent cínics, ja no ens va d’una més.
A continuació s’adjunta la Nota explicativa, abans al·ludida, d’Anna Mulà Arribas, així com també, com a informació complementària, la Llei 9/2017 de les Illes Balears i la sentència del TC 134/2018.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
ley 9-2017, corridas de toros baleares
JORNADES: “ELS ANIMALS EN EL DRET ADMINISTRATIU”
Els proppassats dies 10 i 11 de gener de 2019 han estat dutes a terme, a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tarragona, les jornades: “Els animals en el Dret Administratiu”, amb la participació d’un conjunt destacable de professionals del món jurídic, la seguretat ciutadana i altres àmbits vinculats a la matèria animal, per tal de tractar qüestions d’especial interès sobre el tractament i la consideració dels animals en el Dret Administratiu, i com a partir d’aquest i de les previsions corresponents actua l’Administració Pública.
La SECCIÓ DE DRET ANIMAL de FÒRUM D’ADVOCACIA DE LA GENERALITAT, ha tingut l’oportunitat i la satisfacció de participar en aquestes jornades, mitjançant la conferència impartida per Carles Serrano Núñez, president de l’entitat, amb el títol: la “Normativa aplicable a Catalunya i anàlisi de la situació actual”.
A més, d’una “Taula rodona amb representants de la Guardia Urbana de Tarragona, el SEPRONA, la policia autonòmica-mossos d’esquadra, i els agents rurals”, també han estat dutes a terme les activitats i conferències següents:
-“Permisos i tràmits administratius”.
-“Gossos potencialment perillosos. Context legal”.
-“Sobre les mesures cautelars”.
-“Què és l’Associació Parlamentària per a la Defensa dels Drets dels Animals”.
El Dret Animal constitueix l’objectiu principal de la Secció de Dret Animal de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat, entenent el mateix com a branca del Dret que s’ocupa del que afecta l’animal quant als seus interessos i quant al respecte que és degut a la seva vida, a la seva llibertat, i a la seva dignitat, la qual cosa es pot traduir en drets reconeguts en termes positivistes pels humans o, quant a idèntic efecte, i potser més fort per la seva vinculació amb la Natura, en els deures morals i jurídics que els ésser humans poden assumir i que caldria que assumissin, tot tenint en compte la nostra pertinença a un complex holístic en el que no som precisament legibus solutum.
Atès l’exposat, FÒRUM D’ADVOCACIA DE LA GENERALITAT manifesta la seva total satisfacció perquè s’organitzin activitats com la duta a terme per l’ICAB de Tarragona, que no solament contribueixen a popularitzar la causa animal i a proporcionar materials útils per defensar aquesta, sinó que també manifesten el creixent interès que hi ha a la col·lectivitat ciutadana sobre les temàtiques que en són relacionades.
S’adjunta alguna foto de l’esdeveniment.
ELOGI DEL PORC I, A QUÈ S’ESPERA PER ATURAR L’AUGMENT DE LA CABANA RAMADERA PORCINA???? SOBRE LA CONTRADICCIÓ ENTRE EL QUE S’AFIRMA I EL QUE S’ESTÀ FENT
En aquesta Secció de Dret Animal ha estat penjada informació diversa relativa a l’augment excessiu de la cabana porcina a Catalunya i a tots els problemes que tal cosa comporta. Al respecte, des del punt de vista dels interessos dels animals i dels objectius de la secció esmentada, el que preocupa fonamentalment és com tal cosa afecta molt negativament, i molt perjudicialment, a un cada cop més gran d’efectius d’una espècie animal especialment menyspreada, el nom de la qual ha estat utilitzat tradicionalment en el pitjor dels sentits per insultar o per il·lustrar connotacions o característiques manifestades sempre com a negatives sobre allò del qual es prediquen.
Suar com un porc? Una estupidesa, perquè els porcs no suen. Marrà com un porc, que a més és el marrà per antonomàsia? Una calumnia, perquè el porc és un animal molt net, que cerca sempre aigua neta i fang adient. Que passaria amb qualsevol persona que estigués a un recinte petit, sense poder sortir i sense poder fer les seves necessitats més que al lloc en què es troba? i així dies, mesos …?
El porc, un animal mereixedor de respecte, amb un nivell psíquic i de sensibilitat molt més elevat del que la gent acostuma a pensar, el que es mereix és un monument a cada ciutat, a cada carrer, a cada escola, a cada ministeri, a cada país, perquè està a tot arreu, si bé ben mort, però totalment explotat, aprofitat i utilitzat com a simple productor de carn per al consum, quan la veritat és que el mateix es pot substituir com aliment per solucions proteíniques vegetals més sanes i adients, tal i com reconeix la pròpia OMS.
L’examen que en aquesta secció s’està fent sobre la posada en marxa pel Govern de la Generalitat de l’ESTRATÈGIA DEL PATRIMONI NATURAL I LA BIODIVERSITAT DE CATALUNYA 2030, s’ha fet ressò de com en el document corresponent es posa clarament de manifest la problemàtica sobre contaminació que deriva de l’excés de l’explotació porcina, de la qual cosa deriva la necessitat imperiosa d’aturar l’augment de la cabana ramadera afectada i, més encara, de reduir-la d’una manera notable.
Està clar que a la majoria del públic la sort dels porcs no l’interessa en absolut. No es tracta de fer-se il·lusions al respecte, però és important insistir que això és més fruit de la ignorància que una altra cosa, sobre tot quant al que afecta a la caracterització i la conformació psíquica i sensible de l’animal en concret. Així paga la pena insistir en què es tracta d’uns animals peculiars quant a les seves capacitats i habilitats les quals, un cop conegudes, poden fer veure’ls d’una manera molt diferent a l’habitual, i adonar-se de com són mereixedors de la màxima estima i respecte. Dit això sense perjudici de què en la visió animalista de la que aquí es parteix, l’interès de l’animal és considerat per si mateix, sense necessitat d’haver de gaudir de característiques que l’aproximin a l’humà, la qual cosa no és més que “especisme” (i, per altra part, sent també una mica sarcàstic, potser a la vista de com estem deixant el món, i com ens comportem els uns amb els altres, igual és millor que els animals no humans s’assemblin a nosaltres el menys possible).
Sense voler caure en posicions transcendentals que en els temps que corren no són objecte de percepció ni de recepció suficients, atès que som en el marc d’una ment cobdiciosa i acumulativa, aferrada i sotmesa, i cada cop més dispersa per la multiplicitat d’aspectes que no ens deixen centrar la nostra atenció en el que és més important, el que sí que és cert és que aquest món es troba cada cop més a punt d’entrar a la UCI, si és que no s’hi troba ja.
Costa de creure que aquells que tenen fills i que diuen estimar-los tant no estiguin més per la tasca de cuidar aquest món que se’ns escapa de les mans. I pel que fa a Catalunya, si no posem fil a l’agulla podem entrar en una dinàmica destructiva imparable. Recordem, en relació amb això, que segons el document de l’estratègia abans esmentat, el 33,6% de la superfície de Catalunya està considerada zona vulnerable per la contaminació de nitrats d’acord amb el Decret 128/2009, per efecte dels sobreadobaments i l’ús preferent de purins com a esmena orgànica en els conreus. Això és una tercera part del país.
No obstant això, la causa principal d’aquest problema continua manifestant-se de manera continuada, sense que l’aturi ningú, començant pel mateix Govern. Com a prova del que s’afirma, tornem a tenir nous exemples que ha estat publicats recentment al DOGC, desprès de les diferents resolucions relatives a explotacions ramaderes porcines que han estat citades en articles anteriors i que van ser penjades en aquesta Secció de Dret Animal. Es tracta, més concretament, de tres resolucions, en les que els objectius d’ampliació ramadera perseguits confirmen el que ha estat afirmat fins aquest moment.
Així, per una part, al DOGC NÚM. 7773, de 21 de desembre del 2018, ha estat publicada la Resolució TES/3017/2018, de 14 de novembre, per la qual es fa públic l’Acord de declaració d’impacte ambiental del Projecte per implementar una explotació ramadera de porcí, al terme municipal de Godall. En l’explotació corresponent, es preveu la construcció d’una activitat ramadera porcina de producció de garrins fins a una capacitat de 2.920 truges reproductores, 5 verros, 890 truges de reposició i 13.053 garrins de transició.
Sorprèn que en el document publicat, en tractar l’impacte ambiental, es fa referència a diversos possibles efectes que no obstant els perjudicis que podrien generar es considera que estarien corregits fent allò que el document explicita. Així, per exemple es parla, quant al medi hídric, de què la principal alteració al medi produïda per les instal·lacions ramaderes és la que generaria una gestió incorrecta de les dejeccions ramaderes, que podria comportar un impacte sever sobre els cursos fluvials existents a la zona i el sòl. Que també existeix un risc de contaminació derivada de la neteja i la desinfecció de les instal·lacions i de les tasques d’explotació, com el vessament de productes químics per netejar, la gestió incorrecta dels residus zoosanitaris o dels animals morts. També és possible contaminar el medi hídric durant la construcció de les naus i també per filtració d’olis i hidrocarburs als sòl fins a les aigües subterrànies.
En principi, es preveurien les mesures perquè aquestes coses no passessin, però si tenim en compte que a Catalunya ja hi ha més porcs que persones, està clar que la gestió que en deriva té i pot tenir encara més, uns costos ambientals no assumibles. En aquest sentit, la sostenibilitat del medi està en risc, i la petjada ecològica de l’activitat pot esdevenir insuportable aviat, tot tenint en compte que qui al capdavall se’n fa càrrec és l’interès general i, per tant, tota la col·lectivitat ciutadana.
Per altra part, per acabar-ho d’adobar, al DOGC núm. 7780, de 4 de gener de 2019, ha estat publicada la Resolució TES/3093/2018, de 28 de desembre, per la qual es fa públic l’Acord de declaració d’impacte ambiental del Projecte per ampliar una explotació porcina, al terme municipal de Montmajor.
En aquesta resolució, en descriure el projecte es diu que l’explotació ramadera interessada disposa d’una capacitat de bestiar en intensiu de 205 truges reproductores, 2 verros, 500 garrins, 12 truges de reposició, 1.367 porcs d’engreix, i en extensiu disposa de 9 femelles d’oví, 1 mascle oví, 3 ovelles de cria, 1 ovella de recria, 3 places d’oví d’engreix, 1 cavall i 30 arnes. I que presenta un projecte d’ampliació de l’explotació fins a 277 truges, 2 verros, 58 truges de reposició, 756 garrins i 1.724 porcs d’engreix en intensiu, i en extensiu 20 places de femelles ovines, 1 semental oví, 10 places d’oví de cria, 5 places d’oví de recria, 15 places d’engreix oví, 1 cavall i 30 arnes.
Benvinguda sia l’explotació extensiva (com a mal menor i provisional en el camí de deixar d’explotar els animals), però no així l’explotació intensiva que genera tant de patiment.
Finalment, al mateix DOGC núm. 7780, de 4 de gener de 2019, ha estat publicada la Resolució TES/3094/2018, de 28 de desembre, a continuació de l’anterior, per la qual es fa públic l’Acord de declaració d’impacte ambiental del Projecte per ampliar una explotació porcina, també al terme municipal de Montmajor.
En descriure el projecte, es diu que l’explotació interessada presenta un projecte d’ampliació de l’explotació fins a 2.500 porcs d’engreix. Al respecte, està prevista la reforma d’una antiga nau ramadera existent per tal d’allotjar el nou bestiar.
No fa falta dir que totes tres resolucions són favorables als projectes indicats, sempre i quan es respectin les previsions de caràcter mediambiental que les resolucions corresponents preveuen.
Atès l’exposat, no s’acaba de veure que es prengui l’ESTRATÈGIA DEL PATRIMONI NATURAL I LA BIODIVERSITAT DE CATALUNYA 2030 encara amb la seriositat que mereix. Es pot dir que el document aquest ha estat publicat recentment, però el seu contingut i les seves consideracions són més que conegudes des de fa temps. No es tracta de quelcom nou, en relació amb la qual cosa em remeto al citat Decret 128/2009, referent a les zones vulnerables per la contaminació de purins.
Que la cabana ramadera catalana i, especialment, el sector porcí, sigui un puntal geostratègic del nostre sistema econòmic, potser queda com a benefici general bastant per sota dels perjudicis que genera, sense oblidar que la seva substitució progressiva per l’explotació i el consum agrícola ecològic tindria conseqüències econòmiques molt més positives, així com de salut i de disminució de la contaminació, amb el notable estalvi que en derivaria. Dit això ara això sense fer esment de les connotacions ètiques negatives que té sotmetre als animals al règim d’explotació intensiva industrial que caracteritza la nostra època, veritables camps de concentració d’altres espècies, en una època aquesta en la que ens hem quedat sense ànima, veient com a normal una conducta èticament més que reprovable, per molt geostratègica que sigui.
S’adjunta a continuació el link amb les resolucions indicades.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
EL GOVERN DE LA GENERALITAT POSA EN MARXA L’ESTRATÈGIA DEL PATRIMONI NATURAL I LA BIODIVERSITAT DE CATALUNYA 2030 (II): REFERÈNCIA A LA SUPRESSIÓ DEL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I A LA NECESSITAT DE COMPTAR AMB UN ORGANISME QUE EL SUBSTITUEIXI, I LA NECESSITAT INAJORNABLE D’INVERTIR EN RECURSOS HUMANS PER IMPLEMENTAR LES EXIGÈNCIES DE LA CONSERVACIÓ I LA RECUPERACIÓ DE LA BIODIVERSITAT
Com ja es vas posar de manifest en una publicació anterior, el conseller de Territori i Sostenibilitat ha presentat molt recentment (27 de novembre de 2018), l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030, aprovada pel Govern de la Generalitat el proppassat mes de juliol, la qual inclou les prioritats en matèria de conservació de la natura fins al 2030, amb 85 línies d’actuació emmarcades en 6 àmbits.
En aquella primera part es va tractar el relatiu a l’abús de l’explotació del sector porcí i la necessitat ja MOLT URGENT de desincentivar i reduir notablement el seu consum, així com la necessitat, també urgent, d’incentivar la producció i el consum agrícola ecològic.
En aquest moment restarien pendents altres dos punts que també varen ser apuntats, els quals serien els següents:
- Sobre la supressió del departament de medi ambient i la necessitat de comptar amb una organització especialitzada centralitzada en la matèria mediambiental.
- Sobre la necessitat inajornable d’invertir en recursos humans amb personal especialitzat i qualificat per fer front als reptes organitzatius i administratius que la preservació de la biodiversitat reclama.
Supressió del departament de medi ambient i necessitat de comptar amb una organització especialitzada i centralitzada en la matèria mediambiental
Des que el Departament de Medi Ambient va ser suprimit, amb una pretensió de simplificació organitzativa i d’estalvi de despesa, en el marc de les retallades dutes a terme en el context de la greu crisi econòmica patida els últims anys, he estat molt crític amb aquesta mesura.
Sempre m’ha semblat un gran error que es suprimeixi un departament que s’havia de mantenir de totes totes, perquè a poc que pensem i reflexionem profundament, si hi ha quelcom que no sobra és tot el que afecta a la matèria mediambiental, simplement perquè ens va la vida, ens va la salut i, fins i tot, ens va la civilització mateixa.
Catalunya, que en el seu moment va ser un exemple pioner a Espanya amb la creació d’una direcció general mediambiental, la qual posteriorment es va convertir en un Departament de Medi Ambient que va ser exemple també per a la resta d’administracions públiques de l’Estat, va fer un pas enrere en el moment menys justificat, atesa la cada cop més greu situació que experimenta tota la problemàtica de la que aquell departament s’ocupava, i més quant al que afecta a tot el que deriva del canvi climàtic en el que ens trobem immersos.
Per tant, en l’àmbit del medi ambient, però també en l’àmbit animal, i especialment en relació amb la protecció i el benestar dels animals, la Generalitat mereix ser objecte de gran crítica.
Si tenim en compte l’esmentat canvi climàtic, i l’aprovació recent d’una llei sobre aquesta matèria (Llei 16/2017, d’1 d’agost, del canvi climàtic), la supressió del Departament de medi ambient que es va produir el seu dia, no es corresponia de cap manera amb l’increment de la sensibilitat en les matèries de què se n’ocupava, encara que no sigui més que per una pura necessitat de supervivència. En principi, en base a motius formals de simplificació i de reducció d’estructures, es va procedir a suprimir un conjunt organitzatiu clau, la qual cosa contradiu la pretensió de què Catalunya sigui un model paradigmàtic, modern i avançat al sud d’Europa, sense perjudici del fet que moltes vegades afirmacions d’aquest tipus no són més que pura propaganda.
En el relatiu als animals, les competències del Departament de Medi Ambient es contrastaven amb les d’altres departaments, com era el cas dels departaments competents en agricultura i ramaderia, o en industria i energia, pels conflictes que podien haver entre determinats sectors econòmics i la tasca de protecció i de sostenibilitat del medi, i de tot el que se’n vincula. La valoració dels animals “de producció” com a recurs econòmic, pur i dur (quelcom del que s’ocupa el departament competent en ramaderia) contrasta amb la valoració dels animals salvatges, atès el seu caràcter de recurs (patrimonial també) perible. I ja no diguem si parlem dels animals de companyia.
L’existència d’un Departament de Medi Ambient, en base a un concepte de medi ambient ampli que també servia per incloure el que afecta la protecció i el benestar dels animals – en principi els silvestres, però per extensió, també de la resta d’animals – era el més assenyat.
En el seu dia, en ser suprimit el Departament de Medi Ambient, el llavors departament d’Agricultura, Alimentació i Medi Natural va assumir pràcticament totes les competències que en matèria animal tenia l’antic Departament de Medi Ambient. El cas és que incloure tots els animals sota la dependència del departament que s’ocupava competencialment de la ramaderia, introduïa interferències economicistes, considerades en sentit negatiu per als interessos dels animals, i que operaven en detriment de la seva protecció i benestar.
Aquesta interferència de la visió economicista ramadera es va fer evident en la implementació de mesures de protecció i benestar dels animals de producció imposades per la UE, clarament exposat a la premsa, així quant a les mesures de benestar aplicables als porcs i a les gallines ponedores. Va haver una resistència clara del sector a implementar les mesures en qüestió, per altra part quelcom general a Europa, tot al·legant principalment la situació de crisi econòmica, sense fer esment de què durant el llarg període anterior que havia hagut per implementar les mesures corresponents tal cosa no es va fer, tot i ser una època sense crisi (la mateixa UE posa de manifest la resistència dels productors a invertir en benestar animal en diferents documents).
Com ja posava de manifest l’autor d’aquestes línies a “RESPONSABILITAT I PROTECCIONISME ANIMAL EN MATÈRIA ADMINISTRATIVA. Legislació Estatal. Legislació Autonòmica. Especial referència a la Normativa de Catalunya” , de 14 d’abril de 2016, disponible a Internet per a qui li vingui de gust llegir-ho, seria molt important tornar a tenir un Departament de Medi Ambient que, entre d’altres competències, tornés a ocupar-se de tot el que afecta la protecció i el benestar dels animals. Un departament així podria exercir una tasca més contundent d’implementació de la normativa corresponent, la qual afectaria també als animals de producció. De moment, encara tal cosa no s’ha fet, i les competències relatives tant al tema mediambiental en general com sobre l’àmbit relatiu als animals es troben disperses, repartides entre diferents departaments. Al respecte, com element sobre el qual cal pensar en aquesta línia, cal recordar que el Cos d’Agents Rurals, per al que és tant important tot el referent a la protecció de la biodiversitat, no depèn del Departament de Territori i Sostenibilitat sinó que depèn del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
Entre les competències corresponents, repartides, dispersades, tenim el relatiu a espectacles públics i les activitats recreatives quant al que afecta als animals (Departament d’Interior), medi natural i biodiversitat (Departament de Territori i Sostenibilitat); les polítiques de ramaderia, les polítiques de pesca, les activitats cinegètiques i de pesca fluvial, i també la vigilància, el control i la col·laboració en la gestió del medi natural, i la protecció i la prevenció integrals del medi ambient, mitjançant el Cos d’Agents Rurals (Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació).
Però el cas és que de moment no sembla que la recuperació d’un departament tan important estigui al programa polític ni a la previsió de cap partit amb possibilitats reals de gestionar la cosa pública a Catalunya. En aquest sentit, els diferents partits dominants a Catalunya reflecteixen un allunyament de les necessitats reals del país que és criticable seriosament.
Exposat això, ara resulta que el document de l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030 es fa ressò de les conseqüències molt negatives de la supressió de l’esmentat Departament de Medi Ambient.
Més concretament, al punt 5.5. ÀMBIT 5: Organització administrativa, marc legal i fiscalitat, se n’ocupa, i comenta extensament el relatiu a les estructures de govern del patrimoni natural a Catalunya. Al respecte, té molt d’interès reproduir el que s’hi diu sobre això, així en els termes següents:
“Des de la recuperació de la Generalitat de Catalunya, les competències de patrimoni natural han estat adscrites a diversos departaments i això ha comportat que les polítiques de conservació de la natura s’administressin, alternadament, des de la política d’ordenació del territori, des de la política d’agricultura, ramaderia i pesca i des de la política de medi ambient i sostenibilitat. Durant aquest temps, les competències relatives a la conservació de la natura s’han ajuntat i dividit diverses vegades.
Aquesta alternança en l’adscripció ha dificultat, entre d’altres coses, la consolidació d’una estructura orgànica en matèria de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat a Catalunya suficient, estable i efectiva, capaç d’establir objectius de treball a llarg termini en coherència amb les diverses recomanacions i mandats internacionals.
Des de l’any 2015 les competències de conservació de la natura estan atribuïdes al Departament de Territori i Sostenibilitat, a través de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural. Tanmateix, les competències de gestió forestal, caça i pesca continental romanen al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
Aquesta situació ha portat a les següents conseqüències negatives per al desplegament i consolidació de les polítiques de conservació de la natura a Catalunya:
– una infradotació de recursos humans, que afecta els serveis centrals, els serveis territorials i els ens de gestió dels espais naturals de protecció especial, que dificulta el compliment de les obligacions i les funcions atribuïdes en planificació i gestió del patrimoni natural i la biodiversitat;
– una infradotació de recursos econòmics per fer una gestió activa del patrimoni natural i la biodiversitat;
– una manca d’integració de les polítiques que incideixen en la conservació de la natura, i
– un desplegament molt limitat del Sistema d’espais naturals protegits, és a dir, una falta d’ordenació detallada i de gestió activa dels espais que el conformen.
Aquestes disfuncions han estat identificades i diagnosticades per diferents organismes, alguns interns de l’administració, com el Consell de Protecció de la Natura, un òrgan consultiu en matèria de protecció de la natura a Catalunya. El Consell va ser creat per la Llei 12/1985 d’Espais Naturals amb l’objectiu d’assolir la conservació, la millora de la diversitat, la riquesa i la productivitat dels sistemes naturals de Catalunya, en el marc de la protecció del medi ambient i de l’ordenació racional i equilibrada del territori. Actualment està adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat, que li presta suport tècnic i material. Des del 1990 fins l’any 2016 ha emès 184 informes i dictàmens en relació amb el patrimoni natural i la biodiversitat, específicament sobre projectes de declaració de nous espais de protecció especial, l’aprovació dels instruments de planificació i dels òrgans de gestió dels espais naturals protegits o projectes amb un impacte ambiental potencial per al patrimoni natural de Catalunya.
L’any 2011, el Consell de Protecció de la Natura va emetre una moció70 sobre els nous reptes en la conservació dels espais naturals i de les espècies. Hi advertia que “la millora de les mesures de coordinació administrativa entre tots els sectors de l’Administració amb incidència en els espais naturals protegits encara era un repte”, i assenyalava que “determinats sectors de l’Administració no només no complien de manera adequada les seves responsabilitats de caire ambiental sinó que, a més, condicionen les polítiques ambientals segons els seus interessos sectorials”. En aquest sentit, es posava com exemple el fet que, fins la data, bona part dels impactes que patien els espais naturals protegits eren el resultat d’actuacions promogudes per les administracions públiques mateixes o per entitats legalment autoritzades per aquestes administracions. També es destacava la poca implicació d’altres departaments i administracions en la gestió dels espais naturals protegits, malgrat que aquests espais incideixen en qüestions de la seva competència. Finalment, també remarcava que hi ha tot un seguit de disfuncions i duplicitats entre diferents departaments o nivells de l’Administració i que en l’àmbit polític no s’adopten les mesures pertinents per arreglar-les.”
Realment, no hi ha res a afegir a la negativa diagnosi efectuada. I, per tal de compensar les conseqüències tan nefastes que en deriven el document fa referència a la previsió de creació d’una determinada agència, tal i com es diu a continuació:
“Amb l’objectiu de resoldre les disfuncions i mancances estructurals de la política de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat, en el moment de redactar aquesta diagnosi el Parlament de Catalunya està tramitant una proposició de llei per crear l’Agència del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya. L’aprovació de la llei es concretaria en la creació d’un nou ens encarregat de liderar la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l’estudi del medi natural de Catalunya, tant en l’àmbit continental com marí. L’objectiu és potenciar la conservació del patrimoni natural, la biodiversitat i la geodiversitat, amb criteris d’integritat, sostenibilitat, persistència i eficiència. Es tracta, en definitiva, d’impulsar i coordinar les polítiques en matèria de biodiversitat de manera integral, mitjançant una estructura independent, com ja succeeix amb altres àmbits de les polítiques ambientals a Catalunya, com són l’aigua i els residus, que disposen d’una agència pròpia.
La proposició de llei actualment en tràmit circumscriu les competències de l’Agència bàsicament a les que actualment ostenta la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural. I això sense prejudici que en una segona fase pugui incorporar altres competències sectorials per garantir una gestió més integral de la natura.”
Bé, està per veure com es desplega aquesta agència i si és l’instrument adient, tot tenint en compte que de moment es limitaria més bé a l’àmbit de la biodiversitat i el patrimoni natural solament, i no a tot l’àmbit competencial de l’antic Departament de Medi Ambient. Cal no oblidar que un departament amb un conseller al capdavant comporta una força especial, que l’agencia per si mateixa mai no tindrà. Solament faltarà que es posi al capdavant un subjecte amb carnet del partit de torn, amb la qual cosa més que un gestor tindrem un sicari, problema aquest que sembla de difícil solució. Algú dirà que és el mateix amb un conseller, però no és cert. Un conseller és polític per definició i li pertoca la tasca política, però la tasca de gestió administrativa, perquè les coses vagin bé, pertoca a un professional, i no a un esbirro.
Necessitat inajornable d’invertir en recursos humans amb personal especialitzat i qualificat per fer front als reptes organitzatius i administratius que la preservació de la biodiversitat reclama
En principi l’estructuració organitzativa de l’exercici del poder públic, executiu, hauria d’anar acompanyada dels recursos materials i personals adients, per tal que es puguin implementar les competències atribuïdes a l’organització corresponent.
En el cas de l’Administració de la Generalitat es pateix una dinàmica que en diversos àmbits no respon a l’indicat (la qual cosa no és que sigui nova en l’Administració Pública, considerada en termes generals), però si es vol presumir d’administració del futur, o de l’Holanda o la Dinamarca del Sud, etc., s’ha de vetllar més per aquesta qüestió.
Desgraciadament, quan no es tracta de l’activitat pública sancionadora i recaptatòria de la Hisenda Pública, poques vegades es veu que es posi en la dotació de mitjans materials i personals necessaris en un determinat àmbit públic tantes ganes com en aquell altre cas. Solament s’ha de veure la manca d’inversió suficient, que és quelcom endèmic, en relació amb l’organització judicial, i les poques ganes que li posa cap partir en el Govern, sigui estatal o autonòmic. Què diferent al cas de l’Agencia Tributària estatal, i també en el cas de l’Agència Tributària catalana!
I la desgracia indicada és tan més gran quan es tracta del que afecta als animals. En relació amb això, té interès recordar com la CIPAC (Comissió Interlocutora de Protectores d’Animals de Catalunya) va posar de manifest una problemàtica, consistent en què les 101 entitats proteccionistes que la integraven el març del 2014, prendrien mesures legals contra l’incompliment sistemàtic per part dels departaments jurídics de la Generalitat de la llei de procediment administratiu en la tramitació dels expedients sancionadors per infracció de la llei de protecció animal. Si bé la majoria de denuncies s’acompanyaven d’actes d’agents de l’autoritat (agents rurals, Seprona i mossos d’esquadra), s’assegurava que l’esforç denunciador corresponent de res servia quan aquest material arribava als departaments jurídics dels serveis territorials de la Generalitat competents, de manera que en no ésser tramitats els expedients aquests morien en el camí, és a dir, per caducitat. Es posava així de manifest una actitud de desídia i inacció, habitual i continuada (totalment contrària a la configuració d’un Estat de Dret), que havia estat denunciada durant anys davant la mateixa Generalitat i el Síndic de Greuges sense que la situació canviés en absolut.
Una situació com aquesta deriva simplement de la manca de provisió de mitjans personals suficients, a part de la manca d’interès per se, la qual cosa ja és habitual en sectors que no semblen gaudir de la simpatia suficient de les autoritats. Si no és aquesta l’explicació, llavors la resposta és la inèpcia i la negligència més absoluta, que han de ser clarament objecte de sanció i d’exigència de les responsabilitats administratives i civils corresponents, en aquest últim cas pels danys que aquestes conductes causen a l’interès comú i general.
El cas és que sembla que el document de l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030, es fa ressò també de la manca d’inversió en els efectius personals necessaris en matèria de biodiversitat, i reivindica tal cosa, insistint en la necessitat de resoldre aquest problema, sobretot en el que afecta a l’àmbit sancionador.
Si bé l’exercici de la potestat sancionadora és quelcom habitualment criticat per algun sector de la doctrina, així per algun docte que des del seu núvol universitari es centra en el “pobre y sufrido ciudadano”, el cert és que l’exercici esmentat és vital perquè en un país tan donat a incomplir com aquest, propi de les contrades mediterrànies, les normes mitjançant les quals es vetlla per l’interès general siguin mínimament complides, amb les positives conseqüències que en deriven per a tots.
Entre els diferents textos del document esmentat que tracten del que ha estat assenyalat, interessa destacar el relatiu a la: “La vigilància i el control d’activitats a la natura”, a la pàgina 128, sobre el qual no em puc resistir de reproduir a continuació:
“Els mecanismes de control i vigilància són essencials per garantir el compliment de la normativa vigent de patrimoni natural i estendre la percepció que conservar la natura és una obligació, no només ètica sinó legal. En aquesta matèria hi tenen un paper clau els cossos de seguretat i especialment el Cos d’Agents Rurals (CAR).
El CAR neix l’any 1986, en part a conseqüència dels grans incendis devastadors que pateix Catalunya aquell any. No obstant això, aquesta vessant de prevenció d’incendis forestals que fa germinar el cos s’emmarca en una idea molt més ambiciosa: la creació d’una policia dels boscos que vagi més enllà de la forest i que abraci tot el medi rural, amb l’objectiu de vetllar no només pel patrimoni natural, sinó també per les persones que hi viuen, que en depenen i que en gaudeixen. D’aquesta manera va néixer un cos amb presència a tot el territori i funcions en matèria de policia i guarda dels béns forestals, cinegètics i piscícoles, de les vies pecuàries i dels espais naturals protegits.
D’aleshores ençà, el CAR ha augmentat progressivament les seves funcions i actualment inclouen la vigilància, la inspecció, la col·laboració en la gestió, la investigació i la informació i l’assessorament als ciutadans. La polivalència ha permès a aquest cos especialitzar-se i evolucionar per adaptar-se a les necessitats canviants de l’entorn i del medi rural i als nous usos del bosc i de la natura. Actualment, el CAR compta amb 475 agents. Segons dades de CCOO, el 42% dels efectius té més de 50 anys; la mitjana d’edat són 48 anys i només 15 són menors de 35.
Segons les darreres dades disponibles, la tasca del CAR durant l’any 2015 va comportar 13.305 actuacions, 64.295 inspeccions, 3.000 denúncies i uns 150 atestats. Respecte les denúncies realitzades, cal remarcar la dificultat en la tramitació i incoació dels expedients informatius i sancionadors corresponents. En gran part aquesta dificultat s’atribueix a la manca de recursos administratius i jurídics per aplicar la normativa vigent en matèria de conservació del patrimoni natural i d’altres normatives sectorials relacionades; a l’obsolescència de la pròpia normativa en relació amb la realitat social i ambiental canviant de Catalunya i també als dèficits en la relació i documentació dels fets de les presumptes infraccions.
Per aconseguir avenços en la conservació del patrimoni natural i aturar la pèrdua de biodiversitat cal una acció combinada en tres sentits. D’una banda, en la millora i actualització de la normativa sobre patrimoni natural i el seu règim sancionador; d’una altra, en el reforç de la vigilància i el control per garantir-ne l’aplicació i el compliment; i en tercer lloc en els recursos humans suficients per instruir els expedients sancionadors. Cap d’aquestes línies de treball no serà efectiva sense l’acció complementària de la resta.”
Per tant, necessitat absoluta d’augmentar els efectius del Cos d’Agents Rurals, i dels mitjans personals i materials dedicats a implementar i fer efectiu el règim sancionador necessari en matèria de biodiversitat i patrimoni natural, amb la incidència que això té sobre l’àmbit d’interès dels animals.
A veure si les autoritats en prenen nota i convertim Catalunya en l’Holanda del Sud, però de veritat i no tant de “boquilla”, també en aquest àmbit de l’interès comú i general,
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
EN RECORD DE SOTA (PER LA SEVA DESAFORTUNADA I VIOLENTA MORT)
En relació amb la recent mort violenta de Sota, una gossa d’una persona sense sostre, a mans d’un agent de la guàrdia urbana de Barcelona, es posa de manifest, un cop més, un tipus de situació que no hauria de donar-se a una ciutat com Barcelona, en ple segle XXI, i que contribueix a deteriorar greument la vinculació entre els membres dels cossos i forces de seguretat i la ciutadania, amb el qüestionament de les institucions civils que tal cosa comporta. Solament s’ha de veure la manifestació que va tenir lloc ahir dia 19 desembre de 2018 a la plaça Sant Jaume i, especialment, la que va tenir lloc a l’àrea dels fets, a la Gran Via de Barcelona, durant la qual es va tallar la circulació per part dels manifestants.
A la ciutat de Barcelona hi ha un potencial ciutadà animalista que no és valorat en els seus justs termes per les forces polítiques en joc. Aquestes encara consideren el tema animal com a quelcom absolutament subordinat, molt per sota dels interessos humans (sense voler veure que la satisfacció d’aquests i el que passarà en el futur amb els mateixos està íntimament vinculat amb com tractem els animals, la qual cosa seria ara massa llarga de desenvolupar), quelcom sobre el que es mira cap a una altra banda, com si no anés amb nosaltres.
Vagi per davant l’elogi i l’agraïment per a aquells membres de les forces i cossos de seguretat, les comissions i les agrupacions d’aquests que estan especialitzats en matèria de protecció i de benestar dels animals, així com d’aquells altres que ja solament per si mateixos, com a persones amb sensibilitat, aporten el seu gran de sorra en favor dels animals en exercir les seves funcions relatives a la seguretat ciutadana.
Dit això, un fet com el de Sota i d’altres que s’han produït en els últims mesos en els quals estaven involucrats animals, posen clarament de manifest la insuficient preparació del col.lectiu d’agents, en general, per tractar situacions en les que hi ha animals pel mig. Ja és hora de què les institucions públiques i administratives es posin les piles al respecte, perquè en aquest tema la reclamació ciutadana va progressivament en augment, i s’ha de tenir en compte aquest clam, so pena de generar un divorci cada cop pitjor entre les dues parts del conflicte: ciutadania i institucions amb les repercussions polítiques i electorals que tal cosa ha de tenir.
En homenatge a Sota, i amb tristesa per aquests fets, la SECCIÓ DE DRET ANIMAL vol també afegir alguna opinió més, ben fonamentada, sobre la problemàtica que la matèria animal troba en relació amb l’activitat que duen al respecte les forces i cossos de seguretat, amb unes primeres propostes que semblen molt interessants sobre possibles actuacions, positives i constructives, que es poden dur a terme, per tal de canviar-ne les coses a millor. D’acord amb això, s’adjunta un breu article de Laia Garcia Aliaga, advocada especialitzada en Dret Animal, que porta per títol: “De cuando un agente mata a un animal. Por Sota”.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
De cuando un agente mata a un animal
EL GOVERN DE LA GENERALITAT POSA EN MARXA L’ESTRATÈGIA DEL PATRIMONI NATURAL I LA BIODIVERSITAT DE CATALUNYA 2030 (I): REFERÈNCIA A L’ABÚS DE L’EXPLOTACIÓ DEL SECTOR PORCÍ I A LA NECESSITAT D’INCENTIVAR LA PRODUCCIÓ (I EL CONSUM) AGRÍCOLA ECOLÒGIC
El conseller de Territori i Sostenibilitat ha presentat molt recentment (27 de novembre de 2018), l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030, aprovada pel Govern de la Generalitat el proppassat mes de juliol , la qual inclou les prioritats en matèria de conservació de la natura fins al 2030, amb 85 línies d’actuació emmarcades en 6 àmbits.
En relació amb el contingut d’aquest document, es constata que Catalunya continua perdent biodiversitat. Al respecte, l’indicador “Living Planet Index”, adaptat a Catalunya, mostra una pèrdua del 22% de les poblacions de 258 espècies de fauna en els darrers 14 anys.
El text del document té un interès especial, ja què fa una molt detallada diagnosi de la situació a Catalunya, examinant el relatiu a:
- El coneixement, la informació i el seguiment del patrimoni natural.
- La conservació dels components del patrimoni natural.
- El model territorial.
- La integració del patrimoni natural en les polítiques sectorials.
- L’organització administrativa, el marc legal i la fiscalitat.
- La implicació de la societat.
A partir d’això es descriuen uns objectius i es relacionen aquests amb les fites d’Aichi (Aichi, objectius, metes o fites d’Aichi: conjunt de vint objectius, agrupats en cinc objectius estratègics, per a la conservació de la natura que s’haurien d’assolir l’any 2020 a nivell global, i que formen part del Pla Estratègic per a la Diversitat Biològica 2011-2020 aprovat l’any 2010 en la 10ª reunió de la Conferència de les Parts en el Conveni sobre la Diversitat Biològica).
Si bé els interessos dels animals com a tals, ni tampoc els seus possibles drets, figuren per a res i en absolut en aquest document, en el qual els animals són considerats únicament, quan són esmentats, quant al seu caràcter simple de recursos naturals i de dades integrades en la complexitat del fenomen natural que coneixem com a biodiversitat, fenomen aquest que és tractat en la mesura en què s’integra en un conjunt més ampli al qual pertany l’ésser humà, el qual en depèn totalment, sí que és cert que en el document en qüestió sobre l’estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat es conté argumentació destacable sobre realitats que afecten els animals de manera directa. Aquesta argumentació posa de manifest també errors en l’actuació del poder públic envers el paper, la consideració i la incentivació de la cabana ramadera en el sistema econòmic català, com passa de manera clamorosa amb l’explotació abusiva en el sector porcí, així com en la gestió administrativa que es va traduir en la supressió del departament del medi ambient i en la manca d’inversió adient en els efectius humans que requereix la matèria afectada, com és el cas de la implementació de les mesures sancionadores que la situació requereix.
En relació amb el que ha estat indicat, en aquest moment es vol insistir especialment en alguns punts que posa de manifest el document que ens ocupa, punts que pertanyen al moll de l’ós de la problemàtica mediambiental i que tenen una incidència directa sobre el que afecta a determinats animals. Es tracta del següent:
- Sobre l’abús de l’explotació del sector porcí i la necessitat de desincentivar i reduir notablement el seu consum.
- Sobre la necessitat d’incentivar la producció i el consum agrícola ecològic.
- Sobre la supressió del departament de medi ambient i la necessitat de comptar amb una organització especialitzada centralitzada en la matèria mediambiental.
- Sobre la necessitat inajornable d’invertir en recursos humans amb personal especialitzat i qualificat per fer front als reptes organitzatius i administratius que la preservació de la biodiversitat reclama.
En aquest moment solament s’hi farà referència a les dues primeres qüestions, deixant per a una ocasió posterior el que afecta a les altres dues.
Sobre l’abús de l’explotació del sector porcí
En articles i comentaris anteriorment penjats en aquesta Secció de Dret Animal (“SOBRE ELS PORCS I LA SEVA COSIFICACIÓ COM A PRODUCTE”, penjat el 19 de novembre de 2018, a “EXEMPLES DE BONES PRÀCTIQUES PER A PROJECTES DIRIGITS A MILLORAR EL BENESTAR DELS ANIMALS”, penjat el 27 de novembre de 2018; i a “UN EXEMPLE PRÀCTIC SOBRE UNA POLÍTICA RAMADERA QUE CAL CANVIAR: L’AUGMENT DE LA CABANA RAMADERA PORCINA”, penjat el 4 de desembre de 2018) es feia referència a la problemàtica vinculada amb la producció ramadera porcina, integrada pels porcs, animals dignes de més consideració i respecte i dotats d’una sensibilitat psíquica especial.
La problemàtica esmentada al·ludia a la sobreexplotació d’aquest sector, amb les negatives conseqüències que en deriven per al medi ambient, sense parlar del patiment innecessari que causa l’activitat ramadera intensiva industrial corresponent als animals que en són víctimes essent, en tot cas, i com a mal menor, més adient la ramaderia extensiva, la qual és més respectuosa amb les necessitats etològiques dels animals.
També s’hi remarcava que la UE havia de potenciar encara molt més la producció agrícola sostenible i ecològica i propiciar la reducció de la cabana ramadera en general, i la porcina en particular, per l’excés en que s’havia incorregut en relació amb l’explotació econòmica d’aquesta última, desincentivant-la i propiciant la transició cap a un sistema de consum alimentari amb molta menys presència de la component proteínica animal.
En relació amb l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya té interès tornar de nou a aquest assumpte, atesa la important referència que en fa aquest document, coincidint plenament amb el posicionament que es sosté des d’aquesta Secció de Dret Animal.
Així, i més concretament, es remarca com la disminució de l’activitat ramadera extensiva té efectes negatius en la biodiversitat (pàgina 87), destacant que el grau d’intensificació actual en l’explotació ramadera a Catalunya és molt elevat i que la ramaderia extensiva és una peça clau per al manteniment d’hàbitats i paisatges al nostre entorn.
Igualment es remarca (pàgina 87) que contràriament a l’al·ludit sobre la ramaderia extensiva, cal destacar el fort increment del porcí en règim intensiu, que en els darrers 10 anys (2005-2015) ha vist augmentada la cabana ramadera de manera exponencial fins als 7,5 milions de caps (any 2015). I que a aquest tipus d’explotació cal afegir la “greu” problemàtica de contaminació de les aigües subterrànies causada per l’ús excessiu dels purins generats per aquestes explotacions com esmena orgànica en els conreus. Al respecte, en l’actualitat, el 33,6% de la superfície de Catalunya està considerada zona vulnerable per la contaminació de nitrats d’acord amb el Decret 128/2009, per efecte dels sobreadobaments i l’ús preferent de purins com a esmena orgànica en els conreus.
Per tant, es fa evident que patim una situació de sobreexplotació intensiva industrial porcina de la que deriven conseqüències molt greus.
No obstant això, sembla que això no hi ha qui l’aturi. El cas és que el contingut del document que comentem sembla que hauria de portar l’Administració de la Generalitat a replantejar-se tot el que afecta les característiques de la modalitat d’explotació porcina esmentada, més si es té en compte que l’Estratègia va ser aprovada pel Govern el proppassat mes de juliol.
I dic això perquè al DOGC no deixa de sortir informació sobre ampliació d’explotacions ramaderes porcines o bé sobre conversió de l’explotació per ampliar el que afecta aquest sector ramader.
Així, el seu dia ja es va fer referència a la Resolució TES/2803/2018, de 14 de novembre, per la qual es fa públic l’Acord de declaració d’impacte ambiental del Projecte d’ampliació d’una activitat porcina, situada al terme municipal d’Os de Balaguer, disponible al DOGC núm. 7760, de 3 de desembre de 2018, i com d’acord amb aquesta es posava de manifest que l’ampliació esmentada comportava passar d’una capacitat de 1999 porcs d’engreix a una capacitat final de 4000 porcs d’engreix. És a dir, el doble: 2000 més. També s’hi indicava que el consum previst d’aigua seria de 8760 m3/any, i que es preveia una producció anual de 6600 m3 de purins (dejeccions ramaderes), la gestió dels quals es faria en base a un pla de gestió.
Com es deia, l’exposat era un exemple pràctic d’actuació legal, plenament justificada d’acord amb l’ordenament jurídic vigent, però que toca una problemàtica a la que no s’està donant la solució adient.
Doncs, per si no era suficient, es poden citar tres exemples més, també molt recents, en els termes següents:
- Resolució TES/2857/2018, de 30 de novembre, per la qual es fa públic l’Acord de declaració d’impacte ambiental del Projecte de canvi d’orientació productiva i ampliació d’una explotació ramadera de bestiar porcí, aviram i boví, al terme municipal de Masarac (DOGC. Núm. 7763, de 7.12.18). En aquest supòsit, l’explotació ramadera interessada té una capacitat autoritzada de 700 places de truges amb garrins fins a 6 kg, 170 places de truges de reposició, 1.900 de garrins de transició i 6 places de verros. També disposa de 90 places de vedells d’engreix i 16.500 places de pollastres d’engreix. El projecte sobre el qual s’emet l’Acord de declaració d’impacte ambiental preveu un canvi d’orientació productiva consistent en substituir l’activitat de reproducció per la d’engreix, i ampliar la capacitat del bestiar porcí. Les altres espècies es mantenen invariables. La capacitat final seria de 2.650 places de porc d’engreix, 4.500 places de garrins de transició (6-20 kg), 90 vedells d’engreix i 16.500 pollastres d’engreix.
- Resolució TES/2856/2018, de 30 de novembre, per la qual es fa públic l’Acord de declaració d’impacte ambiental del Projecte d’ampliació d’una explotació ramadera de bestiar porcí, al terme municipal de Crespià (DOCG. Núm. 7763, de 7.12.18). En aquest supòsit, l’explotació ramadera interessada té una capacitat autoritzada de 3.964 places de porcs i, en règim extensiu, una activitat formada per 21 places d’ovelles reproductores. En el Projecte sobre el qual s’emet la declaració d’impacte ambiental es preveu l’ampliació de la capacitat d’explotació fins a 5.000 places de porc d’engreix (mantenint les places d’oví reproductor).
- Resolució TES/2865/2018, de 15 de novembre, per la qual es fa públic l’Acord de declaració d’impacte ambiental del Projecte d’ampliació d’una activitat ramadera de porcí d’engreix, al terme municipal de Penelles (DOGC. Núm. 7764, de 10.12.18). En aquest supòsit, l’explotació ramadera interessada té una capacitat de bestiar de 3465 porcs d’engreix, i es pretén passar a un total de 7.253 porcs d’engreix, és a dir, quasi 4.000 porcs més.
Aquests recents exemples posen de manifest una dinàmica totalment contraria a la solució de la problemàtica que el document sobre l’Estratègia assenyala, de manera que si el Govern de la Generalitat es pren realment en serio el que l’esmentat document assenyala, ja va sent hora de començar a posar límit a aquesta sobreexplotació del bestiar porcí.
Sobre la necessitat d’incentivar la producció i el consum agrícola ecològic
Aquesta altra qüestió es troba íntimament vinculada amb l’anterior, pel fet de què ha de servir per substituir una alimentació fonamentada en la proteïna animal per una altra de tipus més vegetal, de manera que la desincentivació del consum de porc (i d’altres animals) ha d’anar acompanyada de l’incentiu de consumir proteïna vegetal en línia amb una alimentació fonamentalment vegana, que el Govern hauria de propiciar i estimular, pel bé de la salut de les persones, pel bé del medi ambient, i pel bé dels animals.
En línia amb això, s’ha de destacar com el document de l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat a Catalunya 2030 tracta de manera detallada sobre la conveniència i els beneficis del cultiu agrícola ecològic (pàgina 85).
En relació amb l’exposat, al document es diu que una de les polítiques més favorables per aconseguir mantenir una activitat agrícola més respectuosa amb la biodiversitat, i que contrasta fortament amb les tendències exposades fins ara, és la promoció i el foment de l’agricultura biològica. Com bé es diu al document, s’ha demostrat que l’agricultura ecològica incrementa la biodiversitat dels conreus i afavoreix l’abundància d’espècies de flora associades, facilitant la pol·linització i el control biològic de plagues. Que es tracta d’una pràctica especialment beneficiosa als agroecosistemes, com ho és també la recuperació de formes de treball tradicionals que s’han demostrat favorables per a la conservació.
Té interès destacar que, tal i com posa de manifest el document, l’Administració de la Generalitat ja està fent importants actuacions al respecte, si bé no s’acaba de veure com encaixa això amb una problemàtica sobre la cabana ramadera porcina que no solament no s’atura en el seu increment, sinó que a més s’estimula pel mateix poder que està reconeixent els grans perjudicis que en deriven.
Quant a les esmentades actuacions, mereix ser assenyalat com el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació va aprovar el Programa de Foment de la Producció Agroalimentària Ecològica per al període 2015-2020, amb els objectius de seguir fomentant el creixement i la diversificació de les produccions ecològiques, el desenvolupament de les iniciatives i activitats comercials, tant les orientades al mercat local com als mercats exteriors, i la promoció del mercat interior de consum dels aliments ecològics. Al respecte, el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) és l’autoritat de control de la producció ecològica de Catalunya i la seva funció és auditar i certificar els productes agroalimentaris ecològics.
Segons les dades disponibles, en els darrers anys la superfície certificada que segueix el model de producció ecològic ha augmentat de 54.000 hectàrees a més de 171.000 hectàrees entre 2005 i 2016, i la reconversió d’explotacions agrícoles convencionals a explotacions ecològiques està incrementant de forma gairebé exponencial. Com diu el document, només entre els anys 2015 i 2016 el creixement de la superfície destinada a producció ecològica va ser del 20%.
El que no diu ni esmenta el document és la dada de què, en termes generals (segons es va publicitar durant l’any 2018 en els mitjans de comunicació, així a la radio, de manera que l’autor d’aquestes línies cita de memòria per haver-ho escoltat), és que si bé durant el període de la crisi la producció ecològica a Catalunya havia augmentat molt, el cert és que el 80% de la producció s’exporta (França, Alemanya, Holanda …). La idea és que la producció ecològica catalana es consumeixi a l’exterior i a l’interior ens dediquem a menjar porc en gran mesura? Amb aquesta pregunta solament pretenc posar de manifest una possible incoherència des del punt de vista de què és el que ens interessa principalment com a col·lectivitat, com a poble, com a país, quant a preservació del medi, la biodiversitat i la salut (a part del que afecta als interessos dels animals), i no quant a la preservació dels interessos concrets d’un determinat sector econòmic. Per molt important que aquest sigui, i per molt geoestratègic que pugui ser, això també és una qüestió volguda, estimulada i potenciada, que de la mateixa manera pot passar a no ser volguda i, en conseqüència, tampoc ni estimulada ni potenciada, i en ares de la construcció d’un país diferent. De moment anem pel camí de convertir Catalunya en un immens camp de concentració porcí.
A continuació, el document fa referència també a la producció integrada, que si bé no és com l’ecològica, sí que comporta l’establiment d’un model de sistema de producció d’aliments de qualitat mitjançant mètodes respectuosos amb la salut humana i el medi ambient. Aquest sistema minimitza l’ús de productes agroquímics i d’adobs en la producció agrícola i aplica processos que afavoreixen la diversitat de l’ecosistema agrícola.
D’acord amb el que ha estat exposat, el document confirma com accions prioritàries que permetrien millorar la contribució de l’activitat agrícola a la conservació de la biodiversitat, a part de mantenir tipologies de conreu amb una grau baix d’intensificació (qüestió tractada a banda), la d’aconseguir una major conversió cap a produccions ecològiques o integrades, entre d’altres.
Tant de bo podem assistir aviat a una política ramadera i alimentària adient amb la necessitat de donar una resposta efectiva a les problemàtiques comentades.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
SENTÈNCIA SOBRE LA CREMA DE LLINDARS AGRICOLES COM A MESURA CONTRA EL TALPÓ CAMPEROL
El talpó camperol (Microtus arvalis, que no s’ha de confondre amb el talpó comú, Microtus duodecimcostatus, ni amb el talpó muntanyenc, Microtus agrestis) és un mamífer rosegador del gener Microtus que habita àmpliament Europa. S’ha descrit una subespècie ibèrica, el Microtus arvalis asturianus, que té una mida una mica superior, el qual habita les muntanyes que rodegen la Vall del Duero així com les del sistema ibèric (dades disponibles a la Wikipèdia en català).
El talpó (tant el camperol com el comú), té un aspecte que recorda al ratolí (ratolí de bosc – Apodemus sylvaticus, o ratolí comú – Mus musculus), si bé si els comparem junts podem veure que són molt diferents. El talpó camperol fa entre 8 i 13 cm de longitud, i té una cua bastant curta que es correspon amb la quarta part de la seva mida. Té cos arrodonit, caparró arrodonit amb unes orelles petites que a penes destaquen respecte del pèl del cos i cap ample. Al dors és de color bru, tirant a groguenc, i al ventre blanc grisenc.
És una animalet diürn i herbívor estricte, que pot causar danys als cultius dels quals s’alimenta. Viu en galeries les quals excava al terra, a 30-50 cm de profunditat, que comunica a l’exterior amb diverses entrades i sortides, essent el seu hàbitat normal zones herbàcies o de matollar, llevat dels supòsits d’explosió demogràfica, en el qual cas s’estén per tot arreu. És freqüent en el camp i normalment és qui causa un volum de danys a l’agricultura que el desconeixement popular atribueix als ratolins. Segons dades de la Wikipedia, el 2007 els camps de Castella i Lleó van resultar seriosament perjudicat per aquesta espècie, estimant-se que a l’agost del 2007 el nombre d’exemplar era d’un 750 milions, ocupant una extensió de 2 milions d’hectàrees.
Aprofito per homenatjar una revisteta que es va publicar durant els primers anys 80 del passat segle, que era “El cárabo de Quercus”, de Pierre Deom, que amb molt bon humor i uns dibuixos molt graciosos s’ocupava dels animals que tradicionalment ens envolten i als que no prestàvem a penes atenció (i ara no gaire més). Entre els números corresponents es va publicar un titulat: “El caso ratón”, en el qual es tractava precisament del talpó camperol i de l’atribució de les seves activitats als ratolins.
L’obra començava amb les memòries d’un talpó camperol contades en primera persona, i finalitzava amb un judici al ratolí el qual havia estat detingut per la policia al camp, i que demostrava davant els jutges que el culpable dels danys que se li atribuïen era precisament el talpó camperol. No obstant això, en ser descobert el talpó, com aquest va sol·licitar clemència i va argumentar que els danys que havia causat a les collites ho havia estat per alimentar els seus 32 fills, els jutges, considerant com atenuant la cara tan simpàtica de l’acusat (el talpó ara) i en entendre que havia actuat per motius familiars de caràcter imperatiu, el va condemnar solament a demanar disculpes al ratolí. No fa falta dir que el talpó va marxar molt content perquè, a sobre, no li van obligar a tornar la mercaderia robada !!!
Per altra part, el fet de ser el talpó un rosegador, emparentat amb rates i ratolins, no obstant el ben maco i el rodonet que és, no el beneficia davant l’imaginari popular, que acostuma a tenir una visió d’aquesta mena d’animals en termes d’animals bruts i transmissors de malalties, i integrants de plagues terribles i temibles. És curiós, per això, la seva dependència i vinculació dels humans, atès que enllà on tenim humans, tenim rates i ratolins i resta de rosegadors que en són emparentats. El talpó no n’és una excepció.
Per altra part, té interès recordar, en favor dels rosegadors, que aquests són la més gran víctima dels experiments animals, a la qual cosa ajuda la fama dolenta esmentada. Per aquest motiu, i essent justos, és de dret recordar l’opinió que de les rates manifesta el gran investigador i científic Fran de Waal a la seva obra: “El Bonobo y los diez mandamientos”, quan diu, literalment:
“En otro estudio con roedores se cambiaron los ratones por ratas. A pesar de la mala reputación de estos animales, no me sorprende lo que se va descubriendo sobre ellas, pues las tuve como mascotas durante mis años de colegio universitario. No es que contribuyeran a mi popularidad ante las chicas, pero me enseñaron que son animales limpios, inteligentes y afectuosos. En un experimento realizado en la Universidad de Chicago, se colocaba una rata en un recinto donde había un receptáculo transparente que contenía otra rata. Esta segunda rata estaba encerrada, lo que le producía inquietud y angustia. Pues bien, la primera rata no solo aprendía a abrir una portezuela para liberar a la otra, sino que su motivación para hacerlo era asombrosa. Si la rata tenía que elegir entre dos receptáculos, uno con virutas de chocolate y otro con una compañera atrapada, a menudo daba prioridad al rescate de su congénere (por otro lado, si la elección era entre un receptáculo vacío y otro con chocolate, invariablemente abría antes el segundo). Este resultado no puede contradecir más el énfasis skinneriano en el condicionamiento, y pone de manifiesto el poder de las emociones animales. Los autores interpretaron el comportamiento de sus ratas como altruismo basado en la empatía …”
Desprès d’haver fet un petit recordatori en favor de la rata, sobre la qual recomano especialment investigar per conèixer-la millor, i tornant al nostre talpó camperol, el cas és que aquest és un protagonista recent a la jurisprudència, ja què fa molt poc (el proppassat mes de novembre de 2018), el Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó ha dictat una sentència que li afecta, i en la que estima parcialment un recurs interposat per l’entitat Ecologistes en Acció, amb el suport del WWF-Espanya, i altres associacions ecologistes i/o conservacionistes de la comunitat autònoma esmentada, com són les que integren el Programa Antídoto i d’altres. Aquest recurs va ser interposat contra un Acord de la Junta de Castella-Lleó, més concretament l’Acord 78/2016, el qual conté actuacions determinades contra el talpó comú (“topillo campesino” en castellà, denominació comuna que al·ludeix clarament a la seva vida i activitat al camp), mesures entre les quals es troba la que consisteix en la crema de rostolls als llindars.
L’acord indicat, a més de declarar oficialment l’existència de plaga de talpó comú, determina actuacions “fitosanitàries” de lluita contra el desenvolupament de les poblacions de talpó comú a Castella i Lleó, entre les quals es troben:
- La crema de rostolls en les parcel·les de les explotacions agràries, o de guarets, perduts i altres tipus de reservoris pròxims.
- El control biològic de la plaga mitjançant el foment dels seus depredadors naturals.
- La utilització de sistemes de trampeig.
- La utilització de productes rodenticides.
A partir dels motius d’impugnació de l’acord esmentat, continguts a la demanda, la sentència tracta el següent:
- La presumpta falta de motivació de la declaració de l’existència de plaga de talpó camperol en el territori de la comunitat. Aquesta motivació és desestimada.
- El pretès risc ambiental no assumible derivat de l’ús de rodenticides com la bromadiolona. Aquesta motivació és desestimada.
- La presumpta falta de proba sobre l’eficàcia de la mesura sisena prevista per l’acord, que és la relativa a la crema de rostolls en les parcel·les de les explotacions agràries, o de guarets, perduts i altres tipus de reservoris pròxims. Aquesta motivació és estimada.
La sentència dona així la raó als demandants quant al que afecta a la impugnació de la mesura de crema de rostolls als llindars, atès que no està acreditada la seva eficàcia. En relació amb això, s’ha d’aplicar el principi de precaució, tot tenint en compte que no es pot permetre el dany que d’aquesta mesura deriva (forçosament, podem dir, per pur sentit comú) per a la resta de la biodiversitat, perquè no en distingeix sobre qui recau.
A part, s’ha de tenir en compte el fet que la crema de rostolls no és tampoc una de les mesures previstes a l’article 5 del Reial Decret 409/2008, de 28 de març, pel qual s’estableix el programa nacional de control de plagues de talpó camperol i d’altres microtinos. Per això, i tal i com disposa la lletra e) del precepte esmentat, la qual inclou també qualsevol altra mesura, diferent de les citades a les lletres anteriors, que es justifiqui tècnicament o científicament com a necessària per prevenir i controlar el desenvolupament de les poblacions de les plagues de talpons, resulta que la mesura nova, diferent o afegida de què es tracti ha d’estar justificada tècnicament o científicament, com a quelcom necessari en els termes indicats. L’acord impugnat està, en conseqüència, mancat de cap justificació d’aquella mesura de crema de rostolls que podríem així qualificar com a totalment indiscriminatòria.
En matèria d’altres éssers vius diferents a l’humà, és habitual adoptar mesures molt radicals, de l’estil de la dita tradicional castellana “muerto el perro se acabo la rabia”. El segle XXI ens exigeix més compassió, més pietat i clemència per a un món per al qual ens hem convertit en deus totalment destructius, prepotents i superbs, genets de l’apocalipsi per a la resta de la vida del planeta. Ens hem d’esforçar, i hem d’invertir i investigar (sí, hem de gastar diners, efectivament, molts, si en fa falta) per vetllar més per la vida i per trobar solucions més adients amb la supervivència dels que també habiten el planeta i que anem arraconant progressivament, sense prejudici d’evitar la seva proliferació excessiva mitjançant instruments més naturals i no tant destructius.
Atès l’interès de la sentència, la mateixa s’adjunta a continuació d’aquest article.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
DIA INTERNACIONAL DELS DRETS DELS ANIMALS
El passat dilluns 10 de desembre de 2018 va ser el dia internacional dels drets dels animals. Diverses activitats s’han dut a terme al món en commemoració d’aquesta efemèride. En el cas d’Espanya, s’ha de destacar que l’organització animalista IGUALDAD ANIMAL va fer un acte de concentració popular a la Porta del Sol, a Madrid, com ja ha organitzat d’altres anys anteriors. Al respecte, i un cop més, 500 activistes van donar veu a les víctimes de la ramaderia industrial, la qual és responsables del pitjor nivell de maltractament animal que ha existit, a més de ser la principal responsable de la destrucció del planeta. Aquestes víctimes són les grans oblidades de la nostra societat, que les condemna a una vida penosa, ignorada conscientment i molt trista, totalment contrària a les seves necessitats etològiques més elementals. En relació amb aquest acte, s’adjunta un link sobre l’activitat indicada per a una millor informació.
La Secció de Dret Animal de Fòrum d’Advocacia de la Generalitats, es vol sumar a aquesta celebració i a aquest recordatori d’unes víctimes innocents que no tenen més veu que la dels animals humans que se’n vulguin en recordar.
Jornada a la Puerta del Sol. Madrid
EL CONGRÉS DELS DIPUTATS PREN DE NOU LES ACTIVITATS NECESSÀRIES PER SUPRIMIR LA “COSIFICACIÓ” DELS ANIMALS AL CODI CIVIL ESPANYOL
La Secció de Dret Animal informa sobre que ahir dimarts 11 de desembre de 2018, el Congrés dels Diputats va començar de nou l’activitat necessària per reformar el Codi Civil i suprimir la concepció jurídica dels animals com a “coses” i que, en principi, puguin passar a ser considerats com a subjectes de dret.
Aquesta actuació arrenca d’un text que es va aprovar fa un any i que va comptar amb el vot unànime de tots els grups polítics si bé alguns partits van reprotxar que no s’hi considerés tots els animals, com passa amb el cas dels toros.
En tot cas, aquesta iniciativa ha de ser benvinguda, no obstant el retard amb el que arriba a Espanya, en comparació amb tota una sèrie de països del nostre entorn. En tot cas, la descosificació dels animals i tot el que en deriva requereix d’un canvi de mentalitat i, en conseqüència, de paradigma, del que encara estem lluny.
En relació amb l’exposat s’adjunta el link d’una noticia que se’n refereix, així com d’una iniciativa de change.org al respecte.
Noticia sobre supressió cosificació animals
L’ESTRATÈGIA DEL PATRIMONI NATURAL I LA BIODIVERSITAT DE CATALUNYA 2030, COM A FULL DE RUTA QUE MARCA PRIORITATS I LÍNIES DE TREBALL EN LA SEVA DEFENSA
La Secció de Dret Animal us informa sobre la disponibilitat del document “Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030”, el qual va ser presentat pel conseller de Territori i Sostenibilitat com un projecte llargament reivindicat, que servirà com a full de ruta per abordar la pèrdua de biodiversitat.
L’estràtegia, aprovada pel Govern el mes de juliol del 2018, va ser presentada en una acte davant de més d’un centenar de particulars i representants d’entitats i institucions.
Aquest document inclou les prioritats en matèria de conservació de la natura fins al 2030, amb 85 línies d’actuació emmarcades en 6 àmbits.
Aquest document té també, una incidència important sobre el que afecta a la situació dels animals, no solament des del punt de vista de la biodiversitat, sinó també sobre els seus drets i interessos, no perquè aquests siguin atesos o considerats de cap manera en el document en qüestió, ni molt menys, sinó perquè previsions i arguments diversos que el document conté afecten o incideixen d’alguna forma sobre aquella altra matèria més pròpia del Dret Animal.
Per altra part, i en relació també amb aquest àmbit d’interès dels animals, al marge de la seva simple consideració com a recurs o stock, hi ha qüestions i situacions problemàtiques que el document aborda i que són contradictòries amb el que està fent actualment el Govern de la Generalitat.
Atès l’exposat, en aquest moment s’adjunta el link sobre la noticia corresponent, així com per poder accedir al document indicat, i es deixa per més endavant la inserció d’alguns articles en els quals la Secció de Dret Animal s’ocuparà dels aspectes controvertits al·ludits.
Presentació de l’Estratègia Biodiversitat 2030
EN RELACIÓ AMB EL “DICTAMEN DEL COMITÈ EUROPEU DE LES REGIONS: FOMENTAR LA COEXISTÈNCIA AMB ESPÈCIES CONFLICTIVES EN EL MARC DE LES DIRECTIVES DE LA UE SOBRE PROTECCIÓ DE LA NATURALESA” – I LA PRESÈNCIA I RECUPERACIÓ DE L’OS BRU
Al DOUE del proppassat 23 de maig de 2018 (C176), es va publica un dictamen del Comitè Europeu de les Regions, amb el títol: “Fomentar la coexistència amb espècies conflictives en el marc de les directives de la UE sobre protecció de la naturalesa”.
Aquest tema és actualment de gran actualitat, atesa la problemàtica plantejada amb les accions de l’os Goiat, el qual va ser alliberat en el marc del Projecte PirosLIFE Catalunya. Al respecte, com bé diu la pàgina web d’aquest projecte, el link de la qual s’adjunta al final d’aquest article, la protecció de la naturalesa és un dels elements fonamentals de la nostra societat, i la defensa de valors com la biodiversitat inclou necessàriament la coexistència amb activitats humanes de llarga tradició, com és el cas de la ramaderia o de l’agricultura. En aquest sentit, el Projecte PirosLIFE es va posar en marxa per consolidar el futur de l’os bru als Pirineus, la qual cosa s’ha volgut fer en un marc de diàleg i de col·laboració amb les persones, les entitats i les institucions que fan possible el desenvolupament del territori de muntanya indicat. La generació d’un clima de coneixement, de participació i de coexistència té una importància cabdal en relació amb les accions previstes en aquest projecte, amb la finalitat de conservar una espècie, l’os bru, tan emblemàtica.
La tasca seguida en relació amb la conservació de l’os bru a una i altra banda del Pirineu no és nova ni única a Espanya. Actualment, l’os bru originari de diverses contrades de la península ibèrica, el qual va desaparèixer de Catalunya, mai ha desaparegut d’Astúries, Cantàbria, i les regions tradicionals de Lleó i de Castella la Vella (actualment ambdues dins la Comunitat Autònoma de Castella-Lleó) on hi ha una col·lectivitat estable, important en el seu nombre d’efectius, que es mou principalment entre els territoris indicats amb dues subpoblacions clarament identificades – la subpoblació occidental i la subpoblació oriental-).
En la conservació i la protecció d’aquest plantígrad tan emblemàtic a Astúries, va jugar un paper fonamental, els anys 80, que s’ha mantingut des de llavors, el FAPAS (“Fondo Asturiano para la Protección de los Animales Salvajes”), associació conservacionista, fundada per Roberto Hartasánchez, qui va començar portant pel seu compte amb el vehicle propi menjar per als voltors, per a la qual cosa mitjançant la revista “Quercus”, degana del moviment conservacionista espanyol, ja fa més de 30 anys, va demanar un ajut mínim de 100 pessetes a qui li volgués proporcionar, essent la resposta tan gran, que el va decidir a crear l’entitat esmentada, convertint la recuperació dels “muladares” per alimentar els voltors en la seva prioritat. Tingui’s en compte que en aquells moments estava prohibit deixar els animals morts a l’aire lliure al camp, i ni tan sols en un lloc concret, de manera que era obligat enterrar-los o llençar-los a pous naturals, amb les conseqüències de contaminació que tal cosa tenia, a part de privar les espècies carronyeres del menjar necessari, la qual cosa es va traduir en una disminució molt notable dels seus efectius, amb les conseqüències que en derivaven per a la biodiversitat i l’equilibri ecològic.
En l’activitat duta a terme, Roberto Hartasánchez va ser aturat diverses vegades per la guàrdia civil, fins que l’entitat per ell creada va començar a convèncer la gent i les autoritats de la bondat de les seves pretensions. Van ser els anys durant els quals el FAPAS es va situar a l’altura de les més importants entitats conservacionistes del moment, com ADENEX a Extremadura, el GOB a les Balears, DEPANA a Catalunya, ANDALUS a Andalusia, la “Sociedade Galega da Historia Natural”a Galícia, etc.
Posteriorment, el FAPAS es va ocupar també d’altres qüestions d’importància i interès al camp espanyol. En aquest context d’activisme conservacionista, va haver un projecte estrella, el qual va ser relatiu a l’ós bru, començant amb la campanya “Frutos para el oso”, a fi i efecte d’assegurar l’alimentació d’aquest animal en períodes d’escassesa i que amb el temps, i pel seu èxit popular i seguiment va derivar en el que encara avui es coneix com a “Proyecto oso”.
En la dinàmica de col·laboració del FAPAS amb les autoritats administratives, no sempre fàcil per la resistència d’aquestes a acceptar una visió del plantígrad diferent a la que tradicionalment es tenia del mateix, i a fi i efecte d’agilitzar i de facilitar el cobrament pels afectats per danys causat per l’os de la indemnització corresponent, el FAPAS s’ocupava de comprovar la veracitat dels fets que donaven dret a cobrar aquella, a causa de la mort de ramat degut presumptament a l’acció de l’os.
D’acord amb això, el FAPAS es va fer d’un gos de raça pastor alemany, Otto, el qual va ser ensinistrat per detectar si l’animal mort ho havia estat o no per l’acció de l’os. El FAPAS, un cop avisat de què s’havia produït un atac al ramat, es personava, normalment mitjançant el germà de Roberto, de nom Alfonso, qui va esdevenir un expert en aquesta matèria, qui acudia al lloc dels fets i detectava amb l’Otto si veritablement la mort havia estat causada pel plantígrad, la qual cosa es va descobrir diverses vegades que no havia estat així, de manera que es va destapar una conducta no inhabitual de frau en la denúncia de danys causats per l’os.
Aquesta contribució del FAPAS va ser molt important per focalitzar l’atenció sobre l’os com a tresor a conservar i protegir, per convertir-lo en un animal la presència del qual va passar a ser desitjada (solament s’ha d’anar a les àrees que actualment ocupa per prendre’n consciència del seu valor popular) i per aconseguir la tolerància i la col·laboració dels ciutadans que hi eren implicats o que hi eren afectats. Té interès, per això, adjuntar també el link amb el web d’aquesta entitat, que és un molt bon exemple d’una tasca difícil però que va resultar exitosa. En el link que s’adjunta a part, sobre el “Proyecto oso” del FAPAS figura una ja antiga fotografia amb l’Alfonso i el seu inseparable, bo i molt intel·ligent, Otto.
En aquesta línia, i tal i com diu el web de la Generalitats dedicat al Projecte PyrosLIFE, la tolerància envers una espècie com aquesta és el factor clau per a una convivència en harmonia, si bé la coexistència amb l’os no resta exempta de conflictes, la qual cosa requereix un esperit de col·laboració entre totes les parts que hi són implicades.
El FAPAS, quant al que afecta a la seva àrea d’actuació, posa de manifest igualment la problemàtica de convivència amb l’os com una constant amb els seus “claros y oscuros”. Al respecte, ja es feia referència abans a la seva tasca col·laboradora, mitjançant la qual va detectar els fraus que es produïen en volen fer passar per accions de l’os actuacions amb resultat de mort que no pertocaven a aquest. Per altra part, la conflictivitat a la que s’enfronta el FAPAS presenta una important diferència respecte de la que esdevé a Catalunya, ja que és el FAPAS qui ha popularitzat la importància de l’os i qui ha convençut als implicats de la importància de la seva conservació, a part de ser un monument natural que atreu molts visitants. Com a conseqüència d’això, ha estat per al FAPAS una constant la controvèrsia amb l’Administració pública, atès que no és inhabitual que partits i sindicats aprofitin la problemàtica sobre l’os en termes contraris a la seva conservació i solament per interessos espuris vinculats a la consecució del poder a través de les conteses electorals. Al respecte, amb la data de 26 de novembre, al web d’aquesta entitat està disponible la informació següent:
“La ganadería de montaña lleva milenios conviviendo con osos, lo cual no quita que ello ha sido motivo de un conflicto que llega hasta nuestros días entre el propietario del ganado y el animal salvaje.
Los daños de la fauna salvaje ocupan espacio y espacio en los medios de comunicación con una terca tendencia a que cuando se acercan las elecciones, se conviertan en motivo de lucha política y políticos y sindicatos se acuerden entonces de la necesidad de defender a los propietarios del ganado ante los daños de la fauna salvaje.
No pasará un día sin que podamos encontrar en algún medio de comunicación la noticia del ataque al ganado.”
A continuació es donen detalls sobre fets esdevinguts en relació amb la mort de diverses ovelles i la relació que existeix entre aquestes morts i conductes que no són gaire ortodoxes, dirigides a obtenir la indemnització corresponent.
Contràriament a l’exposat, en el cas català és precisament l’Administració Pública i, per tant, el Govern de la Generalitat, els qui estan compromesos en la reintroducció i la conservació de l’os, en ares d’una biodiversitat de més qualitat. Quant a la ciutadania en general aquesta és procliu a aquesta reintroducció i conservació, tot confiant en què l’Administració porta a terme el projecte corresponent amb la seriositat que reclama, i prenent totes les mesures adients perquè tal cosa no comporti riscos innecessaris.
Quant a les persones més directament afectades, així agricultors i ramaders del Pirineu, el posicionament és ambivalent. Es pot dir que, en general, hi ha actualment un posicionament bastant positiu, que també s’ha posat de manifest en les últimes manifestacions contra l’os Goiat, de manera que tal i com s’està portant a terme el projecte de l’os al Pirineu, no s’hi oposen, no obstant diverses reticències, però sí que s’oposen en aquests moment a un os en concret, si aquest continua actuant com ho fa.
A nivell europeu el Comitè de les Regions s’ha fet ressò de la problemàtica que deriva de la convivència amb el que es qualifica com a “espècies conflictives”, i en relació amb això va emetre un dictamen que va ser publicat al DOUE el 23 de maig de 2018.
Per raons desconegudes, aquesta producció jurídica i d’argumentació d’interès social, polític i jurídic de diversos òrgans de la UE no troben ressò a la premsa, i tenint en compte que el ciutadà no té per costum mirar-se el DOUE cada dia, tampoc estaria de més fer-ne una mica més de publicitat.
El dictamen indicat té un especial interès en relació amb la situació problemàtica que es planteja actualment a Catalunya amb el cas de l’os Goiat, de manera que no està de més conèixer el mateix.
En aquest dictamen es poden destacar, d’una manera molt resumida, una sèrie de continguts, desenvolupats d’una manera més detallada i extensa en el text. Al respecte, té interès assenyalar especialment, quant a recomanacions polítiques que:
- La biodiversitat, la Xarxa Natura 2000 i la protecció de les espècies són qüestions europees d’interès comú que concerneixen tots els estats membres, regions i entitats locals. Això posa l’accent en la necessitat de coordinació entre les instàncies indicades i en compartir els beneficis que en deriven.
- No és necessari revisar les directives sobre protecció de la Natura sinó insistir en la seva aplicació adient en consonància amb els últims avenços tècnics i científics, aprofitant la flexibilitat que ofereixen les directives per abordar les preocupacions locals específiques sobre els conflictes que poden sorgir entre espècies concretes i l’activitat humana vetllant perquè es posi empenta suficient en fomentar la coexistència amb espècies conflictives en les accions rellevants a escala europea, nacional, regional i local.
- Es recorda la responsabilitat dels estats membres de la UE per trobar solucions adients en llurs territoris quant al que afecta a les espècies individuals i els problemes específics a afrontar, amb la participació dels ens locals i regionals i de la resta de parts interessades en el procés.
- Es recorda que molts dels problemes relatius a la coexistència dels éssers humans amb les espècies conflictives es pot deure a la pressió exercida per l’activitat humana en els hàbitats naturals de moltes espècies i al comportament amb freqüència inadequat dels éssers humans respecte d’aquests animals, des d’activitats invasives en zones protegides a l’apressament actiu per a la caça o el turisme, o a una gestió inapropiada de residus que entre d’altres coses atreu a grans carnívors vers els assentaments humans. A partir d’això es subratlla la necessitat d’adoptar un plantejament holístics de la biodiversitat.
- Es diu que s’espera que durant la preparació del pròxim marc financer plurianual es pressupostaran recursos adients per garantir el finançament de la protecció, la prevenció (incloses la sensibilització i l’educació ambiental), les mesures compensatòries, la investigació i d’altres mesures específiques en favor del desenvolupament en els diferents àmbits d’acció afectats.
- Es reitera que millorar la situació de la biodiversitat és d’interès comú per a tots els nivells territorials de la UE i que, per tant, és precís continuar duent a terme accions coordinades.
- Es crida l’atenció sobre la millora quantitativa i qualitativa de la biodiversitat en nombroses regions però s’adverteix de l’augment de la possibilitat d’interaccions amb les comunitats humanes la qual cosa, en el cas d’algunes espècies conflictives les trobades corresponents poden donar lloc a riscos considerables per a les persones i per a les activitats econòmiques atès que potser les comunitats locals afectades no estan correctament preparades o no són objecte de la proposta de cap solució adequada, realista, proporcionada i adaptada a les especificitats locals per gestionar els problemes apuntats.
A partir de l’exposat, i tot pensant en una aplicació més eficaç el document posa de manifest diverses qüestions en les que demana, subratlla, invita a, etc., però entre les quals destaca especialment el fet d’assenyalar amb preocupació que en alguns estats membres de la UE es pot observar una oposició de les comunitats locals a la tornada, la presència i l’expansió de les poblacions d’espècies conflictives. Al respecte, es considera que, efectivament, les solucions inadequades dels conflictes així com els enfocaments de gestió erronis, parcials o malament comunicats desencadenen un rebuig de la política mediambiental que pot portar, en especial en regions determinades en les quals habiten els grans depredadors, a la proliferació de la caça il·legal, a la col·locació de trampes i als enverinaments, la qual cosa es considera una “evolució de tot punt condemnable” a la qual, no obstant, no s’hi pot fer front únicament amb el recurs a la prohibició i a les sancions.
No obstant el negre quadre descrit, també s’hi assenyala l’existència en nombrosos estats membres de pràctiques locals i regionals excel·lents de coexistència amb les espècies conflictives, en particular amb els grans carnívors. Al respecte, es considera que cal insistir en aquesta línia i que els projectes LIFE també poden donar exemples de bones pràctiques sempre i quan comptin amb suport i tinguin continuïtat un cop finalitzat el projecte.
Respecte del que afecta a la investigació i el desenvolupament, així com a noves iniciatives, s’ha de destacar que es considera necessari impulsar els efectes externs positius en relació amb la biodiversitat i els grans depredadors, perquè es facin realitat a les comunitats locals, ja què en molts casos els diversos projectes han contribuït a què les comunitats locals comprenguin els objectius específics, els facin seus i prenguin mesures pràctiques conjuntament amb les autoritats públiques i les organitzacions no governamentals per protegir les espècies amenaçades i de gran valor.
En aquest moment del dictamen aquest tracta aspectes específics relacionats amb els grans depredadors, respecte dels quals posa de manifest el caràcter insatisfactori que té l’enfocament adoptat fins ara al respecte en algunes regions, el qual podria causar un perjudici considerable per a la salut humana, amb la possibilita de lesions potencialment mortals, i posant en perill també la integritat i el benestar del ramat.
Cal no oblidar la molt important connexió del projecte de reintroducció i de conservació de l’os al Pirineu amb la protecció i recuperació de la biodiversitat, respecte de la qual molt recentment el conseller de Territori i Sostenibilitat ha presentat (27 de novembre de 2018) l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya, aprovada pel Govern de la Generalitat el proppassat mes de juliol, la qual inclou les prioritats en matèria de conservació de la natura fins al 2030, amb 85 línies d’actuació emmarcades en 6 àmbits.
Tornant al text del dictamen del Comitè de les Regions que ha estat examinat, la lectura del qual és altament recomanable, es posen de manifest d’altres dades complementàries d’interès en la matèria que s’hi tracta, sobre aspectes regionals i locals en el context de la biodiversitat, sobre coherència entre les polítiques a dur a terme, i sobre quines han de ser les etapes següents que caldria seguir. Atès això i la seva importància, el dictamen s’adjunta a continuació per al seu millor aprofitament.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
Dictamen del Comitè Europeu de les Regions
FAPAS. Daños causados por el oso
ESTUDIANTS DE LA UNIVERSITAT COMPLUTENSE DE MADRID ACTUEN EN DEFENSA I PROTECCIÓ DELS ANIMALS UTILITZATS PER A LA DOCÈNCIA I LES PRÀCTIQUES DELS ALUMNES
“Transparencia animal UCM” és una iniciativa d’un col·lectiu d’estudiants de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), procedents de diferents branques del coneixement (de les facultats de veterinària, física, periodisme, filosofia, ciències polítiques, dret …) que surt amb l’objectiu d’investigar i aclarir la situació de tots els animals que viuen a la universitat els quals són utilitzats per a la docència i per a les pràctiques dels alumnes, així com també per a la investigació.
La seva activitat toca, per tant, un món fosc i excessivament ocult, apartat de mirades alienes, que propicia els abusos i que constitueix un dels focus de “maltractament” legal, d’animals que no tenen cap interès en ser utilitzats en ares d’un pretès “interès científic”, freqüentment pervertit i tergiversat per interessos humans egoistes que no tenen res a veure amb la Ciència.
En relació amb l’exposat, aquest col·lectiu disposa del seu web, amb informació molt interessant sobre els seus objectius i compromisos, lliurement adoptats i acceptats, en el marc d’una concepció moral en la que els animals importen i en relació amb la qual postulen que:
“La sociedad debe seguir avanzando hacia una realidad más respetuosa con los animales . También con los animales que el ser humano egoístamente utiliza, como los animales de experimentación i/o docencia.”
Té interès remarcar que en aquest cas no estem parlant de persones desconeixedores de l’activitat científica corresponent. Que les pràctiques qüestionades siguin criticades per persones alienes a la pràctica científica sempre servirà d’argument llancívol per fonamentar una fal·làcia ad hominen, carregant-se al missatger pel fet d’acusar-lo de no ser especialista (si bé hi ha una dita de la saviesa popular segons la qual “no es menester ser gallina para entender de huevos”). Però en aquest cas tenim que els bel·ligerants són precisament persones del medi, encara que sigui en la condició d’estudiants. Però, algú dirà que no saben de què en parlen?
El tema dels animals d’experimentació, sobre els quals ja s’ha parlat en algun lloc de la Secció de Dret Animal de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat, és un dels més oblidats per la població, que normalment rep el missatge tergiversat i manipulat de manera interessada, amb arguments fal·laços sobre la necessitat de recórrer a aquesta modalitat d’estudi i d’investigació per poder trobar solucions a malalties dels humans, quan ja d’entrada, a part de què tal cosa és bastant qüestionable, almenys en un gran nombre de supòsits, també hi ha molts experiments que no responen en absolut a aquella finalitat i que serien els primers als quals s’hauria de posar punt i final de manera definitiva.
Per altra part, en aquest assumpte hi ha una coresponsabilitat dels que la practiquen, els quals són convençuts de la necessitat d’aquelles activitats d’experimentació en concurs necessari amb el desenvolupament d’una nul·la resposta empàtica davant el patiment dels animals afectats. Això es basa en una concepció que pretén ser objectiva i que menysprea el sentiment, com quelcom propi de la feblesa, habitualment atribuït més a les dones que als homes, quan al que finalment dona lloc és a veritables “monstres”, perquè un ésser humà sense un nivell determinat empatia és simplement un psicòpata, i si la psicopatia s’acompanya d’argumentació racional, llavors el que tenim és un monstre, com va ser el cas de Descartes, autèntic rei dels monstres, i encara més el seu deixeble Malebranche. La concepció de l’animal-màquina se’n troba al darrera, com si l’animal fos un autòmat que solament respon a l’estímul acció-resposta. Una cosa que “es mou”. Amb l’aval de la Ciència, ara podem dir que si l’animal és una cosa que es mou, l’humà també ho és.
Seguint al mateix Darwin, no hi ha diferències de nivell entre animals i humans, sinó una diferència de grau (de grau de complexitat, si bé podríem dir de grau de complicació atès l’enrevessat que és l’humà), és a dir, som davant una continuïtat evolutiva, que recorda la concepció oriental, especialment xinesa, en la que està totalment absent la idea de superioritat. Organismes diversos responen a necessitats diverses. Per tant, si l’animal no humà és un autòmat, l’ésser humà també ho és, i viceversa. Per dir-ho d’una altre manera, si hi ha un Déu per a l’home, també n’hi ha per a l’animal (i no crec que li agradi el que li fan a aquest).
Contràriament als que volen veure salts qualitatius evidents i contra més bruscs millor, per tal de justificar la intervenció del que és sobrenatural en un sentit interessat, afavoridor d’una visió de superioritat total, el cert és que el sobrenatural també pot estar present en el mateix procés evolutiu darwinià, perquè la consciència es pot trobar, com sostenen alguns autors, en l’existència des de temps sense principi, des de l’origen (si n’hi ha), sense que tingui que culminar en l’humà en el que únicament es donaria una manifestació diferent, la qual cosa no vol dir forçosament que sigui la més avançada. Ser complicat, no és ser més avançat. Ser complicat no és ser superior. Des d’un punt de vista espiritual i religiós aquesta concepció estaria avalada per les creences religioses i espirituals orientals: Budisme, jainisme, sijisme, taoisme, hinduisme, etc. Contràriament, les religions monoteistes, nascudes al desert, no contemplen la continuïtat animal-home, sinó que trobem una diferència enorme, com a conseqüència d’un escenari i d’una herència cultural molt diferent a l’extrem oriental.
Amb la moral passaria exactament el mateix. Així, segons les investigacions d’alguns autors reputats, aquesta no tindria un origen extern a l’ésser viu, sinó que ha fet acte de presència en els éssers vius ja en el procés evolutiu corresponent. En termes estrictament científics, seriem davant un fenomen que resultaria de l’evolució mateixa de les espècies animals, inclosa l’humana. L’humà seria realment uns dels últims eslavons en aquesta evolució (no sé si gaire bé aconseguit). Hi ha diversos autors que es poden citar els quals han aprofundit en aquest tema de la moral en els animals, com és el cas de Marc Bekoff i Jessica Pierce, en la seva obra “Justicia Salvaje” (amb el subtítol: “La vida moral de los animales” ), i Franz de Waals, en obres tals com: “La edad de la empatía”, i “El bonobo y los diez mandamientos”.
Per si a algú li sembla exagerat l’apuntat sobre la insensibilitat de l’investigador en manipular els animals, al mateix web del col·lectiu d’estudiants assenyalat hi ha precisament un apartat sobre “l’Adoctrinament contra l’empatia en les aules de veterinària”, que comprèn les qüestions següents:
*“Alumnas de Veterinaria de la Universidad Complutense de Madrid narran en Aula Animal su experiencia al comprobar cómo los profesores se esfuerzan por insensibilizarlos ante el sufrimiento de los animales con los que practican.”
*“Perros beagle sometidos a prácticas reiteradas pese a no estar en condiciones físicas ni emocionales para soportarlas, ratas y ratones pinchados durante dos horas por manos inexpertas, ratones recién nacidos que después de ser pesados son “tirados a la basura”.”
* “Desde Transparencia Animal UCMreclaman información sobre las condiciones en las que están los animales con los que practican los futuros veterinarios y llaman a sus compañeros a rebelarse contra esa insensibilización que se impone en las aulas.”
Com es pot veure al final del text transcrit, es crida als companys a rebel·lar-se contra aquesta insensibilització que s’imposa a les aules. En aquest sentit, les dones tenen un paper principal, atès que han incorporat a la professió veterinària una sensibilitat de la que la mateixa estava bastant mancada en el passat, i fins fa ben poc, sense perjudici del fet que una certa insensibilitat davant les exigències del benestar animal pot continuar sent patrimoni del col·lectiu veterinari, especialment de qui es dedica als animals destinats a la producció *, actitud aquesta que porta a molts estudiants de veterinària a no treballar en la professió en finalitzar els seus estudis, per la incompatibilitat entre el seu sentiment en favor dels animals i les feines a les que poden accedir, així en explotacions intensives industrials i en escorxadors.
Tornant però, al tema de la sensibilitat femenina, en comentar en certa ocasió això a un veterinari ja madur, per haver-ho apreciat jo personalment des la meva infantesa fins a l’edat adulta, em va confirmar aquesta opinió, perquè la superior sensibilitat empàtica de la dona s’ha vessat també en aquesta professió que elles ara també exerceixen, afortunadament, en gran mesura. La dona, en general, té un interès més gran en evitar el dolor i el patiment, a més de ser més acollidora, protectora i maternal, la qual cosa contagia als companys homes amb els que comparteix la professió.
Desgraciadament, el contingut dels títols assenyalats en el web de Transparencia Animal UCM no té desperdici. El cas, per exemple, dels gossos beagle esmentats, planteja situacions que no queda gaire clar que siguin legals, al marge del fet que tenir 18 d’aquests gossos que porten tota la seva vida sotmesos a estudis i pràctiques, no obstant els seus problemes físics, és d’entrada una il·legalitat moral, si es pot dir així, i poc a veure té amb el benestar animal. En relació amb això, es conta el cas de Fiona, una gossa beagle que als seus tretze anys ha pogut conèixer què és viure amb una família, passejar a diari, relaxar-se, associar la presència d’humans amb sensacions positives i no amb dolor, por i ansietat, tot tenint en compte que va poder sortir d’on es trobava precisament gràcies a la mobilització de determinats ciutadans. Viure així, millor dit, “fer” viure així, en ares d’una pretesa ciència, és, simplement, una marranada, per no dir-ho d’una manera més contundent.
En relació amb l’exposat, Transparencia Animal UCM va organitzar el passat 5 de novembre de 2018 la “Jornada sobre la situación de los animales en las universidades españolas: docencia e investigación”, que va tenir lloc en la Facultat de Dret de la UCM.
La jornada va comptar amb la presència de veterinaris i etòlegs els quals varen examinar els comportaments típics que desenvolupen els animals sotmesos a nivells d’estrès molt alts i que es tradueixen en estereotípies o bé en diverses malalties de la pell, i també en conductes que poden ser molt agressives. La conclusió de la intervenció corresponent és que de cap de les maneres pot haver benestar en els animals que viuen tancats en gàbies (la qual cosa s’ha d’aplicar també, perquè no ens oblidem d’ells, als ocells tancats en petites gàbies per a activitat de cant i que es pretén presentar i defensar com una activitat cultural, així també en el cas de Catalunya).
Un tema molt interessant que es va debatre en aquesta jornada és el relatiu a les possibilitats dels estudiants per abstenir-se per raons ètiques i morals d’haver de fer pràctiques invasives amb els animals, contra les quals es posicionen, i que no obstant això puguin ser avaluats sense haver de passar per tal cosa. Al respecte, l’advocat Daniel Dorado, director del “Centro Legal para la Defensa de los Animales” va centrar la seva exposició en aquest tema, argumentant en base al dret a la llibertat ideològica de l’article 16 de la Constitució, ja què l’objecció de consciència no es contempla per a aquests tipus de situacions.
En relació amb això sobre l’objecció de consciència, em permeto recordar que quan va començar a posar-se de manifest aquest fenomen respecte d’altres motivacions, aquestes tampoc no n’estaven contemplades i ni tan sols estava reconeguda l’objecció de consciència com a tal, menys encara durant la dictadura del general Franco, sense que això no impliqués que l’objecció de consciència no es donés (si bé assumint molts més riscos, i danys més greus pel seu exercici). Per tant, és l’objecció de consciència el que motiva no voler fer les pràctiques invasives esmentades per causes ètiques i morals, encara que en no estar reconegut el seu exercici tal cosa tindria conseqüències negatives per a l’afectat, així l’estudiant, efecte negatiu que no esdevindria en el cas del seu reconeixement com a causa legal d’objecció de consciència. Ara bé, que es reconegui això com a causa d’objecció de consciència també és quelcom que depèn de la mobilització de la ciutadania, i aquí hi ha un important camí per recórrer, però factible i possible.
Finalment, a la jornada es va exposar un cas real de rescat de sis conilles, procedents de la UCM, que tota la vida havien estat utilitzades per experiments en l’àmbit universitari. Almenys al final de la seva vida van aprendre a caminar, a conèixer-se entre elles ja què havien viscut aïllades unes d’unes altres, i a gaudir de llibertat fins morir com a conseqüència de les greus seqüeles pels experiments als quals varen ser sotmeses.
Invito per tant a conèixer aquest col·lectiu de joves, que donen esperança d’un futur millor per als animals i per a la convivència animals humans-animals no humans, compartint el planeta que no és solament d’una espècie, de manera que aconsello també consultar el seu web, i donar-los suport, encara que sigui solament moral, prenent consciència de la problemàtica molt greu i veritablement immoral i innecessària que denuncien, i .. a veure si a alguns se’ls cau la cara de vergonya d’una vegada.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
*MICHELA PETTORALI, “Una crítica a la profesión veterinaria desde una perspectiva antiespecista”, Revista de Bioética y Derecho, Núm. 37, julio de 2016.
SOBRE EL VOT ANIMALISTA A LES ELECCIONS ANDALUSES DE 2018
El proppassat 2 de desembre de 2018 va tenir lloc la jornada electoral corresponent a les eleccions autonòmiques andaluses 2018.
Al marge del debat que el resultat de l’esmentada contesa electoral ha comportat, tant per a la Comunitat Autònoma d’Andalusia com quant a les seves repercussions per a la vida política de tot l’Estat, inclosa la situació política a Catalunya, hi ha una dada molt important a la que els mitjans no semblen prestar l’atenció suficient.
Aquesta dada és precisament la manifestació d’un vot animalista que augmenta progressivament i que es consolida, i del qual actualment la principal formació política que el rep és el PACMA (Partido Animalista Contra el Maltrato Animal), i dic la principal perquè no és l’única, com s’hi explica posteriorment.
Per altra part, juntament amb el que ha estat l’augment progressiu i imparable d’aquest vot en els últims anys, el cert és que en el cas d’Andalusia aquest fet té una importància especial, en aquest moment, per quatre causes principals:
1. Una és que respecte de les eleccions andaluses anteriors, els vots al PACMA pràcticament s’han doblat. Segons les dades que consten en el link adjunt a continuació d’aquest escrit, a les eleccions del 2015, solament tres anys abans, el PACMA va obtenir 31.958 vots (un 0,80% de percentatge sobre el total de vots), en tant que en aquestes eleccions de 2018 a la Comunitat Autònoma d’Andalusia el PACMA ha recollit 69.660 vots (un 1,93% de percentatge sobre el total de vots).
Aquest fet és encara més important si es té en compte que el pressupost que el PACMA ha dedicat a la campanya electoral ha estat d’uns 3.000 euros, en contrast amb les campanyes milionàries dels altres partits (a part del fet que els mitjans de comunicació han fet gratuïtament la campanya al partit emergent, Vox).
2. Una altra causa és que els pocs que reparen en el tema del vot animalista, normalment solament es refereixen al vot al PACMA, però obliden que a les eleccions andaluses passades també ha comparegut, com a formació política, el partit Equo Verdes – Iniciativa Andalucía. Aquest partit, al seu programa electoral conté un important programa en matèria animalista, i insisteixo en aquesta expressió i no en la de “en matèria animal”, perquè l’animalisme fa referència a una concepció assumida, de drets i d’interessos dels animals, dignes de ser protegits i defensats, i dels quals deriven unes obligacions i unes responsabilitats per als éssers humans. En aquest sentit, el programa d’Equo Verdes – Iniciativa Andalucía és un programa animalista.
Per si algú en té dubtes, s’adjunta a continuació la part del programa corresponent a l’àmbit animalista esmentat. Atès el programa exposat, si tenim en compte que Equo Verdes – Iniciativa Andalucía, ha obtingut en aquestes eleccions andaluses 15.009 vots, seria just considerar aquests també com a vots animalistes, la qual cosa ens donaria, juntament amb els vots rebuts pel PACMA, un total de 84.669 vots per a posicions animalistes.
“A) LA SITUACIÓN
La protección animal es una asignatura pendiente de los poderes legislativo y ejecutivo en Andalucía. La creciente demanda ciudadana de derechos para los animales es el nuevo reto del siglo XXI que la Coalición EQUO – INICIATIVA afronta en su programa.
Nos respalda una parte importante de las ciudadanas y ciudadanos, que rechazan el sufrimiento animal. Seguir permitiendo las prácticas que lo provocan y no poner medidas para erradicarlas nos degrada individual y socialmente.
B) LÍNEAS DE ACTUACIÓN
- Es necesaria una Ley de Protección Animal, basada en la consciencia colectiva, que se abre paso con fuerza creciente, basándose en los nuevos avances científicos que demuestran que los animales son seres sensibles y poseedores de conciencia, tal y como quedó reflejado en el Tratado de Ámsterdam de la Unión Europea en su anexo C con el protocolo sobre la protección y bienestar de los animales y en la declaración de Cambridge, respectivamente.
- Una ley que otorgue a los animales los derechos que por sí mismos no pueden reclamar; que prohíba y penalice su maltrato, que establezca unas condiciones de vida dignas y saludables haciendo cumplir los estándares de bienestar animal, así como medidas de fomento y educación que, revertirán en una mejora moral de la sociedad andaluza y en una actualización de nuestra identidad colectiva que, sin renegar de sus raíces culturales, debe adecuarse a las bases éticas de la civilización contemporánea.
C) MEDIDAS
527.Redactar, para su aprobación, una Ley de Protección Animal de Andalucía, con participación de las organizaciones animalistas y de protección animal, que realmente proteja a todos los animales, ya sean domésticos o silvestres en cautividad, que les otorgue el derecho a una vida digna y a no ser maltratados y que incluya medidas sancionadoras proporcionales así como el establecimiento de los mecanismos de control necesarios para su cumplimiento.
528. Promover y fomentar la implantación en los municipios de Programas de Gestión Integral de Colonias Felinas mediante el método CES/R (captura, esterilización y suelta o retorno, incluyendo el control sanitario de los animales, la limpieza y adecuación de la zona y el seguimiento/mantenimiento del programa). Regular la creación de una red de personas alimentadoras/cuidadoras acreditadas, mediante un programa de formación específica en el cumplimiento de sus funciones, respecto de las colonias de gatos urbanos, que se implantará en cada municipio donde resulte necesario, para el cuidado y manejo de los animales bajo el cumplimiento de los deberes y obligaciones que se establezcan.
529. Regular y fomentar desde el gobierno de la Comunidad Autónoma un cambio en la gestión de los animales perdidos, abandonados o sin hogar, potenciando al máximo las estrategias que conduzcan a alcanzar en el menor tiempo posible el Sacrificio cero en perreras/albergues públicos y privados, salvo eutanasia compasiva en casos irreversibles e incurables, siempre por prescripción veterinaria y llevada a cabo por personal veterinario colegiado, así como métodos y manipulación libres de sufrimiento y estrés. Igualmente, la obligatoriedad de atender sanitariamente a los animales recogidos en instalaciones municipales y privadas. Para ello, se pondrán en marcha planes de formación de la ciudadanía andaluza en la tenencia responsable de animales, para el personal de los Ayuntamientos, con el objetivo de implicar a la sociedad y las instituciones en este cambio en la atención de los animales sin hogar.
530. Fomentar en los municipios el que se dé prioridad en la contratación de la gestión de perreras /albergues municipales a entidades de protección animal de Andalucía, debidamente acreditadas y que reúnan los requisitos que reglamentariamente se establezcan, mediante la aplicación de las clausulas, sociales, ambientales en los baremos de la licitación para la adjudicación del correspondiente contrato público.
531. Regulación de la cría y venta de animales de compañía. Ésta sólo podrá llevarse a cabo por criadores profesionales que dispongan de un núcleo zoológico y estén dados de alta legalmente en dicha actividad. Estos serán inscritos en un Registro de Criadores Profesionales de Andalucía. No podrán hacer criar a las hembras más de 1 camada al año y sólo en edades comprendidas entre 2 y 5 años de la hembra. Todo ello quedaría reflejado y ampliado en nuestra propuesta de Ley de Protección Animal de Andalucía.
532. Actualizar la regulación de la accesibilidad de los animales considerados de compañía –no solo en el caso de personas invidentes- para que puedan acceder con sus propietarios/as al transporte público, en las condiciones que se establezcan, tal como sucede en muchos países europeos. Igualmente, para que sean admitidos en casas de acogida, dichos animales considerados de compañía, propiedad de personas víctimas de violencia de género, o en los albergues municipales, que los usuarios puedan entrar acompañados de sus perros. Por otro lado, fomentar la habilitación, por parte de los municipios de parques y playas de esparcimiento canino.
533. Prohibición de uso de los animales como reclamo en actividades mendicantes, mediante acciones u omisiones que supongan un maltrato para el animal. Las sanciones podrán conllevar la retirada del animal y su ingreso en un albergue. Igualmente se impulsará la prohibición de atracciones feriales con animales vivos y los circos con animales.
534. Oposición a la Declaración de la Montería y Rehala como Bien de Interés Cultural de Andalucía. Se impulsará la desaparición de la tenencia y caza con rehalas y galgos, dado que estas modalidades de caza no son selectivas; a este respecto cabe señalar que en algunos países de la Unión Europea ya no se permite utilizar a los perros como armas de caza.
535. No se autorizará la creación de nuevos zoológicos/delfinarios/acuarios en Andalucía y se impulsará la transformación progresiva de los existentes en centros de recuperación y conservación (reproducción in situ de especies en peligro de extinción y liberación a su hábitat natural), tanto de fauna autóctona como de los animales exóticos decomisados, estableciendo programas de educación, divulgación y promoción de estudios científicos realizados en dichas instalaciones.
536. Justificamos esta medida en la realidad actual de zoos y delfinarios, en los que se acantonan animales por mero interés comercial, sin tener en cuenta sus necesidades etológicas y sin posibilidad de mostrar su comportamiento innato, por lo que no pueden disfrutar de un estado satisfactorio de bienestar. Los más de 900 kilómetros de costa que posee Andalucía, brindan la posibilidad de realizar salidas para visualizar cetáceos en libertad y observar su verdadero comportamiento.
537. Redacción y puesta en marcha de un Plan de Tenencia Responsable. Éste incluirá : proyectos educativos en todos los niveles, divulgación en todos los canales de Radio y TV de la RTVA, así como distintas iniciativas y campañas formativas e informativas relativas a la protección animal enfocadas a todos los colectivos ciudadanos. Incluyendo también campañas de esterilización en todo el territorio Andaluz financiadas por las administraciones públicas.
538. Fomentar la protección y la recuperación de las poblaciones de fauna silvestre creando corredores biológicos y financiando la gestión de los espacios naturales protegidos. Creación de la figura del Defensor Autonómico de la flora y la fauna silvestre.
539. Financiación y apoyo para la conservación y protección del Lobo Ibérico en el territorio Andaluz.
540. Eliminar la pérdida de la condición de animales domésticos de compañía a perros, gatos y hurones abandonados. Así al no considerarse “asilvestrados” sólo se les podría capturar en vivo, mediante métodos de inmovilización a distancia o dardos, con esterilización posterior para su reubicación en áreas especialmente destinadas a ellos.
541. Modificación del Reglamento Taurino de Andalucía, que suponga el fin de la tortura y la muerte del animal en la plaza (corrida sin sangre y sin muerte). Políticas del gobierno andaluz orientadas a la abolición de festejos y espectáculos que conlleven sufrimiento tanto físico como psicológico de los animales. En primer lugar, y de forma inmediata, implantación de la “SUBVENCIÓN CERO”; es decir, la no utilización de fondos públicos para sostener artificialmente espectáculos basados en el maltrato y muerte de animales o para escuelas o programas de formación taurina o de caza.
542. Defender ante la Comisión Europea la eliminación de las excepcionalidades del Reglamento (CE) nº 1099/2009, que permiten el sacrificio animal sin aturdimiento previo.
543. Prohibición de las peleas de gallos sin excepciones.”
3. Una altra causa que obliga a fer una valoració molt positiva d’aquests resultats en relació amb l’animalisme és que Andalusia és precisament un dels territoris d’Espanya que presenta més problemes quant al maltractament animal i una de les regions més endarrerides en aquest aspecte (segons noticia del 10 de maig de 2014, a eldiario.es, el SEPRONA comptabilitzava en sis anys més de 13.000 casos d’animals agredits a Andalusia, d’acord amb la qual cosa Andalusia lidera el ranking autonòmic del maltractament animal a Espanya). I tinguem en compte que Andalusia no té una llei de protecció dels animals fins l’any 2003, de la mateixa manera que en el cas d’Aragó, la qual cosa també diu quelcom sobre el que ha estat la mentalitat dominant i més generalitzada en aquesta matèria.
4. Finalment, així com s’està discutint a partir del passat diumenge i se’n continuarà durant molt de temps per tal d’argumentar i entendre sobre la procedència dels vots d’uns que han anat a uns altres, encara que semblin forces polítiques molt diferents, i perquè tal cosa ha tingut lloc etc., el cert és que el vot animalista tendeix a ser molt sòlid i assumit pels seus detenidors, perquè respon majoritàriament a un clar posicionament davant la vida, i a unes molt fortes conviccions internes ètiques i morals, al marge del fet que el seguiment d’un partit que postula la defensa dels animals precisament no es troba en la línia de la lluita pels interessos materials més immediats, sinó que es tracta de quelcom que respon a una actitud i una assumpció interna i externa de total generositat i altruisme.
Això és tant més important si es té en compte les dades relatives a les quantitats econòmiques dedicades a les campanyes electorals que, en el cas del PACMA, han estat pràcticament ridícules, en arribar solament a uns 3000 euros, tal i com ha estat comentat amb anterioritat.
Per tant, i atès el que ha estat exposat, les diferents forces polítiques i els seus representants, així com els que han fet de la política un sistema de vida, o una professió, ja farien bé de començar a atendre a aquest fenomen del vot animalista, per tal que comencin a considerar la importància d’una concepció de la vida i del paper de l’ésser humà al planeta que continuarà donant molt que parlar durant el segle XXI. Per altra part, no estic parlant de res de nou, atès que en el cas del Regne Unit, almenys els dos partits polítics principals (conservadors i laboristes) publiquen en els seus programes electorals quines normes seguiran en matèria de benestar animal. Així, tal i com posa de manifest Teresa Giménez-Candela*, els conservadors sota l’eslògan “Els animals tenen amics”, així com els laboristes sota l’eslògan “sis coses que vostè ha de saber sobre els plans dels laboristes per protegir els animals”, expliciten als votants potencials als quals s’adrecen quines són les actuacions que pretenen dur a terme sobre protecció i benestar dels animals si aconsegueixen guanyar les eleccions
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
*GIMÉNEZ-CANDELA, TERESA, “Brexit y los animales. El legado del Reino Unido al Derecho Animal”, web “Derecho Animal”, 12.7.2016.
Resultats eleccions andaluses 2018
UN EXEMPLE PRÀCTIC SOBRE UNA POLÍTICA RAMADERA QUE CAL CANVIAR: L’AUGMENT DE LA CABANA RAMADERA PORCINA
En articles i comentaris anteriors, així a “SOBRE ELS PORCS I LA SEVA COSIFICACIÓ COM A PRODUCTE”, penjat el 19 de novembre de 2018, i a “EXEMPLES DE BONES PRÀCTIQUES PER A PROJECTES DIRIGITS A MILLORAR EL BENESTAR DELS ANIMALS”, penjat el 27 de novembre de 2018, es feia referència a la problemàtica vinculada als porcs, com a animals dignes de consideració i de respecte i dotats d’una especial sensibilitat psíquica (alguns estudis la consideren equivalent a la d’un nen de tres anys, amb totes les precaucions amb les que s’han d’acollir aquestes afirmacions, ja què no és el paral·lelisme amb l’humà el que determina i comporta com a conseqüència la consideració positiva de l’animal), el qual porta una vida totalment contrària a les seves necessitats etològiques en els camps de concentració que són les explotacions ramaderes.*
Sense pretendre ara reproduir el que es deia en els textos esmentats, sí que té importància tornar a remarcar que actualment ens trobem en una situació d’explotació ramadera intensiva porcina insostenible per se, amb unes conseqüències negatives enormes per al medi ambient, sense parlar del patiment “innecessari” que aquesta activitat causa, i més tenint en compte que solament el fet del concepte de benestar del qual parteix la mateixa UE per si sol qüestiona totalment tot el sistema de producció intensiva al·ludit.
Igualment té importància remarcar de nou, que en aquells textos es deia que el que hauria de fer la UE és començar a potenciar molt més la producció agrícola sostenible i ecològica i propiciar la reducció de la cabana ramadera, progressivament, desincentivant-la i preparant la transició a un sistema de consum alimentari amb molta menys presència de la component animal i que es basi fonamentalment en el món vegetal, amb les positives conseqüències que tal cosa tindria també per a la salut i, en conseqüència, per a la despesa sanitària i farmacològica, i prenent així mesures que sí que acabaríem veritablement amb el patiment animal.
Al respecte, s’hi insistia en què les administracions estatals i d’altres, com és el cas de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, haurien de fer el mateix, en comptes de propiciar l’augment de la cabana ramadera corresponent, que en el cas de Catalunya és clarament excessiva, sobretot en l’àmbit del sector porcí.
En el cas català, certament la Generalitat ha fet algunes coses. Així (Font: Estratègia del patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya), el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació va aprovar el Programa de Foment de la Producció Agroalimentària Ecològica per al període 2015-2020, amb els objectius de seguir fomentant el creixement i la diversificació de les produccions ecològiques, el desenvolupament de les iniciatives i activitats comercials, tant les orientades al mercat local com als mercats exteriors, i la promoció del mercat interior de consum dels aliments ecològics. El Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) és l’autoritat de control de la producció ecològica de Catalunya i la seva funció és auditar i certificar els productes agroalimentaris ecològics. En relació amb això, en els darrers anys, la superfície certificada que segueix aquest model de producció a Catalunya ha augmentat de 54.000 hectàrees a més de 171.000 hectàrees entre 2005 i 2016, i la reconversió d’explotacions agrícoles convencionals a explotacions ecològiques està incrementant de forma gairebé exponencial. Només entre els anys 2015 i 2016, el creixement de la superfície destinada a producció ecològica va ser del 20%.
Tot i constituir l’exposat una de les polítiques més favorables per mantenir una activitat agrícola més respectuosa amb la biodiversitat, això hauria d’anar acompanyat d’una desincentivació de l’augment de la cabana ramadera porcina, en règim d’explotació intensiva, així com de l’explotació intensiva d’altres espècies animals, la qual cosa no s’està donant en absolut.
En relació amb això últim, en el DOGC núm. 7760, de 3 de desembre de 2018, es va publicar una Resolució TES/2803/2018, de 14 de novembre, per la qual es fa públic l’Acord de declaració d’impacte ambiental del Projecte d’ampliació d’una activitat porcina, situada al terme municipal d’Os de Balaguer.
El cas és que en la descripció del projecte es fa referència a què l’ampliació esmentada comporta passar d’una capacitat de 1999 porcs d’engreix a una capacitat final de 4000 porcs d’engreix. És a dir, el doble: 2001 més. El consum previst d’aigua serà de 8760 m3/any, i es preveu una producció anual de 6600 m3 de purins (dejeccions ramaderes), la gestió dels quals es diu que es farà en base a un pla de gestió.
L’exposat és un exemple pràctic d’actuació legal, plenament justificada d’acord amb l’ordenament jurídic vigent, però que toca una problemàtica a la que no s’està donant la solució adient. Es pot entendre que el sector ramader, i dins aquest el porcí, sigui un sector estratègic des del punt de vista econòmic i del mercat, al marge de tot el referit a les reivindicacions animalistes. Però, és que el creixement de la cabana ramadera porcina, superior en efectius, cada cop més, al del nombre de persones que viuen a Catalunya i amb els seriosos problemes que en deriven, no s’aturarà mai?
S’adjunta a continuació el link corresponent per accedir a la Resolució esmentada.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
*CHARLES PATTERSON, “Eternal Treblinka: nuestro trato a los animales y el holocausto”, on s’explora les similituds entre la violència exercida pels humans entre si, especialment durant la segona guerra mundial, i la manera en què la societat tracta els animals.
Projecte d’ampliació d’una activitat porcina
NOVA LLEI DE PROTECCIÓ ANIMAL DE LA RIOJA
Al Butlletí Oficial del Govern de la Rioja núm. 141, de 30 de novembre de 2018, ha estat publicada la nova Llei 6/2018, de 26 de novembre, de protecció dels animals en la Comunitat Autònoma de La Rioja, la qual s’adjunta al final d’aquest article.
Aquesta Llei, que entra en vigor el dia mateix de la seva publicació, deroga la fins llavors vigent Llei 5/1995, de 22 de març, de protecció dels animals, la qual estava molt necessitada de renovació.
La nova llei és fruit d’una iniciativa legislativa popular (ILP) que va ser aprovada pel ple del Parlament autonòmic amb el suport conjunt de l’oposició i el “No” del PP, com ja és habitual en aquest tipus de regulacions. També, com ja comença a ser quelcom que es farà cada cop més habitual, la inèpcia i el desinterès dels governs de la majoria de comunitats autònomes en matèria de protecció, drets i interessos dels animals, té com a conseqüència que ha de ser la iniciativa ciutadana la que engegui la tramitació normativa parlamentària adient perquè el poder públic doni alguna resposta al que també cada cop més està començant a esdevenint un clamor popular.
El procés per aprovar la norma ha durat quasi tres anys des que va començar, la qual cosa també dona una idea del difícil que és aconseguir a Espanya l’aprovació, i ja no diguem la implementació, de lleis que atenguin els animals en la dignitat i en la consideració que els és deguda.
El text aprovat, no obstant, deixa fora aquelles matèries que generen més fricció, com és el cas dels toros, la caça i la pesca esportiva, les quals es regiran per la seva pròpia normativa (és a dir, que queden fora de la protecció, perquè sembla que no són més que recursos -alguns culturals!!! -, i ja no diguem en el cas dels gossos d’assistència, el transport de ramat, l’experimentació amb animals o la matança tradicional del porc, àmbits aquests que resten també exempts d’aquesta nova normativa.
Per tant, si bé la llei té qüestions interessants o inclús molt interessants, tampoc ens hem de cridar a engany, sobretot davant de l’estil triomfalista de la premsa local, perquè el cert és que les lleis de protecció dels animals de les comunitats autònomes, a part de dedicar-se quasi totes solament als animals de companyia, la qual cosa no és el cas en el supòsit que ens ocupa, introdueixen un grapat d’exempcions de la seva regulació i de remissions a normativa específica que deixen sense sentit unes exposicions de motius o preàmbuls que solen ser molt grandiloqüents, parlant del sensibles que s’han tornat els ciutadans de la comunitat autònoma corresponent, preàmbuls i exposicions de motius que no es corresponen amb la realitat que deriva del que regulen i que en aquest sentit són profundament decebedores.
En el cas que ens ocupa, l’origen en una ILP ha comportat la conservació d’elements de progrés destacables en relació amb la millor consideració dels animals, si bé la norma finalment resultant resta molt mutilada respecte de l’original, atesa la feina desenvolupada al respecte per les forces polítiques representades al parlament de La Rioja i pel seu mateix Govern.
Així, té una importància especial la referència al preàmbul sobre que:
“… los estudios realizados sobre las capacidades sensoriales y cognoscitivas de los animales no han dejado duda sobre la posibilidad de que estos pueden recordar, aprender, tener una apreciación del entorno a través de los sentidos y experimentar sentimientos como placer, miedo, estrés, ansiedad, aun en ausencia de dolor físico, felicidad, así como de relacionarse con otros seres vivos tanto de su especie como de otras especies.”
I si tal cosa s’afirma, això no és d’aplicació als animals d’experimentació, als toros, als objectes de caça, al ramat transportat, als porcs …? Més si poc més endavant es diu:
“El hecho de que los animales puedan sufrir es razón suficiente para tener la obligación moral de no causarles daño.”
O sigui, un altre exemple de la profunda esquizofrènia moral que patim en relació amb els animals i sobre la que ha teoritzat extensament Gary Francione.
Però, bé, ben rebuda sigui la norma si contribueix a avançar en aquesta matèria, sobretot tenint en compte que parteix d’una iniciativa ciutadana, la qual cosa no és fàcil, en absolut, en un país, com és Espanya, que en el que afecta a com es tracta als animals encara pot ser qualificat de país de bàrbars, tant quant a la indiferència i l’actitud esquiva i premeditada de les administracions públiques, sobretot les autonòmiques, com quant a la mateixa ciutadania en general, que més que ser insensible més bé és indiferent, perquè la ignorància volguda ja li resulta còmoda. Més en una època, com és el segle XXI, en el que s’ha arribat a consolidar normativament, i amb tot el suport d’un Tribunal Constitucional que no sembla ser conscient dels temps que corren i del corresponent canvi de paradigma al que anem en matèria animal, un posicionament de prevalença del que es qualifica com a patrimoni cultural sobre l’interès d’un animal, qualsevol animal, viu, sensible, amb emocions, sentiments i consciència (per molt que pesi, ja què sense aprofundir ara en aquest tema per no ser l’objecte d’aquest article, el cert és que si l’humà té consciència, l’animal també la té, i si l’animal no la té, l’humà tampoc).
No obstant l’exposat, la norma és interessant, i entre les novetats que criden l’atenció, i sense voler ara fer un estudi de detall de la mateixa, s’ha de destacar la regulació (article 31) de les colònies felines urbanes, quelcom absent de la generalitat de lleis autonòmiques de protecció dels animals i que en els últims anys ofereix notables i nombrosos exemples reals, amb el suport, en comptades ocasions, de l’ajuntament, com és el cas de l’Ajuntament de Barcelona.
També crida l’atenció la regulació de l’avicultura recreativa (article 33), amb una terminologia identificadora també bastant interessant, sense entrar en aquest moment en l’anomenat “silvestrismo”, que és el que a Catalunya es coneix com “activitat ocellaire” pretesament per educar, ensinistrar, determinats ocells per al cant (una activitat, agradi o no agradi de sentir, que és de maltractament animal evident ateses les condicions en les que viuen habitualment aquests ocells, confinats en unes gàbies ridículament petites pel general, la qual cosa està totalment en contra de les exigències que deriven de la seva etologia amb les negatives conseqüències que en deriven).
Destaca també especialment la previsió, igualment nova en aquest tipus de lleis autonòmiques, de la regulació del relatiu a la prevenció d’accidents (article 36), de manera que s’estableix que les edificacions i les estructures de nova construcció hauran d’evitar utilitzar elements que puguin produir accidents en la fauna silvestre, preveient també la llei determinades obligacions al respecte per a aquells propietaris d’edificacions i d’estructures ja existents, en les que es produeixin accident de la fauna esmentada, per tal de dotar-les d’elements limitatius o dissuasius per evitar-los, especialment quan es tracti de grans superfícies de cristall, de tanques, de basses de rec, de línies elèctriques etc. S’hi estableix, a més, el règim de responsabilitat corresponent (article 37).
Finalment, el que pot ser és el més destacable des del punt de vista de la protecció animal, es que es preveu el sacrifici zero d’animals en els centres de recollida d’animals de companyia de tot el territori de la comunitat, si bé (i aquí ve el pal) un cop transcorreguts sis anys des de l’entrada en vigor de la llei.
En tot cas, sobretot pel fet de la ILP, val la pena destacar en relació amb aquesta llei la vessant de mobilització ciutadana en favor dels animals – d’un sector. Una altra cosa és que l’Administració pública autonòmica estigui veritablement disposada a implementar-la o bé a convertir-la en paper mullat, com ja és habitual a diverses comunitats autònomes – per dir-ho de manera suau i sense entrar en més detalls -, així com també està per veure que la ciutadania en general igualment li doni el seu suport, tot tenint en compte que parlem d’una regió en la que també molt recentment, en aquest mateix any 2018, i mitjançant una ILP, es va aprovar la Llei 3/2018, de 16 de febrer, per a la protecció, la difusió i la promoció de la tauromàquia en La Rioja.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
Ley 6/2018, de 26 de noviembre
SOBRE EL WEB “DERECHO ANIMAL”
La Secció de Dret Animal us informa, pel seu interès, de l’existència del web “dA, derecho animal”, que és un web pioner sobre aquesta matèria a Espanya i també en l’àmbit europeu.
Aquest web va ser creat i posat en marxa el 2008 i des de llavors ha estat líder en promoure l’estudi, la investigació i la difusió sobre les relacions entre els animals humans i el animals no humans dins de l’establert i previst per l’ordenament jurídic vigent.
Aquest web serveix la causa animal des de l’àmbit de coneixement que caracteritza el Dret, comportant una activitat altament meritòria per la solidesa i la conformació científica i professional de què ha dotat la gestió sobre la informació jurídica relativa als animals, proporcionant alhora instruments jurídics segurs de treball a tots aquells que reconeixen que els animals mereixen un lloc propi en la societat del segle XXI.
Com bé diu la presentació d’aquest web, el Dret Animal és una branca emergent del Dret, dotada de bases científiques i tècniques sòlides, que s’ha posicionat com el nucli de reflexió sobre la condició jurídica dels animals i el modus de regular les relacions entre aquests i els éssers humans.
Des de la perspectiva de l’equip que es troba darrera d’aquest web, el Dret Animal abasta totes les matèries jurídiques, a més d’aquelles altres que són indispensables per poder millorar el tractament d’una realitat complexa i canviant, com passa amb els animals. Com bé diuen els creadors i els autors d’aquest web, aquest és el “web dels animals amb Dret”, la qual cosa al·ludeix al que aquelles persones ofereixen, que és un plataforma oberta al diàleg i a la reflexió, en la qual els animals siguin el centre.
En definitiva, mitjançant aquest web es posa a disposició del públic interessat un material jurídic, legal, jurisprudencial i pràctic en matèria animal, abundant, útil i molt ben presentat i gestionat.
La Universitat Autònoma de Barcelona i la Fundació Affinity han sostingut des d’un principi aquest web i la seva activitat. Paga la pena que la mateixa sigui coneguda el màxim possible, en benefici dels seus objectius i finalitats, per la qual cosa s’adjunta a continuació el link corresponent.
NOVETAT DOCTRINAL SOBRE LA SENTÈNCIA 177/2016, DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL, SOBRE LA PROHIBICIÓ DE LES CORRIDES DE TOROS A CATALUNYA – ARTICLE D’ANNA MULÀ, ADVOCADA DE LA FUNDACIÓ FRANZ WEBER (28 de novembre de 2018)
A la revista de Dret UNED, núm. 22, 2018, ha estat publicat un molt interessant article de l’Anna Mulà, advocada de la Fundació Franz Weber, i membre de la Comissió Promotora i responsable legal de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de la Plataforma PROU, que finalment va resultar en la Llei 28/2010, de 3 d’agost, que va modificar l’article 6.1.f) del Text refós de la Llei de protecció dels animals (de Catalunya), aprovat pel Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, la qual cosa va determinar la prohibició de les curses de braus a Catalunya.
Com és sabut, aquesta llei i la modificació corresponent, va ser objecte de recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Partit Popular, recurs que va finalitzar sis anys desprès amb la sentència del Tribunal Constitucional (TC) 177/2016, que va estimar aquell recurs.
Des que va ser dictada la sentència esmentada, alguns articles jurídics han examinat el seu contingut, i han estat molt crítics amb aquesta. Al respecte, al marge del que afecta a les qüestions més estrictament competencials en base a una reinterpretació del que havien estat criteris anteriors, que tampoc no és que fos tan novedosa, reinterpretació de la que deriva com a resultat una ampliació competencial en favor de l’Estat que es pot entendre en el marc d’un procés de recentralització del poder públic, del qual el Tribunal Constitucional no ha pogut, o no ha volgut, escapar (sobretot durant la presidència del senyor Pérez de los Cobos), i a partir de la qual cosa alguns han qualificat aquesta sentència de “política”, al marge d’això, cal insistir, es destaca un àmbit que ha quedat bastant orfe del que hauria estat procedent que el Tribunal Constitucional examinés amb una mica més d’interès, que és el relatiu a la condició jurídica dels animals, el seu estatus i la seva protecció i benestar. En aquest sentit, el Tribunal Constitucional ha mostrat una certa “insensibilitat” que no és adient amb els temps actuals, i que pot comportar que en un futur, per no dir ja ara, aquesta sentència sigui considerada més bé com una vergonya i digna de ser oblidada. Al respecte, sense voler furgar ara en els aspectes més controvertits des del punt de vista assenyalat, té interès l’argumentació detallada i contundent i, sobretot, la conclusió final, d’Andrés Boix Palop, bastant dura, al seu article, disponible on line, i publicat per la Revista Catalana de Dret Públic, “Ovación y vuelta al ruedo para el Tribunal Constitucional”, el qual conté una crítica demolidora.
Una altra contribució doctrinal a destacar és la de Joan Ridao, amb dos articles, un és “La inconstitucionalitat de la prohibició de les corrides de toros a Catalunya”, i un altre és “ Toros; Entre l’espectacle públic, el patrimoni cultural i la protecció animal. Comentari a la STC 177/2016, de 20 d’octubre, sobre la prohibició de les corrides de toros.”, ambdós publicats també per la Revista Catalana de Dret Públic i disponibles lliurament on line.
D’acord amb els textos citats, Joan Ridao parla d’una expeditiva i poc aprofundida argumentació del TC en reputar inconstitucional la prohibició de les corrides de toros a Catalunya, ja què sense discutir les competències autonòmiques catalanes sobre protecció dels animals i d’espectacles públics les sotmet, no obstant, a la prevalença de la normativa estatal en la competència compartida sobre patrimoni cultural, a partir del fet d’haver inclòs la tauromàquia en aquesta categoria amb dues lleis estatals posteriors a la norma catalana que prohibia l’activitat. Com diu Ridao, estem davant d’una interpretació, feta d’una forma inaudita, de la concurrència competencial en aquesta matèria del patrimoni cultural, de manera que en base a la capacitat que es confereix a l’article 149.2 de la Constitució, al qual es dona un contingut funcional ple, la legislació estatal feta a la seva empara desplaçaria qualsevol norma autonòmica sobre la qual es projectés, relativa tant a la matèria específica com a d’altres competències de titularitat exclusivament autonòmiques.
També en línia amb el que ha estat comentat abans, Ridao destaca com en aquesta sentència el TC negligeix l’anàlisi doctrinal de la incardinació de matèries noves però d’implantació social dinàmica, com ara la normació de la protecció dels animals. A més, com bé diu l’autor citat, és clar que els més decebuts amb la sentència són precisament les entitats animalistes, ja no solament per la conclusió final de la sentència, sinó sobretot pel nul tractament que en fa a la seva fonamentació jurídica sobre la matèria de protecció dels animals. Ridao diu que aquesta preterició/negligència és, en efecte, sorprenent, en relació amb la qual cosa destaca que tot i acceptant la jerarquia de competències que estableix el TC en la seva ratio decidendi, el TC no hauria d’haver ignorat que la concreta manifestació del patrimoni cultural sobre la qual es projecta la protecció estatal té una marcat caràcter no neutral, atès que no es tracta d’una qüestió d’afició o no, sinó que per a amplis sectors de la societat la pervivència d’aquest espectacle és, purament i simple, una aberració.
Amb això es toca un punt decisiu de la polèmica entorn a la prohibició de les corrides de toros, que és el de la seva component ètica, quant a la seva incompatibilitat amb el que hauria de ser, filosòficament, una vita bona. A nivell de costums, actualment aquest espectacle peca d’una immoralitat absoluta, ja què es tracta d’un espectacle, per tant, d’una activitat d’oci i divertiment, fet a costa de la tortura i del maltractament de l’animal que és la seva víctima. És a dir, en base a un dany, infligit a l’animal, que és absolutament sobrer per innecessari, a part de la manca d’empatia i simplement de barbàrie que posa de manifest. Gaudir-ne no pot conduir a una altra conclusió.
En aquest sentit, l’anàlisi corresponent s’ha de fer respecte de l’acte en si, contràriament als que volen conduir l’argumentació a supòsits de falsos dilemes, contrastant i comparant aquesta activitat amb d’altres, sense perjudici de què aquestes de diferents també tinguin la seva component d’immoralitat. Però a les mateixes correspon el seu propi discurs.
Desgraciadament, la polèmica sobre els toros ha patit, sobreimposada, la polèmica de tipus polític, volent veure en aquella un intent de distinció forçada entre Espanya i Catalunya, en la línia d’insistir en l’existència de diferències utilitzada per justificar opcions polítiques determinades.
Per això, tot tenint en compte les tendències que respecte de la consideració dels animals i de la seva protecció i benestar s’ha posat de manifest en països del nostre entorn, el TC ha deixat passar l’oportunitat de prendre’s seriosament aquest tema, la qual cosa no ha fet en absolut, traient-se de sobre quelcom que segurament resulta bastant incòmode però que no es pot defugir per més temps, so pena de desconnectar-se totalment de la societat que puja i que ens ve, si és que aquesta desconnexió no s’ha produït ja, i bastant profundament.
Com a rematada del que ha estat exposat, i perquè no sembli que s’està exagerant, el cas és que davant l’amabilitat d’en Ridao, l’altre autor citat, Andrés Boix Palop, finalitza el seu article, abans citat, d’una manera bastant descarnada, però que no pot estar menys justificada, en els termes següents:
“Una nota más personal para acabar: la sentencia del Tribunal Constitucional es muy criticable por muchas razones. No es la menor de ellas, a mi juicio, su patente desprecio al bienestar animal, que no es ni siquiera tenido en cuenta frente a razones supuestamente culturales y de primacía estatal. No tengo ninguna duda de que dentro de unas décadas esta sentencia se considerará una aberración jurídica y un atentado a la propia dignidad de los seres humanos, que se resiente enormemente cuando se consiente y jalea el maltrato de seres que no se pueden defender. Aberración tanto mayor cuanto el Tribunal la emite en un momento histórico en que, lejos de ser esta sensibilidad algo exótico, es ya a día de hoy muy mayoritaria en nuestra sociedad. Frente a ello, el autismo de un Tribunal donde la extracción de sus miembros (social, territorial y también generacional) probablemente explica muchas cosas sobre esta sentencia, pasará a la Historia, me temo, junto a lamentables manifestaciones de otros tribunales que también fueron contra el signo de los tiempos, cuando ya empezaba a atisbarse muy claramente hacia donde iban las cosas, empeñándose en no reconocer dignidad o derechos a colectivos o seres que posteriormente la han visto reconocida. Porque, se quiera o no se quiera, y aunque jurídicamente no sea ése el tema tratado (en parte porque el propio Tribunal se niega a hacerlo) esta sentencia será recordada como la que pretendió obligar a un territorio del Estado que se negaba a ello a validar y reconocer actividades consistentes en tratar como espectáculo la tortura y muerte de un animal indefenso y digno.”
Els antecedents doctrinals que han estat exposats, en la línia de la defensa de la competència de Catalunya en matèria de protecció dels animals, i en la procedència legal i legítima de la seva prohibició de les corrides de toros, es refereixen al contingut de la sentència, efectivament, si bé encara es trobaven bastant a prop del moment en el qual aquella va ser dictada, de manera que no es manifestaven, ni aproximadament, sobre què podia derivar de la mateixa en uns termes més positius, fent-se ressò solament dels efectes més negatius.
En relació amb l’indicat, l’article publicat per l’Anna Mulà i al qual s’ha fet referència en un principi, presenta un interès especial. A part de tractar-se d’un extens treball que examina de manera meticulosa i detallada els antecedents de la prohibició de les corrides de toros a Catalunya i la prohibició mateixa, el recurs del partir popular, la qüestió competencial com a motivadora de l’estimació del recurs, la regulació de l’espectacle i de la protecció animal, i la decisió de la sentència, examina també de manera analítica l’abast de la normativa taurina de les comunitats autònomes desprès de la sentència en qüestió, ja què com bé diu l’autora, la sentència reconeix la protecció animal com un interès o un dret protegit contraposat a la tauromàquia, raó per la qual acaba admetent que les comunitats autònomes tenen potestat plena per regular, i no prohibir, les corrides de toros en ares a garantir la protecció i la cura dels animals. A partir d’aquesta doctrina, l’Anna Mulà realitza en el seu article com ja s’ha dit una anàlisi jurídica sobre l’abast de la normativa vigent en matèria taurina i protecció dels animals a nivell estatal i autonòmic, arribant a la conclusió de què dins els paràmetres legals i constitucionals hi ha la possibilitat, per a les comunitats autònomes, de regular la tauromàquia imposant condicionants sobre protecció dels animals implicats en aquest espectacle, sobre la qual cosa hi ha un exemple molt important com és la recent Llei 9/2017, de 3 d’agost, de regulació de les corrides de toros i de protecció dels animals en les Illes Balears (contra la qual hi ha actualment interposat, pel President del Govern de l’Estat, un recurs d’inconstitucionalitat núm. 5462-2017).
En conseqüència, aquest article, disponible on line, i que s’adjunta a continuació, és una important contribució com a material doctrinal, a la polèmica jurídica entorn de les corrides de toros en concret, però també en general en relació amb la polèmica jurídica entorn dels animals, la seva protecció, interessos i drets, la qual cosa està anys llum d’haver estat solucionada, sense que la reiterada sentència del TC hagi aportat cap solució definitiva, almenys pel que fa als toros, simplement perquè no l’ha solucionada com pertocava en el marc d’una renovada visió dels animals, que no són “cosa” en absolut, mal que pesi a uns quants i digui el que continuï dient el Codi Civil espanyol, norma periclitada en relació amb els animals i desplaçada, en la part corresponent, per l’article 13 del Tractat de Funcionament de la UE, tema aquest del concepte de cosa que truca a la porta cada dia, una porta que si no obrim acabarà caient-nos a sobre.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
Article Anna Mulà sobre STC 177/2016
EXEMPLES DE BONES PRÀCTIQUES PER A PROJECTES DIRIGITS A MILLORAR EL BENESTAR DELS ANIMALS
A l’Informe Especial núm. 31/2018: “Benestar animal a la UE: Reduir la diferència entre uns objectius ambiciosos i llur aplicació pràctica”, el qual va ser publicat al DOUE de 19 de novembre de 2018 (C418), es conté al final un document amb les respostes de la Comissió sobre el contingut d’aquest informe. En aquest document figura un RESUM sobre l’informe, una INTRODUCCIÓ, unes OBSERVACIONS i unes CONCLUSIONS I RECOMANACIONS.
Pel que fa a les recomanacions, interessa destacar especialment, en aquest moment, el relatiu a la Recomanació 4: “Utilitzar els ajuts al desenvolupament rural per complir objectius de benestar animal”. En relació amb aquesta recomanació:
-La Comissió l’accepta, entenent a més que la mateixa troba suport en la pràctica aplicada en l’actual període de programació. A més, el fet d’incloure el benestar animal entre els objectius específics del desenvolupament rural per al període 2021-2027 hauria de potenciar encara més el lloc que ocupa el benestar dels animals en el context del desenvolupament rural.
-La Comissió accepta la recomanació d’animar els estats membres de la UE a intercanviar bones pràctiques sobre indicadors addicionals de resultats i d’impacte per a les mesures de foment del benestar animal. Com diu la Comissió, és precís assenyalar que les respostes per a la Política Agrària Comuna de cara al període posterior al 2020 inclouen l’objectiu específic de millorar la resposta de l’agricultura de la UE a les exigències socials en matèria d’alimentació i salut, en particular la preocupació per uns productes alimentaris segurs, nutritius i sostenibles, així com en matèria de benestar dels animals.
El cert és que els productors del sector no estan molt per la labor, atès que les mesures per millorar el benestar dels animals de les explotacions afecten directament l’obtenció de beneficis a causa de les despeses que aquelles mesures comporten. Això obliga l’autoritat, per tal d’implementar mesures de millora del benestar animal, a prendre accions més serioses, sobretot quant al que afecta a la condicionalitat dels ajuts fent-los així dependre, en bona part, del compliment de mesures de benestar animal. Però a tal cosa s’afegeix el fet del necessari control que s’ha de dur a terme a posteriori, i això no sembla mostrar el nivell d’actuació i d’eficiència que requeriria, sobretot per una qüestió de manca de mitjans. Aquesta situació ens tornaria a col·locar en el problema habitual de no dedicar-se els recursos personals i pressupostaris suficients i adients quan es tracta d’assegurar unes condicions de vida més dignes per als animals. És a dir, impera la concepció econòmica productiva (com és l’habitual) i d’esclavatge absolut dels animals de la cabana ramadera.
Per no cridar-se a engany, s’ha de tenir en compte que l’informe planteja el relatiu al compliment i millora de les mesures de benestar animal a les explotacions ramaderes, més concretament a cinc països de la UE, partint sempre d’un sector que no és qüestionat de cap manera. És a dir, es parla de sostenibilitat, es parla de benestar animal, però no es qüestiona en cap cas el sistema de producció animal, que actualment és per se insostenible, amb unes conseqüències negatives enormes per al medi ambient, sense parlar del patiment “innecessari” que causa, i més tenint en compte que solament el fet del concepte de benestar del qual es parteix (pàgina 9) per si sol qüestiona totalment tot el sistema de producció intensiva al·ludit.*
La UE el que hauria de fer és començar a potenciar molt més la producció agrícola sostenible i ecològica i propiciar la reducció de la cabana ramadera, progressivament, desincentivant-la i preparant la transició a un sistema de consum alimentari amb molta menys presència de la component animal i que es basi fonamentalment en el món vegetal, amb les positives conseqüències que tal cosa tindria també per a la salut i, en conseqüència, per a la despesa sanitària i farmacològica, i prenent així mesures que sí que acabaríem veritablement amb el patiment animal. I les administracions estatals i d’altres, com és el cas de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, haurien de fer el mateix, en comptes de propiciar l’augment de la cabana ramadera corresponent, que en el cas de Catalunya és clarament excessiva, sobretot en l’àmbit del sector porcí.
-En les respostes de la Comissió s’ha de destacar que s’hi indica que el lloc web de la “Red Europea de Desarrollo Rural” ofereix nombrosos exemples de bones pràctiques per a projectes dirigits a millorar el benestar dels animals, els quals inclouen projectes d’inversió. Pel seu interès, s’adjunta el link corresponent més a baix, a veure si a base de fer-ne propaganda s’avança una mica més en aquest àmbit.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
*Bienestar animal: definición e importancia en la UE
La Organización Mundial de Sanidad Animal (OIE) facilitó la siguiente definición de bienestar animal en 2008: “Un animal está en buenas condiciones de bienestar si está sano, cómodo, bien alimentado, en seguridad, puede expresar formas innatas de comportamiento y si no padece sensaciones desagradables de dolor, miedo o desasosiego”. El concepto de bienestar animal está garantizado por el artículo 13 del Tratado de Funcionamiento de la UE, que reconoce a los animales como seres sensibles.
REIAL DECRET 1386/2018, DE 19 DE NOVEMBRE, PEL QUAL ES MODIFICA EL REIAL DECRET 53/2013, D’1 DE FEBRER, PEL QUAL S’ESTABLEIXEN LES NORMES BÀSIQUES APLICABLES PER A LA PROTECCIÓ DELS ANIMALS UTILITZATS EN EXPERIMENTACIÓ I ALTRES FINALITATS CIENTÍFIQUES, INCLOSA LA DOCÈNCIA – APUNTS CRÍTICS SOBRE L’EXPERIMENTACIÓ AMB ANIMALS
Al BOE núm. 280, de 20 de novembre de 2018, ha estat publicat el Reial Decret 1386/2018, de 19 de novembre, pel qual es modifica el Reial Decret 53/2013, d’1 de febrer, pel qual s’estableixen les normes bàsiques per a la protecció dels animals utilitzats en experimentació i altres finalitats científiques, inclosa la docència.
En principi, mitjançant l’esmentat Reial Decret 53/2013, d’1 de febrer, es va incorporar a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2010/63/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de setembre de 2010, relativa a la protecció dels animals utilitzats per a finalitats científiques. No obstant això, a criteri de la UE aquesta incorporació no havia estat realitzada com pertocava.
Més concretament, la Comissió de la UE va emetre una comunicació sobre la possible incoació d’un procediment d’infracció per transposició inadequada de la Directiva abans esmentada. Com a conseqüència d’això, s’ha procedit a tramitar el projecte que culmina amb aquest Reial Decret 1386/2018, de 19 de novembre, amb l’objectiu de corregir les deficiències al·ludides i detectades pels serveis de la UE, i així garantir una transposició correcta de la directiva corresponent. A continuació d’aquest escrit s’adjunta aquest Reial Decret.
Aprofitant l’avinentesa no està de més fer alguns comentaris sobre l’experimentació amb animals, una de les pitjors destinacions que els pot caure en sort i sobre la qual s’ha construït un discurs justificatiu, pretesament objectiu i científic el qual és bastant fal·laç, i que no troba en la ciutadania tota la critica i el qüestionament que caldria dit això amb el convenciment de què aquest fenomen constitueix un fet que es podria suprimir, almenys en la seva major part i, en alguns àmbits, d’una manera radical.
La regulació sobre protecció dels animals d’experimentació científica té una importància especial, atès que parlem d’un col·lectiu d’animals bastant ignorat del gran públic, no per “ignorància” stricto sensu, sinó en base a una ignorància volguda, desitjada, derivada d’un conjunt d’arguments que abonen en favor de no voler veure el drama que s’hi amaga al darrera, ja què som davant d’un dels supòsits d’explotació animal, en la majoria de casos innecessària, que es justifica tradicionalment en una visió objectiva del progrés de la Ciència i en una pretesa neutralitat i imparcialitat del màxim nivell, com si el col·lectiu de professionals que es troben al darrera no estiguessin condicionats per posicionaments ideològics diversos, i també per interessos personals, professionals i empresarials, desconnectats del bé comú.
A això s’afegeix una argumentació moltes vegades no menys fal·laç pel fet de ser habitual, vinculada a la justificació de la procedència i la necessitat d’aquesta experimentació per tal de sanar malalties incurables, la qual cosa es repeteix com un mantra inqüestionable.
L’exposat no desconeix el fet de què la normativa actualment vigent, mitjançant la qual es regula aquesta matèria, va comportar avenços significatius en la protecció dels animals afectats per aquesta activitat d’experimentació, però això no significa que ens hàgim de quedar ja satisfets i de braços creuats amb el que de tal normativa en deriva, pel fet cert que el patiment que encara causa afecta a éssers sensibles que no tenen el més mínim interès en ser utilitzats amb aquell objectiu i que resten condemnats a una vida (una curta vida normalment) totalment contrària a les seves necessitats i exigències etològiques.
A part, és totalment discutible que tinguem cap dret moral a tractar aquests animals en els termes en els que són tractats, més tenint en compte l’evolució de la tècnica que permet adoptar models d’investigació diversos els quals permeten prescindir dels animals vius, però també pel fet de la improcedència de diverses investigacions les quals són aprovades i dutes a terme moltes vegades més en relació amb l’ompliment d’un currículum professional o acadèmic determinat, o bé per justificar una determinada activitat institucional (subvencionada, òbviament).
Seguint Fabiola Leyton Donoso, segons dades del llavors Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, l’any 2010 (per posar un exemple) es varen utilitzar a Espanya 1.344.986 animals en diferents procediments d’experimentació, la qual cosa va equivaldre a un 11% de la quantitat europea total. Això exclou els animals sacrificats per extreure teixits experimentals i els animals criats per ser utilitzats als laboratoris però que són eliminats per excedir les necessitats d’aquests. Rosegadors i conills representarien més del 80% del tipus d’animals utilitzats a nivell europeu, essent els ratolins els més utilitzats (59%), seguits de les rates (17%). El segon grup d’animals seria els de sang freda (10%), essent el tercer el de les aus (una mica més del 6%). Cavalls, rucs i els seus creuaments, porcs, cabres, ovelles i vaques haurien estat utilitzats en un total d’un 1% en la UE. En total, segons un informe de la Comissió de la UE, es varen utilitzar en tota la UE el 2010 més de 12 milions d’animals.
Front a l’argumentació de la defensa pels professionals de la Ciència de la necessitat d’aquesta experimentació, hi ha científics que se’n pronuncien clarament en contra, encara que sigui solament d’una manera parcial. Així, per a Greek i el seu grup (American for Medical Advancement) els animals, com a models predictius de malalties humanes i com a subjectes de prova de medicaments no són científicament viables, perquè no són predictius ni confiables per servir com a models de malalties humanes ni per provar medicaments que seran d’ús humà. No obstant, sí que els veu adients per a d’altres possibilitats, contràries a la integritat física i moral de l’animal, contra les quals estan plenament en contra els activistes pels drets dels animals, com és la dissecció per a l’educació, que molts troben que no té avui dia la importància del passat, perquè aquesta activitat pot ser fàcilment substituïda, actualment, per models artificials del màxim nivell de detall o bé per altres possibilitats que no exigeixen la dissecció d’un animal viu per a aquella finalitat educativa.
A l’exposat s’ha d’afegir que cada cop hi ha també més científics que estan totalment en contra de la investigació amb animals per diverses raons científiques, tècniques i metodològiques, entre les quals té interès destacar als Estats Units: la Physicians Committee for Responsible Medicine (PCRM), l’Institute for In Vitro Science (IVS), el Center for Alternatives to Animal Testing (CAAT), la American Society for Cellular and Computational Toxicology (ASCCT). I a Europa: la Antidote Europe, el Doctors and Lawyers for Responsible Medicine, la Safer Medicines Campaign, i el Comitato Scientifico Antivivisezionista.
Cal no oblidar que l’experimentació amb animals és una matèria amb una forta component ètica, i subjecte obligat de discussió i de debat moral. Això no és menys cert pel fet de no discutir-se. Igual que per cridar més no es té més raó, tampoc per callar sobre un àmbit de l’actuació humana aquest deixa d’existir.
En la base de la preocupació moral pels animals afectats es troba una sèrie d’actuacions, conductes, alteracions i manipulacions humanes sobre els mateixos que deriven d’uns procediments amb importants implicacions negatives físicament i psicològicament, i que van contra els interessos més bàsics de qualsevol ésser viu.
L’exposat és encara més greu si es té en compte la finalitat i l’objectiu perseguit en diversos experiments, els quals són realment inútils i innecessaris però que causen un gran patiment a les seves víctimes. Pensem, per exemple, en les investigacions sobre els efectes del tabac, utilitzant animals, així els conills. És que encara no sabem ja que el tabac és dolent? És que la resposta davant del seu consum no és dificultar-lo al màxim, encarir-lo, prohibir-lo o el que sigui, en el marc de les relacions humanes, i no seguir torturant animals amb l’excusa de poder trobar alguna cosa que disminueixi o suprimeixi els seus efectes nocius? Han de pagar els animals la nostra desídia, incapacitat i incompetència per prendre mesures en relació amb la nostra salut i hem de seguir cercant la pastilleta que elimini els nostres problemes sense cap esforç, però això sí, pagant-ho els animals? (La resposta és afirmativa en un context de visió predominantment economicista, que es vol vendre com a natural i pròpia de la societat quan veritablement es correspon amb una visió limitada, tant temporalment com en relació amb les potencialitats humanes. Una visió per a la qual l’únic que té valor és el diner, una visió que està destruint el món, aquell que han de rebre els que venen darrera).
Per a qui vulgui ampliar informació al respecte, entre múltiples textos disponibles, em permeto destacar l’aportació de Fabiola Leyton Donoso, autora abans citada, la qual proporciona una informació molt ben argumentada a la seva tesi doctoral, disponible a Internet, amb el títol “Bioètica frente a los derechos animales: tensión en las fronteras de la filosofia moral”, principalment a les pàgines 88 a 118. Si desprès de llegir això, el lector es queda tranquil, doncs que vagi al metge, perquè segurament té algun problema psicopàtic seriós.
Per finalitzar, si el lector en algun moment es pregunta sobre com ens tractarien uns suposats alienígenes de superior tecnologia a la nostra, en el cas de contactar amb nosaltres, doncs que miri com tractem els animals a les explotacions industrials, al transport i a l’escorxador, i com els tractem en l’experimentació, i llavors n’obtindrà la resposta.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
RD.modif.RD experimentació animals
INFORME ESPECIAL NÚM. 31/2018: BENESTAR ANIMAL A LA UE: REDUIR LA DIFERÈNCIA ENTRE UNS OBJECTIUS AMBICIOSOS I LLUR APLICACIÓ PRÀCTICA
La Secció de Dret Animal us informa que en el DOUE de 19 de novembre de 2018 (C418), s’ha publicat un informe especial, el número 31/2018, amb el títol indicat a l’encapçalament d’aquesta informació.
Sense perjudici d’aprofundir en el seu contingut i d’informar més extensament sobre el mateix, de moment s’ha de destacar que el plantejament d’aquest informe parteix, entre d’altres qüestions, de què les normes de benestar animal de la UE que són vigents des de fa diverses dècades, són precisament de les més estrictes del món, i llurs objectius formen part de la Política Agrària Comuna. Per tant, s’està destacant el relatiu a la implementació i l’efectivitat de les corresponents normes de benestar animal en el que afecta l’explotació (ramadera), el transport d’aquests animals i el seu sacrifici. Es palesa les demores patides en l’execució de les mesures corresponents i també la seva insuficiència en qüestions relatives al benestar. Podem dir aquí que no en debades la inversió en benestar dels animals és quelcom que tradicionalment troba fortes resistències en els “productors”, per l’encariment que tal cosa comportaria, en principi, per a la “producció”. Al respecte, la Comissió té interès en implementar diverses recomanacions, mesures coercitives i orientatives per assistir als estats membres per tal d’aconseguir el compliment i les mesures per reforçar els vincles entre el benestar animal i la política agrícola.
El document, extens (75 pàgines), s’ocupa de diverses qüestions, entre les quals, en aquest moment, té interès destacar el relatiu a les “Observacions”. Entre aquestes es fa referència a:
-Que s’ha conclòs la segona estratègia de la UE per al benestar animal, però sense haver avaluat encara el seu impacte.
-Que la Comissió i els estats membres varen assenyalar avançaments significatiu en l’aplicació de les normes corresponents de la UE.
-Que els estats membres varen trigar molt de temps en complir determinades recomanacions i que algunes qüestions encara continuen pendents.
-Que la gestió pels estats membres de llurs sistemes d’inspecció oficial generalment garanteix la coherència, però que els sistemes de control i auditoria presenten algunes deficiències.
-Que els estats membres fan un ús limitat dels instruments de la política agrícola comuna per abordar els objectius de benestar animal.
-Que es posa de manifest un intercanvi limitat de resultats entre les inspeccions oficials i els control de condicionalitat en els estats membres i insuficiències en l’aplicació de les sancions.
-Que quant al desenvolupament rural hi ha pocs incentius per millorar el benestar animal i no es garanteix la rendibilitat.
A continuació de l’exposat s’hi assenyalen una sèrie de conclusions i de recomanacions.
El cas és que aquest document resulta bastant interessant en relació amb la matèria de la qual s’ocupa i és més que recomanable la seva lectura, per a la qual cosa s’adjunta a continuació.
REIAL DECRET 1365/2018, DE 2 DE NOVEMBRE, PEL QUAL S’APROVEN LES ESTRATÈGIES MARINES
La Secció de Dret Animal us informa de què al BOE núm. 279, de 19 de novembre de 2018, ha estat publicat el Reial Decret 1365/2018, de 2 de novembre, pel qual s’aproven les estratègies marines el qual s’adjunta a continuació d’aquest escrit.
Aquesta norma té per objecte aprovar les cinc estratègies marines d’Espanya, d’acord amb el que estableix l’article 15 de la Llei 41/2010, de 29 de desembre, de protecció del medi marí. Les estratègies marines són instruments de planificació i constitueixen el marc general al que s’han d’ajustar necessàriament les diferents polítiques sectorials i les actuacions administratives que incideixen en el medi marí. Aquestes estratègies comporten realitzar una sèrie d’actuacions consecutives referides a l’avaluació de la situació del medi sobre el qual es projecten i sobre els diferents aspectes que hi són implicats, la qual cosa afecta també les espècies animals.
Al respecte, i des del punt de vista del que afecta als animals, s’ha de destacar la previsió dins l’estructura formal de les estratègies esmentades de tres documents comuns per a les cinc demarcacions marines, entre els quals un és relatiu a “Grup Aus: Avaluació inicial i bon estat ambiental”, i un altre és “Grup Mamífers Marins: Avaluació inicial i bon estat ambiental”.
A més, s’ha de destacar també la previsió en Annex d’una àmplia llista de mesures noves incloses en els Programes de Mesures de les Estratègies Marines, entre les quals figura un gran nombre de mesures relatives als animals i que resulten favorables per al seu benefici i benestar. En relació amb això, si bé el llenguatge de la norma és el típic de l’àmbit mediambiental, en el que no es fa cap referència als aspectes individuals predicables dels animals, els quals són considerats en termes de recursos que expressen la salut mediambiental a examinar o bé d’estocs, el cert és que les mesures en qüestió no deixen d’afavorir-los, per la qual cosa té interès destacar-les. Orques específicament i resta de cetacis marins, tortugues, captures accidentals d’aus, mamífers marins i d’altres espècies, conservació d’espècies marines amenaçades, etc., es contemplen en les mesures corresponents que l’Annex indica especifica.
SOBRE ELS PORCS I LA SEVA COSIFICACIÓ COM A PRODUCTE
El proppassat 2 de novembre de 2018, al DOGC núm. 7739, s’ha publicat l’ORDRE ARP/180/2018, de 29 d’octubre, per la qual s’aproven les bases reguladores dels ajuts de minimis per a l’adquisició d’equips de mesurament de la concentració de nutrients i/o equips electrònics de dosificació en cisternes d’aplicació de purí porcí (la qual s’hi adjunta).
Com es posa de manifest en aquesta ordre, el sector ramader de Catalunya representa gairebé el 60% de tota la producció final agrària catalana, suposant el sector porcí en aquest percentatge quasi el 35%. En relació amb això, s’ha de destacar que el passat 20 d’agost de 2018, una noticia sortida a La Vanguardia posava de manifest que la cabana porcina espanyola havia arribat als 50 milions d’exemplars, és a dir, 3,5 milions més que la població espanyola actual. També s’hi afirmava que l’estadística demostra que des del 2013 el nombre de porcs ha augmentat en 9 milions.
L’exposat té un impacte directe sobre el medi ambient, essent la indústria del porc la que més emissions de gasos d’efecte hivernacle genera a Espanya, solament per darrera del transport, l’electricitat i la indústria. Si tenim en compte que en l’àmbit mundial Europa és el segon productor desprès de la Xina, i a Europa Alemanya és el primer productor seguit de l’Estat espanyol, dins aquest Catalunya lidera la producció amb un 26% del cens de bestiar i un 42% de la producció de carn de l’Estat espanyol (aquestes dades són exposades a l’Acord GOV/110/2018, de 16 d’octubre, pel qual es crea la Comissió Interdepartamental per a la prevenció i lluita contra la malaltia de la pesta porcina africana).
És a dir, la contribució catalana a l’impacte negatiu en relació amb el canvi climàtic és molt important, i no sembla haver intenció de revertir aquesta situació, ja que estem davant del que es considera un sector estratègic del país. Dit això sense parlar ara de les conseqüències negatives que deriven directament dels purins produïts pels porcs i que contaminen les aigües per al consum d’una extensa part del territori català (veure al respecte l’Informe del Síndic de Greuges “Informe sobre la contaminació provocada per purins a Catalunya. Desembre 2016”), a part del fet del consum d’aigua pels mateixos porcs, els quals necessiten almenys uns 15 litres diaris per a cadascú. En conseqüència, es fa evident la necessitat de disminuir el consum de carn de porc, així com de qualsevol altre animal procedent de l’explotació ramadera, de manera que els estímuls i els ajuts haurien de ser, precisament, per reconvertir el sector i disminuir el màxim possible aquest tipus d’activitat “d’explotació industrial”.
Al marge de la problemàtica mediambiental breument indicada, les referències al sector porcí posen de manifest, un cop més, la cosificació dels animals com a conseqüència de l’exclusiva valoració econòmica que se’n fa quan es tracta d’alguns tipus d’animals determinats, com és el cas dels animals de les explotacions ramaderes, éssers sensibles i intel·ligents i mereixedors de millor vida. En tot cas, el llenguatge utilitzat en tractar d’aquests animals contribueix clarament a la cosificació esmentada. En relació amb aquest fet, ja la Unió Europea se’n va fer ressò, com va posar de manifest el Parlament Europeu en una resolució de 21 de gener de 1994, sobre el benestar i l’estatut dels animals a la Comunitat (europea), la qual s’adjunta amb aquest text.
En aquesta resolució, es demana a la Comissió que eviti sistemàticament l’ús del terme “productes” en totes les seves propostes legislatives referents als animals, i que utilitzi, en canvi, el terme “animals” o les denominacions específiques de les diferents espècies. En principi, la normativa de la UE segueix aquesta prescripció. Crida l’atenció, però, que l’Ordre catalana a la que s’ha fet referència utilitza en l’explicació més clau un llenguatge totalment contrari al que ha estat indicat, perquè parla de: “El porcí es configura com un sector en què la base, que és la producció de porcs, és avui altament intensiva, professionalitzada i d’una elevada eficiència productiva.”. “Producció de porcs”, “elevada eficiència productiva”, més clar no pot quedar, la qual cosa expressa una assumpció natural i normalitzada d’una situació de vida que no és desitjable per a cap ésser, no obstant la menció a l’Ordre, un cop, d’haver de complir les normes vigents en matèria de medi ambient, higiene i benestar dels animals. Ja l’advocat de l’Estat Luis Díaz-Ambrona Bardají, a l’article “Vacas mansas”, publicat a “Los animales y el derecho”, obra coordinada per Santiago Muñoz Machado, assenyalava entre les seves conclusions que:
“D) En este sentido, son rechazables los sistemas de producción ganadera semiindustrial – ganadería degradante -, porque atentan al respeto, consideración y dignidad que deben ser reconocidos a los animales … (avui ja podem parlar, certament, de ramaderia industrial).
G) Asimismo, debe presionarse sobre los poderes públicos para que se favorezca la producción animal en sistemas extensivos y naturales y se desincentive la producción semiindustrial.”
A més, en el cas dels porcs, parlem d’un animal amb una intel·ligència i una sensibilitat especial. Més concretament, com posa de manifest Michela Pettorali (*), el porc és un exemple d’animal particularment sensible a l’estrès, a part del fet que, com diu l’autora citada, la definició més estesa de benestar és limitant i reduccionista, totalment interessada a una finalitat pràctica indirecte (la qualitat dels productes alimentaris ) i absolutament indiferent a la salut efectiva dels animals i al seu patiment o gaudi. Així, els paràmetres avaluadors del seu benestar, de fet, es basen en la seva capacitat de supervivència i d’adaptació al sistema de cria, sense prendre en consideració les modalitats molt diverses en les que viuria en altres circumstàncies si no estigués essent explotat. L’autora esmentada complementa això entenent que cada cop que es parla de benestar animal (la qual cosa és paradoxal en la mesura en la que se’n parla en el mateix àmbit en el que es tracta la seva matança) es fa de forma totalment aliena al reconeixement a l’animal de la seva pròpia individualitat, la seva pròpia consciència, i la seva capacitat d’experimentar plaer i patiment, tant físic com psicològic.
Però bé, el sector dedicat a l’explotació càrnica a Catalunya constitueix un lobby molt fort, amb una gran capacitat d’influència, i que manega molts diners. Solament al 2017 a Catalunya van ser privats de la vida més de 24 milions d’animals amb destinació al consum. Al mateix temps, aquest sector de poder econòmic és un gran desconegut per al gran públic, per la qual cosa cobra un interès especial el paper del consumidor, el qual caldria que estigués millor informat de tot el que l’explotació animal implica i de la seva màxima responsabilitat al respecte.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrumd’Advocacia de la Generalitat
*MICHELA PETTORALI, “Una crítica a la profesión veterinaria desde una perspectiva antiespecista”, Revista de Bioética y Derecho, Núm. 37, julio de 2016.
Resolución Parlament Europeu 21-1-1994
EN RELACIÓ AMB LA PROBLEMÀTICA DE LA JUSTÍCIA I ELS ANIMALS COM ÀMBIT D’INTERÈS JURÍDIC PER AL CIUTADÀ, I LES ACTIVITATS MÉS RECENTS DE LA SECCIÓ DE DRET ANIMAL
La Secció de Dret Animal, creada de conformitat amb els estatuts de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat, troba justificació en la certesa legal i social de què els animals constitueixen un col·lectiu desafavorit, pel seu tractament com a coses i per l’explotació que en deriva, no obstant els avenços sobre la consideració legal de la seva sentiència a Europa i, especialment, a Catalunya.
Els animals es troben en el centre de la problemàtica de la Justícia. Entre textos filosòfics recents sobre aquest tema es pot destacar l’obra de Corine Pelluchon (Manifest Animalista. La causa animal com a camí per a un nou humanisme), segons la qual; “”… hem arribat a un grau de violència i a una aberració tan gran en les nostres relacions amb els animals que tothom ha de reflexionar sobre què els passa”, i “Aquest nou pensament, que subratlla un cop més el caràcter estratègic de la qüestió animal, el vincle entre la justícia per als animals i la reconciliació amb nosaltres mateixos, també pot esdevenir una defensa contra el nihilisme” i, finalment “Les nostres relacions amb els animals palesen la injustícia de la nostra justícia: en l’organització política i social només es tenen en compte els interessos dels éssers humans: els animals són tractats com si fossin esclaus nostres. En canvi, formen, juntament amb nosaltres, una comunitat mixta, ja que junts poblem el mateix espai. Habitar la terra sempre comporta cohabitar amb els altres éssers vius. Els animals hi són i tenen el dret d’existir.”
Els animals estan presents en tots els aspectes de la nostra vida, si bé tal cosa es viu en bona mesura com si no hi fossin presents. No obstant la sensibilitat dels animals i la confirmació científica del nivell de consciència que presenten, la col·lectivitat humana, i molt particularment a Europa la ciutadania de l’Estat espanyol, mostra un elevadíssim grau d’ignorància sobre aquesta realitat.
En línia amb l’exposat, el Dret Animal en sentit estricte no es limita als animals al Dret, ni a totes les qüestions jurídiques que la seva explotació i el seu ús i abús pels animals humans comporta, sinó a una branca del Dret en la que l’interès de l’animal no humà, la seva protecció i defensa, és el principal. L’animal és realment un ésser desafavorit, sotmès a la voluntat humana, l’interès del qual estarà cada cop més sobre la taula, atesa també la seva vinculació amb una crisi planetària on es fa cada dia més necessari fonamentar l’alimentació en el regne vegetal i no en l’animal.
Estem, per tant, davant un àmbit jurídic d’interès del ciutadà, i que té, per mol que pugui sorprendre a alguns, una connexió molt estreta amb la violència de gènere i sobre el que deriva d’aquesta en relació amb els menors. Al respecte, és freqüent que els experts en diverses branques cognitives i socials vinculin cada dia més la violència amb els animals amb la violència sobre el col·lectiu esmentat de dones i de nens desprotegits.
En relació amb l’activitat que la Secció de Dret Animal ja desenvolupa, s’ha de destacar la seva participació recent, mitjançant un dels seus membres, al V Congrés sobre els Drets dels Animals, que va tenir lloc a la seu de Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, els passats 31 de maig i 1 de juny de 2018. La intervenció indicada va tenir lloc a la TAULA 3, en la que qui signa aquest article es va referir a la legislació de Catalunya en la matèria animal i com això es tradueix en l’actuació de l’Administració Pública competent.
En aquesta mateixa taula van intervenir també la Marina Vall-llosada, advocada animalista que va fer referència a les últimes novetats legislatives a les comunitats autònomes, destacant les lleis de protecció animal de Balears, Madrid, Múrcia i Galícia. Al respecte, a part de destacar el que afecta a Balears, que condiciona la possibilitat de la tauromàquia dificultant-la enormement, i així com en el cas de Múrcia s’ha aprovat una llei avançada que sembla voler recuperar el temps perdut a una comunitat autònoma que no s’ha caracteritzat precisament pel seu respecte a la protecció dels animals, en el cas de Galicia la llei aprovada representa un clar retrocés en excloure sectors animals que fins ara sí que es trobaven protegits pel que havia estat la norma anterior. Però tampoc tal cosa és tan estranya si es té en compte que precisament l’Administració autonòmica gallega ha posat de manifest, en moltes ocasions, una inactivitat i una apatia en la defensa dels animals realment vituperable, com ha estat en el cas dels cavalls que pasturen lliures i que es troben travats en les seves potes amb el perjudici que de tal cosa en deriva.[1] Precisament aquest col·lectiu animal, el dels cavalls, ha estat exclòs de la nova llei gallega.
En la citada taula també va intervenir l’Antoni Ventura, alcalde de Sant Martí Sarroca, el qual va fer referència a una molt interessant experiència municipal que es tradueix en la creació d’una Brigada Cívica de Protecció dels Animals, de Sant Martí Sarroca, la qual ha estat desenvolupant una actuació molt lloable, de col·laboració amb l’ajuntament, duent a terme una tasca de control, informació, convenciment i persuasió, abans de recórrer a la denuncia, en tot el referit a la protecció i el benestar dels animals i a la dinàmica de convivència entre aquests i les persones.
L’Antoni Ventura també va exposar una realitat del seu municipi referida a la gestió de la suposada problemàtica de la presència dels porcs senglars, sobre la qual cosa demostra la possibilitat de gestió del tema en termes plenament respectuosos per als animals, si bé això pot comportar confrontació amb el col·lectiu dels caçadors, i també amb l’Administració de la Generalitat. La seva concreta gestió presenta un gran interès, així com la referència, que també va fer, a la possibilitat exitosa d’esterilització dels porcs senglars com a mètode per evitar la seva proliferació o un increment d’efectius no desitjable, i que ha estat provada a algun municipi.
En conclusió, la Secció de Dret Animal de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat ha iniciat el seu camí amb moltes ganes de contribuir al panorama jurídic de la protecció animal a Catalunya, posant a disposició del públic material divers que pugui ser instrumentalment útil per als defensors dels animals.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
[1] Veure a la web “Derecho Animal”: Prisión por el uso de cepos en Caballos: Sentencia nº 88/13, del Juzgado de lo Penal nº 3 de Pontevedra, de 19 de marzo de 2013, on es posa de manifest la confluència entre una determinada actitud social i una altra actitud permissiva de l’Administració pública autonòmica, la qual Administració no actua amb el que li pertoca d’acord amb la normativa de protecció animal que s’ha donat la mateixa comunitat autònoma.
DRET ANIMAL I OPCIÓ VEGANA (A PROPÒSIT DE LA JORNADA: “Veritats i mites del veganisme”)
El proppassat 1 de novembre es va celebrar el Dia Mundial del veganisme, la qual cosa va començar el 1994 quan Louise Wallis, llavors president de la Societat Vegana del Regne Unit, va instaurar aquesta celebració amb motiu del 50 aniversari del naixement de l’entitat esmentada.
Des del punt de vista del Dret Animal té molt d’interès conèixer les raons del veganisme, el qual ha de ser entès més bé en el marc de la Filosofia i del corresponent pensament ètic i moral. El veganisme, llavors, no és una dieta sinó la posada en pràctica d’un estil de vida més compassiu i respectuós amb els animals, i del qual deriven grans beneficis individuals, socials i també per a la supervivència de l’espècie humana. En termes jurídics, l’extensió del veganisme es podria traduir en un futur en una regulació molt més compassiva i veritablement protectora dels animals.
Un dels àmbits materials objecte del Dret animal és el relatiu als animals de les explotacions intensives ramaderes. Certament, es tracta d’un cavall de batalla molt important, perquè és el sector on es posa més de manifest les contradiccions legals i l’esquizofrènia moral de la que parla Gary Francione (professor de Dret i Filosofia a la Universitat de Rutgers, de Nova Jersey, als USA). Alguns, molt pocs, tenen clar que els animals afectats són mereixedors de la vida, la llibertat i el no ser maltractats ni danyats de cap manera, el dret, en definitiva, a no ser explotats, entre els quals la posició més favorable als interessos i els drets dels animals és la dels “abolicionistes”. Altres, una majoria, poden admetre que aquests animals “de granja” siguin tractats el millor possible mentre visquin, i que morin sense patiments i si és possible sense adonar-se’n. Aquest últim grup constituiria el conjunt de persones que si de cas poden arribar a ser partidàries del que es coneix com a “benestarisme”, concebut en termes més o menys amplis.
No obstant, el cert és que l’explotació ramadera intensiva industrial posa de manifest problemes realment seriosos, tant des del punt de vista dels drets dels animals com en d’altres àmbits, com és el mediambiental.
Des del punt de vista del Dret Animal, i tot tenint en compte, entre d’altres qüestions, les característiques laborals del col·lectiu que treballa als escorxadors, la inversió limitada quant al que beneficia als animals, i la cerca de guany en els termes propis de l’explotació capitalista més pura i més dura que pretén la maximització del benefici, contínuament es posa de manifest el difícil, per no dir impossible, que és aconseguir un nivell de benestar dels animals afectats que sigui suficient per tranquil·litzar les consciències dels consumidors, els quals, al capdavall, els agradi o no, són els veritables responsables de la sort dels animals que acaben a la seva taula.
Des del punt de vista mediambiental, l’explotació ramadera representa el 18% dels gasos d’efecte hivernacle, la qual cosa contribueix a aquest fenomen més que la industria del transport (incloent conjuntament avions, vaixells i automòbils). Aquest problema es vincula amb una situació de catàstrofe ambiental cap a la que anem i que pot arribar aviat a trobar-se en un punt de no retorn. Això sense entrar ara en la problemàtica específica de Catalunya, on les explotacions ramaderes industrials són generadores també d’uns residus, els purins, que estan vinculats amb la pèrdua de potabilitat de l’aigua i de la possibilitat del seu ús per a tasques elementals en una part bastant extensa de Catalunya, afectant a un nombre elevat de municipis.
Per tant, des dels dos punts de vista indicats, deixar de menjar carn o, almenys, disminuir de manera notable el seu consum, és una de les més grans contribucions que com a ciutadans conscients i responsables podem fer a la nostra societat, sobre la qual cosa correspondria de reflexionar profundament, sobretot a aquells que tenen els fills i les filles que han d’heretar aquest món. Per altra part, restaria també més que justificat que la ciutadania donés suport a abandonar progressivament la producció ramadera intensiva industrial i tornar, en la mesura del possible, a l’explotació extensiva, que requeriria un nombre d’animals molt inferior, en paral·lel també amb un procés col·lectiu de disminució notable del consum de carn.
Per altra part, tornant al punt de vista del Dret Animal, el que afecta al maltractament dels animals com a concepte i contingut, constitueix un dels seus principals objectius, tant en l’àmbit sancionador administratiu com en l’àmbit penal, però el cert és que moltes vegades es pensa que tal cosa es limita al que afecta a sectors molt concrets de l’imaginari col·lectiu, com són els animals de companyia, els utilitzats en “espectacles”, i poca cosa més. En el cas dels braus, per citar un exemple, s’ha arribat a posar per davant del seu interès a no ser torturats – i ja no parlem de la seva vida – una justificació patrimonial i cultural superior que en un futur proper serà un exemple de vergonya col·lectiva. Aquests supòsits poden fer remoure les consciencies d’algun sector de la població, encara minoritari.
En relació amb l’exposat, el cert és que el problema de maltractament animal més flagrant i més acceptat amb caràcter general, respecte del qual pràcticament tothom mira cap a una altra banda, és el de la situació en la que es troben els animals de les explotacions ramaderes intensives, que viuen una vida que en conjunt vulnera absolutament el que prescriu l’article 2 del Text Refós de la Llei de Protecció dels Animals, pel fet de ser totalment contrària a les seves característiques etològiques i abonar en la causació de patiment i en la generació d’estats d’ansietat i de por.
L’exposat subratlla la importància d’abandonar el consum de carn, o almenys de disminuir-ho dràsticament. La component de salut que hi ha darrera d’una decisió d’aquest tipus obliga, i no sols aconsella, a estar-ne molt ben informats, més tenint en compte com s’explota pels contraris a aquest posicionament qualsevol noticia que serveixi per desprestigiar la forma de vida vegana o, fins i tot, vegetariana. No en debades la mateixa OMS ha qüestionat el consum de carn, amb la polèmica que tal cosa va causar. Els problemes que en deriven han hagut de ser realment seriosos perquè una entitat internacional com aquesta s’hagi atrevit a donar aquest pas.
En relació amb això, la Secció de Dret Animal us informa de què el dia 21 de novembre de 2018, a les 19,30, tindrà lloc la conferència-col·loqui: “Veritats i mites del veganisme”, organitzada pel PACMA, i impartida per dues doctores en medicina, les quals oferiran una anàlisi contrastada de les dietes veganes i vegetarianes des del punt de vista mèdic. Per a més dades teniu a la vostra disposició el link adjunt, que informa sobre una activitat que sembla realment interessant, i que és molt necessària per tal de què el públic pugui prendre decisions importants sobre la seva alimentació, les quals poden tenir un impacte enorme sobre la situació dels animals i sobre el medi ambient, propiciant una conducta més compassiva en relació amb el conjunt del planeta Terra, amb les positives conseqüències que n’han de derivar.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
Aquest és l’enllaç a l’activitat esmentada.
PLA DE LA XII LEGISLATURA I DRETS DELS ANIMALS
La Secció de Dret Animal us informa què a la sessió del Govern del 19 de juny de 2018, aquest va acordar iniciar l’elaboració del Pla de Govern per a la propera legislatura. En relació amb això, al V Congrés sobre els Drets dels Animals, el qual es va desenvolupar durant els dies 31.5.2018 a 1.6.2018, a la seu de l’ICAB, es va posar de manifest la necessitat d’incorporar la problemàtica dels drets dels animals i la seva protecció i benestar als plans dels governs i als programes dels partits polítics. L’ascens progressiu del vot animalista així ho exigeix (més de 286.000 vots al Congrés per al Pacma a les eleccions generals de 21 de juny de 2016) i, de moment, els polítics i alts càrrecs competents de l’administració no estan pel tema. Per tant, comença a ser hora de què tal cosa comenci a ser atesa com pertoca, perquè la causa animalista serà progressivament més determinant de la direcció del vot d’un col·lectiu ciutadà compromès cada cop més amb la mateixa.
PROPOSTA DE CREACIÓ DE LA “SECCIÓ DE DRET ANIMAL” DE FÒRUM D’ADVOCACIA DE LA GENERALITAT, I JUSTIFICACIÓ CORRESPONENT
Qui signa aquest document, en la seva condició de membre de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat, exposa:
Que d’acord amb l’article 12.4 dels estatuts de “Fòrum d’Advocacia de la Generalitat”:
“Per a la millor implementació de les activitats de projecció social de “Fòrum d’Advocacia de la Generalitat” la junta directiva pot crear seccions especialitzades per matèries d’interès de “Fòrum d’Advocacia de la Generalitat” o per branques del dret, de les quals s’ocuparan els membres de “Fòrum d’Advocacia de la Generalitat” que voluntàriament s’hi adhereixin. Qualsevol membre de “Fòrum d’Advocacia de la Generalitat” pot proposar de manera justificada la creació de seccions.”
- Que en relació amb el punt anterior, cal atendre també al que preveu l’article 1.2 dels estatuts, el qual, entre d’altres matèries, s’ocupa del relatiu a l’activitat pública de l’entitat. Segons aquest article:
“Fòrum d’Advocacia de la Generalitat” participa en la societat catalana i en la vida pública i administrativa, i es relaciona amb d’altres subjectes, públics o privats, per tal d’aconseguir les finalitats i els objectius relacionats a l’article 3, a més de tots aquells altres que en coincideixen o se’n relacionen, amb subjecció plena als principis i els valors establerts a l’article 2. Aquests principis i valors, així com els que deriven del preàmbul, han de ser utilitzats com a criteris d’interpretació d’aquests estatuts i de la procedència de l’actuació dels òrgans de “Fòrum d’Advocacia de la Generalitat” i dels seus membres.”
- Que en relació amb el que diu l’article1.2 citat, cal recordar també l’article 2 dels estatuts, referit a “valors i principis” a atendre per l’entitat. Entre aquests, l’apartat 3.b) estableix que el valor de justícia s’articula en una sèrie de principis, entre els quals figura la igualtat, entesa com a equiparació efectiva entre dones i homes i especial atenció respecte dels col·lectius més desafavorits o vulnerables de la societat.
Entre aquests col·lectius, més desafavorits o vulnerables de la societat, tenim les dones maltractades, els nens, les persones grans, el col·lectiu LGTBI i els animals.
- Per altra part, l’article 3 dels estatuts, tracta de les finalitats i els objectius de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat, entre els quals, l’apartat 1.l) preveu:
“Contribuir a la conducta ètica i a l’elevació moral, al respecte dels drets humans i dels drets civils, a la convivència sana i respectuosa i a la transparència de la vida pública administrativa i social, mitjançant la projecció adient i necessària de “Fòrum d’Advocacia de la Generalitat” a la societat.”
En relació amb tot això, qui signa aquest document proposa la creació, a Fòrum d’Advocacia de la Generalitat, d’una SECCIÓ DE DRET ANIMAL.
Quant a la justificació per dur a terme tal cosa, s’ha de destacar el següent:
Primer. En l’aspecte formal, la justificació legal que proporcionen els estatuts de l’entitat, tal i com ha estat exposat amb anterioritat i, en relació amb això, la certesa legal i social de què els animals constitueixen un col·lectiu desafavorit, pel seu tractament com a coses, no obstant els avenços sobre la consideració legal de la seva sentiència a Europa i, especialment, a Catalunya.
L’exposat col·loca als animals en el centre de la problemàtica de la Justícia, sobre la qual cosa es podria citar diferents textos filosòfics i jurídics que així ho plantegen. Al respecte, com a text recent sobre el tema, s’ha de destacar l’obra de Corine Pelluchon, citada en nota d’aquest document, segons la qual; “”… hem arribat a un grau de violència i a una aberració tan gran en les nostres relacions amb els animals que tothom ha de reflexionar sobre què els passa”, i “Aquest nou pensament, que subratlla un cop més el caràcter estratègic de la qüestió animal, el vincle entre la justícia per als animals i la reconciliació amb nosaltres mateixos, també pot esdevenir una defensa contra el nihilisme” i, finalment “Les nostres relacions amb els animals palesen la injustícia de la nostra justícia: en l’organització política i social només es tenen en compte els interessos dels éssers humans: els animals són tractats com si fossin esclaus nostres. En canvi, formen, juntament amb nosaltres, una comunitat mixta, ja que junts poblem el mateix espai. Habitar la terra sempre comporta cohabitar amb els altres éssers vius. Els animals hi són i tenen el dret d’existir.”
Segona. Els animals estan presents en tots els aspectes de la nostra vida, si bé el ciutadà viu majorment com si no hi fossin presents, quan en realitat els porta a sobre de manera permanent: menjant-se’ls, vestint-se amb ells, caminant sobre la seva pell, utilitzant-los per a la seva pompa i vanitat, etc., d’una manera en el que la frontera entre l’ús i l’abús es confon sovint si bé es decanta més pel segon en la modalitat d’ús abusiu.
S’acredita, per tant, tot tenint en compte la sensibilitat dels animals i la confirmació científica del nivell de consciència que presenten, que la col·lectivitat humana i molt particularment a Europa la ciutadania de l’Estat espanyol, mostra un elevadíssim grau d’ignorància total sobre aquesta realitat, i el comportament bàrbar corresponent (solament cal atendre a les “festes” on els animals són utilitzats en pla brètol) la qual cosa configura un àmbit on s’implementa la més flagrant de les injustícies com a quelcom interioritzat de forma natural, ja què s’aparta la mirada davant els interessos dels que els animals són posseïdors, atès el seu desig de viure i de ser feliços, i la seva total capacitat de patiment que no es diferencia en absolut de la humana.
Aquesta capacitat forma part del sol fet de ser animal, no essent una característica única de l’ésser humà. La diferència al respecte, com ja va manifestar Darwin, entre humans i no humans és de grau i no d’escala o tipus.
Tercera. Que com ha estat exposat recentment d’una manera magistral per autors diversos [1], aprofundir i ampliar la democràcia, quelcom amb el que Fòrum d’Advocacia de la Generalitat està plenament compromès, es troba estretament vinculat amb un avançament des de baix, així en base a una sèrie de factors que no han estat atesos com calia, com és el cas de la família (amb les seves peculiaritats actuals), el comportament de les institucions davant la violència sobre les dones i els nens, i la manera en què els éssers humans es comporten en relació amb els animals. Quant a aquests últims, es tracta d’introduir la qüestió dels drets dels animals en l’àmbit de les preocupacions democràtiques.
Com diu Corine Pelluchon (op. citada en nota a part), “Els animals són subjectes polítics pel fet que tenen uns interessos per defensar, perquè tenen preferències individuals i la facultat de comunicar-les, encara que, en general, les condicions de vida no els ho permetin. Aquesta agentivitat ha de ser el punt de partida d’unes negociacions que els humans hauran de tirar endavant per establir unes normes de coexistència equitatives entre humans i no humans.”
Daniel Innerarity (article citat en nota a part), parla d’un profund dèficit democràtic, d’una veritable exclusió, que expressa molt bé dient: “… eso quiere decir que la contaminación o la explotación abusiva de la naturaleza no son solo deficiencias de nuestro sistema productivo; también constituyen una verdadera deficiencia democrática y revelan que nuestros sistemas políticos, entendidos como completamente ajenos al entorno natural, han erigido a un sujeto soberano que excluye a otros sujetos no humanos y a la naturaleza, es decir, que no son plenamente democráticos.”, concloent que la política ha de ser menys antropocèntrica i més biocèntrica, de manera que hem de passar del paradigma de la cultura nacional al de la naturalesa transnacional.
Així, seguint l’autor citat, totes les nostres institucions de representació i de responsabilitat són veritables anacronismes en un món de gran mobilitat, contagiós, obert i especialment desprotegit per les instàncies estatals. En conseqüència, si no podem fer que votin els animals o els ecosistemes, almenys no votem en contra seu.
Per tant, de la mateixa manera que la robòtica i la intel·ligència artificial en general mostren una problemàtica específica en la que el tema de la personalitat jurídica del robot estarà sobre la taula[2], no es pot concebre el desenvolupament d’una teoria i d’una praxis d’aquest tipus sense que la dels animals sigui abordada i resolta abans, atès que en el seu cas estem parlant d’essers vius i sensibles, dotats de consciència de si mateix.
En aquest sentit, el Dret Animal no es refereix als animals al Dret, ni a totes les qüestions jurídiques que el seu ús i abús pels animals humans comporta, sinó a una branca del Dret en la que l’interès de l’animal no humà, la seva protecció i defensa, és l’important. L’animal es configura com un ésser desafavorit l’interès del qual estarà cada cop més sobre la taula, atesa també la seva vinculació amb una crisi planetària on es fa cada dia més necessari fonamentar l’alimentació en el regne vegetal i no l’animal.
Es tracta per tant d’un àmbit jurídic d’interès del ciutadà, i que té una connexió molt estreta amb la violència de gènere i sobre la que deriva d’aquesta en relació amb els nens. Al respecte, els experts en diverses branques cognitives i socials cada dia vinculen més la violència amb els animals amb la violència sobre el col·lectiu esmentat de dones i de nens.
Per altra part, el món del Dret animal i tot el se li vincula obre un ventall enorme de possibilitats laborals noves, molt vinculades a l’Administració pública, la qual cosa connecta també amb l’interès que té Fòrum d’Advocacia de la Generalitat des del punt de vista sindical.
Per tant, encara que sigui solament per motius utilitaristes i materialistes en relació amb aquells als quals solament mouen motivacions d’aquests tipus, fins i tot des del punt de vista purament material estem davant una problemàtica que té el seu interès de ser tractada i treballada en l’àmbit que permet Fòrum d’Advocacia de la Generalitat i per part d’aquells membres que en puguin estar interessats. Dit això tot i estar convençut, qui fa aquesta proposta, que els animals tenen interès per si mateixos, totalment al marge de qualsevol aprofitament que es pugui pretendre extreure d’ells, i que mereixen per se de ser coneguts, valorats i protegits pel sol fet d’existir.
CONCLUSIÓ
D’acord amb el que ha estat exposat, quedaria justificada la creació d’una SECCIÓ DE DRET ANIMAL, amb l’objectiu de què les persones associades a Fòrum d’Advocacia de la Generalitat que ho desitgin puguin canalitzar a través de la mateixa iniciatives diverses de tipus jurídic legal, doctrinal i informativa, educativa i social, en relació amb el Dret Animal, que siguin possibles i factibles en funció del que els membres de l’entitat que s’hi adhereixin vulguin o puguin dur a terme.
Barcelona, 6 d’abril de 2018
Carles Serrano i Núñez
Advocat de la Generalitat
[1] DONALDSON, SUE i WILL KYMLICKA, Zoopolis: una teoría política de los derechos de los animales (2011), París, Alma, 2016.
CORINE PELLUCHON, Manifest Animalista. La causa animal com a camí per a un nou humanisme, (2017),Rosa dels Vents.
MICHEL WIEVIORKA, “Present, passat i futur de la democràcia”, article a LA VANGUARDIA, dilluns 2 d’abril de 2018.
DANIEL INNERARITY, “El voto de los animales”, article a El País, dissabte 31 de març de 2018.
[2] Veure l’article i la documentació que s’hi adjunta següent:
https://aiagec.files.wordpress.com/2013/01/el-dret-de-la-robc3b2tica.pdf
Aquest article es refereix a la publicació recent d’un informe del Parlament Europeu, de la Comissió d’Assumptes Jurídics, amb recomanacions destinades a la “Comissió sobre normes de Dret Civil sobre robòtica”. Aquest document constitueix un punt de partida del que apunta cap a la conformació d’una nova branca del dret que molt segurament experimentarà un gran desenvolupament durant els pròxims anys. En el document citat, el tema del reconeixement d’una personalitat jurídica específica del robot té un interès especial i planteja uns reptes de futur que han d’incidir també en el que afecta al reconeixement adient de la personalitat jurídica corresponent dels animals.
Fòrum d'Advocacia de la Generalitat 