EL GOVERN DE LA GENERALITAT APROVA EL PLA ESTRATÈGIC DELS COS D’AGENTS RURALS. IMPORTÀNCIA PER A LA PROTECCIÓ DELS ANIMALS I NECESSITAT DE RECUPERAR EL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT

El Govern de la Generalitat ha aprovat, finalment, el Pla Estratègic del Cos d’Agents Rurals 2019-2025, l’objectiu del qual és potenciar el cos i adaptar-lo a les necessitats i els reptes actuals, dimensionar la plantilla com reclama l’actual situació d’envelliment de la mateixa (sobretot desprès d’un llarg període de temps que ha transcorregut sense que se’n convoquessin processos selectius per a la incorporació de nous membres), desplegar-ne les diverses categories professionals, i reforçar la seva estructura, per tal de consolidar i potenciar la seva operativitat en relació amb la prestació d’un servei de qualitat, el qual gaudeix d’un gran reconeixement de la ciutadania.

Així, entre les mesures previstes, s’hi preveu la creació de 300 places noves d’efectius del cos, incrementar en 50 persones les places de personal tècnic i administratiu, aprovar el reglament d’armes del cos, la carta de serveis, el decret regulador de la segona activitat, desenvolupar el pla de carrera, implantar les noves tecnologies com és el cas de la utilització de drons i tablets, i renovar el parc de vehicles i d’embarcació, entre d’altres mesures a implementar.

En relació amb la protecció dels animals, cal recordar que el Cos d’Agents Rurals té funcions molt importants al respecte. Així:

  • Tot col·laborant amb els responsables de la biodiversitat, li pertoca efectuar els censos i el seguiment de la fauna salvatge d’espècies diverses, com és el cas del voltor, el trencalòs, l’aufrany, l’àliga daurada, el corb marí, el gall fer, diferents rèptils i amfibis, etc.

 

  • Li pertoca també la valoració dels danys a l’agricultura i a la ramaderia causats per espècies protegides de la fauna salvatge autòctona, com és el cas de l’ós, el llop, el voltor …

 

  • Li pertoca recollir i traslladar animals als centres de recuperació de fauna.

 

  • També efectua la inspecció de la fauna protegida urbana, com és el cas de les colònies d’orenetes.

 

  • Recull informació sobre animals de la fauna salvatge atropellats així com sobre l’accidentalitat de l’avifauna per electrocució o col·lisió amb les línies d’alta tensió.

 

  • També s’ocupa de donar suport en els supòsits d’encallament d’animals marins.

 

  • Col·labora amb ajuntaments en la captura d’animals ensalvatgits i en la recollida d’animals perduts o abandonats.

 

  • Li correspon dur a terme la vigilància, el control i la inspecció de l’activitat de caça menor i major, col·laborar en la gestió de les reserves de caça i lluitar contra les pràctiques furtives.

 

  • Se li atribueix també les actuacions de vigilància, control i inspecció dels recursos piscícoles fluvials i marins protegits per la legislació ambiental i el control de l’activitat furtiva al respecte.

 

  • Duu a terme campanyes de sensibilització i educació ambientals entorn de la protecció dels animals, els espais naturals, la prevenció d’incendis, i la preservació de la fauna i de la flora autòctones.

 

Etc.

 

El Cos d’Agents Rurals ha prestat també una molt important col·laboració en la campanya d’identificació i cens d’animals domèstics (ANICOM), la qual cosa s’ha traduït en un increment del cens d’animals inscrits de prop del 60% des que es va iniciar aquesta campanya.

Per tant, està clar que l’existència d’aquest cos presta un gran servei en relació amb la protecció dels animals, així com respecte de l’educació de la ciutadania en aquesta matèria i en el que es refereix més concretament a l’àmbit del medi ambient.

La vigència i actualitat del Cos d’Agents Rurals, i la gran transcendència de la feina que el mateix duu a terme, justifiquen un cop més recuperar l’antic Departament de Medi Ambient i en treure del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) tot el que afecta la protecció dels animals. En relació amb això, és important tenir en compte que pel que fa a la missió del Cos d’Agents Rurals relativa a la vigilància, el control i les inspeccions per a la protecció dels animals, aquest objectiu presenta certa contradicció amb el fet de dependre jeràrquicament d’un departament (DARP) de visió fonamentalment economicista, en el que pesa més – quant als animals -, la vessant de la seva consideració com a producte a explotar i del que deriva un benefici econòmic (animals de la ramaderia, animals objecte de caça, i animals objecte de pesca), la qual cosa comporta que el referent al benestar tingui una importància secundària o bé es respecti en haver estat imposat per la Unió Europea.

En relació amb l’exposat, n’és un bon exemple la forta resistència del DARP, en el seu moment, a implementar l’obligatorietat de les mínimes normes de benestar imposades per la Unió Europea per al cas dels porcs, els vedells, les gallines etc., les quals han estat aplicades tal qual sense imposar cap millora afegida. També n’és un bon exemple la visió d’una bona part del món ramader sobre com el fet de respectar les normes de benestar animal és quelcom que beneficia la qualitat de la carn, facilitant la seva venda i també l’argumentació favorable a estimular el seu consum, i no com a satisfacció d’un objectiu principal de protecció i de benestar que queda moltes vegades, desgraciadament, en un segon plànol. Aquesta afirmació no és cap argumentació gratuïta atès que la mateixa Unió Europea insisteix en els seus informes – alguns dels quals han estat referits en aquesta secció -, en el fet cert de la forta resistència del sector ramader a Europa en implementar mesures efectives de benestar animal, de manera que s’està plantejant el ser més rigorosos en aquesta matèria, sobretot perquè es tracta de quelcom que la ciutadania reclama cada cop més. La justificació de l’esmentat sector per a la resistència indicada és la despesa extra que tal cosa comporta, si bé s’ha de dir que durant tot el temps – uns 10 anys o més – que va haver per dur-les a terme, i coincidint amb un període d’abundància, no se’n va fer pràcticament res. En relació amb això, és important recordar els milions d’animals que se’n podrien haver beneficiat i que ja no gaudiran mai més d’aquesta possibilitat. En tot cas, en relació amb l’efectivitat de les normes de protecció i de benestar dels animals de la ramaderia, personalment em sembla que el millor que podem fer en favor dels animals és no menjar-ne cap, però cadascú sabrà que fa amb la seva consciència.

Per acabar-ho d’adobar, les atribucions del Cos d’Agents Rurals inclouen actuacions d’inspecció en relació amb les explotacions industrials ramaderes, així quant al que afecta a la contaminació per purins. Cal recordar que aquest és un gran problema, que convergeix amb un increment imparable de la cabana ramadera porcina a Catalunya que no atura ningú – tal i com s’ha posat de manifest nombroses vegades en aquesta Secció de Dret Animal -, realitat que presenta una total contradicció amb el contingut del document  aprovat pel Govern de la Generalitat com “Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya” que se’n pronuncia en contra, reivindicant l’increment de la cabana ramadera extensiva i criticant el fort increment del sector porcí en règim intensiu, havent augmentat aquest de manera exponencial fins als 7,5 milions de caps segons dades del 2015 (no obstant això, en aquest moment -18 de juliol de 2019 -) des del desembre del 2018 ja s’han publicat al DOGC 41 resolucions d’impacte ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat sobre ampliació d’explotacions ramaderes porcines o d’instal·lació de noves que comporten l’autorització d’increment de bastants milers més de caps de porcs).

Per tant, estem així davant una dada que aconsella, un cop més, que aquest col·lectiu que integra els agents rurals depengui d’un departament que no participi d’interessos relatius a la producció industrial derivada dels animals, que podrien enterbolir la seva tasca de protecció animal. I aquest altre departament seria un nou Departament de Medi Ambient.

De moment, tot esperant que el sentit comú s’imposi davant la greu i seriosa crisi climàtica i el corresponent desastre, i possible col·lapse, que en derivi – penseu en els vosres fills -, i que es recuperi el Departament de Medi Ambient perquè aquest tracti de redreçar el que està a punt d’esdevenir irresoluble, és just donar la benvinguda, amb els millors desitjos, a aquest pla sobre els agents rurals que és de desitjar que s’implementi en tots els seus termes. El país ho necessita, i els animals i la Naturalesa també.

S’adjunta a continuació el vincle amb l’acord de Govern aprovat al respecte.

Carles Serrano Núñez

President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat

Acord de Govern que aprova el Pla

 


DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT: NECESSITAT DE QUÈ L’AGENDA POLÍTICA EL POSI PER DAVANT, AIXÍ COM LA PROTECCIÓ DE LA NATURALESA I DELS ANIMALS

Avui 5 de juny és el DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT, de manera que no està de més recordar-ho, atesa la seriositat dels factors que l’amenacen, així com de tots els perills que estan posant en una situació crítica la Naturalesa, la vida animal i vegetal, i tot un conjunt d’éssers vius, conscients i amb sensibilitat, com són els animals de les explotacions ramaderes. En aquest últim cas, és fonamentalment la cobdícia humana, que no la necessitat de nodrir-se, la que porta a una existència infernal milions i milions d’éssers mereixedors d’una vida més digna.

El que es sembra és el que es recull, i la Història dona fe d’això. Com tractem la Naturalesa i els animals, així ens tractarà la vida, que ens reserva la retribució corresponent. La nostra conducta és criminal envers l’existència, de manera que no podem rebre més que crim i desgràcia.

Aprofitant aquest dia d’importància cabdal, i la necessitat de què l’agenda política (i els ciutadans) posin per davant la necessitat de cuidar el medi, la Natura i els animals com cal, no està de més recordar que el sector de la ramaderia industrial és el responsable de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle en pràcticament la mateixa quantitat que tot el sector del transport conjuntament considerat, i que també és el responsable de la contaminació dels sistemes hídrics i del consum d’un terç de tota l’aigua potable del món; a més de ser el causant del més gran maltractament animal a la història de la humanitat. Al respecte, més de 70.000 milions d’animals moren cada any per a un consum innecessari, que es podria substituir per alimentació no animal, estalviant un patiment terrible que causem nosaltres directament sense justificació.

Per altra part, hi ha una connexió evident entre el respecte dels drets humans i el desastre mediambiental que una política econòmica capitalista neoliberal i agressiva, que no té més objectiu que el guany, contribueix a causar en gran mesura, i que es troba al darrera de la situació de necessitat que porta a moltes persones a fugir dels seus països d’origen, com és el cas de l’Àfrica.

Aprofitem aquest dia per reivindicar la recuperació d’un departament de medi ambient que es prengui amb veritable seriositat tota la problemàtica mediambiental i animal, i que aturi l’escala imparable de l’augment permanent d’explotacions ramaderes industrials, principalment porcines, que acabaran per fer inhabitable el nostre país. L’objecte d’un departament d’aquest tipus hauria de ser una prioritat per a qualsevol govern de la Generalitat i per a qualsevol govern municipal, perquè si el medi ens falla, fallarà tot, i no hi haurà cap programa sobre cap cosa que pugui tenir un bon final.

S’hi adjunta un link per accedir al recent informe de l’ONU sobre “Perspectives del Medi Ambient mundial”.

Carles Serrano Núñez

President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat

 Accés a l’informe de l’ONU sobre medi ambient

 


ELS ANIMALS ALS PROGRAMES ELECTORALS DELS PARTITS POLÍTICS QUE CONCORREN A LES ELECCIONS MUNICIPALS A BARCELONA 2019

La Secció de Dret Animal de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat, està especialment interessada en què tots els partits polítics que concorren a les diferents conteses electorals, ja siguin aquestes municipals, autonòmiques o locals, considerin els animals no humans com a éssers dignes de drets, a partir del reconeixement dels seus interessos i que, en conseqüència, els contemplin en els programes electorals respectius. En aquests s’hauria de concretar la visió del partit polític corresponent, sobre tot el que afecta els animals que viuen a la ciutat i el seu entorn, i també s’hauria de concretar les seves propostes en benefici i en interès dels animals, així com de les persones que els estimen, els cuiden i els protegeixen.

L’autor d’aquestes línies ha consultat el material relatiu als animals que consta en el programa electoral de Barcelona en Comú, Junts per Catalunya, PSC, ERC, BCN pel canvi – Ciutadans, PP, la CUP i Barcelona és Capital.

No faig referència en aquest moment al PACMA, perquè aquest és el partit, per essència, origen i fonament, més animalista d’entre tots els que concorren a qualsevol convocatòria electoral a Espanya.

Precisament, l’augment del vot animalista expressat en els últims temps mitjançant el notable creixement del vot al PACMA, potser és una de les causes que han portat a “animalitzar” els programes electorals, com és el cas amb major o menor intensitat dels programes dels partits polítics que es presenten per governar l’Ajuntament de Barcelona. Vull creure, i sincerament ho crec, que un altre factor és el també notable increment de la sensibilització de la societat, especialment dels més joves, envers les necessitats dels animals, i el seu reconeixement com a éssers mereixedors de protecció i de vida digna. En aquest sentit, qualsevol “revolució” juvenil envers la millora del planeta, passa per la protecció a ultrança de la Natura i avançar en la supressió de l’especisme.  Les possibilitats reals d’aconseguir una societat més justa per a tots està molt més vinculat amb la justícia envers la Natura i els animals del que aparentment sembla.

D’acord amb això, s’ha de reconèixer que el PACMA està també contribuint a què l’animalització (entesa en el sentit més positiu possible) es vagi introduint paulatinament en els diferents partits, la qual cosa ens situaria en un nivell més avançat, pel que fa a aquesta matèria animal, com és el cas tradicional de la Gran Bretanya, on els partits, almenys els més importants, dediquen una part destacable dels seus programes electorals a explicar als votants què faran amb els animals.

En conseqüència, per a aquell per al qual l’animalisme sigui el determinant absolut de qualsevol de les seves decisions, sembla que està bastant clar que el més adient seria que votés al PACMA (si és algú que considera que ha de votar de totes totes a algun partit). Per tant, no es tracta això de quelcom que susciti ara mateix cap polèmica en especial.

Però hi ha una majoria de ciutadans, que mostrant al mateix temps una sensibilitat creixent pel tema animal consideren, a més, i de manera important, també d’altres aspectes diferents en ordre a prendre les seves decisions sobre a qui volen votar per exercir el govern, ja sigui estatal, autonòmic o local.

En relació amb l’exposat, cobra així interès l’animalisme, com un factor més per decidir el vot. I és aquí on hi ha també un interès especial en saber què diuen els diferents partits polítics que concorren a les eleccions municipals del 2019 a Barcelona, atesa la grandària i la importància política, econòmica i social d’aquesta ciutat, i el fet que Barcelona marca pauta en relació amb la protecció i el benestar dels animals per a la resta del país i per a tota Espanya.

Per això, recomano especialment que s’examinin els continguts relatius als animals dels programes dels diferents partits polítics (els partits més importants i destacables) i que els lectors jutgin per si mateixos.

Una primera conclusió és que, com és habitual, les dretes, i també aquells que van d’esquerres però que més bé són d’un centre neoliberal o bé tampoc se sap ben bé què són, d’animalistes ben poc que tenen. En aquest sentit, l’animalisme, com a tota causa d’un “poble” sotmès, humiliat i ofès (el “poble dels animals” en aquest cas, i que ningú es molesti, perquè bé que els indis nordamericans parlaven del poble dels castors, o dels poble dels llops i ningú se’n molestava), és una matèria més pròpia de l’esquerra que de la dreta, si bé de vegades tenim sorpreses, com és el cas de Junts per Catalunya, no obstant la seva visió majoritàriament neoliberal de la societat – tal i com han posat de manifest les polítiques que ha dut a terme en el poder i aquelles a les que ha donat suport, i no obstant la temptació socialdemòcrata -.  És possible que en aquest supòsit es vegi la ma d’algunes grans animalistes que concorren en la seva llista electoral.

En la meva opinió, dels partits citats, i tot atenent estrictament el seu programa electoral, el partit que es mostra més animalista és la CUP, seguit de Junts per Catalunya, a continuació per ERC, tot seguit per Barcelona en Comú i, finalment, per Barcelona és Capital (en aquest últim cas el text corresponent té una certa extensió però es centra bastant en el relatiu al Zoo de Barcelona).

Els programes de BCN pel canvi – Ciutadans, i del PP contenen unes referències animals que no signifiquen pràcticament res, i en el cas del PSC sorprèn el poc interès que mostra sobre la matèria animal, en el programa del qual solament he trobat dos paràgrafs (punts 10 i 11 de la pàgina 48, relatius al Zoo de Barcelona).

En el cas de la CUP, les previsions del seu programa en matèria animal ha estat quelcom que m’ha sorprès de manera contundent. La seva diferència amb la resta de partits és, en la matèria animal, molt destacable, i amb una gran diferència. Crec que ara mateix, i insisteixo, solament partint dels programes dels partits polítics, es tracta del veritable ideal de l’animalisme a nivell municipal, per al cas d’una ciutat com a Barcelona, i  continuo remarcant que amb una diferència notable respecte de la resta. En aquest cas sembla, a més, almenys per com està escrit el text, que s’ho creuen. No ho tinc tan clar en altres supòsits en els que sembla més un apujar-se al carro que no una veritable convicció.

En tot cas estaria molt bé i seria desitjable que tots els partits acabessin per seguir un programa similar.

Per facilitar l’apreciació del que he exposat, i per formar-se cadascú el seu propi criteri, el qual pot ser, evidentment, diferent al meu, adjunto la referència a les pàgines dels programes dels partits polítics on es consigna el relatiu a la matèria animal. Igualment adjunto al final d’aquest article un link a internet on es pot accedir als diferents programes per verificar el que ha estat exposat i comprovar-ne els detalls.

Així, tenim:

Programa de Barcelona en Comú: pàgines 89 i 90.

Programa de Junts per Catalunya: pàgines 34, 35 i 36.

Programa d’ERC: pàgines 30 i 31.

Programa de  BCN pel canvi – Ciutadans: a la pàgina 14 un punt 45 de 9 línies.

Programa del PP: A la pàgina 43 un punt 132 pràcticament de 4 línies (hi ha dues línies solament amb la paraula “maltrato” en una i “público” en una altra).

Programa de la CUP: pàgines 234, 235, 236, 237, 238, 239 i 240.

Programa de Barcelona és Capital: pàgines 67, 68, 69 i 70.

Programa de PSC: pàgina 48 (dos paràgrafs – punts 10 i 11 – relatius els dos al Zoo, en total 11 línies escasses).

Potser em deixo alguna cosa, però si és així es tracta de quelcom que està massa amagat, la qual cosa també seria una informació a valorar per si mateixa.

Esperem que d’ara endavant la matèria animal sigui cada cop més important per a tots els partits polítics, com a expressió d’una veritable inquietud social per la sort dels animals, per la seva dignitat i els seus drets, pel seu benestar i la seva protecció, i que també la ciutadania marqui pauta, criteri i  costum, assenyalant les propostes dels partits polítics sobre els animals com quelcom que també és determinant per a la seva decisió sobre a qui votar.

Carles Serrano Núñez

President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat

Programes electorala. Eleccions 2019 Barcelona

 


PROHIBICIÓ DE LA UTILITZACIÓ D’ESPÈCIES DE LA FAUNA SILVESTRE EN ESPECTACLES DE CIRC A LA COMUNITAT AUTÒNOMA D’ARAGÓ

Al BOE núm. 89, del 13 d’abril de 2019, ha estat publicada la Llei 1/2019, de 7 de febrer, de modificació de la Llei 11/2003, de 19 de març, de protecció animal a la Comunitat Autònoma d’Aragó.

Com diu el preàmbul d’aquesta llei recentment publicada, la Llei 11/2003 pretén fer efectives les finalitats d’aconseguir un nivell de benestar dels animals que sigui adient amb la seva condició d’éssers vius i compatibilitzar el tractament adient dels animals amb el gaudi d’aquests per part dels humans, sense que això comporti haver de causar-los dany o maltractament.

En relació amb la utilització d’animals salvatges al circ, es posa de manifest que les evidències científiques actuals porten a la conclusió de què aquests animals no són aptes per al tipus de vida que comporta els espectacles de circ. Aquests són un entorn no adient per satisfer les necessitats bàsiques de sociabilitat, d’espai i de salut dels animals en general. La capacitat dels animals per implementar molts dels seus comportaments naturals es veu reduïda greument, al mateix temps que els animals són obligats a realitzar comportaments antinaturals. Com a conseqüència d’això, el seu benestar, la seva salut i la seva reproducció es veuen seriosament compromesos.

La modificació esmentada, que es porta a terme en base a aquesta nova Llei 1/2019, té per objecte prohibir la utilització d’aquests animals salvatges a la Comunitat Autònoma d’Aragó, la qual cosa ha de ser molt ben rebuda, afegint-se  a un camí encetat per diferents entitats locals així com per la Comunitat Autònoma de Catalunya, i que hauria de conduir a la prohibició d’utilització als espectacles de circ de cap animal, tant  de salvatges com de domèstics.

En el cas de la Comunitat Autònoma d’Aragó aquesta regulació té una importància especial, ja què posa de manifest una evolució important en la sensibilitat envers els animals, tot tenint en compte que aquesta comunitat no va tenir una llei de protecció dels animals fins l’any 2003, com és el cas d’Andalusia, on fins el mateix any tampoc no va haver una llei per protegir els animals a la comunitat.

Per a una millor informació s’adjunta a continuació el link amb la llei esmentada.

Llei 1/2019, de modificació de la Llei 11/2003

 


NOVA LLEI DE NAVARRA DE PROTECCIÓ DELS ANIMALS DE COMPANYIA I REFLEXIONS SOBRE LES COLÒNIES DE GATS A NAVARRA, A D’ALTRES COMUNITATS AUTÒNOMES I A CATALUNYA

Al Butlletí Oficial de Navarra núm. 71, d’11 d’abril de 2019, ha estat publicada la Llei Foral 19/2019, de 4 de abril, de protecció dels animals de companyia a Navarra. Aquesta llei deroga l’anteriorment vigent Llei 7/1994, de 31 de maig, de protecció dels animals.

Aquesta nova llei ha de ser molt benvinguda, atès que sembla que s’insereix dins un procés general de modificació i millora de les lleis de protecció animal de les diferents comunitats autònomes, les quals estan certament necessitades d’actualització, tant com a conseqüència del que imposen altres previsions legals (1), que sembla que es comencen a atendre d’alguna manera (ja era hora), com també, i sobretot, a partir d’un progressiu increment de la sensibilització social en favor de la protecció i del respecte dels animals, especialment per part d’una nova joventut, més conscienciada amb la problemàtica dels animals, de la sostenibilitat i del canvi climàtic. Està clar que si aquesta joventut no empenya i pressiona l’Administració, els polítics que les manen i la resta d’institucions, tots aquests ben poca cosa faran. El canvi de paradigma no està a les mans dels de sempre, i es necessita per a això sàvia nova i amb ganes de treballar.

En aquest sentit, l’exposició de motius de la llei se’n fa ressò, tant des del punt de vista legal com, el que és també molt important, des del punt de vista moral. Quant a això últim té interès destacar-hi alguns concrets paràgrafs, com són els següents:

Los últimos años han traído un cambio significativo en relación con el bienestar animal. La explotación y el sufrimiento animal se reconocen cada vez más, existe una corriente en la sociedad muy preocupada por la protección de los animales, que cada vez toma más fuerza y exhorta a comunidades, organizaciones y gobiernos a adoptar actitudes de respeto, cuidado y compasión por los animales.

Actualmente el bienestar animal considera los efectos de los seres humanos sobre los animales, desde la perspectiva del animal y no al contrario. Esa forma de entender la protección de los animales y la creciente preocupación de la sociedad por el bienestar y protección de los animales han hecho necesarios cambios en la forma cómo son vistas nuestras actitudes y comportamientos hacia ellos y en la forma sobre cómo las personas tienen que tratar a los animales.

Existe un cambio real en las actitudes y la protección práctica que se proporciona a los animales, aunque no suficiente. Para ser realmente eficaz, la legislación requiere tanto del apoyo popular de una sociedad que se preocupa, como de una aplicación legislativa adecuada. La educación puede provocar mejoras duraderas, pero la legislación brinda la red de seguridad para evitar la crueldad y el abuso hacia los animales.

Igualment, es destaca a l’exposició de motius de la nova llei com el fet de l’esterilització, la identificació i l’adopció han demostrat ser les tres estratègies més importants per prevenir i minimitzar l’impacte de l’abandonament dels animals de companyia, i com aquestes tres actuacions formen part d’un concepte més ampli de tinença responsable.

A partir d’això, es pot destacar una sèrie de factors que fan que aquesta norma sigui clarament més avançada que l’anterior navarresa que substitueix, però també més moderna per si mateixa que les d’altres comunitats autònomes. Així, i per citar-ne d’alguns:

  • És important insistir, com ja es comença per fer en l’exposició de motius, en la importància de l’esterilització, la qual, atès el gran problema de l’abandonament a Espanya, es constitueix en un factor clau per lluitar contra aquest problema.
  • Igualment és important insistir, com ja es fa també des de l’exposició de motius, en l’institut legal de l’adopció, que en aquesta llei pren carta de naturalesa i que aposta de manera decidida per regular-la.

El relatiu a l’adopció dels animals, atès el seu paral·lelisme amb l’adopció com a institut jurídic humà sobre la filiació, i la caracterització tradicional i vigent encara dels animals com a objecte de propietat i, en conseqüència, com a producte, si bé no cosa, desemboca habitualment en discussions bizantines i polèmiques absolutament improductives i estèrils, que impedeixen moltes vegades recórrer a una solució tan adient com ho és una figura similar a la de l’adopció humana, per regular l’assumpció de responsabilitat i tutela sobre els animals per part d’algú que no és el seu “propietari” original.

Entenc que la caracterització de l’animal a Espanya, a partir de l’article 13 del Tractat de Funcionament de la UE, com a ésser que sent i, en conseqüència, com a “no cosa”, encara que el Codi Civil espanyol no hagi estat modificat al respecte (una més de les vergonyes hispanes, però que és un fet que no impedeix entendre’l desplaçat en el tema al·ludit per obra i efecte de la primacia de la  norma de la UE) (2), facilita encara més, tant legalment com moralment, la possibilitat de regular una modalitat d’adopció en els termes que s’estan preveient per la nova Llei Foral de Navarra 19/2019.

En conseqüència, amb la gosadia que ha de donar exercir la tasca de gestionar la vida administrativa de manera decidida, sempre en benefici de l’interès general i comú (que és l’objectiu fonamental que ha de guiar la tasca de l’Administració Pública), la llei foral navarresa regula in extenso l’adopció dels animals abandonats al seu article 16, la qual cosa fa de manera exemplar. Aquesta regulació ha de servir també com a guia segura i com a pauta d’actuació referencial per a les ordenances municipals que les entitats locals corresponents de la Comunitat Autònoma de Navarra dictin en l’exercici de les competències que en matèria de protecció dels animals els són atribuïdes.

Finalment cal destacar:

  • La molt important novetat (a Navarra) sobre les COLÒNIES FELINES.

 

A partir d’això té interès estendre’s en:

La nova regulació de les colònies de gats a Navarra, fent també referència al cas d’altres comunitats autònomes així com a Catalunya.

Aquesta qüestió no es trobava regulada a la llei navarresa de protecció d’animals anteriorment vigent, la 7/1994, per la qual cosa, des d’aquest punt de vista, aquesta regulació de les colònies felines a la nova llei foral constitueix una novetat molt important, seguint l’estela marcada recentment per altres lleis autonòmiques de protecció dels animals com és el cas de les lleis corresponents de La Rioja, Galícia i Múrcia (3).

Al respecte, els gats presenten una problemàtica especial quan es tracta del que es coneix com “gats de carrer” o “gats ferals”. En relació amb això, la polèmica està servida des de fa molt de temps, pel fet de trobar-se al centre d’una dinàmica on convergeix la dedicació generosa i altruista del col·lectiu dels amants dels gats – els quals tracten de gestionar les colònies naturals d’aquests felins per tal de protegir els seus membres com es degut i donar-los una vida digna,- amb la concurrència, amb excessiva freqüència, d’una acció municipal en contra, moltes vegades molt adversa, que converteix aquelles persones en el blanc dels seus atacs, mostrant en molts supòsits les autoritats municipals competents una absoluta ignorància sobre quines són les obligacions administratives municipals al respecte, i utilitzant l’instrument administratiu d’una manera errònia i il·legal.

Una veritable solució que s’ha demostrat al llarg dels anys com a molt encertada per al control de les agrupacions de gats de carrer, els quals constitueixen les conegudes colònies, i cercant la seva protecció i benestar, al mateix temps que eliminant problemes per als ciutadans, ha estat precisament l’establiment de colònies protegides i controlades.

En aquest cas, és molt freqüent trobar – quan hi ha entre els amants dels animals i les autoritats municipals la bona sintonia que seria més que desitjable, – exemples molt ben implementats de gestió de la colònia corresponent, amb una concurrència harmònica i eficient entre la tutela administrativa i l’activitat voluntària dels particulars que se’n dediquen.

Fins ben recentment, la possibilitat de regulació de colònies de gats es trobava prevista solament en algunes ordenances municipals (cas de Barcelona, Lleida, Manresa, Montgat, Girona, Terrassa, etc., pel que fa a Catalunya), però no en normes superiors amb rang de llei.

Tal cosa ha començat a canviar, ja què les normes autonòmiques més recents han procedit a incorporar una regulació sobre les colònies de gats juntament amb la resta de previsions relatives als animals, amb la mirada posada en aconseguir una efectiva protecció d’aquests felins meravellosos, i en clarificar, sense cap mena de dubtes, a qui pertoca les competències de protecció al respecte i les obligacions que en són aparellades.

Així, les recents lleis de protecció dels animals de les comunitats autònomes de La Rioja, de Galícia i de Múrcia, han afegit la regulació esmentada, en termes que proporcionen una fonamentació legal suficient per implementar la possibilitat de colònies controlades que garanteixin la protecció i el benestar dels gats que se’n puguin beneficiar.

Les regulacions indicades de La Rioja, Galícia i Múrcia (veure el contingut de la nota 3), tenen algunes diferències quant a la seva extensió i quant al caràcter facultatiu o obligatori d’establir aquestes colònies. Així, en el cas de La Rioja i de Galícia aquesta possibilitat té un caràcter facultatiu per als ajuntaments, en tant que en el cas de Múrcia el contingut regulat té un caràcter més obligatori (la regulació parla de “fomentaran”, si bé això té una vessant més suau que l’obligació stricto sensu).

En el cas de la llei de La Rioja destaca el més gran detall del contingut, en el qual es parla fins i tot de “La gestió ètica de les colònies de gats urbanes”, dient en què consisteix tal cosa. Aquesta al·lusió de caràcter ètic destaca especialment, i constitueix una manifestació d’una visió de l’animal en termes de consideració i de respecte de la seva vida, la seva llibertat i la seva dignitat, la qual cosa conforma un canvi d’actitud en la relació entre els  humans i els animals totalment diferent de la que ha constituït el paradigma vigent des del mecanicisme cartesià, veritable maledicció de la civilització occidental pel que ha als animals i a la Natura, que ha convertit el planeta en un infern per als animals i que ha separat els humans de la seva connexió natural amb la vida del planeta i el planeta mateix.

En relació amb les normes citades, la nova llei navarresa avança un pas més en regular les colònies felines, així al seu article 17, perquè en la mateixa s’estableix l’obligació sense dubtes dels ens locals competents (ajuntaments, entitats supramunicipals o comarques, segons el cas) d’establir colònies felines com a mesura de protecció i de control poblacional dels gats que viuen en estat de llibertat al seu municipi, mitjançant la captura, l’esterilització, la identificació i l’alliberament (“deberán establecer colonias felinas”, diu la norma).

D’acord amb això, s’estableix també l’obligació de les entitats locals indicades d’establir localitzacions on siguin ubicades les colònies felines, les quals hauran de complir uns requisits mínims de tipus higiènic-sanitari i d’ubicació, tots els quals s’establiran reglamentàriament.

Per últim, s’estableix també l’obligació de les entitats locals indicades de promoure la col·laboració amb els particulars i amb entitats per facilitar la cura dels animals, preveient que la gestió es realitzarà, de manera preferent, en col·laboració amb entitats o associacions de protecció animal. És a dir, les entitats locals indicades han de fer el possible per comptar amb els particulars i entitats indicats, o sigui, que ni els han de perseguir, ni oposar-los objeccions ni inconvenients en la seva tasca, sinó que han de fer el que estigui en les seves mans per aprofitar l’aportació particular corresponent en benefici dels animals.

En relació amb això últim, s’ha de tenir en compte que aquesta obligació no es contempla en les altres lleis citades, de La Rioja, Galícia i Múrcia, on si de cas, com passa a La Rioja, es preveu de manera facultativa i a disposició de l’entitat local que implementi l’establiment de la colònia, cosa que tampoc és obligatòria. O bé, com és el cas de Múrcia, es preveu la possibilitat de què les colònies corresponents puguin ser establertes per particulars o per entitats de defensa dels animals, en el qual cas requeriran autorització municipal prèvia, essent els seus membres els responsables de garantir el manteniment de les condicions que s’estableixin en l’autorització corresponent. En aquest últim supòsit, la solució adoptada és millor que res, però també s’aprecia una certa concepció de la problemàtica dels gats de carrer com quelcom aliè “que no va conmigo” i que es deixa en mans privades que, això sí, han de ser sotmeses a control i a les quals – freqèntment, desgraciadament, però és així,- poder fer la punyeta a la mínima que es queixi algun veí.

En conseqüència, la previsió obligatòria de la llei de Navarra constitueix un veritable avenç en la protecció animal i, a més, té una importància especial, perquè recull i reconeix la realitat de la tasca altruista de moltes persones que fan tot el possible per protegir els gats, amb total generositat, i moltes vegades amb grans sacrificis i amb l’animadversió, quan no la guerra bruta, del seu propi ajuntament i fins i tot dels seus propis veïns, cosa desafortunadament habitual en una país que no es caracteritza en general precisament per tractar els animals com aquests mereixen, i que té el més que dubtós honor de ser en aquesta matèria i a Europa, un país de bàrbars.

En aquest sentit, la tasca voluntària de les persones indicades és un cop de ma que sempre s’ha d’agrair, però sense que comporti deixar de banda que l’obligació continua sent de l’entitat local corresponent, com a titular d’una obligació legal general, a més de moral, de tota la col·lectivitat ciutadana representada.

Aquesta regulació sobre les colònies felines a Navarra com obligació a atendre per les entitats locals corresponents per imperi de la llei és el camí a seguir en general, el qual és desitjable que es reguli a Catalunya en els mateixos termes.

En aquest sentit, les entitats de protecció dels animals i molt especialment dels gats, haurien d’insistir en aquesta línia, la qual cosa faria aconsellable la necessària modificació de la regulació de protecció dels animals de Catalunya, ja sigui amb rang de llei o bé amb rang reglamentari. Això últim (la regulació mitjançant reglament) és quelcom perfectament possible i viable normativament, sense necessitat d’haver de tocar la llei, i sí establint la previsió corresponent mitjançant norma reglamentària, dit tot això sense perjudici de què ja d’acord amb la normativa vigent a Catalunya els ajuntaments (o entitats locals en les quals s’hagi delegat les competències corresponents), estan obligats a protegir els gats que viuen lliures en el seu municipi i assegurar el seu benestar.

És a dir, els ens locals de Catalunya competents ja són titulars de l’obligació, per norma amb rang de llei, de protegir els gats de carrer o ferals i assegurar el seu benestar, sense que puguin procedir lliurement a la seva simple eliminació com a sistema (tradicional) d’arreglar el “problema”. Al respecte, cal insistir en què el gat a Catalunya és, en tot cas i sempre, una animal de companyia, i no pot ser objecte de sacrifici com a sistema alternatiu a aplicar quan no se li protegeix (i sense perjudici dels supòsits de procedència del sacrifici per motius humanitaris i sanitaris que en tot cas s’han d’establir reglamentàriament, la qual cosa, hores d’ara, no està establerta, de manera que en base a un principi de precaució, i entenc també que de prevalença de l’interès de l’animal, sesgons el que dervia de la normativa vigent sobre protecció i benestar dels animals, tal cosa no es pot aprofitar per fer el que es vulgui, que en el cas que ens ocupa el més segur és que sigui en contra de l’interès de l’animal).(4)

Continuant en el cas de Catalunya, no protegir els gats del carrer ni assegurar el seu benestar podria comportar per als titulars municipals poder incórrer en les infraccions legals corresponents, que poden arribar a la via penal, així en el cas d’apreciar-se la comissió d’un delicte de maltractament animals de l’article 337 del Codi Penal (5).

Independentment de la necessitat d’aprofundir en aquest tema, la qual cosa no és ara l’objectiu perseguit al present article, el gat a Catalunya, en la seva qualitat d’animal domèstic, qualitat que de cap manera perd en cap moment, es pot trobar en situació d’abandonament, vivint per aquest motiu al carrer, o bé trobant-se en aquesta situació de viure al carrer no ser ja apte per viure en un habitatge humà, la qual cosa no té perquè excloure poder viure en un marc ambiental de relació amb les persones, encara que no sigui a casa d’aquestes, i que és el que passa habitualment en el supòsit de les colònies felines. L’animal es pot trobar així en una situació d’animal abandonat o bé ensalvagit.

En aquest últim cas, no deixant de ser un animal domèstic, s’ha de tenir en compte a Catalunya l’article 16.1 del Text refós de la Llei de protecció dels animals, aprovat pel Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, segons el qual, correspon als ajuntaments recollir i controlar els animals abandonats, perduts o ensalvatgits. Aquesta atribució de “recollir i controlar” no és a Catalunya per “eliminar”, sinó que porta aparellada l’obligació de recollir per assegurar i garantir la protecció i el benestar, de manera paral·lela a l’activitat necessària per protegir la salut pública. No obstant, quant a aquesta última, tenim aquí una excusa tradicional per suprimir els animals, per treure´ls la vida, per un suposat perill o risc per a la salut pública en qüestió, la qual cosa, cal recordar (i essent habitualment una excusa falsa), no es pot enarborar sense més sinó que hauria d’estar justificat pel peritatge expert corresponent, de manera que la manca d’això seria susceptible d’apuntar cap a la comissió d’un delicte de maltractament animal.

Davant d’aquestes situacions els defensors dels animals tenen en les seves mans la possibilitat d’acudir a l’oficina Fiscal competent, per lliurar la denuncia corresponent, i sempre ben acompanyada de totes les dades possibles que se’n puguin obtenir. Aquesta és una actuació gratuïta i els professionals competents de la Fiscalia sabran apreciar si a partir de les dades proporcionades hi ha o no hi ha indicis de la comissió de delicte.

De moment, i pel que fa a les entitats locals catalanes amb competències sobre protecció i benestar dels animals, aquestes no estan obligades a Catalunya a implementar la protecció esmentada, quan es tracta dels gats de carrer, mitjançant l’establiment “oficial” de colònies protegides i controlades, llevat que així s’hagi previst a l’ordenança corresponent. Però el cert és que aquest sistema és el més aconsellable, i el més avantatjós.

Efectivament, establir colònies felines és el que millor funciona en relació amb el compliment de les obligacions municipals de protecció dels animals quan es tracta dels gats de carrer. És  el que dona més garanties, el que pràcticament elimina tot tipus de problemes per a totes les parts implicades, i el que millor facilita la resolució d’una situació que pot arribar a ser veritablement conflictiva, comptant a més amb l’ajuda totalment desinteressada i la col·laboració altruista de diveses persones.

Al mateix temps, l’entitat local competent (en la majoria dels casos l’ajuntament) salva la responsabilitat en la que poden incórrer els seus titulars per fer deixadesa de les seves obligacions legals, pel que fa als gats, i relatives a protegir els animals de companyia (com ho són els gats, per molt de carrer o ferals que siguin) i assegurar i garantir el seu benestar. Això és tant més important quan es tracta de petits municipis, on és més fàcil identificar el titular municipal, ja sigui alcalde o regidor, que és el titular de la responsabilitat corresponent.

De fet, la caracterització i la qualificació del gat com animal de companyia també en la llei de Navarra resulta en el cas navarrès en la previsió lògica i conseqüent de l’establiment de les colònies de gats com a obligació local quan es tracta dels gats de carrer, de la mateixa manera com s’ha conclòs en el cas de Catalunya, i en els mateixos termes, en diversos municipis, els quals han previst en les seves ordenances l’existència d’aquestes colònies. Això seria desitjable que s’estengués a tots els municipis tant catalans com de la resta de l’Estat.

En tot cas, encara que no sigui d’aquesta manera, és a dir, mitjançant l’establiment de colònies felines, i tal i com es veu del que ja ha estat exposat, l’ajuntament està obligat a muntar-s’ho com sigui per protegir els gats de carrer del seu municipi. De moment, insisteixo, sembla que el sistema millor és el de les colònies de gats, sobre el qual ja hi ha a Catalunya una experiència important.

En conclusió, la llei foral navarresa que s’ha estat comentant aporta un exemple de regulació en matèria d’establiment de colònies de gats que presenta un gran interès per ser seguit i reproduït a Catalunya; constitueix per tant un veritable avenç per a la defensa i la protecció d’aquests animals, i dona peu a posar de manifest una problemàtica específica a Catalunya quant a les obligacions que pertoquen al respecte als ajuntaments i a la responsabilitat en la que poden incórrer els seus titulars, la qual cosa requeriria d’un treball a part, més extens i detallat.

Per últim, per tal de completar la informació proporcionada, al final de les NOTES s’adjunta la Llei Foral 19/2019, de 4 d’abril, de protecció dels animals de companyia a Navarra, per a la seva millor consulta.

Carles Serrano Núñez

President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat  

NOTES

(1) Quant a les previsions legals a les que s’al·ludeix s’ha de considerar, especialment, el Conveni Europeu sobre protecció dels animals de companyia, fet a Estrasburg el 13 de novembre de 2017 i que ha estat subscrit recentment per Espanya, desprès de 30 anys de vigència; i també l’article 13 del Tractat de Funcionament de la UE a partir del qual és norma obligatòria per a tots els estats membres qualificar i considerar els animals com éssers que senten, sense cap gènere de dubte i, per tant, NO COSA. En el cas de Catalunya, s’ha de tenir en compte molt especialment l’article 511-1.3 del Codi Civil Català, segons el qual “Els animals, que no es consideren coses, estan sota la protecció especial de les lleis …”, i l’article 2.2 del Text refós de la Llei de protecció dels animals (de Catalunya) segons el qual “Els animals són éssers vius dotats de sensibilitat física i psíquica, i també de moviment voluntari, els quals han de rebre el tracte que, atenent bàsicament les necessitats etològiques, en procuri el benestar”.

(2) Quant al desplaçament del Codi Civil espanyol en els termes indicats per l’article 13 del TFUE, veure ENRIQUE ALONSO, a: “El articulo 13 del Tratado de Funjcionamiento de la Unión Europea: los animales como seres `sensibles [sentientes]´ a la luz de la jurisprudència del Tribunal de Justicia de la Unión Europea”, al treball col·lectiu “Animales y Derecho”, Ed. Tirant lo Blanch, Valencia 2015.

(3) Llei 6/2018, de 26 de novembre, de protecció dels animals a la Comunitat Autònoma de La Rioja

Artículo 31. Colonias felinas urbanas.

  1. Con objeto de promover tanto la protección como el control poblacional de colonias felinas, en aquellas ubicaciones urbanas donde existan las mismas, y donde las condiciones del entorno lo permitan, los ayuntamientos podrán constituir o autorizar la gestión de estas colonias.
  2. La gestión ética de las colonias de gatos urbanas consiste en la captura mediante el empleo de jaulas trampa, y control sanitario de estos animales, su esterilización, marcaje de forma visible, preferiblemente en la oreja, y suelta en su correspondiente colonia de origen.
  3. Dicha gestión se llevará a cabo preferentemente en colaboración con las asociaciones de protección de animales que actúen como entidades colaboradoras.
  4. La entidad o asociación que gestione una colonia felina asumirá la responsabilidad civil que pudiera derivarse de la existencia o de la actividad de la misma.
  5. Los ayuntamientos podrán promover campañas informativas sobre los beneficios que reportan a la colectividad las colonias urbanas de gatos controladas.
  6. La colonia de gatos será alimentada diariamente y dispondrá en todo momento de agua limpia. El alimento se dispondrá en recipientes que no estén en contacto directo con el suelo, evitando así ensuciar la vía y los espacios públicos. Diariamente se mantendrá el espacio limpio para evitar riesgos sanitarios.

Los ayuntamientos podrán promover activamente la colaboración con las asociaciones de protección de animales que actúen como entidades colaboradoras, para facilitarles los cuidados, atención sanitaria y alimentación de los animales. Asimismo, reglamentariamente se establecerá un registro de las colonias urbanas de gatos, que incluirá el número aproximado de ejemplares en cada una de ellas y todos aquellos datos necesarios para la trazabilidad de la misma, incluido su ubicación y lugares de alimentación.

  1. Queda así mismo prohibido el traslado de gatos domésticos y cualquier otro animal de compañía a parcelas, huertos o terrenos situados fuera del casco urbano donde se mantengan en estado de libertad o de forma incontrolada, por las graves repercusiones que estos animales de compañía tienen para la fauna autóctona.”

Llei 4/2017, de 3 d’octubre, de protecció i benestar dels animals de companyia a Galícia.

Artículo 26. Colonias felinas.

  1. Los ayuntamientos podrán establecer, conforme a las condiciones y requisitos que se determinen reglamentariamente, lugares destinados a colonias felinas controladas, como un posible destino de las comunidades de gatos sin propietario o propietaria que vivan en la calle, siempre que las condiciones del entorno lo permitan, con el fin de su protección y control poblacional.
  2. Los gatos integrantes de estas colonias deberán ser capturados para su marcaje, esterilización y control sanitario. La identificación se realizará a nombre del ayuntamiento, a quien compete la vigilancia y control sanitario de estas poblaciones.”

Llei 6/2017, de 8 de novembre, de protecció i defensa dels animals de companyia de la Regió de Múrcia.

Artículo 25. Colonias felinas.

  1. En aquellas ubicaciones alejadas del medio forestal, es especial Red Natura 2000, en las que las condiciones del entorno lo permitan, y al objeto de promover tanto la protección como el control poblacional de los gatos, los ayuntamientos fomentarán como posible destino de los mismos la constitución de colonias de gatos ferales, controladas a partir de poblaciones existentes de gatos no identificados que vivan en la calle. Estos animales, tras su captura y control sanitarios serán identificados, esterilizados y devueltos a la colonia. 2. La identificación y censo se realizará siempre a nombre del ayuntamiento respectivo, al que compete la vigilancia sanitaria y el control de estas poblaciones.
  2. Cuando las constituyan particulares o entidades de defensa de los animales, requerirán una autorización municipal previa, siendo éstos responsables de garantizar el mantenimiento de las condiciones higiénico-sanitarias y de salubridad especificadas y que, en su caso, se establezcan en dicha autorización.”

 

(4) Segons l’article 3.b) del Text refós de la Llei de protecció dels animals, aprovat pel Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, als efectes d’aquesta llei gaudeixen “sempre” de la consideració d’animal de companyia els gossos, els gats i les fures. Per altra part, segons l’article 11 del mateix text legal, es prohibeix amb caràcter general el sacrifici de gats, gossos i fures a les instal·lacions per al manteniment d’animals de companyia i als nuclis zoològics en general. A partir d’això, a algun llest li pot venir al cap que si el gat de carrer no es troba a les instal·lacions o nuclis indicats, doncs llavors no gaudeix de la protecció esmentada, oblidant així que en primer lloc l’entitat local competent té la responsabilitat de recollir l’animal i d’instal·lar-lo en els termes que preveu la llei, de manera que, en principi, que un gat de carrer no es trobi recollit i controlat per manca de cap actuació al respecte de l’entitat local a qui correspon suposaria un incompliment flagrant de la llei per la mateixa entitat local que no pot utilitzar-la per saltar-se-la simplement. És a dir, jo entitat local em salto la llei, no faig cap activitat de recollir, instal·lar i protegir l’animal, i com no està ni recollit ni instal·lat me’l carrego. No senyor, les coses no són així.

(5) Article 337 del Codi Penal:

1. Será castigado con la pena de tres meses y un día a un año de prisión e inhabilitación especial de un año y un día a tres años para el ejercicio de profesión, oficio o comercio que tenga relación con los animales y para la tenencia de animales, el que por cualquier medio o procedimiento maltrate injustificadamente, causándole lesiones que menoscaben gravemente su salud o sometiéndole a explotación sexual, a

  1. a) un animal doméstico o amansado,
  2. b) un animal de los que habitualmente están domesticados,
  3. c) un animal que temporal o permanentemente vive bajo control humano, o
  4. d) cualquier animal que no viva en estado salvaje.
  5. Las penas previstas en el apartado anterior se impondrán en su mitad superior cuando concurra alguna de las circunstancias siguientes:
  6. a) Se hubieran utilizado armas, instrumentos, objetos, medios, métodos o formas concretamente peligrosas para la vida del animal.
  7. b) Hubiera mediado ensañamiento.
  8. c) Se hubiera causado al animal la pérdida o la inutilidad de un sentido, órgano o miembro principal.
  9. d) Los hechos se hubieran ejecutado en presencia de un menor de edad.
  10. Si se hubiera causado la muerte del animal se impondrá una pena de seis a dieciocho meses de prisión e inhabilitación especial de dos a cuatro años para el ejercicio de profesión, oficio o comercio que tenga relación con los animales y para la tenencia de animales.
  11. Los que, fuera de los supuestos a que se refieren los apartados anteriores de este artículo, maltrataren cruelmente a los animales domésticos o a cualesquiera otros en espectáculos no autorizados legalmente, serán castigados con una pena de multa de uno a seis meses. Asimismo, el juez podrá imponer la pena de inhabilitación especial de tres meses a un año para el ejercicio de profesión, oficio o comercio que tenga relación con los animales y para la tenencia de animales.”

Llei Foral 19/2019, de 4 d’abril.

 


LLEI SOBRE L’ACCÉS DE LES PERSONES USUÀRIES DE GOSSOS D’ASSISTÈNCIA EN LA COMUNITAT DE CASTELLÀ I LLEÓ

Al Butlletí Oficial de Castella i Lleó, núm. 68, de 8 d’abril de 2019, ha estat publicada la Llei 11/2019, de 3 d’abril, d’accés a l’entorn de les persones usuàries de gossos d’assistència en la Comunitat de Castella i Lleó.

L’objecte d’aquesta llei és reconèixer i garantir, en l’àmbit autonòmic esmentat, el dret d’accés a l’entorn a les persones amb discapacitat o d’altres persones que precisin de la utilització d’un gos d’assistència per promoure la seva autonomia personal, així com la regulació de les unitats de vinculació i de les condicions que han de reunir els gossos d’assistència que en formin part.

Aquesta és una norma que es presenta principalment com relativa als drets de les persones. En aquest sentit, la seva exposició de motius s’estén bastant al respecte, fent referència a la regulació internacional, estatal i autonòmica sobre els drets de les persones i, més concretament, sobre els drets humans i les llibertats fonamentals per a totes les persones amb discapacitat, amb la mirada posada en promoure el respecte de la seva dignitat. En aquest sentit, es destaca les previsions corresponents a atendre de la Convenció Internacional de les Nacions Unides, de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, de la Constitució de 1978, del Text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, de l’Estatut d’Autonomia de Castella i Lleó, de la Llei 16/2010, de 20 de desembre, de serveis socials de Castella i Lleó, de la normativa sobre accessibilitat i supressió de barreres, etc.

A partir d’això, la norma regula el dret d’accés de les persones afectades perquè aquestes no hagin de separar-se dels seus gossos d’assistència en les activitats diàries, la qual cosa es tradueix en el dret d’accés als transports públics i privats, a l’àmbit laboral, a llocs i espais privats d’ús col·lectiu, etc., en els termes que concreta la llei esmentada.

No obstant això, també es tracta d’una norma de Dret Animal, encara que aquest no sigui el seu objectiu principal, ja què atès que el gos, més concretament el gos d’assistència, esdevé en aquesta norma un protagonista principal, el mateix s’ha de contemplar en la mesura que es tracta d’un animal que ja no és cosa, per efecte directe de l’article 13 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea.*

Així, quant a previsions normatives d’aquesta llei que mereixen ser destacades en relació amb els drets dels animals, té interès assenyalar el següent:

-A l’exposició de motius hi ha un paràgraf, segons el qual:

Por último, es preciso considerar que el beneficio que aporta el acompañamiento de un perro adiestrado a la persona con discapacidad o aquellas otras que precisen de su asistencia para su desenvolvimiento y movilidad no puede, en ningún caso, perjudicar la natural vida del animal, debiendo siempre velar por el buen cuidado, prestar atención a sus necesidades y facilitar momentos de esparcimiento en libertad y descanso.”

Aquest text resulta especialment interessant, ja què en definitiva està reivindicant, reclamant i reconeixent el dret de l’animal a actuar de conformitat amb la seva pròpia etologia, la qual cosa inclou l’atenció de les seves necessitats, gaudir de la llibertat, i descansar quan ho necessiti (perquè el seu cos i la seva ment li reclamin, òbviament).

Al respecte, no s’està parlant de qualitats que siguin únicament predicables del gos, sinó de qualitats pròpies del mateix en la mesura en què és un animal, la qual cosa connecta amb els drets similars dels animals humans, així com amb els drets “naturals” de qualsevol animal. Si no s’admet un, no es pot admetre l’altre. En aquest sentit, l’etologia és clau per determinar l’adequació entre unes qualitats de l’animal (sigui o no humà) i les condicions que l’envolten per permetre la implementació lògica d’aquelles, de la qual cosa derivarien, en la mesura en què formalment la societat humana els reconegués, uns drets naturals dels animals, drets que són innegables moralment, encara que jurídicament no siguin reconeguts en general, si bé puntualment es pot donar tal cosa per a determinades espècies, com passa amb el cas dels animals de companyia.

-Igualment s’ha de destacar, especialment, la disposició addicional sisena de la llei, relativa als gossos d’assistència jubilats, segons la qual:

El perro de asistencia jubilado, una vez reconocida esta condición en la resolución por la que se extinga la unidad de vinculación, será objeto de especial protección por parte de la Administración pública autonómica. A tal fin, por el órgano competente en este ámbito se elaborarán programes específicos y se concluirán instrumentos jurídicos de colaboración con las entidades públicas y/o privadas que garanticen el óptimo acogimiento de estos perros en el caso de que su propietario o beneficiario, mientras estuvo dicho perro en activo, no pudiera hacerse cargo de su cuidado y mantenimiento.

La disposició transcrita recull, sense cap mena de dubte, un dret de l’animal, que és la contrapartida a la tasca que ha desenvolupat  durant la seva vida “professional” i que els humans reconeixen.

Es tracta, per tant, d’un molt bon exemple de com es poden reconèixer drets als animals, la qual cosa és una dinàmica que es produeix des d’un principi en la normativa autonòmica sobre protecció d’aquests, no obstant les polèmiques bizantines, de vegades veritablement absurdes, sobre la procedència o improcedència d’aquesta possibilitat, volent substituir-la simplement per la previsió d’unes obligacions dels humans, com si el concepte “drets” no podés ser predicable dels animals en absolut, i encara que sigui per arribar a un resultat pràctic idèntic, que no moral, perquè en aquest sentit, la força del reconeixement de drets és molt superior a la força normativa de la imposició d’obligacions.

En definitiva, estem davant una norma que acreix el bagatge autonòmic de normes sobre gossos d’assistència i de les que un bon nombre de comunitats autònomes ja s’han dotat al llarg dels anys, havent estat la primera, el seu dia, la Generalitat de Catalunya, amb la Llei 10/1993, de 8 d’octubre, que regula l’accés a l’entorn de les persones amb disminució visual acompanyades de gossos pigall, llei que va ser derogada i substituïda per la vigent Llei 19/2009, del 26 de novembre, de l’accés a l’entorn de les persones acompanyades de gossos d’assistència.

En relació amb l’exposat, s’adjunta la nova llei de Castella i Lleó, i aprofito igualment per adjuntar també la llei de la Generalitat que regula aquesta matèria.

Carles Serrano i Núñez

President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat

*En el cas de Catalunya, els animals no són cosa com a conseqüència del que estableixen l’article 511-1.3 del Codi Civil Català (“Els animals, que no es consideren coses, estan sota la protecció especial de les lleis. Només se’ls apliquen les regles dels béns en allò que permet llur naturalesa.”), i l’article 2.2 del Text refós de la Llei de protecció dels animals, aprovada pel Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril (“Els animals són éssers vius dotats de sensibilitat física i psíquica, i també de moviment voluntari, els quals han de rebre el tracte que, atenent bàsicament les necessitats etològiques, en procuri el benestar.”)

Llei 11/2019, d’accés a l’entorn (Castella i Lleó)

Llei 19/2009, d’accés a l’entorn (Catalunya)

 


RECURS D’INCONSTITUCIONALITAT CONTRA LA LEI DE PROTECCIÓ DELS ANIMALS DE LA RIOJA

Al BOE núm. 80, de 3 d’abril de 2019, ha estat publicada la referència a la interposició del recurs d’inconstitucionalitat núm. 1203-2019, contra diversos articles de la Llei 6/2018, de 26 de novembre, de protecció dels animals en la Comunitat Autònoma de La Rioja.

Aquesta llei constitueix un pas important en la protecció dels animals en la comunitat esmentada, però no compta amb l’opinió favorable dels col·lectius que tradicionalment han explotat els animals en una dinàmica que no es caracteritza precisament per fer prevaldre el fet d’assegurar el seu benestar i protecció, atesa la seva consideració exclusiva com a producte objecte d’explotació econòmica (principalment els sectors dels ramaders, els protaurins i els caçadors, i per molt que aquests col.lectius sempre afirmin el contrari, en el sentit de què ningú com ells protegeix els animals).

Al respecte, darrera de la interposició d’aquest recurs es troba la polèmica entre dues visions de l’animal totalment confrontades, amb l’impacte sociològic que tal cosa comporta. En tot cas, i per bé dels animals (i també dels interessos dels animals humans), seria important trobar ponts de relació, de conciliació i de transició progressiva envers un sistema social, econòmic i jurídic més respectuós dels animals, en el marc de la negociació política, ja què per a això estan els parlaments. Però, desgraciadament, el que està de moda és la imposició, sobretot via judicial, cercant els pronunciaments corresponents, com és el cas, per posar un exemple, del recurs al Tribunal Constitucional, la qual cosa no ofereix gaire garanties per als defensors dels animals, veient la indiferència que l’esmentat tribunal ha posat de manifest sobre la protecció animal en les seves respectives sentències sobre els toros a Catalunya, i sobre els toros a les Illes Balears, i la prevalença que el mateix dona a la vessant cultural.

Quant a això últim, em sembla una aberració la construcció que el Tribunal Constitucional va fer al respecte. El patrimoni cultural, una cosa stricto sensu, no pot estar mai per davant de la vida, inclosa l’animal, tot tenint en compte els descobriments que en relació amb aquesta posa de manifest la ciència (per a aquells per als quals si la ciència no avala quelcom doncs aquest quelcom ja no té validesa), de manera que una institució clau en el Dret Animal hauria de ser precisament un “principi de prevalença” del respecte per la vida i del respecte, en conseqüència, de l’animal, així com l’aplicació del “principi de precaució”, ja vigent en matèria mediambiental, però aplicant-ho plenament quant al que afecta als interessos dels animals.

Aquestes afirmacions van clarament en contra del sistema vigent, que ens envolta i que constitueix encara el paradigma cultural, econòmic i social del nostre temps, sense que es pugui deixar de reconèixer que el mateix està cada dia més esquerdat. I això és així perquè tot el que es sosté i fonamenta en la mentida, i en aquest cas en la mentida contra la vida i la consciència, no es pot sostenir i acabarà finalment per caure.

Un sistema econòmic per al qual tot es compra i es ven, para el que tot és producte d’intercanvi monetari, per al que tot està destinat a l’obtenció de benefici i guany, acaba per convertir les persones en el mateix: en un pur producte, tant d’una manera directa com indirecta. L’explotació animal tan descarnada i desconsiderada que caracteritza el nostre temps, no és més que l’avantsala de l’explotació de les persones. En relació amb aquesta, l’afirmació que repeteixen els de sempre de menys impostos i menys serveis socials, menys regulació i menys control administratiu, hauria de fer estar alerta a la immensa majoria, que creient-se que és de classe mitjana realment no és més que classe destinada a ser explotada. Tal cosa i el que passa amb els animals està més relacionat del que hom està disposat a acceptar, però aquest no és el moment per estendre’s en les consideracions oportunes, més tenint en compte que la gran victòria del sistema econòmic vigent és fer-nos creure que la situació esmentada és normal i que és el que toca, convertint-nos en els principals aliats de la nostra pròpia explotació. Al capdavall, amb quatre porqueries ja ens tenen comprats.

Per acabar, en relació amb la interposició del recurs indicat, s’adjunta la referència del BOE indicada, així com el text de la llei.

Carles Serrano Núñez

President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat

Publicació al BOE de la interposició del recurs

Llei 6/2018, de 26 de novembre

 


LA MANCA D’ATORDIMENT DELS ANIMALS EN EL MOMENT DEL SACRIFICI, PROPI DELS SACRIFICIS RITUALS, NO AUTORITZA PER UTILITZAR EL LOGOTIP DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LA UE (Sentència del TJUE)

El TJUE ha dictat recentment (26 de febrer de 2019) una sentència que incideix directament sobre la controvèrsia relativa a la incidència sobre el benestar animal, quan la carn destinada al consum procedeix d’un sacrifici ritual en el qual no es porta a terme l’atordiment previ de l’animal (cas de la carn “halal” en el cas de les prescripcions islàmiques, i de la carn “kosher” en el cas de les prescripcions jueves).

La conclusió d’aquesta sentència és que el logotip de producció ecològica de la UE no es pot utilitzar quan la carn sigui procedent d’animals que hagin estat objecte del sacrifici ritual esmentat, per tant, sense atordiment previ, atès que aquest tipus de sacrifici no respecta les normes més exigents sobre benestar animal.

El TJUE constata que en la reglamentació europea en la matèria el legislador de la UE reitera la seva voluntat de garantir un nivell elevat de benestar animal en l’àmbit dels animals destinats al sacrifici per al seu consum, que es caracteritza per l’observança de normes més estrictes en matèria de benestar animal, en tots els llocs i en totes les etapes de la producció en la que sigui possible incrementar-ho, inclòs en l’àmbit del sacrifici.

El TJUE recorda que existeixen estudis científics que demostren que l’atordiment és la tècnica que respecta en més gran mesura el benestar animal en el moment del sacrifici corresponent. També argumenta com el sacrifici ritual s’autoritza amb caràcter excepcional i amb la finalitat exclusiva de garantir el respecte a la religió, però que no és tan eficaç per reduir el dolor, l’angunia o el patiment animal com és el cas del sacrifici precedit de l’atordiment, perquè aquest causa una pèrdua de consciència i de sensibilitat que redueix de manera considerable el patiment.

En relació amb aquest assumpte hi ha una polèmica de fons que s’està plantejant a Europa cada cop amb més agudesa, coincidint amb una progressiva contestació, com és el cas de França, atès que l’augment de la població musulmana ha comportat també un augment dels casos de sacrifici ritual, amb les conseqüències que això implica en termes d’un més gran patiment dels animals, la qual cosa conflueix amb un mercat disponible per als interessos comercials de determinats grups empresarials que es dediquen a proveir de carn “halal” o “kosher”.

Pel que fa al cas de França, té interès el llibre de Franz-Olivier Giesbert, amb el títol “Un animal es una persona”, on tracta amb detall aquesta problemàtica al país veí sota el text: “Per acabar amb el sacrifici ritual”. En aquesta obra destaca un informe del Consell General d’Alimentació, Agricultura i Espais Rurals de França, que detalla el que comporta el degollament per si sol quant a enorme dolor, patiment, i trigança en perdre la vida per a l’animal, amb unes característiques que coincideixen amb les humanes en tractar-se del que compartim com a mamífers, i com l’atordiment previ evita totes aquestes conseqüències de patiment intens.

Igualment té importància el que diu l’autor citat sobre que el 1985 l’Organització Mundial de la Salut i la Lliga Mundial Musulmana van arribar a un acord en el principi d’atordiment per electronarcosis abans de sagnar els animals per al sacrifici ritual, estant la Gran Mezquita de París en aquesta línia i també, molt particularment, les autoritats islàmiques de Malasia. L’interès d’aquestes referències i d’altres que no són ara l’objecte d’aquest comentari il.lustren sobre les possibilitats que hi ha sobre com dur a terme una pràctica d’atordiment previ respectant alhora les prescripcions religioses, almenys pel que fa a la carn “halal”.

En tot cas és important aprofitar el pronunciament del TJUE per recordar, un cop més, que la millor manera d’assegurar el benestar dels animals afectats pel sacrifici amb atordiment o sense, és deixar de menjar-los. I serveix per recordar que la motivació per deixar de menjar animals es fonamenta en tres pilars: una motivació ètica, una motivació de sostenibilitat mediambiental, i una motivació de millor salut.

Per a més informació sobre l’assumpte tractat s’adjunta un comunicat de premsa del TJUE i la mateixa sentència.

Carles Serrano Núñez

President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat

Comunicat de premsa del TJUE

Sentència del TJUE

 


AVUI DIA 20 DE MARÇ, DIA MUNDIAL SENSE CARN

Des del 1985 es celebra, cada 20 de març, el Dia Mundial Sense Carn, la qual és una iniciativa del Moviment pels Drets dels Animals de Granja (Farm Animal Rights Movement), que és una ONG que promou en tot el món el respecte dels drets dels animals així com un estil de vida vegà.

El veganisme, cal recordar, no és un estil de cuina ni un tipus de dieta, ni res semblant, sinó una filosofia o estil de vida que propugna viure sense explotar als animals i sense contribuir a la seva explotació. Això té una incidència directa sobre els drets dels animals i sobre la seva protecció i benestar, la conculcació de la qual cosa troba el seu extrem en els animals de les explotacions industrials intensives. Aquests són sotmesos a un maltractament institucionalitzat que amaga la realitat de la crueltat que els infligim (en relació amb això, les mesures de benestar d’aquests animals les quals, essent de la UE, a sobre són de les més avançades del món, són una estafa a la raó més elemental, totalment contràries a l’etologia dels animals, com ho és tot allò en què consisteix l’explotació industrial dels animals domèstics destinats al consum humà).

La indústria càrnica és, per tant, la responsable del pitjor maltractament animal de la història humana, així com també és responsable d’una activitat letal i enormement destructiva per al planeta Terra. En aquest sentit, estem parlant d’un sector econòmic que no assumeix per a res els costos dels danys que causa.

Desgraciadament, la descripció de les conseqüències que per als animals té aquest sistema d’explotació pervers i antinatural, i del que en som còmplices tots per consentir-ho i/o per participar-hi, no s’acabaria mai. Per posar un exemple, solament a Espanya uns 700 milions de pollastres són sacrificats cada any. Els pollastres que són destinats al consum han estat precisament seleccionats genèticament perquè creixin el màxim en el menor temps possible, per la qual cosa el ràpid desenvolupament que això comporta no els permet ni suportar el seu propi pes, de manera que pateixen fractures en les extremitats o bé fallades orgàniques. Segons dades de l’organització “Igualdad Animal”, uns 39 milions de pollastres moren en les explotacions i altres 2 milions durant el transport a l’escorxador.

Volem ser partícips i contribuïdors nets d’aquestes massacres, i ja no diguem de les de porcs, vedells, conills, anyells etc.? Tornem a la ramaderia únicament extensiva i posem fi a les explotacions industrials intensives, veritables camps de concentració d’animals o, millor encara, DEIXEM DE MENJAR CARN.

S’adjunta un link amb informació de l’organització “Anima Naturalis” sobre la celebració mundial del Dia Sense Carn.

Informació Dia Mundial Sense Carn

 

CURS DE DRET ANIMAL PER AL DIA A DIA A BARCELONA

Laia Garcia Aliaga és una advocada que entre d’altres matèries està també especialitzada en Dret Animal. Exerceix com advocada col·legiada a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona des del 2010, i des de llavors ha impartit diversos cursos i conferències en la branca jurídica esmentada. Pel que fa als animals, el seu objectiu principal com advocada és el de protegir i defensar els animals no humans, ja què això és, com ella mateixa diu, la seva més gran aportació com activista d’aquesta causa, i precisament per aquesta raó està especialitzada en aquesta branca del Dret.

En relació amb això, aquesta advocada organitza un “Curso de Derecho Animal para el día a día en Barcelona”, el dissabte 13 d’abril, de 10 a 14 hores. La realització d’aquest curs va precedit per una àmplia experiència en impartir la formació corresponent, tot pensant en què aquesta sigui útil i clarament comprensible per als col·lectius interessats, així principalment persones que no essent professionals del dret estan interessades en obtenir els coneixements bàsics per poder protegir als altres animals, de forma quotidiana, d’allò que els pot succeir a diari i davant la qual cosa no saben com han d’actuar (animal en motor de cotxe, tancat a terrassa/balcó, maltractat, animal dins un cotxe a ple sol, …).

En el programa que la Laia impartirà s’ocuparà de la legislació bàsica útil per al dia a dia, la diferència entre la denuncia penal i la denuncia administrativa, el paper dels cossos de seguretat en la protecció animal, i casos pràctics i consells per solucionar-los en favor de l’animal afectat.

Es tracta d’un curs fonamentalment pràctic, amb places limitades i que té seguiment posterior, el qual la Secció de Dret Animal de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat recomana per la seva utilitat pràctica i el bon fer, l’experiència i el gran coneixement i entusiasme de la Laia Garcia.

Per a més informació s’adjunta el link corresponent.

Curso de Derecho Animal para el día a día

 


BENESTAR I PROTECCIÓ DELS ANIMALS AL TEMARI PER A L’ACCÉS AL COS D’ADVOCACIA DE LA GENERALITAT

Fòrum d’Advocacia de la Generalitat ha publicat el núm. 2 de la revista DIRECTUM, amb un conjunt d’articles sobre diversos temes d’interès, entre els quals figura un  sobre Benestar i protecció dels animals al temari per a l’accés al cos d’advocacia de la Generalitat, que ha estat confeccionat per Carles Serrano Núñez, advocat de la Generalitat i President d’aquella entitat. En aquest article es tracta un contingut que mostra la preocupació per la situació dels animals i l’acció administrativa encaminada a procurar-los benestar i protegir-los, el qual no figura en cap altre temari per a l’accés a un cos jurídic de l’Estat espanyol, ja sigui de la seva administració pública, o de la de qualsevol comunitat autònoma o entitat local de certa grandària.

En aquest sentit, som davant una novetat que marca pauta i camí que caldria ser seguida en general, així en els temaris i en la preparació per a l’accés als cossos de juristes professionals de totes les administracions públiques d’Espanya, al mateix temps que mostra una veritable capacitat d’innovació i d’avenç en la matèria animal, que és molt necessària davant el canvi de paradigma que la humanitat ha d’adoptar, tant en relació amb la Naturalesa en general com en relació amb els animals en particular, si vol sobreviure i continuar gaudint d’aquest planeta.

Es pot accedir al núm. 2 de la revista DIRECTUM, la qual s’adjunta a continuació.

Benestar i protecció dels animals DIRECTUM

 


CRIA I REPRODUCCIÓ D’ANIMALS DESTINATS A L’EXPERIMENTACIÓ: SOBRE L’EMISSIÓ D’INFORME AMBIENTAL PER A AQUESTA ACTIVITAT PER PART DE L’EMPRESA ISOQUIMEN. COMENTARI SOBRE UNES PRÀCTIQUES QUE CAL DESTERRAR I UNS ANIMALS QUE CAL PROTEGIR.

Al DOGC núm. 7807, d’11 de febrer de 2019, ha estat publicada la Resolució TES/227/2019, de 30 de gener, per la qual s’emet l’informe ambiental estratègic del Pla especial urbanístic de desenvolupament per a una activitat ramadera biològica a la carretera de Sant Miquel del Fai, km 3, al terme municipal de Sant Feliu de Codines.

En concret, s’especifica que la proposta té per objecte ordenar i legalitzar l’activitat de l’empresa ISOQUIMEN SL, relativa a la cria i reproducció d’animals destinats a l’experimentació, i implantada en un àmbit de sòl no urbanitzable, de 25.881,40 m2 de superfície, preveient els paràmetres urbanístics d’aplicació, comportant l’enderroc d’un seguit de construccions així com la implantació de noves.

S’emet llavors l’informe ambiental estratègic en el sentit que el Pla especial urbanístic esmentat s’ha de sotmetre a avaluació ambiental estratègica ordinària atès que té efectes significatius sobre el medi ambient.

Aprofitem l’avinentesa referida al projecte esmentat per treure el tema de l’experimentació amb animals, que molt més sovint del que sembla és gratuïta i innecessària, a part d’abusiva i cruel, per molt que es vulgui justificar en un pretès avenç mèdic per al benefici de les persones, quelcom més propi de la demagògia habitual utilitzada per justificar el que és injustificable. Ja d’entrada, i parlant ara també d’una manera genèrica, una afirmació com la indicada és intrínsecament immoral. Els animals tenen interessos i tenen propòsits, no tenen cap interès en què se’ls utilitzi en experimentació apartant-los d’una vida conforme a la seva naturalesa, i no tenim cap dret a fer amb ells el que ens doni la gana, i menys fent-los víctimes d’una pretesa experimentació científica, sobretot quant aquesta té unes característiques veritablement esgarrifoses i esdevé inútil en molts casos.

Davant certs experiments que m’abstinc ara d’esmentar, vinculats a practiques de vivisecció, la falta de compassió i d’empatia per part dels seus perpetradors és més una manifestació de monstruositat que de racionalitat i de control de les emocions (com si les emocions no fossin pròpies dels humans). L’escissió entre el que es fa als animals en moltes ocasions en aquests experiments i el manteniment d’un tarannà de teòrica indiferència davant el seu patiment, la seva indefensió i la situació en la que se’ls col·loca, és més propi del que té una malaltia mental que no del que correspondria a una persona assenyada amb una suposada actitud científica.

Si bé podríem discutir el tema en termes contraris a l’especisme, tractant així de protegir els animals de tot tipus sotmesos a les pràctiques corresponents, hem d’acceptar que de moment el gran públic, desgraciadament, no veu de la mateixa manera tots els animals, sobretot quan es tracta de les rates, animals molt intel·ligents, molt nets i molt afectuosos, com el mateix Fran de Waal (1) testimonia.

Però de moment, sí que hi ha un acord general sobre tenir una consideració especial almenys amb algunes espècies, com és el cas dels primats i també dels gossos. Quant als primers, l’article 24.3 del Text refós de la Llei de protecció dels animals, aprovat pel Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, prohibeix la instal·lació, a tot el territori de Catalunya, de granges, centres de cria o centres de subministrament de primats que tinguin com a objecte la seva reproducció o comercialització per a experimentació animal. Quant als segons, aquesta prohibició no existeix.

Com pot ser que a aquestes altures encara es permeti que es pugui experimentar amb els gossos? Això és el “culmen” de la ingratitud: Ens salven en operacions de rescat, ens assisteixen en teràpia, ens guien si estem cecs, ens avisem de diverses malalties abans que ens doni l’atac corresponent; ens acompanyen, ens protegeixen, sabem el nivell d’intel·ligència i de sensibilitat que tenen … i encara els sotmetem a l’horror de l’experimentació?  I els tenim en les condicions de vida que el tancament als laboratoris, veritables presons, comporta?

En el cas concret dels gossos, aquests, per la seva consideració com animals de companyia gaudeixen de la màxima pròtecció que la normativa sobre protecció dels animals pot proporcionar a aquests. No obstant això, per arte de birla birloque, aquesta condició queda desplaçada quan l’animal està destinat a l’experimentació. Això és un argument més en favor de reconèixer drets als animals, perquè en tant no siguin subjectes d’aquests, la seva protecció veritable queda molt qüestionada. I insisteixo, com pot ser que encara ens trobem amb els gosos com a destinats a activitats d’experimentació? Com no se’ns cau la cara de vergonya de la nostra absoluta deslleialtat envers aquests nobles animals?

Per tant, de moment, caldria prohibir radicalment l’ús de gossos en l’experimentació, almenys per començar, la qual cosa recau amb tant freqüència, i per a la seva desgràcia, en els gossos de raça beagle. I per a la qual cosa solament és necessari incorporar al Text refós de la llei de protecció dels animals la previsió corresponent.

I caldria igualment, dins el procés d’aplicació de les tres R (reemplaçar, reduir i refinar), aplicable en matèria d’experimentació animal, començar per no permetre l’ampliació d’activitats d’aquest tipus, en concordança amb l’esperit de la llei vigent en matèria de protecció dels animals, i de conformitat amb les obligacions que en deriven per a l’Administració pública, en base a un principi de precaució i un principi de prevalença de la protecció i el benestar dels animals que és clarament deduïble de la regulació esmentada.

Perquè, en relació amb el projecte que ha estat exposat, d’interès de l’empresa ISOQUIMEN, ¿s’ha de suposar que l’Administració de la Generalitat ha dut a terme un estudi o anàlisi de tot el que deriva d’aquest projecte en relació amb la seva incidència sobre el benestar dels animals? i sobre la implementació de les mesures necessàries perquè el que comporten les tres R tingui lloc d’una manera efectiva? Porta a terme l’Administració de la Generalitat les inspeccions periòdiques oportunes, que en aquest supòsit, tenint en compte que el que està pel mig és l’interès d’éssers vius, s’hauria de fer amb freqüència periòdica?

Fent un recordatori del significat de les tres R, té interès recordar que:

El reemplaçament fa referència a emprar mètodes que substitueixin o evitin la utilització d’animals, la qual cosa pot ser tant en termes absoluts (així substituint els animals per models informàtics), com els reemplaçaments parcials o relatius (o sigui, substituint vertebrats per animals que sembla que tenen una percepció de dolor menor, com és el cas d’alguns invertebrats).

La reducció fa referència a implementar una estratègia qualsevol de la que derivi, com a conseqüència o resultat, una utilització d’un nombre menor d’animals, amb la finalitat d’obtenir les dades que responguin a l’objectiu de la investigació pretesa, o bé proporcionant una informació el més ampla possible amb cada animal, amb l’objecte d’evitar o limitar l’ús d’altres animals posteriorment.

El refinament comporta la modificació de la cria d’animals o dels procediments aplicats a l’experimentació per tal de minimitzar el dolor i l’angoixa, i per tal de millorar el benestar dels animals utilitzats en la investigació pretesament “científica” des del naixement a la mort de l’animal.

Quant a això últim, si almenys un animal hagués estat utilitzat en un experiment però desprès podés tenir una vida digna i decent, tenint així l’oportunitat de poder ser adoptat per persones … però no, a sobre resulta que parlem d’un destí horrible des que es neix fins a la mort.

I compte amb aquest assumpte, que és el més propici a fal·làcies del tipus “el teu fill o el gos”, que constitueix el subtítol d’un llibre de Gary Francione (2), situant-nos davant el fals dilema de “o experimentem amb el gos i salvem el teu fill o salvem el teu gos i sacrifiquem el teu fill”.

En relació amb això, és útil posar de manifest el missatge d’una associació alemanya, que es diu, en català: “Metges Contra l’Experimentació Animal”, la qual alerta manifestant que: “L’experimentació animal no ajuda als humans malalts, solament és valuosa per als experimentadors que satisfan la seva curiositat i basen en ella llurs carreres científiques”. De manera que una altra ciència és possible. Com diu la noticia que tracta d’això, el link de la qual s’adjunta al final, molts dels tests amb animals estan lluny d’aportar resultats reals a la medicina, i llurs objectius són bastant menys altruistes, ja què es tracta d’obtenir fons per seguir investigant, de satisfer la curiositat científica a costa del patiment d’éssers indefensos i de confirmar, un cop i un altre i un altre, dades que ja són més que conegudes per tothom.

Com ja deia a l’article penjat en aquesta mateixa secció sobre el: REIAL DECRET 1386/2018, DE 19 DE NOVEMBRE, PEL QUAL ES MODIFICA EL REIAL DECRET 53/2013, D’1 DE FEBRER, PEL QUAL S’ESTABLEIXEN LES NORMES BÀSIQUES APLICABLES PER A LA PROTECCIÓ DELS ANIMALS UTILITZATS EN EXPERIMENTACIÓ I ALTRES FINALITATS CIENTÍFIQUES, INCLOSA LA DOCÈNCIA – APUNTS CRÍTICS SOBRE L’EXPERIMENTACIÓ AMB ANIMALS, resulta que front a l’argumentació de la defensa pels professionals de la Ciència de la necessitat d’aquesta experimentació sobre els animals, hi ha científics que se’n pronuncien clarament en contra, encara que sigui solament d’una manera parcial, la qual cosa té interès de recordar, a part del que ha estat citat abans sobre un col·lectiu de metges alemanys. Així, per a Greek i el seu grup (American for Medical Advancement) els animals, com a models predictius de malalties humanes i com a subjectes de prova de medicaments no són científicament viables, perquè no són predictius ni confiables per servir com a models de malalties humanes ni per provar medicaments que seran d’ús humà.

A l’exposat s’hi afegia que cada cop hi ha també més científics que estan totalment en contra de la investigació amb animals per diverses raons científiques, tècniques i metodològiques, entre les quals té interès destacar als Estats Units: la Physicians Committee for Responsible Medicine (PCRM), l’Institute for In Vitro Science (IVS), el Center for Alternatives to Animal Testing (CAAT), la American Society for Cellular and Computational Toxicology (ASCCT). I a Europa: la Antidote Europe, el Doctors and Lawyers for Responsible Medicine, la Safer Medicines Campaign, i el Comitato Scientifico Antivivisezionista.

El passat 24 d’abril es va celebrar el Dia Internacional de l’Animal de Laboratori, la qual va ser establerta el 1979 per la Societat Nacional Antivivisecció d’Anglaterra.

Ara, aprofitant l’avinentesa de la preocupant resolució que ha estat publicada al DOGC de l’11 de febrer d’enguany, és important que no oblidem aquests animals els quals són utilitzats amb massa freqüència per a finalitats d’experimentació que no aporten res de realment necessari per a la humanitat. I fins i tot en un cas així, també ens hem de replantejar què estem fent amb éssers vius i sensibles sobre els quals no tenim cap dret en última instància, sinó solament el de la força. No pel fet de ser ells animals no humans tenim nosaltres cap dret a fer-los el que habitualment els fem.

Com diu Fabiola Leyton (3), si com indiquen les estadístiques globals, la majoria d’animals utilitzats en experimentació són rates, ratolins i conills, aquests animals acostumen a cobrir-se, construir nius, explorar, socialitzar i tenir control sobre les seves relacions socials. No obstant això, la situació quotidiana als laboratoris implica unes condicions de gran estrès per a aquests animals, ja què es troben habitualment en gàbies amb poc enriquiment ambiental, moltes vegades en recintes sense finestres i, per tant, sense llum natural. A més, els laboratoris acostumen a ser llocs molt sorollosos, tot el qual comporta que els animals adoptin comportaments estereotípics com mossegar els barrots de les gàbies, saltar, executar moviments automatitzats sense motiu aparent, tot el qual indica un estrès profund i crònic.

En els laboratoris els animals són una dada, la qual cosa ja és contrària a la seva consideració com ésser sensible. L’animal és desnaturalitzat. És plenament un objecte d’usar i llençar. Però això no és així, de cap manera, per molt que el vulguin vestir de manera contrària a la seva naturalesa. Per a aquesta vestimenta cosificadora el llenguatge emprat és un mitjà. Aquest llenguatge que empren els investigadors els permet l’escissió esquizofrènica que pateixen. Utilitzen un llenguatge que propicia la distancia, emprant la veu passiva.

Com a dades útils en relació amb els animals en la investigació biomèdica i farmacèutica, recomano les pàgines 95 i següents de la tesi doctoral de Fabiola Leyton, disponible a internet, la qual és indicada a la nota 3 d’aquest article.

En les pàgines indicades es pot trobar la concreció d’alguns experiments, absolutament inútils per a l’interès humà, i que a sobre van tenir conseqüències que haurien d’haver portat ja fa molt de temps a posar fi a aquestes activitats aberrants. Així, no obstant el rigor dels procediments han existit casos que han estat “exitosos” en la fase preclínica farmacològica, però que desprès van ser un total desastre en els assajos amb humans. A part del clàssic exemple de la talidomida, es pot citar el cas que va tenir lloc al 2004 amb el medicament contra l’artritis Vioxx, que va ser provat en animals amb tota seguretat i que semblava tenir efectes positius per al cor. Aquest producte va produir 140.000 atacs i accidents cardiovasculars en humans, i més de 60.000 morts solament als EEUU.

Els medicaments anti-inflamatoris no esteroides zomeripac (Zomac), bromfenac (Duract) i la fenilbutazona (Butazolidin) també varen produir efectes adversos en els humans els quals no varen aparèixer en els animals.

M’estalvio ara detallar alguns exemples més d’experiments que s’han dut a terme amb animals, ben recentment, la qual cosa deixo per a un altre moment, experiments en els quals es posa de manifest, d’una manera molt evident i òbvia, l’estupidesa humana i el sense sentit, l’idiotisme del que pot fer gala un ésser que en principi sembla el més intel·ligent de la creació i que és capaç també del més sublim, com bé diu José Múgica. Actuacions que es porten a terme perquè s’efectuen sobre éssers absolutament indefensos, i que no troben cap justificació objectiva. Per desgràcia, encara hi ha massa imitadors del criminal de Descartes, que no saben o no volen saber que l’ideari d’aquest subjecte està més que superat. Em permeto recomanar-los una obra modèlica d’un col·lega de professió científica, al que potser per això tindran una mica més de respecte, com és el cas de Rupert Sheldrake, a la seva obra “El espejismo de la ciència”. Aquest senyor, atesa la seva carrera científica, crec que els pot ensenyar alguna cosa d’interès.

El cas és que no hi ha cap àmbit d’actuació material que estigui desconnectat de la moral i de les exigències de l’ètica. Viure en societat comporta haver de respectar uns fonaments de fons, consensuats socialment, a partir del que ha estat l’evolució de la societat i de la sensibilitat humana. No poden haver àmbits en els que tal cosa no sigui exigible. I això va també per l’experimentació científica, de la que crida l’atenció el silenci sobre la mateixa, l’ocultació i la falta de suficient transparència. Així com la seva desconnexió del món del carrer, on, per exemple, el gos és subjecte d’una consideració especial i d’absoluta protecció com animal de companyia. Si les bestieses de l’experimentació fos quelcom naturalment acceptable, s’organitzarien visites públiques per assistir als que se’n fa. Però no és així. Per què? Doncs per la mateixa resposta per la qual no s’organitzen visites guiades dels nens de la primària o de l’ESO als escorxadors, perquè assisteixin en viu i directe a com es mata i s’esquartera els animals, moltes vegades quan encara són vius, animals que desprès es menjaran. Ni tan sols els pares més devoradors de carn pretenen organitzar tal cosa a través de l’AMPA corresponent !!!

Entenc que l’Administració de la Generalitat s’hauria de prendre molt seriosament dur a terme un control efectiu sobre la veritable utilitat dels diversos experiments que es porten a terme, comptant per a això amb grups d’experts multidisciplinars, però amb un objectiu final que és precisament el fer el màxim possible ja no solament per a les tres R, sinó també per perseguir l’objectiu més honorable de suprimir aquesta activitat en tot el que té d’innecessària, que és en la seva major part, i començant per prohibir, ja d’entrada, la utilització de gossos al respecte, i almenys millorant enormement la situació de la resta d’animals, amb l’objectiu final posat en alliberar-los definitivament d’aquesta maleïda sort.

S’adjunta a continuació la resolució esmentada i dues noticies d’interès en relació amb aquest assumpte. Al respecte, si és veritat el que es diu a una de les notícies sobre 12 gossos que varen ser utilitzats per realitzar un experiment en el que els varen serrar els ossos de les potes del darrera per comprovar la possibilitat de ser regenerats, “manda huevos” és l’únic que sóc capaç de dir ara.

Carles Serrano Núñez

President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat

  1. El gran investigador i científic Fran de Waal a la seva obra: “El Bonobo y los diez mandamientos”, diu, literalment: “En otro estudio con roedores se cambiaron los ratones por ratas. A pesar de la mala reputación de estos animales, no me sorprende lo que se va descubriendo sobre ellas, pues las tuve como mascotas durante mis años de colegio universitario. No es que contribuyeran a mi popularidad ante las chicas, pero me enseñaron que son animales limpios, inteligentes y afectuosos. En un experimento realizado en la Universidad de Chicago, se colocaba una rata en un recinto donde había un receptáculo transparente que contenía otra rata. Esta segunda rata estaba encerrada, lo que le producía inquietud y angustia. Pues bien, la primera rata no solo aprendía a abrir una portezuela para liberar a la otra, sino que su motivación para hacerlo era asombrosa. Si la rata tenía que elegir entre dos receptáculos, uno con virutas de chocolate y otro con una compañera atrapada, a menudo daba prioridad al rescate de su congénere (por otro lado, si la elección era entre un receptáculo vacío y otro con chocolate, invariablemente abría antes el segundo). Este resultado no puede contradecir más el énfasis skinneriano en el condicionamiento, y pone de manifiesto el poder de las emociones animales. Los autores interpretaron el comportamiento de sus ratas como altruismo basado en la empatía …”
  2. GARY FRANCIONE, Introducción a los derechos de los animales: ¿Tu hijo o el perro? Gary Francione és professor de Dret a la Universitat de Rutgers de Nueva Jersey (Estats Units). És especialista en drets dels animals i també un dels pioners de la teoria abolicionista de drets en relació amb els animals no humans.. Té una obra escrita important, en la qual també destaca “Rain without Thunder” (“Pluja sense trons”).
  3. FABIOLA LEYTON DONOSO. Bioética frente a los derecho animales: tensión en las fronteras de al filosofía moral. Tesi doctoral disponible a Internet, dipositada a la Univesitat de Barcelona. Barcelona, 30 de setembre de 2014.

Resolució DOGC 11.2.2019

Rescat d’animals per a experimentació

Metges alemanys contra l’experimentació

 


MODIFICACIÓ DE LA NORMATIVA DE LA UE PER EXCLOURE DEL SEU COMERÇ LES BANYES I EL IVORI DE RINOCERONTS I ELEFANTS VIUS  O DE LLUR DESCENDÈNCIA

Al DOUE núm. L35, de 7 de febrer de 2019, ha estat publicat el Reglament (UE) 2019/220 de la Comissió, de 6 de febrer de 2019, que modifica el Reglament (CE) 865/2006, pel qual s’estableixen disposicions d’aplicació del Reglament (CE) 338/97, del Consell, relatiu a la protecció d’espècies de la fauna i flora silvestres mitjançant el seu comerç.

L’objectiu del Reglament (CE) 865/2006 esmentat és aplicar el Reglament 338/97 i garantir així l’acompliment ple del que estableix la Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITES).

En la 17 reunió de la Conferència de les Parts de la Convenció assenyalada es van acordar canvis determinats en relació amb el comerç d’elefants i de rinoceronts vius.

Com a conseqüència d’això, s’introdueix un nou article 5 ter en la disposició modificada, relatiu al contingut específic dels permisos i dels certificats de rinoceronts vius i d’elefants vius, de conformitat amb el qual, els permisos i certificats corresponents per a la importació o reexportació de rinoceronts vius o d’elefants vius de determinades poblacions contindran una condició que estableixi que la banya o el ivori d’aquests animals o de llur descendència no podrà entrar al comerç o en activitats comercials dins de la UE. A més a més, els rinoceronts vius o els elefants vius procedents de les poblacions al·ludides no seran objecte de cacera esportiva fora de la seva àrea de distribució històrica.

A continuació s’adjunta el link de la norma assenyalada.

Reglament (UE) 2019/220, de la Comissió

 


ELS PEIXOS I EL REGLAMENT (UE) 2019/124 DEL CONSELL, DE 30 DE GENER DE 2019

Al DOUE núm. L29, de 31 de gener de 2019, ha estat publicat el Reglament (UE) 2019/124 del Consell, de 30 de gener del 2019, pel qual s’estableixen, per al 2019, les possibilitats de pesca per a determinades poblacions i grups de poblacions de peixos, aplicables en aigües de la Unió i, en el cas dels vaixells pesquers de la Unió, en determinades aigües que no pertanyen a la Unió.

Aquesta regulació és una norma sobre l’activitat de la pesca, referida a la situació del seu objecte principal, els peixos, o més bé de determinades espècies d’aquests. Es refereix, per tant, a aquests animals, quant a la seva consideració com a producte principal, i buscat, d’una activitat d’explotació industrial lucrativa que destaca, sobre tot en els últims anys, pels seus excessos, els quals excessos porten cada cop més a l’esgotament dels bancs i dels estocs de nombroses espècies que acabaran per desaparèixer. En conseqüència, un altre efecte de la “intel·ligència” humana de la que tant ens vantem.

Com és habitual en les normatives de la UE, el text dels “considerants” és realment útil, per fer-se una idea molt propera a la realitat social, econòmica i jurídica de la matèria que constitueix en cada cas l’objecte de la seva regulació.

En aquest sentit, i pel que fa als peixos esmentats al reglament UE que ens ocupa, la situació que s’hi descriu no pot ser més alarmant, sobretot en relació amb concretes espècies dels animals que de les que el reglament s’ocupa. Al respecte, i per posar alguns exemples de la situació que el text normatiu de la UE posa de manifest, es diu que:

-Existeixen determinades poblacions per a les que el CIEM (Consell Internacional per a l’explotació del mar) ha emès dictàmens científics que recomanen que no se n’efectuïn captures.

-Amb la finalitat de reduir progressivament les captures no desitjades de les poblacions en qüestió, a partir del 2019 els estats membres han d’implementar plans plurianuals de reducció de les captures accessòries a les pesqueries corresponents, amb vista a reduir progressivament les captures no desitjades de determinades poblacions (es tracta de tots aquells animals que es colen a les xarxes quan el que es pretén és pescar exemplars d’una altre espècie).

-Segons els dictàmens científics, la població de llobarro d’una sèrie de mars del nord d’Europa continua en perill.

-Quant a la població d’anguila, el CIEM ha dictaminat que la mortalitat antropogènica en el seu conjunt, inclosa la pesca recreativa i la comercial, s’ha de reduir a zero o a un nivell el més proper possible a zero.

-Durant diversos anys, alguns dels totals admissibles de captura per a les poblacions de taurons i ralles s’ha fixat en zero, portant associada l’obligació d’alliberar d’immediat les captures accidentals.

-Per a determinades espècies, com algunes de taurons, inclòs una activitat pesquera limitada podria suposar un risc greu per a la seva conservació, de manera que caldria postular en relació amb aquestes espècies una prohibició general de la seva captura.

També es fa referència a la problemàtica de la tonyina, el cranc i altres espècies, etc.

El cas és que el tractament que el text, com és l’habitual, fa de les espècies corresponents en termes de recursos, no ens ha de fer oblidar tot el que hi ha al darrera quant al tracte que donem als peixos. En aquest sentit, i com es fa evident en les dades relatives a l’activitat pesquera, els peixos són els animals que moren en més gran nombre per l’acció humana i, en molts casos, sense que al final molts d’ells siguin consumits, perquè  són molts els que es perden en el procés subsegüent a la captura que els col·loca al mercat, a la qual cosa s’ha d’afegir tots aquells que són pescats accidentalment i que no es pretén ni vendre ni ser consumits ja d’entrada.

És a dir, la pesca industrial, com tot el que és activitat industrial en relació amb els animals – a diferència del que han estat les activitats més tradicionals -, a part de tractar els animals en el grau més absolut com a producte, provoca una mortaldat enorme. En relació amb això, el nostre voraç consum és la causa principal del seu patiment i de la seva mort.

És important aprofitar l’avinentesa per recordar que els peixos tenen un sistema nerviós complex i, en conseqüència, senten dolor i gaudeixen de la seva vida. No poden cridar quan pateixen, perquè el nostre medi no és el seu, però són conscients totalment del que els passa i del dolor que experimenten en ser capturats i fins a morir. Per a ells les seves vides són importants. En aquest sentit, tenen interessos que són tan respectables com els nostres. Si els seus interessos no són respectables els nostres tampoc, perquè són de la mateixa qualitat (no hi ha argumentació moral ni ètica en contra d’aquesta conclusió, més si no ens confrontem amb una situació de supervivència, de vida o de mort, de o la seva vida o la nostra). Si els nostres interessos són respectables doncs els seus també. No hi ha cap més raó per predicar una superioritat del que ens afecta com humans que la pura i brutal força, l’argument sense argumentació.

A part del fet de la seva llunyania filogenètica, pel fet de no ser mamífers, que ens fa mirar-los amb molta distància, també la seva qualificació en base a “tones” porta a la seva evident desindividualització. Són productes, són mercaderies, són objectes de comprar i vendre.

En tot cas, per a un veritable defensor dels animals que ja no menja cap animal terrestre però que encara menja animals del mar (que no siguin mamífers), que és semi-vegetarià, però no vegetarià sencers, i menys vegà, la coherència més absoluta l’hauria de portar a deixar també de menjar aquests altres animals, els peixos, que també s’ho mereixen, o com a mínim eliminar-los de la seva dieta el màxim possible, fins arribar progressivament a zero.

S’adjunta el link amb la reglamentació de la UE que ha estat esmentada, i que com s’ha dit és molt útil per veure un cop més com som de llestos i com emprem la nostra intel·ligència (això sense esmentar els japonesos en relació amb la captura de les balenes i, sobretot, en la seva pretesa justificació científica de la captura, en la qual cosa no són més que uns veritables galtes.

Carles Serrano Núñez

President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat

Reglament UE, possibilitats pesca 2019

 


NOTA A LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL QUE ESTIMA EL RECURS D’INCONSTITUCIONALITAT CONTRA LA LLEI 9/2017, DE 3 D’AGOST, DE REGULACIÓ DE LES CURSES DE BRAUS I DE PROTECCIÓ DELS ANIMALS EN LES ILLES BALEARS (per Anna Mulà Arribas)

El Tribunal Constitucional (TC) recentment ha donat un altre cop molt dur a l’intent de regular en matèria de protecció dels animals, des d’una comunitat autònoma, així com a l’intent de millorar la sort dels animals en resposta a un augment de la sensibilització i de l’empatia envers els animals per part d’un sector cada cop més ampli de la societat. I això ho ha fet traint la seva pròpia doctrina, establerta a la seva sentència, d’infaust record, la núm. 177/2016, de 20 d’octubre de 2016, sobre el recurs d’inconstitucionalitat interposat contra la llei catalana que va prohibir les curses de braus a Catalunya.

Com sabem, mitjançant la Llei 9/2017, de 3 d’agost, de regulació de les curses de braus i de protecció dels animals en les Illes Balears, s’ha intentat regular aquesta activitat en uns termes l’essència dels quals el TC s’ha carregat en tota la seva possible amplitud. Un cop més, el TC no té per a res en compte, quant al que afecta als animals, com està evolucionant la societat, i torna a donar a la vessant cultural un predomini per sobre del relatiu a la seva protecció i benestar, per sobre del que està viu, el viu animal, deixant de banda això com si continués essent una simple cosa, la qual cedeix davant de qualsevol creació humana, per molt estúpida, i ja no diguem incivilitzada, que pugui ser aquesta.

El cas és que els quatre vots discrepants de la sentència que es carrega la Llei 9/2017 de les Illes Balears, confirmen un cop més que l’actuació del TC en aquest supòsit no és que sigui com per considerar-la un monument ni a la Ciència ni al raonament jurídic, ni a l’equitat, ni al comportament ètic envers els animals que ja té l’obligació moral d’atendre i de començar a considerar, encara que sigui solament una miqueta. Però sembla que encara estem bastant lluny d’això ja què, de moment, el TC no es troba ni en el costat correcte ni en la causa justa que el moment històric reclama.

Aquesta sentència és la sentència 134/2018, de 13 de desembre, la qual és objecte d’una primera valoració amb força interès per ANNA MULÀ ARRIBAS, advocada experta en Dret Animal i en Dret del Medi Ambient, i actualment assessora legal de la Fundació Franz Weber.

Com bé posa de manifest aquesta autora, la màxima contravenció d’aquesta sentència 134/2018, resideix en no partir de l’únic i directe precedent jurisprudencial que es tenia per enquadrar el recurs, és a dir, la sentència 177/2016, sobre el cas de Catalunya. Precisament, el fet de què l’examen dels diferents preceptes impugnats davant el TC no es correspongui amb el que va ser reconegut per la sentència 177/2016, és el que ha desembocat en l’emissió dels quatre vots particulars abans esmentats.

Ens trobem així que una interpretació esbiaixada del TC en la seva sentència 134/2018, sembla que porta a la petrificació d’uns pretesos “espectacles” passant totalment de l’evolució de la societat. Podem dir, per tant, que pateix un cop més tot allò d’interpretar la norma segons la realitat del temps en què ha de ser aplicada etc., quelcom del que sembla que el TC passa bastant.

Per altra part, per molt que el TC s’entesti en la justificació de la cultura i del patrimoni cultural per “forçar” els seus arguments, el cert és, i no ho pot negar per molt que es negui a veure la realitat, que no està més que defensant el manteniment d’una activitat (em nego a dir-li espectacle) de maltractament i de tortura animal, una vergonya per a Espanya, i que ens avergonyeix davant Europa. Però bé, ja són tantes les vergonyes de les que ens vantem, que potser, essent cínics, ja no ens va d’una més.

A continuació s’adjunta la Nota explicativa, abans al·ludida, d’Anna Mulà Arribas, així com també, com a informació complementària, la Llei 9/2017 de les Illes Balears i la sentència del TC 134/2018.

Carles Serrano Núñez

President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat

anàlisi stc baleares 2018

ley 9-2017, corridas de toros baleares

stc toros balears

 


JORNADES: “ELS ANIMALS EN EL DRET ADMINISTRATIU

Els proppassats dies 10 i 11 de gener de 2019 han estat dutes a terme, a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tarragona, les jornades: “Els animals en el Dret Administratiu”, amb la participació d’un conjunt destacable de professionals del món jurídic, la seguretat ciutadana i altres àmbits vinculats a la matèria animal, per tal de tractar qüestions d’especial interès sobre el tractament i la consideració dels animals en el Dret Administratiu, i com a partir d’aquest i de les previsions corresponents actua l’Administració Pública.

La SECCIÓ DE DRET ANIMAL de FÒRUM D’ADVOCACIA DE LA GENERALITAT, ha tingut l’oportunitat i la satisfacció de participar en aquestes jornades, mitjançant la conferència impartida per Carles Serrano Núñez, president de l’entitat, amb el títol: la “Normativa aplicable a Catalunya i anàlisi de la situació actual”.

A més, d’una “Taula rodona amb representants de la Guardia Urbana de Tarragona, el SEPRONA, la policia autonòmica-mossos d’esquadra, i els agents rurals”, també han estat dutes a terme les activitats i conferències següents:

-“Permisos i tràmits administratius”.

-“Gossos potencialment perillosos. Context legal”.

-“Sobre les mesures cautelars”.

-“Què és l’Associació Parlamentària per a la Defensa dels Drets dels Animals”.

El Dret Animal constitueix l’objectiu principal de la Secció de Dret Animal de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat, entenent el mateix com a branca del Dret que s’ocupa del que afecta l’animal quant als seus interessos i quant al respecte que és degut a la seva vida, a la seva llibertat, i a la seva dignitat, la qual cosa es pot traduir en drets reconeguts en termes positivistes pels humans o, quant a idèntic efecte, i potser més fort per la seva vinculació amb la Natura, en els deures morals i jurídics que els ésser humans poden assumir i que caldria que assumissin, tot tenint en compte la nostra pertinença a un complex holístic en el que no som precisament legibus solutum.

Atès l’exposat, FÒRUM D’ADVOCACIA DE LA GENERALITAT manifesta la seva total satisfacció perquè s’organitzin activitats com la duta a terme per l’ICAB de Tarragona, que no solament contribueixen a popularitzar la causa animal i a proporcionar materials útils per defensar aquesta, sinó que també manifesten el creixent interès que hi ha a la col·lectivitat ciutadana sobre les temàtiques que en són relacionades.

S’adjunta alguna foto de l’esdeveniment.

jornades de dret animal icab tarragona

 

ELOGI DEL PORC I, A QUÈ S’ESPERA PER ATURAR L’AUGMENT DE LA CABANA RAMADERA PORCINA????  SOBRE LA CONTRADICCIÓ ENTRE EL QUE S’AFIRMA I EL QUE S’ESTÀ FENT

En aquesta Secció de Dret Animal ha estat penjada informació diversa relativa a l’augment excessiu de la cabana porcina a Catalunya i a tots els problemes que tal cosa comporta. Al respecte, des del punt de vista dels interessos dels animals i dels objectius de la secció esmentada, el que preocupa fonamentalment és com tal cosa afecta molt negativament, i molt perjudicialment, a un cada cop més gran d’efectius d’una espècie animal especialment menyspreada, el nom de la qual ha estat utilitzat tradicionalment en el pitjor dels sentits per insultar o per il·lustrar connotacions o característiques manifestades sempre com a negatives sobre allò del qual es prediquen.

Suar com un porc? Una estupidesa, perquè els porcs no suen. Marrà com un porc, que a més és el marrà per antonomàsia? Una calumnia, perquè el porc és un animal molt net, que cerca sempre aigua neta i fang adient. Que passaria amb qualsevol persona que estigués a un recinte petit, sense poder sortir i sense poder fer les seves necessitats més que al lloc en què es troba? i així dies, mesos …?

El porc, un animal mereixedor de respecte, amb un nivell psíquic i de sensibilitat molt més elevat del que la gent acostuma a pensar, el que es mereix és un monument a cada ciutat, a cada carrer, a cada escola, a cada ministeri, a cada país, perquè està a tot arreu, si bé ben mort, però totalment explotat, aprofitat i utilitzat com a simple productor de carn per al consum, quan la veritat és que el mateix es pot substituir com aliment per solucions proteíniques vegetals més sanes i adients, tal i com reconeix la pròpia OMS.

L’examen que en aquesta secció s’està fent sobre la posada en marxa pel Govern de la Generalitat de l’ESTRATÈGIA DEL PATRIMONI NATURAL I LA BIODIVERSITAT DE CATALUNYA 2030, s’ha fet ressò de com en el document corresponent es posa clarament de manifest la problemàtica sobre contaminació que deriva de l’excés de l’explotació porcina, de la qual cosa deriva la necessitat imperiosa d’aturar l’augment de la cabana ramadera afectada i, més encara, de reduir-la d’una manera notable.

Està clar que a la majoria del públic la sort dels porcs no l’interessa en absolut. No es tracta de fer-se il·lusions al respecte, però és important insistir que això és més fruit de la ignorància que una altra cosa, sobre tot quant al que afecta a la caracterització i la conformació psíquica i sensible de l’animal en concret. Així paga la pena insistir en què es tracta d’uns animals peculiars quant a les seves capacitats i habilitats les quals, un cop conegudes, poden fer veure’ls d’una manera molt diferent a l’habitual, i adonar-se de com són mereixedors de la màxima estima i respecte. Dit això sense perjudici de què en la visió animalista de la que aquí es parteix, l’interès de l’animal és considerat per si mateix, sense necessitat d’haver de gaudir de característiques que l’aproximin a l’humà, la qual cosa no és més que “especisme” (i, per altra part, sent també una mica sarcàstic, potser a la vista de com estem deixant el món, i com ens comportem els uns amb els altres, igual és millor que els animals no humans s’assemblin a nosaltres el menys possible).

Sense voler caure en posicions transcendentals que en els temps que corren no són objecte de percepció ni de recepció suficients, atès que som en el marc d’una ment cobdiciosa i acumulativa, aferrada i sotmesa, i cada cop més dispersa per la multiplicitat d’aspectes que no ens deixen centrar la nostra atenció en el que és més important, el que sí que és cert és que aquest món es troba cada cop més a punt d’entrar a la UCI, si és que no s’hi troba ja.

Costa de creure que aquells que tenen fills i que diuen estimar-los tant no estiguin més per la tasca de cuidar aquest món que se’ns escapa de les mans. I pel que fa a Catalunya, si no posem fil a l’agulla podem entrar en una dinàmica destructiva imparable. Recordem, en relació amb això, que segons el document de l’estratègia abans esmentat, el 33,6% de la superfície de Catalunya està considerada zona vulnerable per la contaminació de nitrats d’acord amb el Decret 128/2009, per efecte dels sobreadobaments i l’ús preferent de purins com a esmena orgànica en els conreus. Això és una tercera part del país.

No obstant això, la causa principal d’aquest problema continua manifestant-se de manera continuada, sense que l’aturi ningú, començant pel mateix Govern. Com a prova del que s’afirma, tornem a tenir nous exemples que ha estat publicats recentment al DOGC, desprès de les diferents resolucions relatives a explotacions ramaderes porcines que han estat citades en articles anteriors i  que van ser penjades en aquesta Secció de Dret Animal. Es tracta, més concretament, de tres resolucions, en les que els objectius d’ampliació ramadera perseguits confirmen el que ha estat afirmat fins aquest moment.

Així, per una part, al DOGC NÚM. 7773, de 21 de desembre del 2018, ha estat publicada la Resolució TES/3017/2018, de 14 de novembre, per la qual es fa públic l’Acord de declaració d’impacte ambiental del Projecte per implementar una explotació ramadera de porcí, al terme municipal de Godall. En l’explotació corresponent, es preveu la construcció d’una activitat ramadera porcina de producció de garrins fins a una capacitat de 2.920 truges reproductores, 5 verros, 890 truges de reposició i 13.053 garrins de transició.

Sorprèn que en el document publicat, en tractar l’impacte ambiental, es fa referència a diversos possibles efectes que no obstant els perjudicis que podrien generar es considera que estarien corregits fent allò que el document explicita. Així, per exemple es parla, quant al medi hídric, de què la principal alteració al medi produïda per les instal·lacions ramaderes és la que generaria una gestió incorrecta de les dejeccions ramaderes, que podria comportar un impacte sever sobre els cursos fluvials existents a la zona i el sòl. Que també existeix un risc de contaminació derivada de la neteja i la desinfecció de les instal·lacions i de les tasques d’explotació, com el vessament de productes químics per netejar, la gestió incorrecta dels residus zoosanitaris o dels animals morts. També és possible contaminar el medi hídric durant la construcció de les naus i també per filtració d’olis i hidrocarburs als sòl fins a les aigües subterrànies.

En principi, es preveurien les mesures perquè aquestes coses no passessin, però si tenim en compte que a Catalunya ja hi ha més porcs que persones, està clar que la gestió que en deriva té i pot tenir encara més, uns costos ambientals no assumibles. En aquest sentit, la sostenibilitat del medi està en risc, i la petjada ecològica de l’activitat pot esdevenir insuportable aviat, tot tenint en compte que qui al capdavall se’n fa càrrec és l’interès general i, per tant, tota la col·lectivitat ciutadana.

Per altra part, per acabar-ho d’adobar, al DOGC núm. 7780, de 4 de gener de 2019, ha estat publicada la Resolució TES/3093/2018, de 28 de desembre, per la qual es fa públic l’Acord de declaració d’impacte ambiental del Projecte per ampliar una explotació porcina, al terme municipal de Montmajor.

En aquesta resolució, en descriure el projecte es diu que l’explotació ramadera interessada disposa d’una capacitat de bestiar en intensiu de 205 truges reproductores, 2 verros, 500 garrins, 12 truges de reposició, 1.367 porcs d’engreix, i en extensiu disposa de 9 femelles d’oví, 1 mascle oví, 3 ovelles de cria, 1 ovella de recria, 3 places d’oví d’engreix, 1 cavall i 30 arnes. I que presenta un projecte d’ampliació de l’explotació fins a 277 truges, 2 verros, 58 truges de reposició, 756 garrins i 1.724 porcs d’engreix en intensiu, i en extensiu 20 places de femelles ovines, 1 semental oví, 10 places d’oví de cria, 5 places d’oví de recria, 15 places d’engreix oví, 1 cavall i 30 arnes.

Benvinguda sia l’explotació extensiva (com a mal menor i provisional en el camí de deixar d’explotar els animals), però no així l’explotació intensiva que genera tant de patiment.

Finalment, al mateix DOGC núm. 7780, de 4 de gener de 2019, ha estat publicada la Resolució TES/3094/2018, de 28 de desembre, a continuació de l’anterior, per la qual es fa públic l’Acord de declaració d’impacte ambiental del Projecte per ampliar una explotació porcina, també al terme municipal de Montmajor.

En descriure el projecte, es diu que l’explotació interessada presenta un projecte d’ampliació de l’explotació fins a 2.500 porcs d’engreix. Al respecte, està prevista la reforma d’una antiga nau ramadera existent per tal d’allotjar el nou bestiar.

No fa falta dir que totes tres resolucions són favorables als projectes indicats, sempre i quan es respectin les previsions de caràcter mediambiental que les resolucions corresponents preveuen.

Atès l’exposat, no s’acaba de veure que es prengui l’ESTRATÈGIA DEL PATRIMONI NATURAL I LA BIODIVERSITAT DE CATALUNYA 2030 encara amb la seriositat que mereix. Es pot dir que el document aquest ha estat publicat recentment, però el seu contingut i les seves consideracions són més que conegudes des de fa temps. No es tracta de quelcom nou, en relació amb la qual cosa em remeto al citat Decret 128/2009, referent a les zones vulnerables per la contaminació de purins.

Que la cabana ramadera catalana i, especialment, el sector porcí, sigui un puntal geostratègic del nostre sistema econòmic, potser queda com a benefici general bastant per sota dels perjudicis que genera, sense oblidar que la seva substitució progressiva per l’explotació i el consum agrícola ecològic tindria conseqüències econòmiques molt més positives, així com de salut i de disminució de la contaminació, amb el notable estalvi que en derivaria. Dit això ara això sense fer esment de les connotacions ètiques negatives que té sotmetre als animals al règim d’explotació intensiva industrial que caracteritza la nostra època, veritables camps de concentració d’altres espècies, en una època aquesta en la que ens hem quedat sense ànima, veient com a normal una conducta èticament més que reprovable, per molt geostratègica que sigui.

S’adjunta a continuació el link amb les resolucions indicades.

Carles Serrano Núñez

President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat

Resolució impacte ambiental 1

Resolució impacte ambiental 2

Resolució impacte ambiental 3


EL GOVERN DE LA GENERALITAT POSA EN MARXA L’ESTRATÈGIA DEL PATRIMONI NATURAL I LA BIODIVERSITAT DE CATALUNYA 2030 (II): REFERÈNCIA A LA SUPRESSIÓ DEL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I A LA NECESSITAT DE COMPTAR AMB UN ORGANISME QUE EL SUBSTITUEIXI, I LA NECESSITAT INAJORNABLE D’INVERTIR EN RECURSOS HUMANS PER IMPLEMENTAR LES EXIGÈNCIES DE LA CONSERVACIÓ I LA RECUPERACIÓ DE LA BIODIVERSITAT

Com ja es vas posar de manifest en una publicació anterior, el conseller de Territori i Sostenibilitat ha presentat molt recentment (27 de novembre de 2018), l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030, aprovada pel Govern de la Generalitat el proppassat mes de juliol, la qual inclou les prioritats en matèria de conservació de la natura fins al 2030, amb 85 línies d’actuació emmarcades en 6 àmbits.

En aquella primera part es va tractar el relatiu a l’abús de l’explotació del sector porcí i la necessitat ja MOLT URGENT de desincentivar i reduir notablement el seu consum, així com la necessitat, també urgent, d’incentivar la producció i el consum agrícola ecològic.

En aquest moment restarien pendents altres dos punts que també varen ser apuntats, els quals serien els següents:

  • Sobre la supressió del departament de medi ambient i la necessitat de comptar amb una organització especialitzada centralitzada en la matèria mediambiental.

 

  • Sobre la necessitat inajornable d’invertir en recursos humans amb personal especialitzat i qualificat per fer front als reptes organitzatius i administratius que la preservació de la biodiversitat reclama.

 

Supressió del departament de medi ambient i necessitat de comptar amb una organització especialitzada i centralitzada en la matèria mediambiental

Des que el Departament de Medi Ambient va ser suprimit, amb una pretensió de simplificació organitzativa i d’estalvi de despesa, en el marc de les retallades dutes a terme en el context de la greu crisi econòmica patida els últims anys, he estat molt crític amb aquesta mesura.

Sempre m’ha semblat un gran error que es suprimeixi un departament que s’havia de mantenir de totes totes, perquè a poc que pensem i reflexionem profundament, si hi ha quelcom que no sobra és tot el que afecta a la matèria mediambiental, simplement perquè ens va la vida, ens va la salut i, fins i tot, ens va la civilització mateixa.

Catalunya, que en el seu moment va ser un exemple pioner a Espanya amb la creació d’una direcció general mediambiental, la qual posteriorment es va convertir en un Departament de Medi Ambient que va ser exemple també per a la resta d’administracions públiques de l’Estat, va fer un pas enrere en el moment menys justificat, atesa la cada cop més greu situació que experimenta tota la problemàtica de la que aquell departament s’ocupava, i més quant al que afecta a tot el que deriva del canvi climàtic en el que ens trobem immersos.

Per tant, en l’àmbit del medi ambient, però també en l’àmbit animal, i especialment en relació amb la protecció i el benestar dels animals, la Generalitat mereix ser objecte de gran crítica.

Si tenim en compte l’esmentat canvi climàtic, i l’aprovació recent d’una llei sobre aquesta matèria (Llei 16/2017, d’1 d’agost, del canvi climàtic), la supressió del Departament de medi ambient que es va produir el seu dia, no es corresponia de cap manera amb l’increment de la sensibilitat en les matèries de què se n’ocupava, encara que no sigui més que per una pura necessitat de supervivència. En principi, en base a motius formals de simplificació i de reducció d’estructures, es va procedir a suprimir un conjunt organitzatiu clau, la qual cosa contradiu la pretensió de què Catalunya sigui un model paradigmàtic, modern i avançat al sud d’Europa, sense perjudici del fet que moltes vegades afirmacions d’aquest tipus no són més que pura propaganda.

En el relatiu als animals, les competències del Departament de Medi Ambient es contrastaven amb les d’altres departaments, com era el cas dels departaments competents en agricultura i ramaderia, o en industria i energia, pels conflictes que podien haver entre determinats sectors econòmics i la tasca de protecció i de sostenibilitat del medi, i de tot el que se’n vincula. La valoració dels animals “de producció” com a recurs econòmic, pur i dur (quelcom del que s’ocupa el departament competent en ramaderia) contrasta amb la valoració dels animals salvatges, atès el seu caràcter de recurs (patrimonial també) perible. I ja no diguem si parlem dels animals de companyia.

L’existència d’un Departament de Medi Ambient, en base a un concepte de medi ambient ampli que també servia per incloure el que afecta la protecció i el benestar dels animals – en principi els silvestres, però per extensió, també de la resta d’animals – era el més assenyat.

En el seu dia, en ser suprimit el Departament de Medi Ambient, el llavors departament d’Agricultura, Alimentació i Medi Natural va assumir pràcticament totes les competències que en matèria animal tenia l’antic Departament de Medi Ambient. El cas és que incloure tots els animals sota la dependència del departament que s’ocupava competencialment de la ramaderia, introduïa interferències economicistes, considerades en sentit negatiu per als interessos dels animals, i que operaven en detriment de la seva protecció i benestar.

Aquesta interferència de la visió economicista ramadera es va fer evident en la implementació de mesures de protecció i benestar dels animals de producció imposades per la UE, clarament exposat a la premsa, així quant a les mesures de benestar aplicables als porcs i a les gallines ponedores. Va haver una resistència clara del sector a implementar les mesures en qüestió, per altra part quelcom general a Europa, tot al·legant principalment la situació de crisi econòmica, sense fer esment de què durant el llarg període anterior que havia hagut per implementar les mesures corresponents tal cosa no es va fer, tot i ser una època sense crisi (la mateixa UE posa de manifest la resistència dels productors a invertir en benestar animal en diferents documents).

Com ja posava de manifest l’autor d’aquestes línies a “RESPONSABILITAT I PROTECCIONISME ANIMAL EN MATÈRIA ADMINISTRATIVA. Legislació Estatal. Legislació Autonòmica. Especial referència a la Normativa de Catalunya” , de 14 d’abril de 2016, disponible a Internet per a qui li vingui de gust llegir-ho, seria molt important tornar a tenir un Departament de Medi Ambient que, entre d’altres competències, tornés a ocupar-se de tot el que afecta  la protecció i el benestar dels animals. Un departament així podria exercir una tasca més contundent d’implementació de la normativa corresponent, la qual  afectaria també als animals de producció. De moment, encara tal cosa no s’ha fet, i les competències relatives tant al tema mediambiental en general com sobre  l’àmbit relatiu als animals es troben disperses, repartides entre diferents departaments. Al respecte, com element sobre el qual cal pensar en aquesta línia, cal recordar que el Cos d’Agents Rurals, per al que és tant important tot el referent a la protecció de la biodiversitat, no depèn del Departament de Territori i Sostenibilitat sinó que depèn del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

Entre les competències corresponents, repartides, dispersades, tenim el relatiu a espectacles públics i les activitats recreatives quant al que afecta als animals (Departament d’Interior), medi natural i biodiversitat (Departament de Territori i Sostenibilitat); les polítiques de ramaderia, les polítiques de pesca, les activitats cinegètiques i de pesca fluvial, i també la vigilància, el control i la col·laboració en la gestió del medi natural, i la protecció i la prevenció integrals del medi ambient, mitjançant el Cos d’Agents Rurals (Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació).

Però el cas és que de moment no sembla que la recuperació d’un departament tan important estigui al programa polític ni a la previsió de cap partit amb possibilitats reals de gestionar la cosa pública a Catalunya. En aquest sentit, els diferents partits dominants a Catalunya reflecteixen un allunyament de les necessitats reals del país que és criticable seriosament.

Exposat això, ara resulta que el document de l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030 es fa ressò de les conseqüències molt negatives de la supressió de l’esmentat Departament de Medi Ambient.

Més concretament, al punt 5.5. ÀMBIT 5: Organització administrativa, marc legal i fiscalitat, se n’ocupa, i comenta extensament el relatiu a les estructures de govern del patrimoni natural a Catalunya. Al respecte, té molt d’interès reproduir el que s’hi diu sobre això, així en els termes següents:

Des de la recuperació de la Generalitat de Catalunya, les competències de patrimoni natural han estat adscrites a diversos departaments i això ha comportat que les polítiques de conservació de la natura s’administressin, alternadament, des de la política d’ordenació del territori, des de la política d’agricultura, ramaderia i pesca i des de la política de medi ambient i sostenibilitat. Durant aquest temps, les competències relatives a la conservació de la natura s’han ajuntat i dividit diverses vegades.

Aquesta alternança en l’adscripció ha dificultat, entre d’altres coses, la consolidació d’una estructura orgànica en matèria de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat a Catalunya suficient, estable i efectiva, capaç d’establir objectius de treball a llarg termini en coherència amb les diverses recomanacions i mandats internacionals.

 Des de l’any 2015 les competències de conservació de la natura estan atribuïdes al Departament de Territori i Sostenibilitat, a través de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural. Tanmateix, les competències de gestió forestal, caça i pesca continental romanen al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

 Aquesta situació ha portat a les següents conseqüències negatives per al desplegament i consolidació de les polítiques de conservació de la natura a Catalunya:

 una infradotació de recursos humans, que afecta els serveis centrals, els serveis territorials i els ens de gestió dels espais naturals de protecció especial, que dificulta el compliment de les obligacions i les funcions atribuïdes en planificació i gestió del patrimoni natural i la biodiversitat;

 una infradotació de recursos econòmics per fer una gestió activa del patrimoni natural i la biodiversitat;

 – una manca d’integració de les polítiques que incideixen en la conservació de la natura, i

 – un desplegament molt limitat del Sistema d’espais naturals protegits, és a dir, una falta d’ordenació detallada i de gestió activa dels espais que el conformen.

 Aquestes disfuncions han estat identificades i diagnosticades per diferents organismes, alguns interns de l’administració, com el Consell de Protecció de la Natura, un òrgan consultiu en matèria de protecció de la natura a Catalunya. El Consell va ser creat per la Llei 12/1985 d’Espais Naturals amb l’objectiu d’assolir la conservació, la millora de la diversitat, la riquesa i la productivitat dels sistemes naturals de Catalunya, en el marc de la protecció del medi ambient i de l’ordenació racional i equilibrada del territori. Actualment està adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat, que li presta suport tècnic i material. Des del 1990 fins l’any 2016 ha emès 184 informes i dictàmens en relació amb el patrimoni natural i la biodiversitat, específicament sobre projectes de declaració de nous espais de protecció especial, l’aprovació dels instruments de planificació i dels òrgans de gestió dels espais naturals protegits o projectes amb un impacte ambiental potencial per al patrimoni natural de Catalunya.

 L’any 2011, el Consell de Protecció de la Natura va emetre una moció70 sobre els nous reptes en la conservació dels espais naturals i de les espècies. Hi advertia que “la millora de les mesures de coordinació administrativa entre tots els sectors de l’Administració amb incidència en els espais naturals protegits encara era un repte”, i assenyalava que “determinats sectors de l’Administració no només no complien de manera adequada les seves responsabilitats de caire ambiental sinó que, a més, condicionen les polítiques ambientals segons els seus interessos sectorials”. En aquest sentit, es posava com exemple el fet que, fins la data, bona part dels impactes que patien els espais naturals protegits eren el resultat d’actuacions promogudes per les administracions públiques mateixes o per entitats legalment autoritzades per aquestes administracions. També es destacava la poca implicació d’altres departaments i administracions en la gestió dels espais naturals protegits, malgrat que aquests espais incideixen en qüestions de la seva competència. Finalment, també remarcava que hi ha tot un seguit de disfuncions i duplicitats entre diferents departaments o nivells de l’Administració i que en l’àmbit polític no s’adopten les mesures pertinents per arreglar-les.

 Realment, no hi ha res a afegir a la negativa diagnosi efectuada. I, per tal de compensar les conseqüències tan nefastes que en deriven el document fa referència a la previsió de creació d’una determinada agència, tal i com es diu a continuació:

“Amb l’objectiu de resoldre les disfuncions i mancances estructurals de la política de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat, en el moment de redactar aquesta diagnosi el Parlament de Catalunya està tramitant una proposició de llei per crear l’Agència del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya. L’aprovació de la llei es concretaria en la creació d’un nou ens encarregat de liderar la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l’estudi del medi natural de Catalunya, tant en l’àmbit continental com marí. L’objectiu és potenciar la conservació del patrimoni natural, la biodiversitat i la geodiversitat, amb criteris d’integritat, sostenibilitat, persistència i eficiència. Es tracta, en definitiva, d’impulsar i coordinar les polítiques en matèria de biodiversitat de manera integral, mitjançant una estructura independent, com ja succeeix amb altres àmbits de les polítiques ambientals a Catalunya, com són l’aigua i els residus, que disposen d’una agència pròpia.

La proposició de llei actualment en tràmit circumscriu les competències de l’Agència bàsicament a les que actualment ostenta la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural. I això sense prejudici que en una segona fase pugui incorporar altres competències sectorials per garantir una gestió més integral de la natura.”

Bé, està per veure com es desplega aquesta agència i si és l’instrument adient, tot tenint en compte que de moment es limitaria més bé a l’àmbit de la biodiversitat i el patrimoni natural solament, i no a tot l’àmbit competencial de l’antic Departament de Medi Ambient. Cal no oblidar que un departament amb un conseller al capdavant comporta una força especial, que l’agencia per si mateixa mai no tindrà. Solament faltarà que es posi al capdavant un subjecte amb carnet del partit de torn, amb la qual cosa més que un gestor tindrem un sicari, problema aquest que sembla de difícil solució. Algú dirà que és el mateix amb un conseller, però no és cert. Un conseller és polític per definició i li pertoca la tasca política, però la tasca de gestió administrativa, perquè les coses vagin bé, pertoca a un professional, i no a un esbirro.

 

Necessitat inajornable d’invertir en recursos humans amb personal especialitzat i qualificat per fer front als reptes organitzatius i administratius que la preservació de la biodiversitat reclama

En principi l’estructuració organitzativa de l’exercici del poder públic, executiu, hauria d’anar acompanyada dels recursos materials i personals adients, per tal que es puguin implementar les competències atribuïdes a l’organització corresponent.

En el cas de l’Administració de la Generalitat es pateix una dinàmica que en diversos àmbits no respon a l’indicat (la qual cosa no és que sigui nova en l’Administració Pública, considerada en termes generals), però si es vol presumir d’administració del futur, o de l’Holanda o la Dinamarca del Sud, etc., s’ha de vetllar més per aquesta qüestió.

Desgraciadament, quan no es tracta de l’activitat pública sancionadora i recaptatòria de la Hisenda Pública, poques vegades es veu que es posi en la dotació de mitjans materials i personals necessaris en un determinat àmbit públic tantes ganes com en aquell altre cas. Solament s’ha de veure la manca d’inversió suficient, que és quelcom endèmic, en relació amb l’organització judicial, i les poques ganes que li posa cap partir en el Govern, sigui estatal o autonòmic. Què diferent al cas de l’Agencia Tributària estatal, i també en el cas de l’Agència Tributària catalana!

I la desgracia indicada és tan més gran quan es tracta del que afecta als animals. En relació amb això, té interès recordar com la CIPAC (Comissió Interlocutora de Protectores d’Animals de Catalunya) va posar de manifest una problemàtica, consistent en què les 101 entitats proteccionistes que la integraven el març del 2014, prendrien mesures legals contra l’incompliment sistemàtic per part dels departaments jurídics de la Generalitat de la llei de procediment administratiu en la tramitació dels expedients sancionadors per infracció de la llei de protecció animal. Si bé la majoria de denuncies s’acompanyaven d’actes d’agents de l’autoritat (agents rurals, Seprona i mossos d’esquadra), s’assegurava que l’esforç denunciador corresponent de res servia quan aquest material arribava als departaments jurídics dels serveis territorials de la Generalitat competents, de manera que en no ésser tramitats els expedients aquests morien en el camí, és a dir, per caducitat. Es posava així de manifest una actitud de desídia i inacció, habitual i continuada (totalment contrària a la configuració d’un Estat de Dret), que havia estat denunciada durant anys davant la mateixa Generalitat i el Síndic de Greuges sense que la situació canviés en absolut.

Una situació com aquesta deriva simplement de la manca de provisió de mitjans personals suficients, a part de la manca d’interès per se, la qual cosa ja és habitual en sectors que no semblen gaudir de la simpatia suficient de les autoritats. Si no és aquesta l’explicació, llavors la resposta és la inèpcia i la negligència més absoluta, que han de ser clarament objecte de sanció i d’exigència de les responsabilitats administratives i civils  corresponents, en aquest últim cas pels danys que aquestes conductes causen a l’interès comú i general.

El cas és que sembla que el document de l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030, es fa ressò també de la manca d’inversió en els efectius personals necessaris en matèria de biodiversitat, i reivindica tal cosa, insistint en la necessitat de resoldre aquest problema, sobretot en el que afecta a l’àmbit sancionador.

Si bé l’exercici de la potestat sancionadora és quelcom habitualment criticat per algun sector de la doctrina, així per algun docte que des del seu núvol universitari es centra en el “pobre y sufrido ciudadano”, el cert és que l’exercici esmentat és vital perquè en un país tan donat a incomplir com aquest, propi de les contrades mediterrànies, les normes mitjançant les quals es vetlla per l’interès general siguin mínimament complides, amb les positives conseqüències que en deriven per a tots.

Entre els diferents textos del document esmentat que tracten del que ha estat assenyalat, interessa destacar el relatiu a la: “La vigilància i el control d’activitats a la natura”, a la pàgina 128, sobre el qual no em puc resistir de reproduir a continuació:

Els mecanismes de control i vigilància són essencials per garantir el compliment de la normativa vigent de patrimoni natural i estendre la percepció que conservar la natura és una obligació, no només ètica sinó legal. En aquesta matèria hi tenen un paper clau els cossos de seguretat i especialment el Cos d’Agents Rurals (CAR).

 El CAR neix l’any 1986, en part a conseqüència dels grans incendis devastadors que pateix Catalunya aquell any. No obstant això, aquesta vessant de prevenció d’incendis forestals que fa germinar el cos s’emmarca en una idea molt més ambiciosa: la creació d’una policia dels boscos que vagi més enllà de la forest i que abraci tot el medi rural, amb l’objectiu de vetllar no només pel patrimoni natural, sinó també per les persones que hi viuen, que en depenen i que en gaudeixen. D’aquesta manera va néixer un cos amb presència a tot el territori i funcions en matèria de policia i guarda dels béns forestals, cinegètics i piscícoles, de les vies pecuàries i dels espais naturals protegits.

 D’aleshores ençà, el CAR ha augmentat progressivament les seves funcions i actualment inclouen la vigilància, la inspecció, la col·laboració en la gestió, la investigació i la informació i l’assessorament als ciutadans. La polivalència ha permès a aquest cos especialitzar-se i evolucionar per adaptar-se a les necessitats canviants de l’entorn i del medi rural i als nous usos del bosc i de la natura. Actualment, el CAR compta amb 475 agents. Segons dades de CCOO, el 42% dels efectius té més de 50 anys; la mitjana d’edat són 48 anys i només 15 són menors de 35.

 Segons les darreres dades disponibles, la tasca del CAR durant l’any 2015 va comportar 13.305 actuacions, 64.295 inspeccions, 3.000 denúncies i uns 150 atestats. Respecte les denúncies realitzades, cal remarcar la dificultat en la tramitació i incoació dels expedients informatius i sancionadors corresponents. En gran part aquesta dificultat s’atribueix a la manca de recursos administratius i jurídics per aplicar la normativa vigent en matèria de conservació del patrimoni natural i d’altres normatives sectorials relacionades; a l’obsolescència de la pròpia normativa en relació amb la realitat social i ambiental canviant de Catalunya i també als dèficits en la relació i documentació dels fets de les presumptes infraccions.

 Per aconseguir avenços en la conservació del patrimoni natural i aturar la pèrdua de biodiversitat cal una acció combinada en tres sentits. D’una banda, en la millora i actualització de la normativa sobre patrimoni natural i el seu règim sancionador; d’una altra, en el reforç de la vigilància i el control per garantir-ne l’aplicació i el compliment; i en tercer lloc en els recursos humans suficients per instruir els expedients sancionadors. Cap d’aquestes línies de treball no serà efectiva sense l’acció complementària de la resta.”

Per tant, necessitat absoluta d’augmentar els efectius del Cos d’Agents Rurals, i dels mitjans personals i materials dedicats a implementar i fer efectiu el règim sancionador necessari en matèria de biodiversitat i patrimoni natural, amb la incidència que això té sobre l’àmbit d’interès dels animals.

A veure si les autoritats en prenen nota i convertim Catalunya en l’Holanda del Sud, però de veritat i no tant de “boquilla”, també en aquest àmbit de l’interès comú i general,

Carles Serrano Núñez

President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat

 


EN RECORD DE SOTA (PER LA SEVA DESAFORTUNADA I VIOLENTA MORT)

En relació amb la recent mort violenta de Sota, una gossa d’una persona sense sostre, a mans d’un agent de la guàrdia urbana de Barcelona, es posa de manifest, un cop més, un tipus de situació que no hauria de donar-se a una ciutat com Barcelona, en ple segle XXI, i que contribueix a deteriorar greument la vinculació entre els membres dels cossos i forces de seguretat i la ciutadania, amb el qüestionament de les institucions civils que tal cosa comporta. Solament s’ha de veure la manifestació que va tenir lloc ahir dia 19 desembre de 2018 a la plaça Sant Jaume i, especialment, la que va tenir lloc a l’àrea dels fets, a la Gran Via de Barcelona, durant la qual es va tallar la circulació per part dels manifestants.

A la ciutat de Barcelona hi ha un potencial ciutadà animalista que no és valorat en els seus justs termes per les forces polítiques en joc. Aquestes encara consideren el tema animal com a quelcom absolutament subordinat, molt per sota dels interessos humans (sense voler veure que la satisfacció d’aquests i el que passarà en el futur amb els mateixos està íntimament vinculat amb com tractem els animals, la qual cosa seria ara massa llarga de desenvolupar), quelcom sobre el que es mira cap a una altra banda, com si no anés amb nosaltres.

Vagi per davant l’elogi i l’agraïment per a aquells membres de les forces i cossos de seguretat, les comissions i les agrupacions d’aquests que estan especialitzats en matèria de protecció i de benestar dels animals, així com d’aquells altres que ja solament per si mateixos, com a persones amb sensibilitat, aporten el seu gran de sorra en favor dels animals en exercir les seves funcions relatives a la seguretat ciutadana.

Dit això, un fet com el de Sota i d’altres que s’han produït en els últims mesos en els quals estaven involucrats animals, posen clarament de manifest la insuficient preparació del col.lectiu d’agents, en general, per tractar situacions en les que hi ha animals pel mig. Ja és hora de què les institucions públiques i administratives es posin les piles al respecte, perquè en aquest tema la reclamació ciutadana va progressivament en augment, i s’ha de tenir en compte aquest clam, so pena de generar un divorci cada cop pitjor entre les dues parts del conflicte: ciutadania i institucions amb les repercussions polítiques i electorals que tal cosa ha de tenir.

En homenatge a Sota, i amb tristesa per aquests fets, la SECCIÓ DE DRET ANIMAL vol també afegir alguna opinió més, ben fonamentada, sobre la problemàtica que la matèria animal troba en relació amb l’activitat que duen al respecte les forces i cossos de seguretat, amb unes primeres propostes que semblen molt interessants sobre possibles actuacions, positives i constructives, que es poden dur a terme, per tal de canviar-ne les coses a millor. D’acord amb això, s’adjunta un breu article de Laia Garcia Aliaga, advocada especialitzada en Dret Animal, que porta per títol: “De cuando un agente mata a un animal. Por Sota”.

Carles Serrano Núñez

President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat

De cuando un agente mata a un animal


 

EL GOVERN DE LA GENERALITAT POSA EN MARXA L’ESTRATÈGIA DEL PATRIMONI NATURAL I LA BIODIVERSITAT DE CATALUNYA 2030 (I): REFERÈNCIA A L’ABÚS DE L’EXPLOTACIÓ DEL SECTOR PORCÍ I A LA NECESSITAT D’INCENTIVAR LA PRODUCCIÓ (I EL CONSUM) AGRÍCOLA ECOLÒGIC

El conseller de Territori i Sostenibilitat ha presentat molt recentment (27 de novembre de 2018), l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030, aprovada pel Govern de la Generalitat el proppassat mes de juliol , la qual inclou les prioritats en matèria de conservació de la natura fins al 2030, amb 85 línies d’actuació emmarcades en 6 àmbits.

En relació amb el contingut d’aquest document, es constata que Catalunya continua perdent biodiversitat. Al respecte, l’indicador “Living Planet Index”, adaptat a Catalunya, mostra una pèrdua del 22% de les poblacions de 258 espècies de fauna en els darrers 14 anys.

El text del document té un interès especial, ja què fa una molt detallada diagnosi de la situació a Catalunya, examinant el relatiu a:

  • El coneixement, la informació i el seguiment del patrimoni natural.
  • La conservació dels components del patrimoni natural.
  • El model territorial.
  • La integració del patrimoni natural en les polítiques sectorials.
  • L’organització administrativa, el marc legal i la fiscalitat.
  • La implicació de la societat.

A partir d’això es descriuen uns objectius i es relacionen aquests amb les fites d’Aichi (Aichi, objectius, metes o fites d’Aichi: conjunt de vint objectius, agrupats en cinc objectius estratègics, per a la conservació de la natura que s’haurien d’assolir l’any 2020 a nivell global, i que formen part del Pla Estratègic per a la Diversitat Biològica 2011-2020 aprovat l’any 2010 en la 10ª reunió de la Conferència de les Parts en el Conveni sobre la Diversitat Biològica).

Si bé els interessos dels animals com a tals, ni tampoc els seus possibles drets, figuren per a res i en absolut en aquest document, en el qual els animals són considerats únicament, quan són esmentats, quant al seu caràcter simple de recursos naturals i de dades integrades en la complexitat del fenomen natural que coneixem com a biodiversitat, fenomen aquest que és tractat en la mesura en què s’integra en un conjunt més ampli al qual pertany l’ésser humà, el qual en depèn totalment, sí que és cert que en el document en qüestió sobre l’estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat es conté argumentació destacable sobre realitats que afecten els animals de manera directa. Aquesta argumentació posa de manifest també errors en l’actuació del poder públic envers el paper, la consideració i la incentivació de la cabana ramadera en el sistema econòmic català, com passa de manera clamorosa amb l’explotació abusiva en el sector porcí, així com en la gestió administrativa que es va traduir en la supressió del departament del medi ambient i en la manca d’inversió adient en els efectius humans que requereix la matèria afectada, com és el cas de la implementació de les mesures sancionadores que la situació requereix.

En relació amb  el que ha estat indicat, en aquest moment es vol insistir especialment en alguns punts que posa de manifest el document que ens ocupa, punts que pertanyen al moll de l’ós de la problemàtica mediambiental i que tenen una incidència directa sobre el que afecta a determinats animals. Es tracta del següent:

  • Sobre l’abús de l’explotació del sector porcí i la necessitat de desincentivar i reduir notablement el seu consum.
  • Sobre la necessitat d’incentivar la producció i el consum agrícola ecològic.
  • Sobre la supressió del departament de medi ambient i la necessitat de comptar amb una organització especialitzada centralitzada en la matèria mediambiental.
  • Sobre la necessitat inajornable d’invertir en recursos humans amb personal especialitzat i qualificat per fer front als reptes organitzatius i administratius que la preservació de la biodiversitat reclama.

En aquest moment solament s’hi farà referència a les dues primeres qüestions, deixant per a una ocasió posterior el que afecta a les altres dues.

Sobre l’abús de l’explotació del sector porcí

En articles i comentaris anteriorment penjats en aquesta Secció de Dret Animal (“SOBRE ELS PORCS I LA SEVA COSIFICACIÓ COM A PRODUCTE”, penjat el 19 de novembre de 2018, a “EXEMPLES DE BONES PRÀCTIQUES PER A PROJECTES DIRIGITS A MILLORAR EL BENESTAR DELS ANIMALS”, penjat el 27 de novembre de 2018; i a “UN EXEMPLE PRÀCTIC SOBRE UNA POLÍTICA RAMADERA QUE CAL CANVIAR: L’AUGMENT DE LA CABANA RAMADERA PORCINA”, penjat el 4 de desembre de 2018) es feia referència a la problemàtica vinculada amb la producció ramadera porcina, integrada pels porcs, animals dignes de més consideració i respecte i dotats d’una sensibilitat psíquica especial.

La problemàtica esmentada al·ludia a la sobreexplotació d’aquest sector, amb les negatives conseqüències que en deriven per al medi ambient, sense parlar del patiment innecessari que causa l’activitat ramadera intensiva industrial corresponent als animals que en són víctimes essent, en tot cas, i com a mal menor, més adient la ramaderia extensiva, la qual és més respectuosa amb les necessitats etològiques dels animals.

També s’hi remarcava que la UE havia de potenciar encara molt més la producció agrícola sostenible i ecològica i propiciar la reducció de la cabana ramadera en general, i la porcina en particular, per l’excés en que s’havia incorregut en relació amb l’explotació econòmica d’aquesta última, desincentivant-la i propiciant la transició cap a un sistema de consum alimentari amb molta menys presència de la component proteínica animal.

En relació amb l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya té interès tornar de nou a aquest assumpte, atesa la important referència que en fa aquest document, coincidint plenament amb el posicionament que es sosté des d’aquesta Secció de Dret Animal.

Així, i més concretament, es remarca com la disminució de l’activitat ramadera extensiva té efectes negatius en la biodiversitat (pàgina 87), destacant que el grau d’intensificació actual en l’explotació ramadera a Catalunya és molt elevat i que la ramaderia extensiva és una peça clau per al manteniment d’hàbitats i paisatges al nostre entorn.

Igualment es remarca (pàgina 87) que contràriament a l’al·ludit sobre la ramaderia extensiva, cal destacar el fort increment del porcí en règim intensiu, que en els darrers 10 anys (2005-2015) ha vist augmentada la cabana ramadera de manera exponencial fins als 7,5 milions de caps (any 2015). I que a aquest tipus d’explotació cal afegir la “greu” problemàtica de contaminació de les aigües subterrànies causada per l’ús excessiu dels purins generats per aquestes explotacions com esmena orgànica en els conreus. Al respecte, en l’actualitat, el 33,6% de la superfície de Catalunya està considerada zona vulnerable per la contaminació de nitrats d’acord amb el Decret 128/2009, per efecte dels sobreadobaments i l’ús preferent de purins com a esmena orgànica en els conreus.

Per tant, es fa evident que patim una situació de sobreexplotació intensiva industrial porcina de la que deriven conseqüències molt greus.

No obstant això, sembla que això no hi ha qui l’aturi. El cas és que el contingut del document que comentem sembla que hauria de portar l’Administració de la Generalitat a replantejar-se tot el que afecta les característiques  de la modalitat d’explotació porcina esmentada, més si es té en compte que l’Estratègia va ser aprovada pel Govern el proppassat mes de juliol.

I dic això perquè al DOGC no deixa de sortir informació sobre ampliació d’explotacions ramaderes porcines o bé sobre conversió de l’explotació per ampliar el que afecta aquest sector ramader.

Així, el seu dia ja es va fer referència a la Resolució TES/2803/2018, de 14 de novembre, per la qual es fa públic l’Acord de declaració d’impacte ambiental del Projecte d’ampliació d’una activitat porcina, situada al terme municipal d’Os de Balaguer, disponible al DOGC núm. 7760, de 3 de desembre de 2018, i com d’acord amb aquesta es posava de manifest que l’ampliació esmentada comportava passar d’una capacitat de 1999 porcs d’engreix a una capacitat final de 4000 porcs d’engreix. És a dir, el doble: 2000 més. També s’hi indicava que el consum previst d’aigua seria de 8760 m3/any, i que es preveia una producció anual de 6600 m3 de purins (dejeccions ramaderes), la gestió dels quals es faria en base a un pla de gestió.

Com es deia, l’exposat era un exemple pràctic d’actuació legal, plenament justificada d’acord amb l’ordenament jurídic vigent, però que toca una problemàtica a la que no s’està donant la solució adient.

Doncs, per si no era suficient, es poden citar tres exemples més, també molt recents, en els termes següents:

  • Resolució TES/2857/2018, de 30 de novembre, per la qual es fa públic l’Acord de declaració d’impacte ambiental del Projecte de canvi d’orientació productiva i ampliació d’una explotació ramadera de bestiar porcí, aviram i boví, al terme municipal de Masarac (DOGC. Núm. 7763, de 7.12.18). En aquest supòsit, l’explotació ramadera interessada té una capacitat autoritzada de 700 places de truges amb garrins fins a 6 kg, 170 places de truges de reposició, 1.900 de garrins de transició i 6 places de verros. També disposa de 90 places de vedells d’engreix i 16.500 places de pollastres d’engreix. El projecte sobre el qual s’emet l’Acord de declaració d’impacte ambiental preveu un canvi d’orientació productiva consistent en substituir l’activitat de reproducció per la d’engreix, i ampliar la capacitat del bestiar porcí. Les altres espècies es mantenen invariables. La capacitat final seria de 2.650 places de porc d’engreix, 4.500 places de garrins de transició (6-20 kg), 90 vedells d’engreix i 16.500 pollastres d’engreix.

 

  • Resolució TES/2856/2018, de 30 de novembre, per la qual es fa públic l’Acord de declaració d’impacte ambiental del Projecte d’ampliació d’una explotació ramadera de bestiar porcí, al terme municipal de Crespià (DOCG. Núm. 7763, de 7.12.18). En aquest supòsit, l’explotació ramadera interessada té una capacitat autoritzada de 3.964 places de porcs i, en règim extensiu, una activitat formada per 21 places d’ovelles reproductores. En el Projecte sobre el qual s’emet la declaració d’impacte ambiental es preveu l’ampliació de la capacitat d’explotació fins a 5.000 places de porc d’engreix (mantenint les places d’oví reproductor).

 

  • Resolució TES/2865/2018, de 15 de novembre, per la qual es fa públic l’Acord de declaració d’impacte ambiental del Projecte d’ampliació d’una activitat ramadera de porcí d’engreix, al terme municipal de Penelles (DOGC. Núm. 7764, de 10.12.18). En aquest supòsit, l’explotació ramadera interessada té una capacitat de bestiar de 3465 porcs d’engreix, i es pretén passar a un total de 7.253 porcs d’engreix, és a dir, quasi 4.000 porcs més.

 

Aquests recents exemples posen de manifest una dinàmica totalment contraria a la solució de la problemàtica que el document sobre l’Estratègia assenyala, de manera que si el Govern de la Generalitat es pren realment en serio el que l’esmentat document assenyala, ja va sent hora de començar a posar límit a aquesta sobreexplotació del bestiar porcí.

Sobre la necessitat d’incentivar la producció i el consum agrícola ecològic

Aquesta altra qüestió es troba íntimament vinculada amb l’anterior, pel fet de què ha de servir per substituir una alimentació fonamentada en la proteïna animal per una altra de tipus més vegetal, de manera que la desincentivació del consum de porc (i d’altres animals) ha d’anar acompanyada de l’incentiu de consumir proteïna vegetal en línia amb una alimentació fonamentalment vegana, que el Govern hauria de propiciar i estimular, pel bé de la salut de les persones, pel bé del medi ambient, i pel bé dels animals.

En línia amb això, s’ha de destacar com el document de l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat a Catalunya 2030 tracta de manera detallada sobre la conveniència i els beneficis del cultiu agrícola ecològic (pàgina 85).

En relació amb l’exposat, al document es diu que una de les polítiques més favorables per aconseguir mantenir una activitat agrícola més respectuosa amb la biodiversitat, i que contrasta fortament amb les tendències exposades fins ara, és la promoció i el foment de l’agricultura biològica. Com bé es diu al document, s’ha demostrat que l’agricultura ecològica incrementa la biodiversitat dels conreus  i afavoreix l’abundància d’espècies de flora associades, facilitant la pol·linització i el control biològic de plagues. Que es tracta d’una pràctica especialment beneficiosa als agroecosistemes, com ho és també la recuperació de formes de treball tradicionals que s’han demostrat favorables per a la conservació.

Té interès destacar que, tal i com posa de manifest el document, l’Administració de la Generalitat ja està fent importants actuacions al respecte, si bé no s’acaba de veure com encaixa això amb una problemàtica sobre la cabana ramadera porcina que no solament no s’atura en el seu increment, sinó que a més s’estimula pel mateix poder que està reconeixent els grans perjudicis que en deriven.

Quant a les esmentades actuacions, mereix ser assenyalat com el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació va aprovar el Programa de Foment de la Producció Agroalimentària Ecològica per al període 2015-2020, amb els objectius de seguir fomentant el creixement i la diversificació de les produccions ecològiques, el desenvolupament de les iniciatives i activitats comercials, tant les orientades al mercat local com als mercats exteriors, i la promoció del mercat interior de consum dels aliments ecològics. Al respecte, el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) és l’autoritat de control de la producció ecològica de Catalunya i la seva funció és auditar i certificar els productes agroalimentaris ecològics.

Segons les dades disponibles, en els darrers anys la superfície certificada que segueix el model de producció ecològic ha augmentat de 54.000 hectàrees a més de 171.000 hectàrees entre 2005 i 2016, i la reconversió d’explotacions agrícoles convencionals a explotacions ecològiques està incrementant de forma gairebé exponencial. Com diu el document, només entre els anys 2015 i 2016 el creixement de la superfície destinada a producció ecològica va ser del 20%.

El que no diu ni esmenta el document és la dada de què, en termes generals (segons es va publicitar durant l’any 2018 en els mitjans de comunicació, així a la radio, de manera que l’autor d’aquestes línies cita de memòria per haver-ho escoltat), és que si bé durant el període de la crisi la producció ecològica a Catalunya havia augmentat molt, el cert és que el 80% de la producció s’exporta (França, Alemanya, Holanda …). La idea és que la producció ecològica catalana es consumeixi a l’exterior i a l’interior ens dediquem a menjar porc en gran mesura? Amb aquesta pregunta solament pretenc posar de manifest una possible incoherència des del punt de vista de què és el que ens interessa principalment com a col·lectivitat, com a poble, com a país, quant a preservació del medi, la biodiversitat i la salut (a part del que afecta als interessos dels animals), i no quant a la preservació dels interessos concrets d’un determinat sector econòmic. Per molt important que aquest sigui, i per molt geoestratègic que pugui ser, això també és una qüestió volguda, estimulada i potenciada, que de la mateixa manera pot passar a no ser volguda i, en conseqüència, tampoc ni estimulada ni potenciada, i en ares de la construcció d’un país diferent. De moment anem pel camí de convertir Catalunya en un immens camp de concentració porcí. 

A continuació, el document fa referència també a la producció integrada, que si bé no és com l’ecològica, sí que comporta l’establiment d’un model de sistema de producció d’aliments de qualitat mitjançant mètodes respectuosos amb la salut humana i el medi ambient. Aquest sistema minimitza l’ús de productes agroquímics i d’adobs en la producció agrícola i aplica processos que afavoreixen la diversitat de l’ecosistema agrícola.

D’acord amb el que ha estat exposat, el document confirma com accions prioritàries que permetrien millorar la contribució de l’activitat agrícola a la conservació de la biodiversitat, a part de mantenir tipologies de conreu amb una grau baix d’intensificació (qüestió tractada a banda), la d’aconseguir una major conversió cap a produccions ecològiques o integrades, entre d’altres.

Tant de bo podem assistir aviat a una política ramadera i alimentària adient amb la necessitat de donar una resposta efectiva a les problemàtiques comentades.

Carles Serrano Núñez

President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat

 


SENTÈNCIA SOBRE LA  CREMA DE LLINDARS AGRICOLES COM A MESURA CONTRA EL TALPÓ CAMPEROL

El talpó camperol (Microtus arvalis, que no s’ha de confondre amb el talpó comú, Microtus duodecimcostatus, ni amb el talpó muntanyenc, Microtus agrestis) és un mamífer rosegador del gener Microtus que habita àmpliament Europa. S’ha descrit una subespècie ibèrica, el Microtus arvalis asturianus, que té una mida una mica superior, el qual habita les muntanyes que rodegen la Vall del Duero així com les del sistema ibèric (dades disponibles a la Wikipèdia en català).

El talpó (tant el camperol com el comú), té un aspecte que recorda al ratolí (ratolí de bosc – Apodemus sylvaticus,  o ratolí comú – Mus musculus), si bé si els comparem junts podem veure que són molt diferents. El talpó camperol fa entre 8 i 13 cm de longitud, i té una cua bastant curta que es correspon amb la quarta part de la seva mida. Té cos arrodonit, caparró arrodonit amb unes orelles petites que a penes destaquen respecte del pèl del cos i cap ample. Al dors és de color bru, tirant a groguenc, i al ventre blanc grisenc.

És una animalet diürn i herbívor estricte, que pot causar danys als cultius dels quals s’alimenta. Viu en galeries les quals excava al terra, a 30-50 cm de profunditat, que comunica a l’exterior amb diverses entrades i sortides, essent el seu hàbitat normal zones herbàcies o de matollar, llevat dels supòsits d’explosió demogràfica, en el qual cas s’estén per tot arreu. És freqüent en el camp i normalment és qui causa un volum de danys a l’agricultura que el desconeixement popular atribueix als ratolins. Segons dades de la Wikipedia, el 2007 els camps de Castella i Lleó van resultar seriosament perjudicat per aquesta espècie, estimant-se que a l’agost del 2007 el nombre d’exemplar era d’un 750 milions, ocupant una extensió de 2 milions d’hectàrees.

Aprofito per homenatjar una revisteta que es va publicar durant els primers anys 80 del passat segle, que era “El cárabo de Quercus”, de Pierre Deom, que amb  molt bon humor i uns dibuixos molt graciosos s’ocupava dels animals que tradicionalment ens envolten i als que no prestàvem a penes atenció (i ara no gaire més). Entre els números corresponents es va publicar un titulat: “El caso ratón”, en el qual es tractava precisament del talpó camperol i de l’atribució de les seves activitats als ratolins.

L’obra començava amb les memòries d’un talpó camperol contades en primera persona, i finalitzava amb un judici al ratolí el qual havia estat detingut per la policia al camp, i que demostrava davant els jutges que el culpable dels danys que se li atribuïen era precisament el talpó camperol. No obstant això, en ser descobert el talpó, com aquest va sol·licitar clemència i va argumentar que els danys que havia causat a les collites ho havia estat per alimentar els seus 32 fills, els jutges, considerant com atenuant la cara tan simpàtica de l’acusat (el talpó ara) i en entendre que havia actuat per motius familiars de caràcter imperatiu, el va condemnar solament a demanar disculpes al ratolí. No fa falta dir que el talpó va marxar molt content perquè, a sobre, no li van obligar a tornar la mercaderia robada !!!

Per altra part, el fet de ser el talpó un rosegador, emparentat amb rates i ratolins, no obstant el ben maco i el rodonet que és, no el beneficia davant l’imaginari popular, que acostuma a tenir una visió d’aquesta mena d’animals en termes d’animals bruts i transmissors de malalties, i integrants de plagues terribles i temibles. És curiós, per això, la seva dependència i vinculació dels humans, atès que enllà on tenim humans, tenim rates i ratolins i resta de rosegadors que en són emparentats. El talpó no n’és una excepció.

Per altra part, té interès recordar, en favor dels rosegadors, que aquests són la més gran víctima dels experiments animals, a la qual cosa ajuda la fama dolenta esmentada. Per aquest motiu, i essent justos, és de dret recordar l’opinió que de les rates manifesta el gran investigador i científic Fran de Waal a la seva obra: “El Bonobo y los diez mandamientos”, quan diu, literalment:

En otro estudio con roedores se cambiaron los ratones por ratas. A pesar de la mala reputación de estos animales, no me sorprende lo que se va descubriendo sobre ellas, pues las tuve como mascotas durante mis años de colegio universitario. No es que contribuyeran a mi popularidad ante las chicas, pero me enseñaron que son animales limpios, inteligentes y afectuosos. En un experimento realizado en la Universidad de Chicago, se colocaba una rata en un recinto donde había un receptáculo transparente que contenía otra rata. Esta segunda rata estaba encerrada, lo que le producía inquietud y angustia. Pues bien, la primera rata no solo aprendía a abrir una portezuela para liberar a la otra, sino que su motivación para hacerlo era asombrosa. Si la rata tenía que elegir entre dos receptáculos, uno con virutas de chocolate y otro con una compañera atrapada, a menudo daba prioridad al rescate de su congénere (por otro lado, si la elección era entre un receptáculo vacío y otro con chocolate, invariablemente abría antes el segundo). Este resultado no puede contradecir más el énfasis skinneriano en el condicionamiento, y pone de manifiesto el poder de las emociones animales. Los autores interpretaron el comportamiento de sus ratas como altruismo basado en la empatía …”

Desprès d’haver fet un petit recordatori en favor de la rata, sobre la qual recomano especialment investigar per conèixer-la millor, i tornant al nostre talpó camperol, el cas és que aquest és un protagonista recent a la jurisprudència, ja què fa molt poc (el proppassat mes de novembre de 2018), el Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó ha dictat una sentència que li afecta, i en la que estima parcialment un recurs interposat per l’entitat Ecologistes en Acció, amb el suport del WWF-Espanya, i altres associacions ecologistes i/o conservacionistes de la comunitat autònoma esmentada, com són les que integren el Programa Antídoto i d’altres. Aquest recurs va ser interposat contra un Acord de la Junta de Castella-Lleó, més concretament l’Acord 78/2016, el qual conté actuacions determinades contra el talpó comú (“topillo campesino” en castellà, denominació comuna que al·ludeix clarament a la seva vida i activitat al camp), mesures entre les quals es troba la que consisteix en la crema de rostolls als llindars.

L’acord indicat, a més de declarar oficialment l’existència de plaga de talpó comú, determina actuacions “fitosanitàries” de lluita contra el desenvolupament de les poblacions de talpó comú a Castella i Lleó, entre les quals es troben:

  • La crema de rostolls en les parcel·les de les explotacions agràries, o de guarets, perduts i altres tipus de reservoris pròxims.
  • El control biològic de la plaga mitjançant el foment dels seus depredadors naturals.
  • La utilització de sistemes de trampeig.
  • La utilització de productes rodenticides.

A partir dels motius d’impugnació de l’acord esmentat, continguts a la demanda, la sentència tracta el següent:

  • La presumpta falta de motivació de la declaració de l’existència de plaga de talpó camperol en el territori de la comunitat. Aquesta motivació és desestimada.
  • El pretès risc ambiental no assumible derivat de l’ús de rodenticides com la bromadiolona. Aquesta motivació és desestimada.
  • La presumpta falta de proba sobre l’eficàcia de la mesura sisena prevista per l’acord, que és la relativa a la crema de rostolls en les parcel·les de les explotacions agràries, o de guarets, perduts i altres tipus de reservoris pròxims. Aquesta motivació és estimada.

La sentència dona així la raó als demandants quant al que afecta a la impugnació de la mesura de crema de rostolls als llindars, atès que no està acreditada la seva eficàcia. En relació amb això, s’ha d’aplicar el principi de precaució, tot tenint en compte que no es pot permetre el dany que d’aquesta mesura deriva (forçosament, podem dir, per pur sentit comú) per a la resta de la biodiversitat, perquè no en distingeix sobre qui recau.

A part, s’ha de tenir en compte el fet que la crema de rostolls no és tampoc una de les mesures previstes a l’article 5 del Reial Decret 409/2008, de 28 de març, pel qual s’estableix el programa nacional de control de plagues de talpó camperol i d’altres microtinos. Per això, i tal i com disposa la lletra e) del precepte esmentat, la qual inclou també qualsevol altra mesura, diferent de les citades a les lletres anteriors, que es justifiqui tècnicament o científicament com a necessària per prevenir i controlar el desenvolupament de les poblacions de les plagues de talpons, resulta que la mesura nova, diferent o afegida de què es tracti ha d’estar justificada tècnicament o científicament, com a quelcom necessari en els termes indicats. L’acord impugnat està, en conseqüència, mancat de cap justificació d’aquella mesura de crema de rostolls que podríem així qualificar com a totalment indiscriminatòria.

En matèria d’altres éssers vius diferents a l’humà, és habitual adoptar mesures molt radicals, de l’estil de la dita tradicional castellana “muerto el perro se acabo la rabia”. El segle XXI ens exigeix més compassió, més pietat i clemència per a un món per al qual ens hem convertit en deus totalment destructius, prepotents i superbs, genets de l’apocalipsi per a la resta de la vida del planeta. Ens hem d’esforçar, i hem d’invertir  i investigar (sí, hem de gastar diners, efectivament, molts, si en fa falta) per vetllar més per la vida i per trobar solucions més adients amb la supervivència dels que també habiten el planeta i que anem arraconant progressivament, sense prejudici d’evitar la seva proliferació excessiva mitjançant instruments més naturals i no tant destructius.

Atès l’interès de la sentència, la mateixa s’adjunta a continuació d’aquest article.

Carles Serrano Núñez

President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat

Sentència Talpó camperol

 


DIA INTERNACIONAL DELS DRETS DELS ANIMALS

El passat dilluns 10 de desembre de 2018 va ser el dia internacional dels drets dels animals. Diverses activitats s’han dut a terme al món en commemoració d’aquesta efemèride. En el cas d’Espanya, s’ha de destacar que l’organització animalista IGUALDAD ANIMAL va fer un acte de concentració popular a la Porta del Sol, a Madrid, com ja ha organitzat d’altres anys anteriors. Al respecte, i un cop més, 500 activistes van donar veu a les víctimes de la ramaderia industrial, la qual és responsables del pitjor nivell de maltractament animal que ha existit, a més de ser la principal responsable de la destrucció del planeta. Aquestes víctimes són les grans oblidades de la nostra societat, que les condemna a una vida penosa, ignorada conscientment i molt trista, totalment contrària a les seves necessitats etològiques més elementals. En relació amb aquest acte, s’adjunta un link sobre l’activitat indicada per a una millor informació.

La Secció de Dret Animal de Fòrum d’Advocacia de la Generalitats, es vol sumar a aquesta celebració i a aquest recordatori d’unes víctimes innocents que no tenen més veu que la dels animals humans que se’n vulguin en recordar.

Jornada a la Puerta del Sol. Madrid

 


EL CONGRÉS DELS DIPUTATS PREN DE NOU LES ACTIVITATS NECESSÀRIES PER SUPRIMIR LA “COSIFICACIÓ” DELS ANIMALS AL CODI CIVIL ESPANYOL

La Secció de Dret Animal informa sobre que ahir dimarts 11 de desembre de 2018, el Congrés dels Diputats va començar de nou l’activitat necessària per reformar el Codi Civil i suprimir la concepció jurídica dels animals com a “coses” i que, en principi, puguin passar a ser considerats com a subjectes de dret.

Aquesta actuació arrenca d’un text que es va aprovar fa un any i que va comptar amb el vot unànime de tots els grups polítics si bé alguns partits van reprotxar que no s’hi considerés tots els animals, com passa amb el cas dels toros.

En tot cas, aquesta iniciativa ha de ser benvinguda, no obstant el retard amb el que arriba a Espanya, en comparació amb tota una sèrie de països del nostre entorn. En tot cas, la descosificació dels animals i tot el que en deriva requereix d’un canvi de mentalitat i, en conseqüència, de paradigma, del que encara estem lluny.

En relació amb l’exposat s’adjunta el link d’una noticia que se’n refereix, així com d’una iniciativa de change.org al respecte.

Noticia sobre supressió cosificació animals

Iniciativa change.org


L’ESTRATÈGIA DEL PATRIMONI NATURAL I LA BIODIVERSITAT DE CATALUNYA 2030, COM A FULL DE RUTA QUE MARCA PRIORITATS I LÍNIES DE TREBALL EN LA SEVA DEFENSA

La Secció de Dret Animal us informa sobre la disponibilitat del document “Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030”, el qual va ser presentat pel conseller de Territori i Sostenibilitat com un projecte llargament reivindicat, que servirà com a full de ruta per abordar la pèrdua de biodiversitat.

L’estràtegia, aprovada pel Govern el mes de juliol del 2018, va ser presentada en una acte davant de més d’un centenar de particulars i representants d’entitats i institucions.

Aquest document inclou les prioritats en matèria de conservació de la natura fins al 2030, amb 85 línies d’actuació emmarcades en 6 àmbits.

Aquest document té també, una incidència important sobre el que afecta a la situació dels animals, no solament des del punt de vista de la biodiversitat, sinó també sobre els seus drets i interessos, no perquè aquests siguin atesos o considerats de cap manera en el document en qüestió, ni molt menys, sinó perquè previsions i arguments diversos que el document conté afecten o incideixen d’alguna forma sobre aquella altra matèria més pròpia del Dret Animal.

Per altra part, i en relació també amb aquest àmbit d’interès dels animals, al marge de la seva simple consideració com a recurs o stock, hi ha qüestions i situacions problemàtiques que el document aborda i que són contradictòries amb el que està fent actualment el Govern de la Generalitat.

Atès l’exposat, en aquest moment s’adjunta el link sobre la noticia corresponent, així com per poder accedir al document indicat, i es deixa per més endavant la inserció d’alguns articles en els quals la Secció de Dret Animal s’ocuparà dels aspectes controvertits al·ludits.

Presentació de l’Estratègia Biodiversitat 2030

 


EN RELACIÓ AMB EL “DICTAMEN DEL COMITÈ EUROPEU DE LES REGIONS: FOMENTAR LA COEXISTÈNCIA AMB ESPÈCIES CONFLICTIVES EN EL MARC DE LES DIRECTIVES DE LA UE SOBRE PROTECCIÓ DE LA NATURALESA” – I LA PRESÈNCIA I RECUPERACIÓ DE L’OS BRU

Al DOUE del proppassat 23 de maig de 2018 (C176), es va publica un dictamen del Comitè Europeu de les Regions, amb el títol: “Fomentar la coexistència amb espècies conflictives en el marc de les directives de la UE sobre protecció de la naturalesa”.

Aquest tema és actualment de gran actualitat, atesa la problemàtica plantejada amb les accions de l’os Goiat, el qual va ser alliberat en el marc del Projecte PirosLIFE Catalunya. Al respecte, com bé diu la pàgina web d’aquest projecte, el link de la qual s’adjunta al final d’aquest article, la protecció de la naturalesa és un dels elements fonamentals de la nostra societat, i la defensa de valors com la biodiversitat inclou necessàriament la coexistència amb activitats humanes de llarga tradició, com és el cas de la ramaderia o de l’agricultura. En aquest sentit, el Projecte PirosLIFE es va posar en marxa per consolidar el futur de l’os bru als Pirineus, la qual cosa s’ha volgut fer en un marc de diàleg i de col·laboració amb les persones, les entitats i les institucions que fan possible el desenvolupament del territori de muntanya indicat. La generació d’un clima de coneixement, de participació i de coexistència té una importància cabdal en relació amb les accions previstes en aquest projecte, amb la finalitat de conservar una espècie, l’os bru, tan emblemàtica.

La tasca seguida en relació amb la conservació de l’os bru a una i altra banda del Pirineu no és nova ni única a Espanya. Actualment, l’os bru originari de diverses contrades de la península ibèrica, el qual va desaparèixer de Catalunya, mai ha desaparegut d’Astúries, Cantàbria, i les regions tradicionals de Lleó i de Castella la Vella (actualment ambdues dins la Comunitat Autònoma de Castella-Lleó) on hi ha una col·lectivitat estable, important en el seu nombre d’efectius, que es mou principalment entre els territoris indicats amb dues subpoblacions clarament identificades – la subpoblació occidental i la subpoblació oriental-).

En la conservació i la protecció d’aquest plantígrad tan emblemàtic a Astúries, va jugar un paper fonamental, els anys 80, que s’ha mantingut des de llavors, el FAPAS (“Fondo Asturiano para la Protección de los Animales Salvajes”), associació conservacionista, fundada per Roberto Hartasánchez, qui va començar portant pel seu compte amb el vehicle propi menjar per als voltors, per a la qual cosa mitjançant la revista “Quercus”, degana del moviment conservacionista espanyol, ja fa més de 30 anys, va demanar un ajut mínim de 100 pessetes a qui li volgués proporcionar, essent la resposta tan gran, que el va decidir a crear l’entitat esmentada, convertint la recuperació dels “muladares” per alimentar els voltors en la seva prioritat. Tingui’s en compte que en aquells moments estava prohibit deixar els animals morts a l’aire lliure al camp, i ni tan sols en un lloc concret, de manera que era obligat enterrar-los o llençar-los a pous naturals, amb les conseqüències de contaminació que tal cosa tenia, a part de privar les espècies carronyeres del menjar necessari, la qual cosa es va traduir en una disminució molt notable dels seus efectius, amb les conseqüències que en derivaven per a la biodiversitat i l’equilibri ecològic.

En l’activitat duta a terme, Roberto Hartasánchez va ser aturat diverses vegades per la guàrdia civil, fins que l’entitat per ell creada va començar a convèncer la gent i les autoritats de la bondat de les seves pretensions. Van ser els anys durant els quals el FAPAS es va situar a l’altura de les més importants entitats conservacionistes del moment, com ADENEX a Extremadura, el GOB a les Balears, DEPANA a Catalunya, ANDALUS a Andalusia, la “Sociedade Galega da Historia Natural”a Galícia, etc.

Posteriorment, el FAPAS es va ocupar també d’altres qüestions d’importància i interès al camp espanyol. En aquest context d’activisme conservacionista, va haver un projecte estrella, el qual va ser relatiu a l’ós bru, començant amb la campanya “Frutos para el oso”, a fi i efecte d’assegurar l’alimentació d’aquest animal en períodes d’escassesa i que amb el temps, i pel seu èxit popular i seguiment va derivar en el que encara avui es coneix com a “Proyecto oso”.

En la dinàmica de col·laboració del FAPAS amb les autoritats administratives, no sempre fàcil per la resistència d’aquestes a acceptar una visió del plantígrad diferent a la que tradicionalment es tenia del mateix, i a fi i efecte d’agilitzar i de facilitar el cobrament pels afectats per danys causat per l’os de la indemnització corresponent, el FAPAS s’ocupava de comprovar la veracitat dels fets que donaven dret a cobrar aquella, a causa de la mort de ramat degut presumptament a l’acció de l’os.

D’acord amb això, el FAPAS es va fer d’un gos de raça pastor alemany, Otto, el qual va ser ensinistrat per detectar si l’animal mort ho havia estat o no per l’acció de l’os. El FAPAS, un cop avisat de què s’havia produït un atac al ramat, es personava, normalment mitjançant el germà de Roberto, de nom Alfonso, qui va esdevenir un expert en aquesta matèria, qui acudia al lloc dels fets i detectava amb l’Otto si veritablement la mort havia estat causada pel plantígrad, la qual cosa es va descobrir diverses vegades que no havia estat així, de manera que es va destapar una conducta no inhabitual de frau en la denúncia de danys causats per l’os.

Aquesta contribució del FAPAS va ser molt important per focalitzar l’atenció sobre l’os com a tresor a conservar i protegir, per convertir-lo en un animal la presència del qual va passar a ser desitjada (solament s’ha d’anar a les àrees que actualment ocupa per prendre’n consciència del seu valor popular) i per aconseguir la tolerància i la col·laboració dels ciutadans que hi eren implicats o que hi eren afectats. Té interès, per això, adjuntar també el link amb el web d’aquesta entitat, que és un molt bon exemple d’una tasca difícil però que va resultar exitosa. En el link que s’adjunta a part, sobre el “Proyecto oso” del FAPAS figura una ja antiga fotografia amb l’Alfonso i el seu inseparable, bo i molt intel·ligent, Otto.

En aquesta línia, i tal i com diu el web de la Generalitats dedicat al Projecte PyrosLIFE, la tolerància envers una espècie com aquesta és el factor clau per a una convivència en harmonia, si bé la coexistència amb l’os no resta exempta de conflictes, la qual cosa requereix un esperit de col·laboració entre totes les parts que hi són implicades.

El FAPAS, quant al que afecta a la seva àrea d’actuació, posa de manifest igualment la problemàtica de convivència amb l’os com una constant amb els seus “claros y oscuros”. Al respecte, ja es feia referència abans a la seva tasca col·laboradora, mitjançant la qual va detectar els fraus que es produïen en volen fer passar per accions de l’os actuacions amb resultat de mort que no pertocaven a aquest. Per altra part, la conflictivitat a la que s’enfronta el FAPAS presenta una important diferència respecte de la que esdevé a Catalunya, ja que és el FAPAS qui ha popularitzat la importància de l’os i qui ha convençut als implicats de la importància de la seva conservació, a part de ser un monument natural que atreu molts visitants. Com a conseqüència d’això, ha estat per al FAPAS una constant la controvèrsia amb l’Administració pública, atès que no és inhabitual que partits i sindicats aprofitin la problemàtica sobre l’os en termes contraris a la seva conservació i solament per interessos espuris vinculats a la consecució del poder a través de les conteses electorals. Al respecte, amb la data de 26 de novembre, al web d’aquesta entitat està disponible la informació següent:

La ganadería de montaña lleva milenios conviviendo con osos, lo cual no quita que ello ha sido motivo de un conflicto que llega hasta nuestros días entre el propietario del ganado y el animal salvaje.

Los daños de la fauna salvaje ocupan espacio y espacio en los medios de comunicación con una terca tendencia a que cuando se acercan las elecciones, se conviertan en motivo de lucha política y políticos y sindicatos se acuerden entonces de la necesidad de defender a los propietarios del ganado ante los daños de la fauna salvaje.

No pasará un día sin que podamos encontrar en algún medio de comunicación la noticia del ataque al ganado.

A continuació es donen detalls sobre fets esdevinguts en relació amb la mort de diverses ovelles i la relació que existeix entre aquestes morts i conductes que no són gaire ortodoxes, dirigides a obtenir la indemnització corresponent.

Contràriament a l’exposat, en el cas català és precisament l’Administració Pública i, per tant, el Govern de la Generalitat, els qui estan compromesos en la reintroducció i la conservació de l’os, en ares d’una biodiversitat de més qualitat. Quant a la ciutadania en general aquesta és procliu a aquesta reintroducció i conservació, tot confiant en què l’Administració porta a terme el projecte corresponent amb la seriositat que reclama, i prenent totes les mesures adients perquè tal cosa no comporti riscos innecessaris.

Quant a les persones més directament afectades, així agricultors i ramaders del Pirineu, el posicionament és ambivalent. Es pot dir que, en general, hi ha actualment un posicionament bastant positiu, que també s’ha posat de manifest en les últimes manifestacions contra l’os Goiat, de manera que tal i com s’està portant a terme el projecte de l’os al Pirineu, no s’hi oposen, no obstant diverses reticències, però sí que s’oposen en aquests moment a un os en concret, si aquest continua actuant com ho fa.

A nivell europeu el Comitè de les Regions s’ha fet ressò de la problemàtica que deriva de la convivència amb el que es qualifica com a “espècies conflictives”, i en relació amb això va emetre un dictamen que va ser publicat al DOUE el 23 de maig de 2018.

Per raons desconegudes, aquesta producció jurídica i d’argumentació d’interès social, polític i jurídic de diversos òrgans de la UE no troben ressò a la premsa, i tenint en compte que el ciutadà no té per costum mirar-se el DOUE cada dia, tampoc estaria de més fer-ne una mica més de publicitat.

El dictamen indicat té un especial interès en relació amb la situació problemàtica que es planteja actualment a Catalunya amb el cas de l’os Goiat, de manera que no està de més conèixer el mateix.

En aquest dictamen es poden destacar, d’una manera molt resumida, una sèrie de continguts, desenvolupats d’una manera més detallada i extensa en el text. Al respecte, té interès assenyalar especialment, quant a recomanacions polítiques que:

  • La biodiversitat, la Xarxa Natura 2000 i la protecció de les espècies són qüestions europees d’interès comú que concerneixen tots els estats membres, regions i entitats locals. Això posa l’accent en la necessitat de coordinació entre les instàncies indicades i en compartir els beneficis que en deriven.
  • No és necessari revisar les directives sobre protecció de la Natura sinó insistir en la seva aplicació adient en consonància amb els últims avenços tècnics i científics, aprofitant la flexibilitat que ofereixen les directives per abordar les preocupacions locals específiques sobre els conflictes que poden sorgir entre espècies concretes i l’activitat humana vetllant perquè es posi empenta suficient en fomentar la coexistència amb espècies conflictives en les accions rellevants a escala europea, nacional, regional i local.
  • Es recorda la responsabilitat dels estats membres de la UE per trobar solucions adients en llurs territoris quant al que afecta a les espècies individuals i els problemes específics a afrontar, amb la participació dels ens locals i regionals i de la resta de parts interessades en el procés.
  • Es recorda que molts dels problemes relatius a la coexistència dels éssers humans amb les espècies conflictives es pot deure a la pressió exercida per l’activitat humana en els hàbitats naturals de moltes espècies i al comportament amb freqüència inadequat dels éssers humans respecte d’aquests animals, des d’activitats invasives en zones protegides a l’apressament actiu per a la caça o el turisme, o a una gestió inapropiada de residus que entre d’altres coses atreu a grans carnívors vers els assentaments humans. A partir d’això es subratlla la necessitat d’adoptar un plantejament holístics de la biodiversitat.
  • Es diu que s’espera que durant la preparació del pròxim marc financer plurianual es pressupostaran recursos adients per garantir el finançament de la protecció, la prevenció (incloses la sensibilització i l’educació ambiental), les mesures compensatòries, la investigació i d’altres mesures específiques en favor del desenvolupament en els diferents àmbits d’acció afectats.
  • Es reitera que millorar la situació de la biodiversitat és d’interès comú per a tots els nivells territorials de la UE i que, per tant, és precís continuar duent a terme accions coordinades.
  • Es crida l’atenció sobre la millora quantitativa i qualitativa de la biodiversitat en nombroses regions però s’adverteix de l’augment de la possibilitat d’interaccions amb les comunitats humanes la qual cosa, en el cas d’algunes espècies conflictives les trobades corresponents poden donar lloc a riscos considerables per a les persones i per a les activitats econòmiques atès que potser les comunitats locals afectades no estan correctament preparades o no són objecte de la proposta de cap solució adequada, realista, proporcionada i adaptada a les especificitats locals per gestionar els problemes apuntats.

A partir de l’exposat, i tot pensant en una aplicació més eficaç el document posa de manifest diverses qüestions en les que demana, subratlla, invita a, etc., però entre les quals destaca especialment el fet d’assenyalar amb preocupació que en alguns estats membres de la UE es pot observar una oposició de les comunitats locals a la tornada, la presència i l’expansió de les poblacions d’espècies conflictives. Al respecte, es considera que, efectivament, les solucions inadequades dels conflictes així com els enfocaments de gestió erronis, parcials o malament comunicats desencadenen un rebuig de la política mediambiental que pot portar, en especial en regions determinades en les quals habiten els grans depredadors, a la proliferació de la caça il·legal, a la col·locació de trampes i als enverinaments, la qual cosa es considera una “evolució de tot punt condemnable” a la qual, no obstant, no s’hi pot fer front únicament amb el recurs a la prohibició i a les sancions.

No obstant el negre quadre descrit, també s’hi assenyala l’existència en nombrosos estats membres de pràctiques locals i regionals excel·lents de coexistència amb les espècies conflictives, en particular amb els grans carnívors. Al respecte, es considera que cal insistir en aquesta línia i que els projectes LIFE també poden donar exemples de bones pràctiques sempre i quan comptin amb suport i tinguin continuïtat un cop finalitzat el projecte.

Respecte del que afecta a la investigació i el desenvolupament, així com a noves iniciatives, s’ha de destacar que es considera necessari impulsar els efectes externs positius en relació amb la biodiversitat i els grans depredadors, perquè es facin realitat a les comunitats locals, ja què en molts casos els diversos projectes han contribuït a què les comunitats locals comprenguin els objectius específics, els facin seus i prenguin mesures pràctiques conjuntament amb les autoritats públiques i les organitzacions no governamentals per protegir les espècies amenaçades i de gran valor.

En aquest moment del dictamen aquest tracta aspectes específics relacionats amb els grans depredadors, respecte dels quals posa de manifest el caràcter insatisfactori que té l’enfocament adoptat fins ara al respecte en algunes regions, el qual podria causar un perjudici considerable per a la salut humana, amb la possibilita de lesions potencialment mortals, i posant en perill també la integritat i el benestar del ramat.

Cal no oblidar la molt important connexió del projecte de reintroducció i de conservació de l’os al Pirineu amb la protecció i recuperació de la biodiversitat, respecte de la qual molt recentment el conseller de Territori i Sostenibilitat ha presentat (27 de novembre de 2018) l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya, aprovada pel Govern de la Generalitat el proppassat mes de juliol, la qual inclou les prioritats en matèria de conservació de la natura fins al 2030, amb 85 línies d’actuació emmarcades en 6 àmbits.

Tornant al text del dictamen del Comitè de les Regions que ha estat examinat, la lectura del qual és altament recomanable, es posen de manifest d’altres dades complementàries d’interès en la matèria que s’hi tracta, sobre aspectes regionals i locals en el context de la biodiversitat, sobre coherència entre les polítiques a dur a terme, i sobre quines han de ser les etapes següents que caldria seguir. Atès això i la seva importància, el dictamen s’adjunta a continuació per al seu millor aprofitament.

Carles Serrano Núñez

President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat

Dictamen del Comitè Europeu de les Regions

Piroslife. Recuperació os bru

Pàgina web FAPAS

FAPAS. Proyecto oso

FAPAS. Daños causados por el oso


 

ESTUDIANTS DE LA UNIVERSITAT COMPLUTENSE DE MADRID ACTUEN EN DEFENSA I PROTECCIÓ DELS ANIMALS UTILITZATS PER A LA DOCÈNCIA I LES PRÀCTIQUES DELS ALUMNES

Transparencia animal UCM” és una iniciativa d’un col·lectiu d’estudiants de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), procedents de diferents branques del coneixement (de les facultats de veterinària, física, periodisme, filosofia, ciències polítiques, dret …) que surt amb l’objectiu d’investigar i aclarir la situació de tots els animals que viuen a la universitat els quals són utilitzats per a la docència i per a les pràctiques dels alumnes, així com també per a la investigació.

La seva activitat toca, per tant, un món fosc i excessivament ocult, apartat de mirades alienes, que propicia els abusos i que constitueix un dels focus de “maltractament” legal, d’animals que no tenen cap interès en ser utilitzats en ares d’un pretès “interès científic”, freqüentment pervertit i tergiversat per interessos humans egoistes que no tenen res a veure amb la Ciència.

En relació amb l’exposat, aquest col·lectiu disposa del seu web, amb informació molt interessant sobre els seus objectius i compromisos, lliurement adoptats i acceptats, en el marc d’una concepció moral en la que els animals importen i en relació amb la qual postulen que:

La sociedad debe seguir avanzando hacia una realidad más respetuosa con los animales . También con los animales que el ser humano egoístamente utiliza, como los animales de experimentación i/o docencia.”

Té interès remarcar que en aquest cas no estem parlant de persones desconeixedores de l’activitat científica corresponent. Que les pràctiques qüestionades siguin criticades per persones alienes a la pràctica científica sempre servirà d’argument llancívol per fonamentar una fal·làcia ad hominen, carregant-se al missatger pel fet d’acusar-lo de no ser especialista (si bé hi ha una dita de la saviesa popular segons la qual “no es menester ser gallina para entender de huevos”). Però en aquest cas tenim que els bel·ligerants són precisament persones del medi, encara que sigui en la condició d’estudiants. Però, algú dirà que no saben de què en parlen?

El tema dels animals d’experimentació, sobre els quals ja s’ha parlat en algun lloc de la Secció de Dret Animal de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat, és un dels més oblidats per la població, que normalment rep el missatge tergiversat i manipulat de manera interessada, amb arguments fal·laços sobre la necessitat de recórrer a aquesta modalitat d’estudi i d’investigació per poder trobar solucions a malalties dels humans, quan ja d’entrada, a part de què tal cosa és bastant qüestionable, almenys en un gran nombre de supòsits, també hi ha molts experiments que no responen en absolut a aquella finalitat i que serien els primers als quals s’hauria de posar punt i final de manera definitiva.

Per altra part, en aquest assumpte hi ha una coresponsabilitat dels que la practiquen, els quals són convençuts de la necessitat d’aquelles activitats d’experimentació en concurs necessari amb el desenvolupament d’una nul·la resposta empàtica davant el patiment dels animals afectats. Això es basa en una concepció que pretén ser objectiva i que menysprea el sentiment, com quelcom propi de la feblesa, habitualment atribuït més a les dones que als homes, quan al que finalment dona lloc és a veritables “monstres”, perquè un ésser humà sense un nivell determinat empatia és simplement un psicòpata, i si la psicopatia s’acompanya d’argumentació racional, llavors el que tenim és un monstre, com va ser el cas de Descartes, autèntic rei dels monstres, i encara més el seu deixeble Malebranche. La concepció de l’animal-màquina se’n troba al darrera, com si l’animal fos un autòmat que solament respon a l’estímul acció-resposta. Una cosa que “es mou”. Amb l’aval de la Ciència, ara podem dir que si l’animal és una cosa que es mou, l’humà també ho és.

Seguint al mateix Darwin, no hi ha diferències de nivell entre animals i humans, sinó una diferència de grau (de grau de complexitat, si bé podríem dir de grau de complicació atès l’enrevessat que és l’humà), és a dir, som davant una continuïtat evolutiva, que recorda la concepció oriental, especialment xinesa, en la que està totalment absent la idea de superioritat. Organismes diversos responen a necessitats diverses. Per tant, si l’animal no humà és un autòmat, l’ésser humà també ho és, i viceversa. Per dir-ho d’una altre manera, si hi ha un Déu per a l’home, també n’hi ha per a l’animal (i no crec que li agradi el que li fan a aquest).

Contràriament als que volen veure salts qualitatius evidents i contra més bruscs millor, per tal de justificar la intervenció del que és sobrenatural en un sentit interessat, afavoridor d’una visió de superioritat total, el cert és que el sobrenatural també pot estar present en el mateix procés evolutiu darwinià, perquè la consciència es pot trobar, com sostenen alguns autors, en l’existència des de temps sense principi, des de l’origen (si n’hi ha), sense que tingui que culminar en l’humà en el que únicament es donaria una manifestació diferent, la qual cosa no vol dir forçosament que sigui la més avançada. Ser complicat, no és ser més avançat. Ser complicat no és ser superior. Des d’un punt de vista espiritual i religiós aquesta concepció estaria avalada per les creences religioses i espirituals orientals: Budisme, jainisme, sijisme, taoisme, hinduisme, etc. Contràriament, les religions monoteistes, nascudes al desert, no contemplen la continuïtat animal-home, sinó que trobem una diferència enorme, com a conseqüència d’un escenari i d’una herència cultural molt diferent a l’extrem oriental.

Amb la moral passaria exactament el mateix. Així, segons les investigacions d’alguns autors reputats, aquesta no tindria un origen extern a l’ésser viu, sinó que ha fet acte de presència en els éssers vius ja en el procés evolutiu corresponent. En termes estrictament científics, seriem davant un fenomen que resultaria de l’evolució mateixa de les espècies animals, inclosa l’humana. L’humà seria realment uns dels últims eslavons en aquesta evolució (no sé si gaire bé aconseguit). Hi ha diversos autors que es poden citar els quals han aprofundit en aquest tema de la moral en els animals, com és el cas de Marc Bekoff i Jessica Pierce,  en la seva obra “Justicia Salvaje” (amb el subtítol: “La vida moral de los animales” ), i Franz de Waals, en obres tals com: “La edad de la empatía”, i “El bonobo y los diez mandamientos”.

Per si a algú li sembla exagerat l’apuntat sobre la insensibilitat de l’investigador en manipular els animals, al mateix web del col·lectiu d’estudiants assenyalat hi ha precisament un apartat sobre “l’Adoctrinament contra l’empatia en les aules de veterinària”, que comprèn les qüestions següents:

*“Alumnas de Veterinaria de la Universidad Complutense de Madrid narran en Aula Animal su experiencia al comprobar cómo los profesores se esfuerzan por insensibilizarlos ante el sufrimiento de los animales con los que practican.”

*“Perros beagle sometidos a prácticas reiteradas pese a no estar en condiciones físicas ni emocionales para soportarlas, ratas y ratones pinchados durante dos horas por manos inexpertas, ratones recién nacidos que después de ser pesados son “tirados a la basura”.”

“Desde Transparencia Animal UCMreclaman información sobre las condiciones en las que están los animales con los que practican los futuros veterinarios y llaman a sus compañeros a rebelarse contra esa insensibilización que se impone en las aulas.”

Com es pot veure al final del text transcrit, es crida als companys a rebel·lar-se contra aquesta insensibilització que s’imposa a les aules. En aquest sentit, les dones tenen un paper principal, atès que han incorporat a la professió veterinària una sensibilitat de la que la mateixa estava bastant mancada en el passat, i fins fa ben poc, sense perjudici del fet que una certa insensibilitat davant les exigències del benestar animal pot continuar sent patrimoni del col·lectiu veterinari, especialment de qui es dedica als animals destinats a la producció *, actitud aquesta que porta a molts estudiants de veterinària a no treballar en la professió en finalitzar els seus estudis, per la incompatibilitat entre el seu sentiment en favor dels animals i les feines a les que poden accedir, així en explotacions intensives industrials i en escorxadors.

Tornant però, al tema de la sensibilitat femenina, en comentar en certa ocasió això a un veterinari ja madur, per haver-ho apreciat jo personalment des la meva infantesa fins a l’edat adulta, em va confirmar aquesta opinió, perquè la superior sensibilitat empàtica de la dona s’ha vessat també en aquesta professió que elles ara també exerceixen, afortunadament, en gran mesura. La dona, en general, té un interès més gran en evitar el dolor i el patiment, a més de ser més acollidora, protectora i maternal, la qual cosa contagia als companys homes amb els que comparteix la professió.

Desgraciadament, el contingut dels títols assenyalats en el web de Transparencia Animal UCM no té desperdici. El cas, per exemple, dels gossos beagle esmentats, planteja situacions que no queda gaire clar que siguin legals, al marge del fet que tenir 18 d’aquests gossos que porten tota la seva vida sotmesos a estudis i pràctiques, no obstant els seus problemes físics, és d’entrada una il·legalitat moral, si es pot dir així, i poc a veure té amb el benestar animal. En relació amb això, es conta el cas de Fiona, una gossa beagle que als seus tretze anys ha pogut conèixer què és viure amb una família, passejar a diari, relaxar-se, associar la presència d’humans amb sensacions positives i no amb dolor, por i ansietat, tot tenint en compte que va poder sortir d’on es trobava precisament gràcies a la mobilització de determinats ciutadans. Viure així, millor dit, “fer” viure així, en ares d’una pretesa ciència, és, simplement, una marranada, per no dir-ho d’una manera més contundent.

En relació amb l’exposat, Transparencia Animal UCM va organitzar el passat 5 de novembre de 2018 la “Jornada sobre la situación de los animales en las universidades españolas: docencia e investigación”, que va tenir lloc en la Facultat de Dret de la UCM.

La jornada va comptar amb la presència de veterinaris i etòlegs els quals varen examinar els comportaments típics que desenvolupen els animals sotmesos a nivells d’estrès molt alts i que es tradueixen en estereotípies o bé en diverses malalties de la pell, i també en conductes que poden ser molt agressives. La conclusió de la intervenció corresponent és que de cap de les maneres pot haver benestar en els animals que viuen tancats en gàbies (la qual cosa s’ha d’aplicar també, perquè no ens oblidem d’ells, als ocells tancats en petites gàbies per a activitat de cant i que es pretén presentar i defensar com una activitat cultural, així també en el cas de Catalunya).

Un tema molt interessant que es va debatre en aquesta jornada és el relatiu a les possibilitats dels estudiants per abstenir-se per raons ètiques i morals d’haver de fer pràctiques invasives amb els animals, contra les quals es posicionen, i que no obstant això puguin ser avaluats sense haver de passar per tal cosa. Al respecte, l’advocat Daniel Dorado, director del “Centro Legal para la Defensa de los Animales” va centrar la seva exposició en aquest tema, argumentant en base al dret a la llibertat ideològica de l’article 16 de la Constitució, ja què l’objecció de consciència no es contempla per a aquests tipus de situacions.

En relació amb això sobre l’objecció de  consciència, em permeto recordar que quan va començar a posar-se de manifest aquest fenomen respecte d’altres motivacions, aquestes tampoc no n’estaven contemplades i ni tan sols estava reconeguda l’objecció de consciència com a tal, menys encara durant la dictadura del general Franco, sense que això no impliqués que l’objecció de consciència  no es donés (si bé assumint molts més riscos, i danys més greus pel seu exercici). Per tant, és l’objecció de consciència el que motiva no voler fer les pràctiques invasives esmentades per causes ètiques i morals, encara que en no estar reconegut el seu exercici tal cosa tindria conseqüències negatives per a l’afectat, així l’estudiant, efecte negatiu que no esdevindria en el cas del seu reconeixement com a causa legal d’objecció de consciència. Ara bé, que es reconegui això com a causa d’objecció de consciència també és quelcom que depèn de la mobilització de la ciutadania, i aquí hi ha un important camí per recórrer, però factible i possible.

Finalment, a la jornada es va exposar un cas real de rescat de sis conilles, procedents de la UCM, que tota la vida havien estat utilitzades per experiments en l’àmbit universitari. Almenys al final de la seva vida van aprendre a caminar, a conèixer-se entre elles ja què havien viscut aïllades unes d’unes altres, i a gaudir de llibertat fins morir com a conseqüència de les greus seqüeles pels experiments als quals varen ser sotmeses.

Invito per tant a conèixer aquest col·lectiu de joves, que donen esperança d’un futur millor per als animals i per a la convivència animals humans-animals no humans, compartint el planeta que no és solament d’una espècie, de manera que aconsello també consultar el seu web, i donar-los suport, encara que sigui solament moral, prenent consciència de la problemàtica molt greu i veritablement immoral i innecessària que denuncien, i .. a veure si a alguns se’ls cau la cara de vergonya d’una vegada.

Carles Serrano Núñez

President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat

*MICHELA PETTORALI, “Una crítica a la profesión veterinaria desde una perspectiva antiespecista”, Revista de Bioética y Derecho, Núm. 37, julio de 2016.

Transparencia Animal UCM

 


SOBRE EL VOT ANIMALISTA A LES ELECCIONS ANDALUSES DE 2018

El proppassat 2 de desembre de 2018 va tenir lloc la jornada electoral corresponent a les eleccions autonòmiques andaluses 2018.

Al marge del debat que el resultat de l’esmentada contesa electoral ha comportat, tant per a la Comunitat Autònoma d’Andalusia com quant a les seves repercussions per a la vida política de tot l’Estat, inclosa la situació política a Catalunya, hi ha una dada molt important a la que els mitjans no semblen prestar l’atenció suficient.

Aquesta dada és precisament la manifestació d’un vot animalista que augmenta progressivament i que es consolida, i del qual actualment la principal formació política que el rep és el PACMA (Partido Animalista Contra el Maltrato Animal), i dic la principal perquè no és l’única, com s’hi explica posteriorment.

Per altra part, juntament amb el que ha estat l’augment progressiu i imparable d’aquest vot en els últims anys, el cert és que en el cas d’Andalusia aquest fet té una importància especial, en aquest moment, per quatre causes principals:

1. Una és que respecte de les eleccions andaluses anteriors, els vots al PACMA pràcticament s’han doblat. Segons les dades que consten en el link adjunt a continuació d’aquest escrit, a les eleccions del 2015, solament tres anys abans, el PACMA va obtenir 31.958 vots (un 0,80% de percentatge sobre el total de vots), en tant que en aquestes eleccions de 2018 a la Comunitat Autònoma d’Andalusia el PACMA ha recollit 69.660 vots (un 1,93% de percentatge sobre el total de vots).

Aquest fet és encara més important si es té en compte que el pressupost que el PACMA ha dedicat a la campanya electoral ha estat d’uns 3.000 euros, en contrast amb les campanyes milionàries dels altres partits (a part del fet que els mitjans de comunicació han fet gratuïtament la campanya al partit emergent, Vox).

2. Una altra causa és que els pocs que reparen en el tema del vot animalista, normalment solament es refereixen al vot al PACMA, però obliden que a les eleccions andaluses passades també ha comparegut, com a formació política, el partit Equo Verdes – Iniciativa Andalucía. Aquest partit, al seu programa electoral conté un important programa en matèria animalista, i insisteixo en aquesta expressió i no en la de “en matèria animal”, perquè l’animalisme fa referència a una concepció assumida, de drets i d’interessos dels animals, dignes de ser protegits i defensats, i dels quals deriven unes obligacions i unes responsabilitats per als éssers humans. En aquest sentit, el programa d’Equo Verdes – Iniciativa Andalucía és un programa animalista.

Per si algú en té dubtes, s’adjunta a continuació la part del programa corresponent a l’àmbit animalista esmentat.  Atès el programa exposat, si tenim en compte que Equo Verdes – Iniciativa Andalucía, ha obtingut en aquestes eleccions andaluses 15.009 vots, seria just considerar aquests també com a vots animalistes, la qual cosa ens donaria, juntament amb els vots rebuts pel PACMA, un total de 84.669 vots per a posicions animalistes.

A) LA SITUACIÓN 

La protección animal es una asignatura pendiente de los poderes legislativo y ejecutivo en Andalucía. La creciente demanda ciudadana de derechos para los animales es el nuevo reto del siglo XXI que la Coalición EQUO – INICIATIVA afronta en su programa.

Nos respalda una parte importante de las ciudadanas y ciudadanos, que rechazan el sufrimiento animal. Seguir permitiendo las prácticas que lo provocan y no poner medidas para erradicarlas nos degrada individual y socialmente.

B)  LÍNEAS DE ACTUACIÓN

  • Es necesaria una Ley de Protección Animal, basada en la consciencia colectiva, que se abre paso con fuerza creciente, basándose en los nuevos avances científicos que demuestran que los animales son seres sensibles y poseedores de conciencia, tal y como quedó reflejado en el Tratado de Ámsterdam de la Unión Europea en su anexo C con el protocolo sobre la protección y bienestar de los animales y en la declaración de Cambridge, respectivamente.
  • Una ley que otorgue a los animales los derechos que por sí mismos no pueden reclamar; que prohíba y penalice su maltrato, que establezca unas condiciones de vida dignas y saludables haciendo cumplir los estándares de bienestar animal, así como medidas de fomento y educación que, revertirán en una mejora moral de la sociedad andaluza y en una actualización de nuestra identidad colectiva que, sin renegar de sus raíces culturales, debe adecuarse a las bases éticas de la civilización contemporánea.

 C)   MEDIDAS 

 527.Redactar, para su aprobación, una Ley de Protección Animal de Andalucía, con participación de las organizaciones animalistas y de protección animal, que realmente proteja a todos los animales, ya sean domésticos o silvestres en cautividad, que les otorgue el derecho a una vida digna y a no ser maltratados y que incluya medidas sancionadoras proporcionales así como el establecimiento de los mecanismos de control necesarios para su cumplimiento.  

528. Promover y fomentar la implantación en los municipios de Programas de Gestión Integral de Colonias Felinas mediante el método CES/R (captura, esterilización y suelta o retorno, incluyendo el control sanitario de los animales, la limpieza y adecuación de la zona y el seguimiento/mantenimiento del programa). Regular la creación de una red de personas alimentadoras/cuidadoras acreditadas, mediante un programa de formación específica en el cumplimiento de sus funciones, respecto de las colonias de gatos urbanos, que se implantará en cada municipio donde resulte necesario, para el cuidado y manejo de los animales bajo el cumplimiento de los deberes y obligaciones que se establezcan.

529. Regular y fomentar desde el gobierno de la Comunidad Autónoma un cambio en la gestión de los animales perdidos, abandonados o sin hogar, potenciando al máximo las estrategias que conduzcan a alcanzar en el menor tiempo posible el Sacrificio cero en perreras/albergues públicos y privados, salvo eutanasia compasiva en casos irreversibles e incurables, siempre por prescripción veterinaria y llevada a cabo por personal veterinario colegiado, así como métodos y manipulación libres de sufrimiento y estrés. Igualmente, la obligatoriedad de atender sanitariamente a los animales recogidos en instalaciones municipales y privadas. Para ello, se pondrán en marcha planes de formación de la ciudadanía andaluza en la tenencia responsable de animales, para el personal de los Ayuntamientos, con el objetivo de implicar a la sociedad y las instituciones en este cambio en la atención de los animales sin hogar.

530. Fomentar en los municipios el que se dé prioridad en la contratación de la gestión de perreras /albergues municipales a entidades de protección animal de Andalucía, debidamente acreditadas y que reúnan los requisitos que reglamentariamente se establezcan, mediante la aplicación de las clausulas, sociales, ambientales en los baremos de la licitación para la adjudicación del correspondiente contrato público.

531. Regulación de la cría y venta de animales de compañía. Ésta sólo podrá llevarse a cabo por criadores profesionales que dispongan de un núcleo zoológico y estén dados de alta legalmente en dicha actividad. Estos serán inscritos en un Registro de Criadores Profesionales de Andalucía. No podrán hacer criar a las hembras más de 1 camada al año y sólo en edades comprendidas entre 2 y 5 años de la hembra. Todo ello quedaría reflejado y ampliado en nuestra propuesta de Ley de Protección Animal de Andalucía.

532. Actualizar la regulación de la accesibilidad de los animales considerados de compañía –no solo en el caso de personas invidentes- para que puedan acceder con sus propietarios/as al transporte público, en las condiciones que se establezcan, tal como sucede en muchos países europeos. Igualmente, para que sean admitidos en casas de acogida, dichos animales considerados de compañía, propiedad de personas víctimas de violencia de género, o en los albergues municipales, que los usuarios puedan entrar acompañados de sus perros. Por otro lado, fomentar la habilitación, por parte de los municipios de parques y playas de esparcimiento canino.

533. Prohibición de uso de los animales como reclamo en actividades mendicantes, mediante acciones u omisiones que supongan un maltrato para el animal. Las sanciones podrán conllevar la retirada del animal y su ingreso en un albergue. Igualmente se impulsará la prohibición de atracciones feriales con animales vivos y los circos con animales.

534. Oposición a la Declaración de la Montería y Rehala como Bien de Interés Cultural de Andalucía. Se impulsará la desaparición de la tenencia y caza con rehalas y galgos, dado que estas modalidades de caza no son selectivas; a este respecto cabe señalar que en algunos países de la Unión Europea ya no se permite utilizar a los perros como armas de caza.

535. No se autorizará la creación de nuevos zoológicos/delfinarios/acuarios en Andalucía y se impulsará la transformación progresiva de los existentes en centros de recuperación y conservación (reproducción in situ de especies en peligro de extinción y liberación a su hábitat natural), tanto de fauna autóctona como de los animales exóticos decomisados, estableciendo programas de educación, divulgación y promoción de estudios científicos realizados en dichas instalaciones.

536. Justificamos esta medida en la realidad actual de zoos y delfinarios, en los que se acantonan animales por mero interés comercial, sin tener en cuenta sus necesidades etológicas y sin posibilidad de mostrar su comportamiento innato, por lo que no pueden disfrutar de un estado satisfactorio de bienestar. Los más de 900 kilómetros de costa que posee Andalucía, brindan la posibilidad de realizar salidas para visualizar cetáceos en libertad y observar su verdadero comportamiento.

537. Redacción y puesta en marcha de un Plan de Tenencia Responsable. Éste incluirá : proyectos educativos en todos los niveles, divulgación en todos los canales de Radio y TV de la RTVA, así como distintas iniciativas y campañas formativas e informativas relativas a la protección animal enfocadas a todos los colectivos ciudadanos. Incluyendo también campañas de esterilización en todo el territorio Andaluz financiadas por las administraciones públicas.

538. Fomentar la protección y la recuperación de las poblaciones de fauna silvestre creando corredores biológicos y financiando la gestión de los espacios naturales protegidos. Creación de la figura del Defensor Autonómico de la flora y la fauna silvestre.  

539. Financiación y apoyo para la conservación y protección del Lobo Ibérico en el territorio Andaluz.  

540. Eliminar la pérdida de la condición de animales domésticos de compañía a perros, gatos y hurones abandonados. Así al no considerarse “asilvestrados” sólo se les podría capturar en vivo, mediante métodos de inmovilización a distancia o dardos, con esterilización posterior para su reubicación en áreas especialmente destinadas a ellos.

541. Modificación del Reglamento Taurino de Andalucía, que suponga el fin de la tortura y la muerte del animal en la plaza (corrida sin sangre y sin muerte). Políticas del gobierno andaluz orientadas a la abolición de festejos y espectáculos que conlleven sufrimiento tanto físico como psicológico de los animales. En primer lugar, y de forma inmediata, implantación de la “SUBVENCIÓN CERO”; es decir, la no utilización de fondos públicos para sostener artificialmente espectáculos basados en el maltrato y muerte de animales o para escuelas o programas de formación taurina o de caza.

542. Defender ante la Comisión Europea la eliminación de las excepcionalidades del Reglamento (CE) nº 1099/2009, que permiten el sacrificio animal sin aturdimiento previo.

543. Prohibición de las peleas de gallos sin excepciones.”

3. Una altra causa que obliga a fer una valoració molt positiva d’aquests resultats en relació amb l’animalisme és que Andalusia és precisament un dels territoris d’Espanya que presenta més problemes quant al maltractament animal i una de les regions més endarrerides en aquest aspecte (segons noticia del 10 de maig de 2014, a eldiario.es, el SEPRONA comptabilitzava en sis anys més de 13.000 casos d’animals agredits a Andalusia, d’acord amb la qual cosa Andalusia lidera el ranking autonòmic del maltractament animal a Espanya). I tinguem en compte que Andalusia no té una llei de protecció dels animals fins l’any 2003, de la mateixa manera que en el cas d’Aragó, la qual cosa també diu quelcom sobre el que ha estat la mentalitat dominant i més generalitzada en aquesta matèria.

4. Finalment, així com s’està discutint a partir del passat diumenge i se’n continuarà durant molt de temps per tal d’argumentar i entendre sobre la procedència dels vots d’uns que han anat a uns altres, encara que semblin forces polítiques molt diferents, i perquè tal cosa ha tingut lloc etc., el cert és que el vot animalista tendeix a ser molt sòlid i assumit pels seus detenidors, perquè respon majoritàriament a un clar posicionament davant la vida, i a unes molt fortes conviccions internes ètiques i morals, al marge del fet que el seguiment d’un partit que postula la defensa dels animals precisament no es troba en la línia de la lluita pels interessos materials més immediats, sinó que es tracta de quelcom que respon a una actitud i una assumpció interna i externa de total generositat i altruisme.

Això és tant més important si es té en compte les dades relatives a les quantitats econòmiques dedicades a les campanyes electorals que, en el cas del PACMA, han estat pràcticament ridícules, en arribar solament a uns 3000 euros, tal i com ha estat comentat amb anterioritat.

Per tant, i atès el que ha estat exposat, les diferents forces polítiques i els seus representants, així com els que han fet de la política un sistema de vida, o una professió, ja farien bé de començar a atendre a aquest fenomen del vot animalista, per tal que comencin a considerar la importància d’una concepció de la vida i del paper de l’ésser humà al planeta que continuarà donant molt que parlar durant el segle XXI. Per altra part, no estic parlant de res de nou, atès que en el cas del Regne Unit, almenys els dos partits polítics principals (conservadors i laboristes) publiquen en els seus programes electorals quines normes seguiran en matèria de benestar animal. Així, tal i com posa de manifest Teresa Giménez-Candela*, els conservadors sota l’eslògan “Els animals tenen amics”, així com els laboristes sota l’eslògan “sis coses que vostè ha de saber sobre els plans dels laboristes per protegir els animals”, expliciten als votants potencials als quals s’adrecen quines són les actuacions que pretenen dur a terme sobre protecció i benestar dels animals si aconsegueixen guanyar les eleccions

Carles Serrano Núñez

President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat

*GIMÉNEZ-CANDELA, TERESA, “Brexit y los animales. El legado del Reino Unido al Derecho Animal”, web “Derecho Animal”, 12.7.2016.

Resultats eleccions andaluses 2018

 


UN EXEMPLE PRÀCTIC SOBRE UNA POLÍTICA RAMADERA QUE CAL CANVIAR: L’AUGMENT DE LA CABANA RAMADERA PORCINA

En articles i comentaris anteriors, així a “SOBRE ELS PORCS I LA SEVA COSIFICACIÓ COM A PRODUCTE”, penjat el 19 de novembre de 2018, i a “EXEMPLES DE BONES PRÀCTIQUES PER A PROJECTES DIRIGITS A MILLORAR EL BENESTAR DELS ANIMALS”, penjat el 27 de novembre de 2018, es feia referència a la problemàtica vinculada als porcs, com a animals dignes de consideració i de respecte i dotats d’una especial sensibilitat psíquica (alguns estudis la consideren equivalent a la d’un nen de tres anys, amb totes les precaucions amb les que s’han d’acollir aquestes afirmacions, ja què no és el paral·lelisme amb l’humà el que determina i comporta com a conseqüència la consideració positiva de l’animal), el qual porta una vida totalment contrària a les seves necessitats etològiques en els camps de concentració que són les explotacions ramaderes.*

Sense pretendre ara reproduir el que es deia en els textos esmentats, sí que té importància tornar a remarcar que actualment ens trobem en una situació d’explotació ramadera intensiva porcina insostenible per se, amb unes conseqüències negatives enormes per al medi ambient, sense parlar del patiment “innecessari” que aquesta activitat causa, i més tenint en compte que solament el fet del concepte de benestar del qual parteix la mateixa UE per si sol qüestiona totalment tot el sistema de producció intensiva al·ludit.

Igualment té importància remarcar de nou, que en aquells textos es deia que el que hauria de fer la UE és començar a potenciar molt més la producció agrícola sostenible i ecològica i propiciar la reducció de la cabana ramadera, progressivament, desincentivant-la i preparant la transició a un sistema de consum alimentari amb molta menys presència de la component animal i que es basi fonamentalment en el món vegetal, amb les positives conseqüències que tal cosa tindria també per a la salut i, en conseqüència, per a la despesa sanitària i farmacològica, i prenent així mesures que sí que acabaríem veritablement amb el patiment animal.

Al respecte, s’hi insistia en què les administracions estatals i d’altres, com és el cas de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, haurien de fer el mateix, en comptes de propiciar l’augment de la cabana ramadera corresponent, que en el cas de Catalunya és clarament excessiva, sobretot en l’àmbit del sector porcí.

En el cas català, certament la Generalitat ha fet algunes coses. Així (Font: Estratègia del patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya), el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació va aprovar el Programa de Foment de la Producció Agroalimentària Ecològica per al període 2015-2020, amb els objectius de seguir fomentant el creixement i la diversificació de les produccions ecològiques, el desenvolupament de les iniciatives i activitats comercials, tant les orientades al mercat local com als mercats exteriors, i la promoció del mercat interior de consum dels aliments ecològics. El Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) és l’autoritat de control de la producció ecològica de Catalunya i la seva funció és auditar i certificar els productes agroalimentaris ecològics. En relació amb això, en els darrers anys, la superfície certificada que segueix aquest model de producció a Catalunya ha augmentat de 54.000 hectàrees a més de 171.000 hectàrees entre 2005 i 2016, i la reconversió d’explotacions agrícoles convencionals a explotacions ecològiques està incrementant de forma gairebé exponencial. Només entre els anys 2015 i 2016, el creixement de la superfície destinada a producció ecològica va ser del 20%.

Tot i constituir l’exposat una de les polítiques més favorables per mantenir una activitat agrícola més respectuosa amb la biodiversitat, això hauria d’anar acompanyat d’una desincentivació de l’augment de la cabana ramadera porcina, en règim d’explotació intensiva, així com de l’explotació intensiva d’altres espècies animals, la qual cosa no s’està donant en absolut.

En relació amb això últim, en el DOGC núm. 7760, de 3 de desembre de 2018, es va publicar una Resolució TES/2803/2018, de 14 de novembre, per la qual es fa públic l’Acord de declaració d’impacte ambiental del Projecte d’ampliació d’una activitat porcina, situada al terme municipal d’Os de Balaguer.

El cas és que en la descripció del projecte es fa referència a què l’ampliació esmentada comporta passar d’una capacitat de 1999 porcs d’engreix a una capacitat final de 4000 porcs d’engreix. És a dir, el doble: 2001 més. El consum previst d’aigua serà de 8760 m3/any, i es preveu una producció anual de 6600 m3 de purins (dejeccions ramaderes), la gestió dels quals es diu que es farà en base a un pla de gestió.

L’exposat és un exemple pràctic d’actuació legal, plenament justificada d’acord amb l’ordenament jurídic vigent, però que toca una problemàtica a la que no s’està donant la solució adient. Es pot entendre que el sector ramader, i dins aquest el porcí, sigui un sector estratègic des del punt de vista econòmic i del mercat, al marge de tot el referit a les reivindicacions animalistes. Però, és que el creixement de la cabana ramadera porcina, superior en efectius, cada cop més, al del nombre de persones que viuen a Catalunya i amb els seriosos problemes que en deriven, no s’aturarà mai?

S’adjunta a continuació el link corresponent per accedir a la Resolució esmentada.

Carles Serrano Núñez

President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat

*CHARLES PATTERSON, “Eternal Treblinka: nuestro trato a los animales y el holocausto”, on s’explora les similituds entre la violència exercida pels humans entre si, especialment durant la segona guerra mundial, i la manera en què la societat tracta els animals.

Projecte d’ampliació d’una activitat porcina

 

NOVA LLEI DE PROTECCIÓ ANIMAL DE LA RIOJA

Al Butlletí Oficial del Govern de la Rioja núm. 141, de 30 de novembre de 2018, ha estat publicada la nova Llei 6/2018, de 26 de novembre, de protecció dels animals en la Comunitat Autònoma de La Rioja, la qual s’adjunta al final d’aquest article.

Aquesta Llei, que entra en vigor el dia mateix de la seva publicació, deroga la fins llavors vigent Llei 5/1995, de 22 de març, de protecció dels animals, la qual estava molt necessitada de renovació.

La nova llei és fruit d’una iniciativa legislativa popular (ILP) que va ser aprovada pel ple del Parlament autonòmic amb el suport conjunt de l’oposició i el “No” del PP, com ja és habitual en aquest tipus de regulacions. També, com ja comença a ser quelcom que es farà cada cop més habitual, la inèpcia i el desinterès dels governs de la majoria de comunitats autònomes en matèria de protecció, drets i interessos dels animals, té com a conseqüència que ha de ser la iniciativa ciutadana la que engegui la tramitació normativa parlamentària adient perquè el poder públic doni alguna resposta al que també cada cop més està començant a esdevenint un clamor popular.

El procés per aprovar la norma ha durat quasi tres anys des que va començar, la qual cosa també dona una idea del difícil que és aconseguir a Espanya l’aprovació, i ja no diguem la implementació, de lleis que atenguin els animals en la dignitat i en la consideració que els és deguda.

El text aprovat, no obstant, deixa fora aquelles matèries que generen més fricció, com és el cas dels toros, la caça i la pesca esportiva, les quals es regiran per la seva pròpia normativa (és a dir, que queden fora de la protecció, perquè sembla que no són més que recursos -alguns culturals!!! -, i ja no diguem en el cas dels gossos d’assistència, el transport de ramat, l’experimentació amb animals o la matança tradicional del porc, àmbits aquests que resten també exempts d’aquesta nova normativa.

Per tant, si bé la llei té qüestions interessants o inclús molt interessants, tampoc ens hem de cridar a engany, sobretot davant de l’estil triomfalista de la premsa local, perquè el cert és que les lleis de protecció dels animals de les comunitats autònomes, a part de dedicar-se quasi totes solament als animals de companyia, la qual cosa no és el cas en el supòsit que ens ocupa, introdueixen un grapat d’exempcions de la seva regulació i de remissions a normativa específica que deixen sense sentit unes exposicions de motius o preàmbuls que solen ser molt grandiloqüents, parlant del sensibles que s’han tornat els ciutadans de la comunitat autònoma corresponent, preàmbuls i exposicions de motius que no es corresponen amb la realitat que deriva del que regulen i que en aquest sentit són profundament decebedores.

En el cas que ens ocupa, l’origen en una ILP ha comportat la conservació d’elements de progrés destacables en relació amb la millor consideració dels animals, si bé la norma finalment resultant resta molt mutilada respecte de l’original, atesa la feina desenvolupada al respecte per les forces polítiques representades al parlament de La Rioja i pel seu mateix Govern.

Així, té una importància especial la referència al preàmbul sobre que:

“… los estudios realizados sobre las capacidades sensoriales y cognoscitivas de los animales no han dejado duda sobre la posibilidad de que estos pueden recordar, aprender, tener una apreciación del entorno a través de los sentidos y experimentar sentimientos como placer, miedo, estrés, ansiedad, aun en ausencia de dolor físico, felicidad, así como de relacionarse con otros seres vivos tanto de su especie como de otras especies.”

I si tal cosa s’afirma, això no és d’aplicació als animals d’experimentació, als toros, als objectes de caça, al ramat transportat, als porcs …? Més si poc més endavant es diu:

El hecho de que los animales puedan sufrir es razón suficiente para tener la obligación moral de no causarles daño.”

O sigui, un altre exemple de la profunda esquizofrènia moral que patim en relació amb els animals i sobre la que ha teoritzat extensament Gary Francione.

Però, bé, ben rebuda sigui la norma si contribueix a avançar en aquesta matèria, sobretot tenint en compte que parteix d’una iniciativa ciutadana, la qual cosa no és fàcil, en absolut, en un país, com és Espanya, que en el que afecta a com es tracta als animals encara pot ser qualificat de país de bàrbars, tant quant a la indiferència i l’actitud esquiva i premeditada de les administracions públiques, sobretot les autonòmiques, com quant a la mateixa ciutadania en general, que més que ser insensible més bé és indiferent, perquè la ignorància volguda ja li resulta còmoda. Més en una època, com és el segle XXI, en el que s’ha arribat a consolidar normativament, i amb tot el suport d’un Tribunal Constitucional que no sembla ser conscient dels temps que corren i del corresponent canvi de paradigma al que anem en matèria animal, un posicionament de prevalença del que es qualifica com a patrimoni cultural sobre l’interès d’un animal, qualsevol animal, viu, sensible, amb emocions, sentiments i consciència (per molt que pesi, ja què sense aprofundir ara en aquest tema per no ser l’objecte d’aquest article, el cert és que si l’humà té consciència, l’animal també la té, i si l’animal no la té, l’humà tampoc).

No obstant l’exposat, la norma és interessant, i entre les novetats que criden l’atenció, i sense voler ara fer un estudi de detall de la mateixa, s’ha de destacar la regulació (article 31) de les colònies felines urbanes, quelcom absent de la generalitat de lleis autonòmiques de protecció dels animals i que en els últims anys ofereix notables i nombrosos exemples reals, amb el suport, en comptades ocasions, de l’ajuntament, com és el cas de l’Ajuntament de Barcelona.

També crida l’atenció la regulació de l’avicultura recreativa (article 33), amb una terminologia identificadora també bastant interessant, sense entrar en aquest moment en l’anomenat “silvestrismo”, que és el que a Catalunya es coneix com “activitat ocellaire” pretesament per educar, ensinistrar, determinats ocells per al cant (una activitat, agradi o no agradi de sentir, que és de maltractament animal evident ateses les condicions en les que viuen habitualment aquests ocells, confinats en unes gàbies ridículament petites pel general, la qual cosa està totalment en contra de les exigències que deriven de la seva etologia amb les negatives conseqüències que en deriven).

Destaca també especialment la previsió, igualment nova en aquest tipus de lleis autonòmiques, de la regulació del relatiu a la prevenció d’accidents (article 36), de manera que s’estableix que les edificacions i les estructures de nova construcció hauran d’evitar utilitzar elements que puguin produir accidents en la fauna silvestre, preveient també la llei determinades obligacions al respecte per a aquells propietaris d’edificacions i d’estructures ja existents, en les que es produeixin accident de la fauna esmentada, per tal de dotar-les d’elements limitatius o dissuasius per evitar-los, especialment quan es tracti de grans superfícies de cristall, de tanques, de basses de rec, de línies elèctriques etc. S’hi estableix, a més, el règim de responsabilitat corresponent (article 37).

Finalment, el que pot ser és el més destacable des del punt de vista de la protecció animal, es que es preveu el sacrifici zero d’animals en els centres de recollida d’animals de companyia de tot el territori de la comunitat, si bé (i aquí ve el pal) un cop transcorreguts sis anys des de l’entrada en vigor de la llei.

En tot cas, sobretot pel fet de la ILP, val la pena destacar en relació amb aquesta llei la vessant de mobilització ciutadana en favor dels animals – d’un sector. Una altra cosa és que l’Administració pública autonòmica estigui veritablement disposada a implementar-la o bé a convertir-la en paper mullat, com ja és habitual a diverses comunitats autònomes – per dir-ho de manera suau i sense entrar en més detalls -, així com també està per veure que la ciutadania en general igualment li doni el seu suport, tot tenint en compte que parlem d’una regió en la que també molt recentment, en aquest mateix any 2018, i mitjançant una ILP, es va aprovar la Llei 3/2018, de 16 de febrer, per a la protecció, la difusió i la promoció de la tauromàquia en La Rioja.

Carles Serrano Núñez

President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat

Ley 6/2018, de 26 de noviembre

 


SOBRE EL WEB “DERECHO ANIMAL”

La Secció de Dret Animal us informa, pel seu interès, de l’existència del web “dA, derecho animal”, que és un web pioner sobre aquesta matèria a Espanya i també en l’àmbit europeu.

Aquest web va ser creat i posat en marxa el 2008 i des de llavors ha estat líder en promoure l’estudi, la investigació i la difusió sobre les relacions entre els animals humans i el animals no humans dins de l’establert i previst per l’ordenament jurídic vigent.

Aquest web serveix la causa animal des de l’àmbit de coneixement que caracteritza el Dret, comportant una activitat altament meritòria per la solidesa i la conformació científica i professional de què ha dotat la gestió sobre la informació jurídica relativa als animals, proporcionant alhora instruments jurídics segurs de treball a tots aquells que reconeixen que els animals mereixen un lloc propi en la societat del segle XXI.

Com bé diu la presentació d’aquest web, el Dret Animal és una branca emergent del Dret, dotada de bases científiques i tècniques sòlides, que s’ha posicionat com el nucli de reflexió sobre la condició jurídica dels animals i el modus de regular les relacions entre aquests i els éssers humans.

Des de la perspectiva de l’equip que es troba darrera d’aquest web, el Dret Animal abasta totes les matèries jurídiques, a més d’aquelles altres que són indispensables per poder millorar el tractament d’una realitat complexa i canviant, com passa amb els animals. Com bé diuen els creadors i els autors d’aquest web, aquest és el “web dels animals amb Dret”, la qual cosa al·ludeix al que aquelles persones ofereixen, que és un plataforma oberta al diàleg i a la reflexió, en la qual els animals siguin el centre.

En definitiva, mitjançant aquest web es posa a disposició del públic interessat un material jurídic, legal, jurisprudencial i pràctic en matèria animal, abundant, útil i molt ben presentat i gestionat.

La Universitat Autònoma de Barcelona i la Fundació Affinity han sostingut des d’un principi aquest web i la seva activitat. Paga la pena que la mateixa sigui coneguda el màxim possible, en benefici dels seus objectius i finalitats, per la qual cosa s’adjunta a continuació el link corresponent.

web Derecho Animal

 


NOVETAT DOCTRINAL SOBRE LA SENTÈNCIA 177/2016, DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL, SOBRE LA PROHIBICIÓ DE LES CORRIDES DE TOROS A CATALUNYA – ARTICLE D’ANNA MULÀ, ADVOCADA DE LA FUNDACIÓ FRANZ WEBER (28 de novembre de 2018)

A la revista de Dret UNED, núm. 22, 2018, ha estat publicat un molt interessant article de l’Anna Mulà, advocada de la Fundació Franz Weber, i membre de la Comissió Promotora i responsable legal de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de la Plataforma PROU, que finalment va resultar en la Llei 28/2010, de 3 d’agost, que va modificar l’article 6.1.f) del Text refós de la Llei de protecció dels animals (de Catalunya), aprovat pel Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, la qual cosa va determinar la prohibició de les curses de braus a Catalunya.

Com és sabut, aquesta llei i la modificació corresponent, va ser objecte de recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Partit Popular, recurs que va finalitzar sis anys desprès amb la sentència del Tribunal Constitucional (TC) 177/2016, que va estimar aquell recurs.

Des que va ser dictada la sentència esmentada, alguns articles jurídics han examinat el seu contingut, i han estat molt crítics amb aquesta. Al respecte, al marge del que afecta a les qüestions més estrictament competencials en base a una reinterpretació del que havien estat criteris anteriors, que tampoc no és que fos tan novedosa, reinterpretació de la que deriva com a resultat una ampliació competencial en favor de l’Estat que es pot entendre en el marc d’un procés de recentralització del poder públic, del qual el Tribunal Constitucional no ha pogut, o no ha volgut, escapar (sobretot durant la presidència del senyor Pérez de los Cobos), i a partir de la qual cosa alguns han qualificat aquesta sentència de “política”, al marge d’això, cal insistir, es destaca un àmbit que ha quedat bastant orfe del que hauria estat procedent que el Tribunal Constitucional examinés amb una mica més d’interès, que és el relatiu a la condició jurídica dels animals, el seu estatus i la seva protecció i benestar. En aquest sentit, el Tribunal Constitucional ha mostrat una certa “insensibilitat” que no és adient amb els temps actuals, i que pot comportar que en un futur, per no dir ja ara, aquesta sentència sigui considerada més bé com una vergonya i digna de ser oblidada. Al respecte, sense voler furgar ara en els aspectes més controvertits des del punt de vista assenyalat, té interès l’argumentació detallada i contundent i, sobretot, la conclusió final, d’Andrés Boix Palop, bastant dura, al seu article, disponible on line, i publicat per la Revista Catalana de Dret Públic, “Ovación y vuelta al ruedo para el Tribunal Constitucional”, el qual conté una crítica demolidora.

Una altra contribució doctrinal a destacar és la de Joan Ridao, amb dos articles, un és “La inconstitucionalitat de la prohibició de les corrides de toros a Catalunya”, i un altre és “ Toros; Entre l’espectacle públic, el patrimoni cultural i la protecció animal. Comentari a la STC 177/2016, de 20 d’octubre, sobre la prohibició de les corrides de toros.”, ambdós publicats també per la Revista Catalana de Dret Públic i disponibles lliurament on line.

D’acord amb els textos citats, Joan Ridao parla d’una expeditiva i poc aprofundida argumentació del TC en reputar inconstitucional la prohibició de les corrides de toros a Catalunya, ja què sense discutir les competències autonòmiques catalanes sobre protecció dels animals i d’espectacles públics les sotmet, no obstant, a la prevalença de la normativa estatal en la competència compartida sobre patrimoni cultural, a partir del fet d’haver inclòs la tauromàquia en aquesta categoria amb dues lleis estatals posteriors a la norma catalana que prohibia l’activitat. Com diu Ridao, estem davant d’una interpretació, feta d’una forma inaudita, de la concurrència competencial en aquesta matèria del patrimoni cultural, de manera que en base a la capacitat que es confereix a l’article 149.2 de la Constitució, al qual es dona un contingut funcional ple, la legislació estatal feta a la seva empara desplaçaria qualsevol norma autonòmica sobre la qual es projectés, relativa tant a la matèria específica com a d’altres competències de titularitat exclusivament autonòmiques.

També en línia amb el que ha estat comentat abans, Ridao destaca com en aquesta sentència el TC  negligeix l’anàlisi doctrinal de la incardinació de matèries noves però d’implantació social dinàmica, com ara la normació de la protecció dels animals. A més, com bé diu l’autor citat, és clar que els més decebuts amb la sentència són precisament les entitats animalistes, ja no solament per la conclusió final de la sentència, sinó sobretot pel nul tractament que en fa a la seva fonamentació jurídica sobre la matèria de protecció dels animals. Ridao diu que aquesta preterició/negligència és, en efecte, sorprenent, en relació amb la qual cosa destaca que tot i acceptant la jerarquia de competències que estableix el TC en la seva ratio decidendi, el TC no hauria d’haver ignorat que la concreta manifestació del patrimoni cultural sobre la qual es projecta la protecció estatal té una marcat caràcter no neutral, atès que no es tracta d’una qüestió d’afició o no, sinó que per a amplis sectors de la societat la pervivència d’aquest espectacle és, purament i simple, una aberració.

Amb això es toca un punt decisiu de la polèmica entorn a la prohibició de les corrides de toros, que és el de la seva component ètica, quant a la seva incompatibilitat amb el que hauria de ser, filosòficament, una vita bona. A nivell de costums, actualment aquest espectacle peca d’una immoralitat absoluta, ja què es tracta d’un espectacle, per tant, d’una activitat d’oci i divertiment, fet a costa de la tortura i del maltractament de l’animal que és la seva víctima. És a dir, en base a un dany, infligit a l’animal, que és absolutament sobrer per innecessari, a part de la manca d’empatia i simplement de barbàrie que posa de manifest. Gaudir-ne no pot conduir a una altra conclusió.

En aquest sentit, l’anàlisi corresponent s’ha de fer respecte de l’acte en si, contràriament als que volen conduir l’argumentació a supòsits de falsos dilemes, contrastant i comparant aquesta activitat amb d’altres, sense perjudici de què aquestes de diferents també tinguin la seva component d’immoralitat. Però a les mateixes correspon el seu propi discurs.

Desgraciadament, la polèmica sobre els toros ha patit, sobreimposada, la polèmica de tipus polític, volent veure en aquella un intent de distinció forçada entre Espanya i Catalunya, en la línia d’insistir en l’existència de diferències utilitzada per justificar opcions polítiques determinades.

Per això, tot tenint en compte les tendències que respecte de la consideració dels animals i de la seva protecció i benestar s’ha posat de manifest en països del nostre entorn, el TC ha deixat passar l’oportunitat de prendre’s seriosament aquest tema, la qual cosa no ha fet en absolut, traient-se de sobre quelcom que segurament resulta bastant incòmode però que no es pot defugir per més temps, so pena de desconnectar-se totalment de la societat que puja i que ens ve, si és que aquesta desconnexió no s’ha produït ja, i bastant profundament.

Com a rematada del que ha estat exposat, i perquè no sembli que s’està exagerant, el cas és que davant l’amabilitat d’en Ridao, l’altre autor citat, Andrés Boix Palop, finalitza el seu article, abans citat, d’una manera bastant descarnada, però que no pot estar menys justificada, en els termes següents:

Una nota más personal para acabar: la sentencia del Tribunal Constitucional es muy criticable por muchas razones. No es la menor de ellas, a mi juicio, su patente desprecio al bienestar animal, que no es ni siquiera tenido en cuenta frente a razones supuestamente culturales y de primacía estatal. No tengo ninguna duda de que dentro de unas décadas esta sentencia se considerará una aberración jurídica y un atentado a la propia dignidad de los seres humanos, que se resiente enormemente cuando se consiente y jalea el maltrato de seres que no se pueden defender. Aberración tanto mayor cuanto el Tribunal la emite en un momento histórico en que, lejos de ser esta sensibilidad algo exótico, es ya a día de hoy muy mayoritaria en nuestra sociedad. Frente a ello, el autismo de un Tribunal donde la extracción de sus miembros (social, territorial y también generacional) probablemente explica muchas cosas sobre esta sentencia, pasará a la Historia, me temo, junto a lamentables manifestaciones de otros tribunales que también fueron contra el signo de los tiempos, cuando ya empezaba a atisbarse muy claramente hacia donde iban las cosas, empeñándose en no reconocer dignidad o derechos a colectivos o seres que posteriormente la han visto reconocida. Porque, se quiera o no se quiera, y aunque jurídicamente no sea ése el tema tratado (en parte porque el propio Tribunal se niega a hacerlo) esta sentencia será recordada como la que pretendió obligar a un territorio del Estado que se negaba a ello a validar y reconocer actividades consistentes en tratar como espectáculo la tortura y muerte de un animal indefenso y digno.”

Els antecedents doctrinals que han estat exposats, en la línia de la defensa de la competència de Catalunya en matèria de protecció dels animals, i en la procedència legal i legítima de la seva prohibició de les corrides de toros, es refereixen al contingut de la sentència, efectivament, si bé encara es trobaven bastant a prop del moment en el qual aquella va ser dictada, de manera que no es manifestaven, ni aproximadament, sobre què podia derivar de la mateixa en uns termes més positius, fent-se ressò solament dels efectes més negatius.

En relació amb l’indicat, l’article publicat per l’Anna Mulà i al qual s’ha fet referència en un principi, presenta un interès especial. A part de tractar-se d’un extens treball que examina de manera meticulosa i detallada els antecedents de la prohibició de les corrides de toros a Catalunya i la prohibició mateixa, el recurs del partir popular, la qüestió competencial com a motivadora de l’estimació del recurs, la regulació de l’espectacle i de la protecció animal, i la decisió de la sentència, examina també de manera analítica l’abast de la normativa taurina de les comunitats autònomes desprès de la sentència en qüestió, ja què com bé diu l’autora, la sentència reconeix la protecció animal com un interès o un dret protegit contraposat a la tauromàquia, raó per la qual acaba admetent que les comunitats autònomes tenen potestat plena per regular, i no prohibir, les corrides de toros en ares a garantir la protecció i la cura dels animals. A partir d’aquesta doctrina, l’Anna Mulà realitza en el seu article com ja s’ha dit una anàlisi jurídica sobre l’abast de la normativa vigent en matèria taurina i protecció dels animals a nivell estatal i autonòmic, arribant a la conclusió de què dins els paràmetres legals i constitucionals hi ha la possibilitat, per a les comunitats autònomes, de regular la tauromàquia imposant condicionants sobre protecció dels animals implicats en aquest espectacle, sobre la qual cosa hi ha un exemple molt important com és la recent Llei 9/2017, de 3 d’agost, de regulació de les corrides de toros i de protecció dels animals en les Illes Balears (contra la qual hi ha actualment interposat, pel President del Govern de l’Estat, un recurs d’inconstitucionalitat núm. 5462-2017).

En conseqüència, aquest article, disponible on line, i que s’adjunta a continuació, és una important contribució com a material doctrinal, a la polèmica jurídica entorn de les corrides de toros en concret, però també en general en relació amb la polèmica jurídica entorn dels animals, la seva protecció, interessos i drets, la qual cosa està anys llum d’haver estat solucionada, sense que la reiterada sentència del TC hagi aportat cap solució definitiva, almenys pel que fa als toros, simplement perquè no l’ha solucionada com pertocava en el marc d’una renovada visió dels animals, que no són “cosa” en absolut, mal que pesi a uns quants i digui el que continuï dient el Codi Civil espanyol, norma periclitada en relació amb els animals i desplaçada, en la part corresponent, per l’article 13 del Tractat de Funcionament de la UE, tema aquest del concepte de cosa que truca a la porta cada dia, una porta que si no obrim acabarà caient-nos a sobre.

Carles Serrano Núñez

President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat

Article Anna Mulà sobre STC 177/2016

 

 

EXEMPLES DE BONES PRÀCTIQUES PER A PROJECTES DIRIGITS A MILLORAR EL BENESTAR DELS ANIMALS

A l’Informe Especial núm. 31/2018: “Benestar animal a la UE: Reduir la diferència entre uns objectius ambiciosos i llur aplicació pràctica”, el qual va ser publicat al DOUE de 19 de novembre de 2018 (C418), es conté al final un document amb les respostes de la Comissió sobre el contingut d’aquest informe. En aquest document figura un RESUM sobre l’informe, una INTRODUCCIÓ, unes OBSERVACIONS i unes CONCLUSIONS I RECOMANACIONS.

Pel que fa a les recomanacions, interessa destacar especialment, en aquest moment, el relatiu a la Recomanació 4: “Utilitzar els ajuts al desenvolupament rural per complir objectius de benestar animal”. En relació amb aquesta recomanació:

-La Comissió l’accepta, entenent a més que la mateixa troba suport en la pràctica aplicada en l’actual període de programació. A més, el fet d’incloure el benestar animal entre els objectius específics del desenvolupament rural per al període 2021-2027 hauria de potenciar encara més el lloc que ocupa el benestar dels animals en el context del desenvolupament rural.

-La Comissió accepta la recomanació d’animar els estats membres de la UE a intercanviar bones pràctiques sobre indicadors addicionals de resultats i d’impacte per a les mesures de foment del benestar animal. Com diu la Comissió, és precís assenyalar que les respostes per a la Política Agrària Comuna de cara al període posterior al 2020 inclouen l’objectiu específic de millorar la resposta de l’agricultura de la UE a les exigències socials en matèria d’alimentació i salut, en particular la preocupació per uns productes alimentaris segurs, nutritius i sostenibles, així com en matèria de benestar dels animals.

El cert és que els productors del sector no estan molt per la labor, atès que les mesures per millorar el benestar dels animals de les explotacions afecten directament l’obtenció de beneficis a causa de les despeses que aquelles mesures comporten. Això obliga l’autoritat, per tal d’implementar mesures de millora del benestar animal, a prendre accions més serioses, sobretot quant al que afecta a la condicionalitat dels ajuts fent-los així dependre, en bona part, del compliment de mesures de benestar animal. Però a tal cosa s’afegeix el fet del necessari control que s’ha de dur a terme a posteriori, i això no sembla mostrar el nivell d’actuació i d’eficiència que requeriria, sobretot per una qüestió de manca de mitjans. Aquesta situació ens tornaria a col·locar en el problema habitual de no dedicar-se els recursos personals i pressupostaris suficients i adients quan es tracta d’assegurar unes condicions de vida més dignes per als animals. És a dir, impera la concepció econòmica productiva (com és l’habitual) i d’esclavatge absolut dels animals de la cabana ramadera.

Per no cridar-se a engany, s’ha de tenir en compte que l’informe planteja el relatiu al compliment i millora de les mesures de benestar animal a les explotacions ramaderes, més concretament a cinc països de la UE, partint sempre d’un sector que no és qüestionat de cap manera. És a dir, es parla de sostenibilitat, es parla de benestar animal, però no es qüestiona en cap cas el sistema de producció animal, que actualment és per se insostenible, amb unes conseqüències negatives enormes per al medi ambient, sense parlar del patiment “innecessari” que causa, i més tenint en compte que solament el fet del concepte de benestar del qual es parteix (pàgina 9) per si sol qüestiona totalment tot el sistema de producció intensiva al·ludit.*

La UE el que hauria de fer és començar a potenciar molt més la producció agrícola sostenible i ecològica i propiciar la reducció de la cabana ramadera, progressivament, desincentivant-la i preparant la transició a un sistema de consum alimentari amb molta menys presència de la component animal i que es basi fonamentalment en el món vegetal, amb les positives conseqüències que tal cosa tindria també per a la salut i, en conseqüència, per a la despesa sanitària i farmacològica, i prenent així mesures que sí que acabaríem veritablement amb el patiment animal. I les administracions estatals i d’altres, com és el cas de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, haurien de fer el mateix, en comptes de propiciar l’augment de la cabana ramadera corresponent, que en el cas de Catalunya és clarament excessiva, sobretot en l’àmbit del sector porcí.

-En les respostes de la Comissió s’ha de destacar que s’hi indica que el lloc web de la “Red Europea de Desarrollo Rural” ofereix nombrosos exemples de bones pràctiques per a projectes dirigits a millorar el benestar dels animals, els quals inclouen projectes d’inversió. Pel seu interès, s’adjunta el link corresponent més a baix, a veure si a base de fer-ne propaganda s’avança una mica més en aquest àmbit.

Carles Serrano Núñez

President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat

*Bienestar animal: definición e importancia en la UE

La Organización Mundial de Sanidad Animal (OIE) facilitó la siguiente definición de bienestar animal en 2008: “Un animal está en buenas condiciones de bienestar si está sano, cómodo, bien alimentado, en seguridad, puede expresar formas innatas de comportamiento y si no padece sensaciones desagradables de dolor, miedo o desasosiego”. El concepto de bienestar animal está garantizado por el artículo 13 del Tratado de Funcionamiento de la UE, que reconoce a los animales como seres sensibles.

Exemples de bones pràctiques

 


REIAL DECRET 1386/2018, DE 19 DE NOVEMBRE, PEL QUAL ES MODIFICA EL REIAL DECRET 53/2013, D’1 DE FEBRER, PEL QUAL S’ESTABLEIXEN LES NORMES BÀSIQUES APLICABLES PER A LA PROTECCIÓ DELS ANIMALS UTILITZATS EN EXPERIMENTACIÓ I ALTRES FINALITATS CIENTÍFIQUES, INCLOSA LA DOCÈNCIA – APUNTS CRÍTICS SOBRE L’EXPERIMENTACIÓ AMB ANIMALS 

Al BOE núm. 280, de 20 de novembre de 2018, ha estat publicat el Reial Decret 1386/2018, de 19 de novembre, pel qual es modifica el Reial Decret 53/2013, d’1 de febrer, pel qual s’estableixen les normes bàsiques per a la protecció dels animals utilitzats en experimentació i altres finalitats científiques, inclosa la docència.

En principi, mitjançant l’esmentat Reial Decret 53/2013, d’1 de febrer, es va incorporar a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2010/63/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de setembre de 2010, relativa a la protecció dels animals utilitzats per a finalitats científiques. No obstant això, a criteri de la UE aquesta incorporació no havia estat realitzada com pertocava.

Més concretament, la Comissió de la UE va emetre una comunicació sobre la possible incoació d’un procediment d’infracció per transposició inadequada de la Directiva abans esmentada. Com a conseqüència d’això, s’ha procedit a tramitar el projecte que culmina amb aquest Reial Decret 1386/2018, de 19 de novembre, amb l’objectiu de corregir les deficiències al·ludides i detectades pels serveis de la UE, i així garantir una transposició correcta de la directiva corresponent. A continuació d’aquest escrit s’adjunta aquest Reial Decret.

Aprofitant l’avinentesa no està de més fer alguns comentaris sobre l’experimentació amb animals, una de les pitjors destinacions que els pot caure en sort i sobre la qual s’ha construït un discurs justificatiu, pretesament objectiu i científic el qual és bastant fal·laç, i que no troba en la ciutadania tota la critica i el qüestionament que caldria dit això amb el convenciment de què aquest fenomen constitueix un fet que es podria suprimir, almenys en la seva major part i, en alguns àmbits, d’una manera radical.

La regulació sobre protecció dels animals d’experimentació científica té una importància especial, atès que parlem d’un col·lectiu d’animals bastant ignorat del gran públic, no per “ignorància” stricto sensu, sinó en base a una ignorància volguda, desitjada, derivada d’un conjunt d’arguments que abonen en favor de no voler veure el drama que s’hi amaga al darrera, ja què som davant d’un dels supòsits d’explotació animal, en la majoria de casos innecessària, que es justifica tradicionalment en una visió objectiva del progrés de la Ciència i en una pretesa neutralitat i imparcialitat del màxim nivell, com si el col·lectiu de professionals que es troben al darrera no estiguessin condicionats per posicionaments ideològics diversos,  i també per interessos personals, professionals i empresarials, desconnectats del bé comú.

A això s’afegeix una argumentació moltes vegades no menys fal·laç pel fet de ser habitual, vinculada a la justificació de la procedència i la necessitat d’aquesta experimentació per tal de sanar malalties incurables, la qual cosa es repeteix com un mantra inqüestionable.

L’exposat no desconeix el fet de què la normativa actualment vigent, mitjançant la qual es regula aquesta matèria, va comportar avenços significatius en la protecció dels animals afectats per aquesta activitat d’experimentació, però això no significa que ens hàgim de quedar ja satisfets i de braços creuats amb el que de tal normativa en deriva, pel fet cert que el patiment que encara causa afecta a éssers sensibles que no tenen el més mínim interès en ser utilitzats amb aquell objectiu i que resten condemnats a una vida (una curta vida normalment) totalment contrària a les seves necessitats i exigències etològiques.

A part, és totalment discutible que tinguem cap dret moral a tractar aquests animals en els termes en els que són tractats, més tenint en compte l’evolució de la tècnica que permet adoptar models d’investigació diversos els quals permeten prescindir dels animals vius, però també pel fet de la improcedència de diverses investigacions les quals són aprovades i dutes a terme moltes vegades més en relació amb l’ompliment d’un currículum professional o acadèmic determinat, o bé per justificar una determinada activitat institucional (subvencionada, òbviament).

Seguint Fabiola Leyton Donoso, segons dades del llavors Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, l’any 2010 (per posar un exemple) es varen utilitzar a Espanya 1.344.986 animals en diferents procediments d’experimentació, la qual cosa va equivaldre a un 11% de la quantitat europea total. Això exclou els animals sacrificats per extreure teixits experimentals i els animals criats per ser utilitzats als laboratoris però que són eliminats per excedir les necessitats d’aquests. Rosegadors i conills representarien més del 80% del tipus d’animals utilitzats a nivell europeu, essent els ratolins els més utilitzats (59%), seguits de les rates (17%). El segon grup d’animals seria els de sang freda (10%), essent el tercer el de les aus (una mica més del 6%). Cavalls, rucs i els seus creuaments, porcs, cabres, ovelles i vaques haurien estat utilitzats en un total d’un 1% en la UE. En total, segons un informe de la Comissió de la UE, es varen utilitzar en tota la UE el 2010 més de 12 milions d’animals.

Front a l’argumentació de la defensa pels professionals de la Ciència de la necessitat d’aquesta experimentació, hi ha científics que se’n pronuncien clarament en contra, encara que sigui solament d’una manera parcial. Així, per a Greek i el seu grup (American for Medical Advancement) els animals, com a models predictius de malalties humanes i com a subjectes de prova de medicaments no són científicament viables, perquè no són predictius ni confiables per servir com a models de malalties humanes ni per provar medicaments que seran d’ús humà. No obstant, sí que els veu adients per a d’altres possibilitats, contràries a la integritat física i moral de l’animal, contra les quals estan plenament en contra els activistes pels drets dels animals, com és la dissecció per a l’educació, que molts troben que no té avui dia la importància del passat, perquè aquesta activitat pot ser fàcilment substituïda, actualment, per models artificials del màxim nivell de detall o bé per altres possibilitats que no exigeixen la dissecció d’un animal viu per a aquella finalitat educativa.

A l’exposat s’ha d’afegir que cada cop hi ha també més científics que estan totalment en contra de la investigació amb animals per diverses raons científiques, tècniques i metodològiques, entre les quals té interès destacar als Estats Units: la Physicians Committee for Responsible Medicine (PCRM), l’Institute for In Vitro Science (IVS), el Center for Alternatives to Animal Testing (CAAT), la American Society for Cellular and Computational Toxicology (ASCCT). I a Europa: la Antidote Europe, el Doctors and Lawyers for Responsible Medicine, la Safer Medicines Campaign, i el Comitato Scientifico Antivivisezionista.

Cal no oblidar que l’experimentació amb animals és una matèria amb una forta component ètica, i subjecte obligat de discussió i de debat moral. Això no és menys cert pel fet de no discutir-se. Igual que per cridar més no es té més raó, tampoc per callar sobre un àmbit de l’actuació humana aquest deixa d’existir.

En la base de la preocupació moral pels animals afectats es troba una sèrie d’actuacions, conductes, alteracions i manipulacions humanes sobre els mateixos que deriven d’uns procediments amb importants implicacions negatives físicament i psicològicament, i que van contra els interessos més bàsics de qualsevol ésser viu.

L’exposat és encara més greu si es té en compte la finalitat i l’objectiu perseguit en diversos experiments, els quals són realment inútils i innecessaris però que causen un gran patiment a les seves víctimes. Pensem, per exemple, en les investigacions sobre els efectes del tabac, utilitzant animals, així els conills. És que encara no sabem ja que el tabac és dolent? És que la resposta davant del seu consum no és dificultar-lo al màxim, encarir-lo, prohibir-lo o el que sigui, en el marc de les relacions humanes, i no seguir torturant animals amb l’excusa de poder trobar alguna cosa que disminueixi o suprimeixi els seus efectes nocius? Han de pagar els animals la nostra desídia, incapacitat i incompetència per prendre mesures en relació amb la nostra salut i hem de seguir cercant la pastilleta que elimini els nostres problemes sense cap esforç, però això sí, pagant-ho els animals? (La resposta és afirmativa en un context de visió predominantment economicista, que es vol vendre com a natural i pròpia de la societat quan veritablement es correspon amb una visió limitada, tant temporalment com en relació amb les potencialitats humanes. Una visió per a la qual l’únic que té valor és el diner, una visió que està destruint el món, aquell que han de rebre els que venen darrera).

Per a qui vulgui ampliar informació al respecte, entre múltiples textos disponibles, em permeto destacar l’aportació de Fabiola Leyton Donoso, autora abans citada, la qual proporciona una informació molt ben argumentada a la seva tesi doctoral, disponible a Internet, amb el títol “Bioètica frente a los derechos animales: tensión en las fronteras de la filosofia moral”, principalment a les pàgines 88 a 118. Si desprès de llegir això, el lector es queda tranquil, doncs que vagi al metge, perquè segurament té algun problema psicopàtic seriós.

Per finalitzar, si el lector en algun moment es pregunta sobre com ens tractarien uns suposats alienígenes de superior tecnologia a la nostra, en el cas de contactar amb nosaltres, doncs que miri com tractem els animals a les explotacions industrials, al transport i a l’escorxador, i com els tractem en l’experimentació, i llavors n’obtindrà la resposta.

Carles Serrano Núñez

President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat

RD.modif.RD experimentació animals

 


INFORME ESPECIAL NÚM. 31/2018: BENESTAR ANIMAL A LA UE: REDUIR LA DIFERÈNCIA ENTRE UNS OBJECTIUS AMBICIOSOS I LLUR APLICACIÓ PRÀCTICA

La Secció de Dret Animal us informa que en el DOUE de 19 de novembre de 2018 (C418), s’ha publicat un informe especial, el número 31/2018, amb el títol indicat a l’encapçalament d’aquesta informació.

Sense perjudici d’aprofundir en el seu contingut i d’informar més extensament sobre el mateix, de moment s’ha de destacar que el plantejament d’aquest informe parteix, entre d’altres qüestions, de què les normes de benestar animal de la UE que són vigents des de fa diverses dècades, són precisament de les més estrictes del món, i llurs objectius formen part de la Política Agrària Comuna. Per tant, s’està destacant el relatiu a la implementació i l’efectivitat de les corresponents normes de benestar animal en el que afecta l’explotació (ramadera), el transport d’aquests animals i el seu sacrifici. Es palesa les demores patides en l’execució de les mesures corresponents i també la seva insuficiència en qüestions relatives al benestar. Podem dir aquí que no en debades la inversió en benestar dels animals és quelcom que tradicionalment troba fortes resistències en els “productors”, per l’encariment que tal cosa comportaria, en principi, per a la “producció”. Al respecte, la Comissió té interès en implementar diverses recomanacions, mesures coercitives i orientatives per assistir als estats membres per tal d’aconseguir el compliment i les mesures per reforçar els vincles entre el benestar animal i la política agrícola.

El document, extens (75 pàgines), s’ocupa de diverses qüestions, entre les quals, en aquest moment, té interès destacar el relatiu a les “Observacions”. Entre aquestes es fa referència a:

-Que s’ha conclòs la segona estratègia de la UE per al benestar animal, però sense haver avaluat encara el seu impacte.

-Que la Comissió i els estats membres varen assenyalar avançaments significatiu en l’aplicació de les normes corresponents de la UE.

-Que els estats membres varen trigar molt de temps en complir determinades recomanacions i que algunes qüestions encara continuen pendents.

-Que la gestió pels estats membres de llurs sistemes d’inspecció oficial generalment garanteix la coherència, però que els sistemes de control i auditoria presenten algunes deficiències.

-Que els estats membres fan un ús limitat dels instruments de la política agrícola comuna per abordar els objectius de benestar animal.

-Que es posa de manifest un intercanvi limitat de resultats entre les inspeccions oficials i els control de condicionalitat en els estats membres i insuficiències en l’aplicació de les sancions.

-Que quant al desenvolupament rural hi ha pocs incentius per millorar el benestar animal i no es garanteix la rendibilitat.

A continuació de l’exposat s’hi assenyalen una sèrie de conclusions i de recomanacions.

El cas és que aquest document resulta bastant interessant en relació amb la matèria de la qual s’ocupa i és més que recomanable la seva lectura, per a la qual cosa s’adjunta a continuació.

SR_ANIMAL_WELFARE_ES

 

REIAL DECRET 1365/2018, DE 2 DE NOVEMBRE, PEL QUAL S’APROVEN LES ESTRATÈGIES MARINES

La Secció de Dret Animal us informa de què al BOE núm. 279, de 19 de novembre de 2018, ha estat publicat el Reial Decret 1365/2018, de 2 de novembre, pel qual s’aproven les estratègies marines el qual s’adjunta a continuació d’aquest escrit.

Aquesta norma té per objecte aprovar les cinc estratègies marines d’Espanya, d’acord amb el que estableix l’article 15 de la Llei 41/2010, de 29 de desembre, de protecció del medi marí. Les estratègies marines són instruments de planificació i constitueixen el marc general al que s’han d’ajustar necessàriament les diferents polítiques sectorials i les actuacions administratives que incideixen en el medi marí. Aquestes estratègies comporten realitzar una sèrie d’actuacions consecutives referides a l’avaluació de la situació del medi sobre el qual es projecten i sobre els diferents aspectes que hi són implicats, la qual cosa afecta també les espècies animals.

Al respecte, i des del punt de vista del que afecta als animals, s’ha de destacar la previsió dins l’estructura formal de les estratègies esmentades de tres documents comuns per a les cinc demarcacions marines, entre els quals un és relatiu a “Grup Aus: Avaluació inicial i bon estat ambiental”, i un altre és “Grup Mamífers Marins: Avaluació inicial i bon estat ambiental”.

A més, s’ha de destacar també la previsió en Annex d’una àmplia llista de mesures noves incloses en els Programes de Mesures de les Estratègies Marines, entre les quals figura un gran nombre de mesures relatives als animals i que resulten favorables per al seu benefici i benestar. En relació amb això, si bé el llenguatge de la norma és el típic de l’àmbit mediambiental, en el que no es fa cap referència als aspectes individuals predicables dels animals, els quals són considerats en termes de recursos que expressen la salut mediambiental a examinar o bé d’estocs, el cert és que les mesures en qüestió no deixen d’afavorir-los, per la qual cosa té interès destacar-les.  Orques específicament i resta de cetacis marins, tortugues, captures accidentals d’aus, mamífers marins i d’altres espècies, conservació d’espècies marines amenaçades, etc., es contemplen en les mesures corresponents que l’Annex indica especifica.

RD. Estratègia marítima

 


SOBRE ELS PORCS I LA SEVA COSIFICACIÓ COM A PRODUCTE

El proppassat 2 de novembre de 2018, al DOGC núm. 7739, s’ha publicat l’ORDRE ARP/180/2018, de 29 d’octubre, per la qual s’aproven les bases reguladores dels ajuts de minimis per a l’adquisició d’equips de mesurament de la concentració de nutrients i/o equips electrònics de dosificació en cisternes d’aplicació de purí porcí (la qual s’hi adjunta).

Com es posa de manifest en aquesta ordre, el sector ramader de Catalunya representa gairebé el 60% de tota la producció final agrària catalana, suposant el sector porcí en aquest percentatge quasi el 35%. En relació amb això, s’ha de destacar que el passat 20 d’agost de 2018, una noticia sortida a La Vanguardia posava de manifest que la cabana porcina espanyola havia arribat als 50 milions d’exemplars, és a dir, 3,5 milions més que la població espanyola actual. També s’hi afirmava que l’estadística demostra que des del 2013 el nombre de porcs ha augmentat en 9 milions.

L’exposat té un impacte directe sobre el medi ambient, essent la indústria del porc la que més emissions de gasos d’efecte hivernacle genera a Espanya, solament per darrera del transport, l’electricitat i la indústria. Si tenim en compte que en l’àmbit mundial Europa és el segon productor desprès de la Xina, i a Europa Alemanya és el primer productor seguit de l’Estat espanyol, dins aquest Catalunya lidera la producció amb un 26% del cens de bestiar i un 42% de la producció de carn de l’Estat espanyol (aquestes dades són exposades a l’Acord GOV/110/2018, de 16 d’octubre, pel qual es crea la Comissió Interdepartamental per a la prevenció i lluita contra la malaltia de la pesta porcina africana).

És a dir, la contribució catalana a l’impacte negatiu en relació amb el canvi climàtic és molt important, i no sembla haver intenció de revertir aquesta situació, ja que estem davant del que es considera un sector estratègic del país. Dit això sense parlar ara de les conseqüències negatives que deriven directament dels purins produïts pels porcs i que contaminen les aigües per al consum d’una extensa part del territori català (veure al respecte l’Informe del Síndic de Greuges “Informe sobre la contaminació provocada per purins a Catalunya. Desembre 2016”), a part del fet del consum d’aigua pels mateixos porcs, els quals necessiten almenys uns 15 litres diaris per a cadascú. En conseqüència, es fa evident la necessitat de disminuir el consum de carn de porc, així com de qualsevol altre animal procedent de l’explotació ramadera, de manera que els estímuls i els ajuts haurien de ser, precisament, per reconvertir el sector i disminuir el màxim possible aquest tipus d’activitat “d’explotació industrial”.

Al marge de la problemàtica mediambiental breument indicada, les referències al sector porcí posen de manifest, un cop més, la cosificació dels animals com a conseqüència de l’exclusiva valoració econòmica que se’n fa quan es tracta d’alguns tipus d’animals determinats, com és el cas dels animals de les explotacions ramaderes, éssers sensibles i intel·ligents i mereixedors de millor vida. En tot cas, el llenguatge utilitzat en tractar d’aquests animals contribueix clarament a la cosificació esmentada. En relació amb aquest fet, ja la Unió Europea se’n va fer ressò, com va posar de manifest el Parlament Europeu en una resolució de 21 de gener de 1994, sobre el benestar i l’estatut dels animals a la Comunitat (europea), la qual s’adjunta amb aquest text.

En aquesta resolució, es demana a la Comissió que eviti sistemàticament l’ús del terme “productes” en totes les seves propostes legislatives referents als animals, i que utilitzi, en canvi, el terme “animals” o les denominacions específiques de les diferents espècies. En principi, la normativa de la UE segueix aquesta prescripció. Crida l’atenció, però, que l’Ordre catalana a la que s’ha fet referència utilitza en l’explicació més clau un llenguatge totalment contrari al que ha estat indicat, perquè parla de: “El porcí es configura com un sector en què la base, que és la producció de porcs, és avui altament intensiva, professionalitzada i d’una elevada eficiència productiva.”. “Producció de porcs”, “elevada eficiència productiva”, més clar no pot quedar, la qual cosa expressa una assumpció natural i normalitzada d’una situació de vida que no és desitjable per a cap ésser, no obstant la menció a l’Ordre, un cop, d’haver de complir les normes vigents en matèria de medi ambient, higiene i benestar dels animals. Ja l’advocat de l’Estat Luis Díaz-Ambrona Bardají, a l’article “Vacas mansas”, publicat a “Los animales y el derecho”, obra coordinada per Santiago Muñoz Machado, assenyalava entre les seves conclusions que:

D) En este sentido, son rechazables los sistemas de producción ganadera semiindustrial – ganadería degradante -, porque atentan al respeto, consideración y dignidad que deben ser reconocidos a los animales … (avui ja podem parlar, certament, de ramaderia industrial).

G) Asimismo, debe presionarse sobre los poderes públicos para que se favorezca la producción animal en sistemas extensivos y naturales y se desincentive la producción semiindustrial.”

A més, en el cas dels porcs, parlem d’un animal amb una intel·ligència i una sensibilitat especial. Més concretament, com posa de manifest Michela Pettorali (*), el porc és un exemple d’animal particularment sensible a l’estrès, a part del fet que, com diu l’autora citada, la definició més estesa de benestar és limitant i reduccionista, totalment interessada a una finalitat pràctica indirecte (la qualitat dels productes alimentaris  ) i absolutament indiferent a la salut efectiva dels animals i al seu patiment o gaudi. Així, els paràmetres avaluadors del seu benestar, de fet, es basen en la seva capacitat de supervivència i d’adaptació al sistema de cria, sense prendre en consideració les modalitats molt diverses en les que viuria en altres circumstàncies si no estigués essent explotat. L’autora esmentada complementa això entenent que cada cop que es parla de benestar animal (la qual cosa és paradoxal en la mesura en la que se’n parla en el mateix àmbit en el que es tracta la seva matança) es fa de forma totalment aliena al reconeixement a l’animal de la seva pròpia individualitat, la seva pròpia consciència, i la seva capacitat d’experimentar plaer i patiment, tant físic com psicològic.

Però bé, el sector dedicat a l’explotació càrnica a Catalunya constitueix un lobby molt fort, amb una gran capacitat d’influència, i que manega molts diners.  Solament al 2017 a Catalunya van ser privats de la vida més de 24 milions d’animals amb destinació al consum. Al mateix temps, aquest sector de poder econòmic és un gran desconegut per al gran públic, per la qual cosa cobra un interès especial el paper del consumidor, el qual caldria que estigués millor informat de tot el que l’explotació animal implica i de la seva màxima responsabilitat al respecte.

Carles Serrano Núñez

President de Fòrumd’Advocacia de la Generalitat

*MICHELA PETTORALI, “Una crítica a la profesión veterinaria desde una perspectiva antiespecista”, Revista de Bioética y Derecho, Núm. 37, julio de 2016.

Resolución Parlament Europeu 21-1-1994


 

EN RELACIÓ AMB LA PROBLEMÀTICA DE LA JUSTÍCIA I ELS ANIMALS COM ÀMBIT D’INTERÈS JURÍDIC PER AL CIUTADÀ, I LES ACTIVITATS MÉS RECENTS DE LA SECCIÓ DE DRET ANIMAL

La Secció de Dret Animal, creada de conformitat amb els estatuts de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat, troba justificació en la certesa legal i social de què els animals constitueixen un col·lectiu desafavorit, pel seu tractament com a coses i per l’explotació que en deriva, no obstant els avenços sobre la consideració legal de la seva sentiència a Europa i, especialment, a Catalunya.

Els animals es troben en el centre de la problemàtica de la Justícia. Entre textos filosòfics recents sobre aquest tema es pot destacar l’obra de Corine Pelluchon (Manifest Animalista. La causa animal com a camí per a un nou humanisme), segons la qual; “”… hem arribat a un grau de violència i a una aberració tan gran en les nostres relacions amb els animals que tothom ha de reflexionar sobre què els passa”, i “Aquest nou pensament, que subratlla un cop més el caràcter estratègic de la qüestió animal, el vincle entre la justícia per als animals i la reconciliació amb nosaltres mateixos, també pot esdevenir una defensa contra el nihilisme” i, finalment “Les nostres relacions amb els animals palesen la injustícia de la nostra justícia: en l’organització política i social només es tenen en compte els interessos dels éssers humans: els animals són tractats com si fossin esclaus nostres. En canvi, formen, juntament amb nosaltres, una comunitat mixta, ja que junts poblem el mateix espai. Habitar la terra sempre comporta cohabitar amb els altres éssers vius. Els animals hi són i tenen el dret d’existir.”

Els animals estan presents en tots els aspectes de la nostra vida, si bé tal cosa es viu en bona mesura com si no hi fossin presents. No obstant la sensibilitat dels animals i la confirmació científica del nivell de consciència que presenten, la col·lectivitat humana, i molt particularment a Europa la ciutadania de l’Estat espanyol, mostra un elevadíssim grau d’ignorància sobre aquesta realitat.

En línia amb l’exposat, el Dret Animal en sentit estricte no es limita als animals al Dret, ni a totes les qüestions jurídiques que la seva explotació i el seu ús i abús pels animals humans comporta, sinó a una branca del Dret en la que l’interès de l’animal no humà, la seva protecció i defensa, és el principal. L’animal és realment un ésser desafavorit, sotmès a la voluntat humana, l’interès del qual estarà cada cop més sobre la taula, atesa també la seva vinculació amb una crisi planetària on es fa cada dia més necessari fonamentar l’alimentació en el regne vegetal i no en l’animal.

Estem, per tant, davant un àmbit jurídic d’interès del ciutadà, i que té, per mol que pugui sorprendre a alguns, una connexió molt estreta amb la violència de gènere i sobre el que deriva d’aquesta en relació amb els menors. Al respecte, és freqüent que els experts en diverses branques cognitives i socials vinculin cada dia més la violència amb els animals amb la violència sobre el col·lectiu esmentat de dones i de nens desprotegits.

En relació amb l’activitat que la Secció de Dret Animal ja desenvolupa, s’ha de destacar la seva participació recent, mitjançant un dels seus membres, al V Congrés sobre els Drets dels Animals, que va tenir lloc a la seu de Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, els passats 31 de maig i 1 de juny de 2018. La intervenció indicada va tenir lloc a la TAULA 3, en la que qui signa aquest article es va referir a la legislació de Catalunya en la matèria animal i com això es tradueix en l’actuació de l’Administració Pública competent.

En aquesta mateixa taula van intervenir també la Marina Vall-llosada, advocada animalista que va fer referència a les últimes novetats legislatives a les comunitats autònomes, destacant les lleis de protecció animal de Balears, Madrid, Múrcia i Galícia. Al respecte, a part de destacar el que afecta a Balears, que condiciona la possibilitat de la tauromàquia dificultant-la enormement, i així com en el cas de Múrcia s’ha aprovat una llei avançada que sembla voler recuperar el temps perdut a una comunitat autònoma que no s’ha caracteritzat precisament pel seu respecte a la protecció dels animals, en el cas de Galicia la llei aprovada representa un clar retrocés en excloure sectors animals que fins ara sí que es trobaven protegits pel que havia estat la norma anterior. Però tampoc tal cosa és tan estranya si es té en compte que precisament l’Administració autonòmica gallega ha posat de manifest, en moltes ocasions, una inactivitat i una apatia en la defensa dels animals realment vituperable, com ha estat en el cas dels cavalls que pasturen lliures i que es troben travats en les seves potes amb el perjudici que de tal cosa en deriva.[1] Precisament aquest col·lectiu animal, el dels cavalls, ha estat exclòs de la nova llei gallega.

En la citada taula també va intervenir l’Antoni Ventura, alcalde de Sant Martí Sarroca, el qual va fer referència a una molt interessant experiència municipal que  es tradueix en la creació d’una Brigada Cívica de Protecció dels Animals, de Sant Martí Sarroca, la qual ha estat desenvolupant una actuació molt lloable, de col·laboració amb l’ajuntament, duent a terme una tasca de control, informació, convenciment i persuasió, abans de recórrer a la denuncia, en tot el referit a la protecció i el benestar dels animals i a la dinàmica de convivència entre aquests i les persones.

L’Antoni Ventura també va exposar una realitat del seu municipi referida a la gestió de la suposada problemàtica de la presència dels porcs senglars, sobre la qual cosa demostra la possibilitat de gestió del tema en termes plenament respectuosos per als animals, si bé això pot comportar confrontació amb el col·lectiu dels caçadors, i també amb l’Administració de la Generalitat. La seva concreta gestió presenta un gran interès, així com la referència, que també va fer, a la possibilitat exitosa d’esterilització dels porcs senglars com a mètode per evitar la seva proliferació o un increment d’efectius no desitjable, i que ha estat provada a algun municipi.

En conclusió, la Secció de Dret Animal de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat ha iniciat el seu camí amb moltes ganes de contribuir al panorama jurídic de la protecció animal a Catalunya, posant a disposició del públic material divers que pugui ser instrumentalment útil per als defensors dels animals.

Carles Serrano Núñez

President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat

 

[1] Veure a la web “Derecho Animal”: Prisión por el uso de cepos en Caballos: Sentencia nº 88/13, del Juzgado de lo Penal nº 3 de Pontevedra, de 19 de marzo de 2013, on es posa de manifest la confluència entre una determinada actitud social i una altra actitud permissiva de l’Administració pública autonòmica, la qual Administració no actua amb el que li pertoca d’acord amb la normativa de protecció animal que s’ha donat la mateixa comunitat autònoma.

 


DRET ANIMAL I OPCIÓ VEGANA (A PROPÒSIT DE LA JORNADA: “Veritats i mites del veganisme”)

El proppassat 1 de novembre es va celebrar el Dia Mundial del veganisme, la qual cosa va començar el 1994 quan Louise Wallis, llavors president de la Societat Vegana del Regne Unit, va instaurar aquesta celebració amb motiu del 50 aniversari del naixement de l’entitat esmentada.

Des del punt de vista del Dret Animal té molt d’interès conèixer les raons del veganisme, el qual ha de ser entès més bé en el marc de la Filosofia i del corresponent pensament ètic i moral. El veganisme, llavors, no és una dieta sinó la posada en pràctica d’un estil de vida més compassiu i respectuós amb els animals, i del qual deriven grans beneficis individuals, socials i també per a la supervivència de l’espècie humana. En termes jurídics, l’extensió del veganisme es podria traduir en un futur en una regulació molt més compassiva i veritablement protectora dels animals.

Un dels àmbits materials objecte del Dret animal és el relatiu als animals de les explotacions intensives ramaderes. Certament, es tracta d’un cavall de batalla molt important, perquè és el sector on es posa més de manifest les contradiccions legals i l’esquizofrènia moral de la que parla Gary Francione (professor de Dret i Filosofia a la Universitat de Rutgers, de Nova Jersey, als USA). Alguns, molt pocs, tenen clar que els animals afectats són mereixedors de la vida, la llibertat i el no ser maltractats ni danyats de cap manera, el dret, en definitiva, a no ser explotats, entre els quals la posició més favorable als interessos i els drets dels animals és la dels “abolicionistes”. Altres, una majoria, poden admetre que aquests animals “de granja” siguin tractats el millor possible mentre visquin, i que morin sense patiments i si és possible sense adonar-se’n. Aquest últim grup constituiria el conjunt de persones que si de cas poden arribar a ser partidàries del que es coneix com a “benestarisme”, concebut en termes més o menys amplis.

No obstant, el cert és que l’explotació ramadera intensiva industrial posa de manifest problemes realment seriosos, tant des del punt de vista dels drets dels animals com en d’altres àmbits, com és el mediambiental.

Des del punt de vista del Dret Animal, i tot tenint en compte, entre d’altres qüestions, les característiques laborals del col·lectiu que treballa als escorxadors, la inversió limitada quant al que beneficia als animals, i la cerca de guany en els termes propis de l’explotació capitalista més pura i més dura que pretén la maximització del benefici, contínuament es posa de manifest el difícil, per no dir impossible, que és aconseguir un nivell de benestar dels animals afectats que sigui suficient per tranquil·litzar les consciències dels consumidors, els quals, al capdavall, els agradi o no, són els veritables responsables de la sort dels animals que acaben a la seva taula.

Des del punt de vista mediambiental, l’explotació ramadera representa el 18% dels gasos d’efecte hivernacle, la qual cosa contribueix a aquest fenomen més que la industria del transport (incloent conjuntament avions, vaixells i automòbils). Aquest problema es vincula amb una situació de catàstrofe ambiental cap a la que anem i que pot arribar aviat a trobar-se en un punt de no retorn. Això sense entrar ara en la problemàtica específica de Catalunya, on les explotacions ramaderes industrials són generadores també d’uns residus, els purins, que estan vinculats amb la pèrdua de potabilitat de l’aigua i de la possibilitat del seu ús per a tasques elementals en una part bastant extensa de Catalunya, afectant a un nombre elevat de municipis.

Per tant, des dels dos punts de vista indicats, deixar de menjar carn o, almenys, disminuir de manera notable el seu consum, és una de les més grans contribucions que com a ciutadans conscients i responsables podem fer a la nostra societat, sobre la qual cosa correspondria de reflexionar profundament, sobretot a aquells que tenen els fills i les filles que han d’heretar aquest món. Per altra part, restaria també més que justificat que la ciutadania donés suport a abandonar progressivament la producció ramadera intensiva industrial i tornar, en la mesura del possible, a l’explotació extensiva, que requeriria un nombre d’animals molt inferior, en paral·lel també amb un procés col·lectiu de disminució notable del consum de carn.

Per altra part, tornant al punt de vista del Dret Animal, el que afecta al maltractament dels animals com a concepte i contingut, constitueix un dels seus principals objectius, tant en l’àmbit sancionador administratiu com en l’àmbit penal, però el cert és que moltes vegades es pensa que tal cosa es limita al que afecta a sectors molt concrets de l’imaginari col·lectiu, com són els animals de companyia, els utilitzats en “espectacles”, i poca cosa més. En el cas dels braus, per citar un exemple, s’ha arribat a posar per davant del seu interès a no ser torturats – i ja no parlem de la seva vida –  una justificació patrimonial i cultural superior que en un futur proper serà un exemple de vergonya col·lectiva. Aquests supòsits poden fer remoure les consciencies d’algun sector de la població, encara minoritari.

En relació amb l’exposat, el cert és que el problema de maltractament animal més flagrant i més acceptat amb caràcter general, respecte del qual pràcticament tothom mira cap a una altra banda, és el de la situació en la que es troben els animals de les explotacions ramaderes intensives, que viuen una vida que en conjunt vulnera absolutament el que prescriu l’article 2 del Text Refós de la Llei de Protecció dels Animals, pel fet de ser totalment contrària a les seves característiques etològiques i abonar en la causació de patiment i en la generació d’estats d’ansietat i de por.

L’exposat subratlla la importància d’abandonar el consum de carn, o almenys de disminuir-ho dràsticament. La component de salut que hi ha darrera d’una decisió d’aquest tipus obliga, i no sols aconsella, a estar-ne molt ben informats, més tenint en compte com s’explota pels contraris a aquest posicionament qualsevol noticia que serveixi per desprestigiar la forma de vida vegana o, fins i tot, vegetariana. No en debades la mateixa OMS ha qüestionat el consum de carn, amb la polèmica que tal cosa va causar. Els problemes que en deriven han hagut de ser realment seriosos perquè una entitat internacional com aquesta s’hagi atrevit a donar aquest pas.

En relació amb això, la Secció de Dret Animal us informa de què el dia  21 de novembre de 2018, a les 19,30, tindrà lloc la conferència-col·loqui: “Veritats i mites del veganisme”, organitzada pel PACMA, i impartida per dues doctores en medicina, les quals oferiran una anàlisi contrastada de les dietes veganes i vegetarianes des del punt de vista mèdic. Per a més dades teniu a la vostra disposició el link adjunt, que informa sobre una activitat que sembla realment interessant, i que és molt necessària per tal de què el públic pugui prendre decisions importants sobre la seva alimentació, les quals poden tenir un impacte enorme sobre la situació dels animals i sobre el medi ambient, propiciant una conducta més compassiva en relació amb el conjunt del planeta Terra, amb les positives conseqüències que n’han de derivar.

Carles Serrano Núñez

President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat

Aquest és l’enllaç a l’activitat esmentada.

 


PLA DE LA XII LEGISLATURA I DRETS DELS ANIMALS

La Secció de Dret Animal us informa  què a la sessió del Govern del 19 de juny de 2018, aquest va acordar iniciar l’elaboració del Pla de Govern per a la propera legislatura. En relació amb això, al V Congrés sobre els Drets dels Animals, el qual es va desenvolupar durant els dies 31.5.2018 a 1.6.2018, a la seu de l’ICAB, es va posar de manifest la necessitat d’incorporar la problemàtica dels drets dels animals i la seva protecció i benestar als plans dels governs i als programes dels partits polítics. L’ascens progressiu del vot animalista així ho exigeix (més de 286.000 vots al Congrés per al Pacma a les eleccions generals de 21 de juny de 2016) i, de moment, els polítics i alts càrrecs competents de l’administració no estan pel tema. Per tant, comença a ser hora de què tal cosa comenci a ser atesa com pertoca, perquè la causa animalista serà progressivament més determinant de la direcció del vot d’un col·lectiu ciutadà compromès cada cop més amb la mateixa.

 


PROPOSTA DE CREACIÓ DE LA “SECCIÓ DE DRET ANIMAL” DE FÒRUM D’ADVOCACIA DE LA GENERALITAT, I JUSTIFICACIÓ CORRESPONENT

Qui signa aquest document, en la seva condició de membre de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat, exposa:

Que d’acord amb l’article 12.4 dels estatuts de “Fòrum d’Advocacia de la Generalitat”:

Per a la millor implementació de les activitats de projecció social de “Fòrum d’Advocacia de la Generalitat” la junta directiva pot crear seccions especialitzades per matèries d’interès de “Fòrum d’Advocacia de la Generalitat”  o per branques del dret, de les quals s’ocuparan els membres de “Fòrum d’Advocacia de la Generalitat” que voluntàriament s’hi adhereixin. Qualsevol membre de “Fòrum d’Advocacia de la Generalitat” pot proposar de manera justificada la creació de seccions.”

  1. Que en relació amb el punt anterior, cal atendre també al que preveu l’article 1.2 dels estatuts, el qual, entre d’altres matèries, s’ocupa del relatiu a l’activitat pública de l’entitat. Segons aquest article:

Fòrum d’Advocacia de la Generalitat” participa en la societat catalana i en la vida pública i administrativa, i es relaciona amb d’altres subjectes, públics o privats, per tal d’aconseguir les finalitats i els objectius relacionats a l’article 3, a més de tots aquells altres que en coincideixen o se’n relacionen, amb subjecció plena als principis i els valors establerts a l’article 2. Aquests principis i valors, així com els que deriven del preàmbul, han de ser utilitzats com a criteris d’interpretació d’aquests estatuts i de la procedència de l’actuació dels òrgans de “Fòrum d’Advocacia de la Generalitat” i dels seus membres.”

  1. Que en relació amb el que diu l’article1.2 citat, cal recordar també l’article 2 dels estatuts, referit a “valors i principis” a atendre per l’entitat. Entre aquests, l’apartat 3.b) estableix que el valor de justícia s’articula en una sèrie de principis, entre els quals figura la igualtat, entesa com a equiparació efectiva entre dones i homes i especial atenció respecte dels col·lectius més desafavorits o vulnerables de la societat.

Entre aquests col·lectius, més desafavorits o vulnerables de la societat, tenim les dones maltractades, els nens, les persones grans, el col·lectiu LGTBI i els animals.

  1. Per altra part, l’article 3 dels estatuts, tracta de les finalitats i els objectius de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat, entre els quals, l’apartat 1.l) preveu:

 “Contribuir a la conducta ètica i a l’elevació moral, al respecte dels drets humans i dels drets civils, a la convivència sana i respectuosa i a la transparència de la vida pública administrativa i social, mitjançant la projecció adient i necessària de “Fòrum d’Advocacia de la Generalitat” a la societat.”

En relació amb tot això, qui signa aquest document proposa la creació, a Fòrum d’Advocacia de la Generalitat, d’una SECCIÓ DE DRET ANIMAL.

Quant a la justificació per dur a terme tal cosa, s’ha de destacar el següent:

Primer. En l’aspecte formal, la justificació legal que proporcionen els estatuts de l’entitat, tal i com ha estat exposat amb anterioritat i, en relació amb això, la certesa legal i social de què els animals constitueixen un col·lectiu desafavorit, pel seu tractament com a coses, no obstant els avenços sobre la consideració legal de la seva sentiència a Europa i, especialment, a Catalunya.

L’exposat col·loca als animals en el centre de la problemàtica de la Justícia, sobre la qual cosa es podria citar diferents textos filosòfics i jurídics que així ho plantegen. Al respecte, com a text recent sobre el tema, s’ha de destacar l’obra de Corine Pelluchon, citada en nota d’aquest document, segons la qual; “”… hem arribat a un grau de violència i a una aberració tan gran en les nostres relacions amb els animals que tothom ha de reflexionar sobre què els passa”, i “Aquest nou pensament, que subratlla un cop més el caràcter estratègic de la qüestió animal, el vincle entre la justícia per als animals i la reconciliació amb nosaltres mateixos, també pot esdevenir una defensa contra el nihilisme” i, finalment “Les nostres relacions amb els animals palesen la injustícia de la nostra justícia: en l’organització política i social només es tenen en compte els interessos dels éssers humans: els animals són tractats com si fossin esclaus nostres. En canvi, formen, juntament amb nosaltres, una comunitat mixta, ja que junts poblem el mateix espai. Habitar la terra sempre comporta cohabitar amb els altres éssers vius. Els animals hi són i tenen el dret d’existir.”

Segona. Els animals estan presents en tots els aspectes de la nostra vida, si bé el ciutadà viu majorment com si no hi fossin presents, quan en realitat els porta a sobre de manera permanent: menjant-se’ls, vestint-se amb ells, caminant sobre la seva pell, utilitzant-los per a la seva pompa i vanitat, etc., d’una manera en el que la frontera entre l’ús i l’abús es confon sovint si bé es decanta més pel segon en la modalitat d’ús abusiu.

S’acredita, per tant, tot tenint en compte la sensibilitat dels animals i la confirmació científica del nivell de consciència que presenten, que la col·lectivitat humana i molt particularment a Europa la ciutadania de l’Estat espanyol, mostra un elevadíssim grau d’ignorància total sobre aquesta realitat, i el comportament bàrbar corresponent (solament cal atendre a les “festes” on els animals són utilitzats en pla brètol) la qual cosa configura un àmbit on s’implementa la més flagrant de les injustícies com a quelcom interioritzat de forma natural, ja què s’aparta la mirada davant els interessos dels que els animals són posseïdors, atès el seu desig de viure i de ser feliços, i la seva total capacitat de patiment que no es diferencia en absolut de la humana.

Aquesta capacitat forma part del sol fet de ser animal, no essent una característica única de l’ésser humà. La diferència al respecte, com ja va manifestar Darwin, entre humans i no humans és de grau i no d’escala o tipus.

 Tercera. Que com ha estat exposat recentment d’una manera magistral per autors diversos [1], aprofundir i ampliar la democràcia, quelcom amb el que Fòrum d’Advocacia de la Generalitat està plenament compromès, es troba estretament vinculat amb un avançament des de baix, així en base a una sèrie de factors que no han estat atesos com calia, com és el cas de la família (amb les seves peculiaritats actuals), el comportament de les institucions davant la violència sobre les dones i els nens, i la manera en què els éssers humans es comporten en relació amb els animals. Quant a aquests últims, es tracta d’introduir la qüestió dels drets dels animals en l’àmbit de les preocupacions democràtiques.

Com diu Corine Pelluchon (op. citada en nota a part), “Els animals són subjectes polítics pel fet que tenen uns interessos per defensar, perquè tenen preferències individuals i la facultat de comunicar-les, encara que, en general, les condicions de vida no els ho permetin. Aquesta agentivitat ha de ser el punt de partida d’unes negociacions que els humans hauran de tirar endavant per establir unes normes de coexistència equitatives entre humans i no humans.”

Daniel Innerarity (article citat en nota a part), parla d’un profund dèficit democràtic, d’una veritable exclusió, que expressa molt bé dient: “… eso quiere decir que la contaminación o la explotación abusiva de la naturaleza no son solo deficiencias de nuestro sistema productivo; también constituyen una verdadera deficiencia democrática y revelan que nuestros sistemas políticos, entendidos como completamente ajenos al entorno natural, han erigido a un sujeto soberano que excluye a otros sujetos no humanos y a la naturaleza, es decir, que no son plenamente democráticos.”, concloent que la política ha de ser menys antropocèntrica i més biocèntrica, de manera que hem de passar del paradigma de la cultura nacional al de la naturalesa transnacional.

Així, seguint l’autor citat, totes les nostres institucions de representació i de responsabilitat són veritables anacronismes en un món de gran mobilitat, contagiós, obert i especialment desprotegit per les instàncies estatals. En conseqüència, si no podem fer que votin els animals o els ecosistemes, almenys no votem en contra seu.

Per tant, de la mateixa manera que la robòtica i la intel·ligència artificial en general mostren una problemàtica específica en la que el tema de la personalitat jurídica del robot estarà sobre la taula[2], no es pot concebre el desenvolupament d’una teoria i d’una praxis d’aquest tipus sense que la dels animals sigui abordada i resolta abans, atès que en el seu cas estem parlant d’essers vius i sensibles, dotats de consciència de si mateix.

En aquest sentit, el Dret Animal no es refereix als animals al Dret, ni a totes les qüestions jurídiques que el seu ús i abús pels animals humans comporta, sinó a una branca del Dret en la que l’interès de l’animal no humà, la seva protecció i defensa, és l’important. L’animal es configura com un ésser desafavorit l’interès del qual estarà cada cop més sobre la taula, atesa també la seva vinculació amb una crisi planetària on es fa cada dia més necessari fonamentar l’alimentació en el regne vegetal i no l’animal.

Es tracta per tant d’un àmbit jurídic d’interès del ciutadà, i que té una connexió molt estreta amb la violència de gènere i sobre la que deriva d’aquesta en relació amb els nens. Al respecte, els experts en diverses branques cognitives i socials cada dia vinculen més la violència amb els animals amb la violència sobre el col·lectiu esmentat de dones i de nens.

Per altra part, el món del Dret animal i tot el se li vincula obre un ventall enorme de possibilitats laborals noves, molt vinculades a l’Administració pública, la qual cosa connecta també amb l’interès que té Fòrum d’Advocacia de la Generalitat des del punt de vista sindical.

Per tant, encara que sigui solament per motius utilitaristes i materialistes en relació amb aquells als quals solament mouen motivacions d’aquests tipus, fins i tot des del punt de vista purament material estem davant una problemàtica que té el seu interès de ser tractada i treballada en l’àmbit que permet Fòrum d’Advocacia de la Generalitat i per part d’aquells membres que en puguin estar interessats. Dit això tot i estar convençut, qui fa aquesta proposta, que els animals tenen interès per si mateixos, totalment al marge de qualsevol aprofitament que es pugui pretendre extreure d’ells, i que mereixen per se de ser coneguts, valorats i protegits pel sol fet d’existir.

 CONCLUSIÓ

D’acord amb el que ha estat exposat, quedaria justificada la creació d’una SECCIÓ DE DRET ANIMAL, amb l’objectiu de què les persones associades a Fòrum d’Advocacia de la Generalitat que ho desitgin puguin canalitzar a través de la mateixa iniciatives diverses de tipus jurídic legal, doctrinal i informativa, educativa i social, en relació amb el Dret Animal, que siguin possibles i factibles en funció del que els membres de l’entitat que s’hi adhereixin vulguin o puguin dur a terme.

Barcelona, 6 d’abril de 2018

Carles Serrano i Núñez

Advocat de la Generalitat

[1] DONALDSON, SUE i WILL KYMLICKA, Zoopolis: una teoría política de los derechos de los animales (2011), París, Alma, 2016.

CORINE PELLUCHON, Manifest Animalista. La causa animal com a camí per a un nou humanisme, (2017),Rosa dels Vents.

MICHEL WIEVIORKA, “Present, passat i futur de la democràcia”, article a LA VANGUARDIA, dilluns 2 d’abril de 2018.

DANIEL INNERARITY, “El voto de los animales”, article a El País, dissabte 31 de març de 2018.

[2] Veure l’article i la documentació que s’hi adjunta següent:

https://aiagec.files.wordpress.com/2013/01/el-dret-de-la-robc3b2tica.pdf

Aquest article es refereix a la publicació recent d’un informe del Parlament Europeu, de la Comissió d’Assumptes Jurídics, amb recomanacions destinades a la “Comissió sobre normes de Dret Civil sobre robòtica”. Aquest document constitueix un punt de partida del que apunta cap a la conformació d’una nova branca del dret que molt segurament experimentarà un gran desenvolupament durant els pròxims anys. En el document citat, el tema del reconeixement d’una personalitat jurídica específica del robot té un interès especial i planteja uns reptes de futur que han d’incidir també en el que afecta al reconeixement adient de la personalitat jurídica corresponent dels animals.