“MILLORAR LA IGUALTAT EN LA UNIÓ EUROPEA”
Al DOUE núm. C 075, de 28 de febrer de 2023, es va publicar un Dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE sobre “Millorar la igualtat en la UE”.
Com és habitual en aquest tipus de dictàmens, el cert és que el text que ens ocupa proporciona una interessant informació sobre l’estat de situació de les exigències derivades del principi d’igualtat al territori de la UE, i com aquest s’implementa i està present i considerat de manera diferent segons l’àmbit territorial i sectorial a considerar. En relació amb això, el CESE subratlla que les desigualtats i les discriminacions complexes, provocades per les estructures socials, solament es poden erradicar mitjançant una política coherent i complexa al mateix temps, amb recursos concrets i amb una mobilització a llarg termini. Al respecte, la sensibilització, la visibilitat i la formació són palanques importants que s’han d’activar en tots els sectors de la societat.
En aquesta línia, el CESE considera que el foment de la igualtat i la protecció dels drets fonamentals s’ha d’integrar dins una visió social més àmplia, la qual multipliqui i reforci els instruments amb els que els estats membres de la UE i les institucions europees fan efectiu el suport a les persones i als agents públics i privats.
El document esmentat conté una sèrie de conclusions i recomanacions, amb les quals comença i a partir de les quals inclou una sèrie d’observacions generals sobre la problemàtica apuntada que tenen un gran interès per saber de què parlem, de quina situació partim, i com podem millorar la situació de la igualtat a la UE, tot tenint en compte que en aquesta matèria vivim en un territori especialment privilegiat, almenys en comparació amb el que passa en altres parts del món però que no per això ens ha de fer caure en l’autocomplaença.
Atès l’interès del dictamen del CESE, aquest s’adjunta per a la seva millor consulta.
Dictamen CESE “Millorar la igualtat a la UE”
INTEL.LIGÈNCIA ARTIFICIAL EN L’ERA DIGITAL
Al DOUE núm. C465, de 6 de desembre de 2022, es va publicar una resolució del Parlament Europeu amb el títol “Intel·ligència artificial en l’era digital”, de 3 de maig de 2022.
La referència a aquest document en aquesta Secció de Drets Humans, té lloc en la mesura que aquesta resolució presenta un vincle estret amb aquesta matèria, amb especial consideració de la Carta dels Drets Fonamentals de la UE, la Convenció de les NNUU sobre els drets dels nens, i altres documents relacionats amb els drets de les persones.
A partir d’això, el document indicat té molt en compte i, de fet, tracta com el relatiu a la intel·ligència artificial té una incidència directa en els drets humans. En aquesta línia, ja la seva Introducció diu que les eines digitals s’estan convertint, cada cop més, en un instrument de manipulació i d’abús en mans d’alguns agents empresarials i també de governs autocràtics, l’objectiu dels quals és soscavar els sistemes polítics democràtics; que hi ha una competència mundial pel lideratge tecnològic la qual cosa s’ha convertit en una prioritat per a la UE, que si no actua amb rapidesa i valentia es pot trobar amb que haurà de seguir les regles marcades per altres i corrent el risc de patir efectes perjudicials per a l’estabilitat política, la seguretat social, els drets fonamentals, les llibertats individuals i la competitivitat econòmica.
D’acord amb l’exposat, la resolució posa de manifest que és fonamental que la UE pugui definit l’enfocament regulador corresponent inclosa la protecció dels drets i les llibertats fonamentals i actuar com un referent normatiu a escala mundial.
A partir d’això, la resolució examina les possibles oportunitats, riscs i obstacles en l’ús de la IA, exposant el referent a sis estudis de supòsits que han estat examinats, i que són relatius a la IA i la salut, la IA i el pacte verd, la política exterior i la dimensió de seguretat de la IA, la IA i la competitivitat, la IA i el mercat laboral, i la IA i el futur de la democràcia, per continuar amb el lloc de la UE en la competències mundial de la IA i altres aspectes que tenen en compte el que afecta a la protecció i preservació dels drets fonamentals i les llibertats individuals, tal i com ha estat esmentat.
Atès l’interès d’aquesta resolució del Parlament Europeu, s’adjunta el vincle per a la seva millor consulta.
Intel.ligència artificial en l’era digital
DÍA INTERNACIONAL DELS DRETS HUMANS, 10 DE DESEMBRE DE 2022
Avui 10 de desembre de 2022 es celebra el dia internacional dels drets humans, la qual cosa és actualment més que vigent, atès que, no obstant els avenços produïts al respecte durant el segle XXI, sobretot desprès dels fets terribles de la segona guerra mundial, el genocidi a Cambodja, el genocidi a Ruanda, els fets de les guerres balcàniques i tants altres factors desafortunats i tristos de la història recent, el cert és que les circumstàncies actuals fan advertir elements i factors que conformen una veritable amenaça en relació amb el reconeixement d’aquests drets i llur respecte a la generalitat de països, així també en el cas de l’Occident més avançat. Si bé encara n’hi ha on la consideració dels drets corresponents deixa bastant que desitjar, potser un dels pitjors escenaris és el dels països on havent estat reconeguts aquests drets i on són, en principi, fonament i pilar de l’ordre polític, administratiu i social, així a nivell constitucional, resulta que els mateixos es veuen amenaçats, tant des de la política i l’administració pública com des del mateix món de les empreses, especialment les multinacionals, centrades en l’ultraliberalisme més radical que en moltes ocasions segueix la moda de qualificar de manera pejorativa com a “comunisme” (com equivalent al comunisme soviètic més esclafador) qualsevol pretensió de progrés i de justícia social. Per altra part, i en relació amb l’exposat, també l’Estat de Dret es troba en qüestió, d’una manera directa en alguns països dins la mateixa Europa, i en altres casos de manera dissimulada, amagant sota un fals discurs que es vol treure de sobre la despesa pública el que no és més que una intenció d’acumular riquesa i poder, a costa moltes vegades – per no dir en la majora de supòsits – d’una població no informada suficientment, i que col·labora en el seu propi perjudici. En aquesta línia, hi ha en aquests moments un gran perill, com es pot veure en la documentació que últimament s’ha penjat en aquesta Secció de Drets Humans, d’utilitzar les eines digitals precisament per satisfer les ansies d’obtenció de benefici, monetitzant tot i convertint tot en objecte de compra i venda i, per tant, d’instrument per aconseguir guanys. En aquesta línia, hi ha un gran perill de què les diferents plataformes en mans d’empreses privades siguin el nucli d’un poder que mai ha de sortir del poder públic tradicional.
Per tant, el recordatori que al respecte suposa aquesta celebració té en aquests moments una transcendència especial, essent molt important continuar mantenint aquesta bandera en alt, i propiciar que la mateixa sigui recollida per les noves generacions, ja què el seu món futur s’està construint en aquest moment, i del que fem ara dependrà el que ells es trobaran. Ajuda mútua, cooperació, col·laboració, economia circular i per satisfer les necessitats humanes respectant la Natura i els animals amb els que compartim el món, i essent el més sostenible possible, és el que ha de guiar el panorama que és determinant perquè els drets humans siguin respectats com pertoca.
DIRECTIVA SOBRE MILLOR EQUILIBRI DE GÈNERE ENTRE ELS ADMINISTRADORS DE LES SOCIETATS COTITZADES I A MESURES CONNEXES
Al DOUE L 315, de 7 de desembre de 2022, ha estat publicada la Directiva (UE) del Parlament Europeu i del Consell, de 23 de novembre de 2022, relativa a un millor equilibri de gènere entre els administradors de les societats cotitzades i a mesures connexes.
Aquesta interessant disposició parteix de què la igualtat és un valor fonamental de la UE i és comuna als estats membres en una societat caracteritzada per la igualtat entre homes i dones. Al respecte, segons l’article 3.3 del TUE, la UE ha de fomentar la igualtat entre dones i homes.
Per altra part, el pilar europeu de drets socials, el qual va ser proclamat conjuntament pel Parlament Europeu, el Consell i la Comissió en 2017, incorpora entre els seus principis la igualtat de tracte i d’oportunitats entre les dones i els homes, i també en el que afecta a la participació en el mercat laboral, les condicions de treball i d’ocupació i la carrera professional.
Com bé diu la directiva referida, per aconseguir la igualtat de gènere en el lloc de treball, és precís adoptar un enfocament integral el qual fomenti, entre d’altres coses, la presa de decisions equilibrada des del punt de vista del gènere en les societats a tots els nivells, així com la supressió de la bretxa salarial entre homes i dones. Garantir la igualtat al lloc de treball és també una condició prèvia fonamental per reduir la pobresa entre les dones.
La directiva que ens ocupa té per objecte, en definitiva, garantir l’aplicació del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes i aconseguir una representació de gènere equilibrada en els llocs d’alta direcció mitjançant l’establiment d’una sèrie de requisits de procediment relatius a la selecció de candidats, a efectes de nomenament o elecció per als llocs d’administrador, sobre la base de criteris de transparència i de mèrit.
En relació amb això, la norma indicada insisteix en què és important que les societats i les empreses impulsin, donin suport i desenvolupin el talent femení a tots els nivells i al llarg de llurs carreres professionals, a fi i efecte de garantir que les dones qualificades tinguin oportunitats per ocupar llocs d’administració i de direcció.
Atès l’interès de la directiva, s’adjunta a continuació el vincle per al seu accés.
Directiva equilibri de gènere a societats
OBERTURA DE NEGOCIACIONS EN NOM DE LA UE AMB LA FINALITAT D’ELABORAR UN CONVENI DEL CONSELL D’EUROPA SOBRE INTEL.LIGÈNCIA ARTIFICIAL, DRETS HUMANS, DEMOCRÀCIA I ESTAT DE DRET.
Al DOUE núm. L 311, de 2 de desembre de 2022, ha estat publicada una Decisió (UE) 2022/2349 del Consell, de 21 de novembre de 2022, per la qual s’autoritza l’obertura de negociacions en nom de la UE amb vistes a un conveni del Consell d’Europa sobre intel·ligència artificial, drets humans, democràcia i Estat de Dret.
Aquesta actuació posa de manifest, un cop més, la incidència del que afecta a la IA sobre els drets humans, i la importància d’establir a Europa una regulació comuna, front a la tendència desreguladora, en el marc d’un neoliberalisme ultra que amenaça els interessos generals, en nom d’una pretesa llibertat que no fa més que camuflar l’objectiu d’uns pocs d’aconseguir maximitzar el benefici a costa de la resta del món. El document esmentat posa de manifest com el 2021 el Comitè de Ministres del Consell d’Europa va establir un Comitè sobre intel·ligència artificial per al període 2’22-2024, amb l’encàrrec d’establir un procés de negociació internacional per elaborar un marc jurídic per al desenvolupament, la concepció i l’aplicació de la intel·ligència artificial basat en normes del Consell d’Europa en matèria de drets humans, democràcia i Estat de Dret i que al mateix temps afavoreixi la innovació.
Es tracta d’aconseguir l’aprovació d’un instrument jurídicament vinculant sobre intel·ligència artificial de caràcter transversal, en un conveni o en un conveni marc. Aquest instrument hauria de centrar-se en principis comuns generals, favorable a la innovació i obert a la participació d’estats tercers, a més de tenir en compte la resta de marcs jurídics internacionals pertinents vigents o en desenvolupament.
A part d’aquest document, i en relació amb ell mateix, s’ha de tenir en compte també un altre, publicat en el DOUE C 458, d’1 de desembre de 2022, procedent del Supervisor Europeu de Protecció de Dades i que és el Resum del dictamen del supervisor esmentat, sobre la Recomanació de decisió del Consell pel qual s’autoritza l’obertura de negociacions comentada, el qual document presenta un interès especial. Al respecte:
-Es destaca el caràcter transfronterer de la intel·ligència artificial.
-El Supervisor considera que el conveni projectat representa una important oportunitat per complementar la Llei de intel·ligència artificial proposada reforçant la protecció dels drets fonamentals de totes les persones afectades pels sistemes d’intel·ligència artificial i, per tant, advoca perquè el conveni estableixi garanties clares i sòlides per a aquestes persones.
-El Supervisor formula quatre recomanacions principals sobre les directrius de les negociacions (en relació amb la qual cosa ens remetem al que diu el document).
-El dictamen ofereix recomanacions addicionals sobre la inclusió al conveni d’unes garanties procedimentals mínimes així com d’uns requisits mínims en matèria de transparència, explicabilitat i auditabilitat, compliment i mecanismes de control, en el marc de la cooperació transfronterera entre les autoritats competents designades per les parts del conveni.
-El dictamen consta d’una introducció i d’unes conclusions que es poden consultar en el document que s’adjunta al final d’aquest comentari.
Per tant, atesa la importància dels dos documents esmentats, a continuació consta el vincle corresponent per al seu accés.
Dictamen del Supervisor Europeu de Protecció de Dades
DISPONIBLE EN ACCÉS OBERT EL LLIBRE “El cuerpo diseminado. Estatuto, uso y disposición de los biomateriales humanos” (Aranzadi, 2018), COORDINAT PER RICARDO GARCÍA MANRIQUE
L’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona ha publicitat que ja està disponible en accés obert, per a la seva consulta i descàrrega gratuïtes, el llibre “El cuerpo diseminado. Estatuto, uso y disposición de los biomateriales humanos”, publicat el 2018 per Aranzadi (Thomson Reuters) i coordinat pel Dr. Ricardo García Manrique, catedràtic de Filosofia del Dret, director de la Línia de Doctorat en Bioètica i Dret de la Facultat de Dret, i membre de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona.
L’interès de l’obra radica en el fet que els biomaterials humans separats del cos (teixits, òrgans, sang, …) són un recurs social que tenen una rellevància cada cop més gran per a la sanitat, la reproducció i la investigació, mercès al desenvolupament i l’expansió de les corresponents tècniques d’extracció, conservació i transmissió. Tal cosa requereix d’un règim jurídic específic que reguli el seu estatut, ús i disposició, la qual cosa és objecte de l’obra citada, en un context d’una cada cop més gran pressió per a la liberalització del comerç del que és corporal.
Atès l’interès d’aquesta obra i la seva disponibilitat per a l’accés i la descàrrega gratuïta, s’adjunta a continuació el vincle corresponent per accedir a la informació que al respecte proporciona l’Observatori de Bioètica i Dret i per accedir al document mateix.
http://www.bioeticayderecho.ub.edu/es/acceso-abierto-libro-cuerpo-diseminado
DICTAMEN DEL CESE SOBRE IDENTITAT DIGITAL, SOBIRANIA DE LES DADES I EL CAMÍ ENVERS UNA TRANSICIÓ DIGITAL JUSTA
En el DOUE núm. C 443, de 22.11.2022, va ser publicat un dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE) sobre “identitat digital, sobirania de les dades i el camí envers una transició digital justa per a les persones que viuen en la societat de la informació”.
Aquest document parteix de què el procés tecnològic i l’evolució de les tecnologies digitals, la biotecnologia i els sistemes de comunicació electrònics han creat oportunitats importants per consolidar societats pròsperes econòmicament, més inclusives i justes. Però, al mateix temps, també han sorgit amenaces diverses que representen un perill per a la humanitat.
Des del punt de vista dels drets humans, està clar que l’objecte del dictamen del CESE es relaciona directament amb aquests. Al respecte, el dictamen diu (1.4) que els avenços tecnològics afecten els drets i les llibertats de molts ciutadans. El Comitè exigeix així que tots els sectors que utilitzin dades i biodades personals es regulin amb claredat i “en conformitat total amb els drets humans fonamentals” i demana que el Reglament general de protecció de dades (RCPD) s’actualitzi en conseqüència.
Per altra part, el Comitè (4.10) considera que les tecnologies d’intel·ligència artificial s’han d’implantar d’una manera sostenible, “tenint presents els drets humans“, els valors europeus, la igualtat de gènere, la diversitat cultural, els interessos dels grups desafavorits i els drets de propietat intel·lectual.
Finalment, quant a la gestió de macrodades, el CESE diu que aquesta ha de respectar, sempre, els drets humans, tal i com disposa l’article 21 de la Carta dels Drets Fonamentals de la UE, en especial quan s’utilitzin algoritmes per a la presa de decisions.
El document es fa ressò de què la bretxa digital a la UE, la qual li preocupa expressament, és una realitat que en els últims anys ha anat a pitjor. Així, diu que en dictàmens anteriors, el CESE va demanar a la UE que defensés una inclusió digital en la que ningú no quedi enrere. Però, anys més tard, les disparitats entre els estats membres estan augmentant i els grups vulnerables segueixen sense estar protegits, especialment la població de més edat qui és la més exposada.
S’adjunta a continuació el vincle per accedir al document.
Dictamen Cese, identitat digital etc.
DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA VERS LES DONES
Avui és el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones, per tal de recordar al món una realitat molt negativa massa estesa al planeta, i que victimitza les dones pel sol fet de ser-ho, i que pràcticament sotmet a la seva problemàtica al que és la meitat de la humanitat.
Al respecte, s’ha de destacar la declaració institucional que en ocasió d’aquesta efemèride va aprovar el Govern de la Generalitat el proppassat 22 de novembre de 2022. En relació amb això, s’adjunta el vincle per a l’accés a la informació corresponent, així com també a informació diversa que sobre aquest Dia Internacional proporciona la Generalitat de Catalunya.
Declaració Institucional del Govern de la Generalitat
Informació diversa en relació amb la violència contra les dones
ACORD GOV/248/2022, DE 22 DE NOVEMBRE, PEL QUAL S’APROVA ELPROTOCOL MARC PER UNA INTERVENCIÓ AMB LA DILIGÈNCIA DEGUDA EN SITUACIÓ DE VIOLÉNCIES MASCLISTES
Al DOGC núm. 8800, de 24.11.2022, ha estat publicat l’Acord GOV/248/2022, de 22 de novembre, pel qual s’aprova el protocol marc per una intervenció amb la diligència deguda en situació de violències masclistes. En relació amb això, s’ha de tenir en compte la Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, l’article 85.1 de la qual, estableix que els protocols per a una intervenció coordinada contra la violència masclista han d’incloure un conjunt de mesures i mecanismes de suport, coordinació i cooperació destinats a les institucions públiques i altres agents implicats, que defineixen les formalitats i la successió d’actes que s’han de seguir per executar-los correctament. El mateix article preveu que un dels objectius dels protocols per a una intervenció coordinada contra la violència masclista ha de ser garantir l’atenció coordinada dels diferents departaments de la Generalitat, ens locals i agents socials i dels serveis que en depenen, i delimitar els àmbits d’actuació que poden intervenir en les diferents situacions de violències masclistes.
Atès l’exposat, i un cop seguida la tramitació que el mateix acord detalla, mitjançant aquest s’havia procedit a actualitzar el Protocol Marc existent, sobre la qual cosa ha treballat des de començaments del 2022 especialment el Departament d’Igualtat i Feminismes, per mitjà de la Direcció General per a l’Erradicació de les Violències Masclistes, en l’àmbit de les seves competències, i amb la col·laboració de la Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència Masclista (CNVM). I el resultat final ha estat, realment, un nou protocol. Aquest protocol és concebut com una eina cabdal articuladora dels procediments d’abordatge de les violències masclistes i que de fet passsa a ser, pel seus continguts, un nou protocol, que inclou formes de violència més invisibilitzades, com l’obstètrica, la digital, la vicària i la de segon ordre, així com nous àmbits en què es poden manifestar les formes de violència reconegudes, com el digital, el de la vida política, l’institucional i l’educatiu. A més, s’hi introdueixen conceptes que produeixen canvis en les intervencions i en les polítiques públiques, com la interseccionalitat, el reconeixement dels feminicidis, el qual comprèn també les induccions al suïcidi i els suïcidis com a conseqüència de la pressió i violència exercida cap a la dona, així com el concepte de consentiment sexual.
A partir d’això, i de més aspectes que es posen de manifest en el preàmbul de l’acord, s’aprova el protocol que s’hi incorpora com annex, i s’autoritza al Departament d’Igualtat i Feminismes perquè assumeixi el lideratge dels treballs necessaris per tal de donar compliment a aquest Acord.
Atès l’interès d’aquest document, s’adjunta a continuació el vincle necessari per accedir al mateix.
DICTAMEN DEL CESE EN RELACIÓ AMB UNA PROPOSTA DE DIRECTIVA SOBRE LA LLUITA CONTRA LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES I LA VIOLÈNCIA DOMÈSTICA
En el DOUE núm. C 443, de 22.11.2022, a més del dictamen sobre igualtat de gènere relacionat i posat a disposició del públic en el comentari anterior, ha estat publicat també un dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE) sobre la proposta de Directiva del Parlament Europeu i del Consell sobre la lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica.
En el dictamen esmentat, el CESE celebra la innovació normativa que suposa una Directiva com l’esmentada, amb un enfocament interseccional, àmpliament demandat per la societat.
Quant a les conclusions i recomanacions del dictamen, aquestes són molt interessants, i la seva importància dificulta fer una selecció expositiva mínima adient, que es quedaria molt curta respecte del que el dictamen assenyala, de manera que és recomanable una lectura sencera del text, ja què posa de manifest la vigència d’una situació general especialment greu pel fet de la seva normalització i caràcter habitual, i de trobar-se bastant interioritzada en termes vulgars, a més de posar-se últimament de manifest amb una intrensitat indesitjable en un important sector de la joventut que semblaria que hauria de representar la superació d’aquest problema. En aquest sentit, la relació de subjeccions improcedents a les quals es veuen sotmeses les dones solament pel fet de ser-ho, posen de manifest de manera clara i evident com la meitat de la humanitat no es troba en peu d’igualtat respecte de l’altre meitat. La possibilitat de veure’s sotmeses les dones a explotació sexual i reproductiva, violència institucional, assetjament laboral, violència de gènere en l’àmbit familiar, submissió química, assetjament al carrer, assetjament sexual per raó de sexe i/o gènere, esterilització forçosa de les dones amb discapacitat, etc., configuren un ventall d’esdeveniment factibles i possibles als quals les dones es troben exposades i pel que un elevat percentatge de les mateixes poden haver de passar al llarg de la seva vida familiar, professional i íntima.
Des de l’àmbit de la política, s’ha de destacar que el CESE mostra la seva preocupació profunda pel fet que l’extrema dreta s’hagi marcat com objectiu combatre les propostes d’igualtat de gènere i, especialment, per la negació sistemàtica de la violència estructural contra les dones, que és aquella que aquestes pateixen pel sol fet de ser-ho. Aquesta negació no solament intoxica la convivència en igualtat, sinó que ataca els valors i els principis consagrats en l’article 2 del TUE, a part d’anar en contra directament, de la mateixa Constitucoió, pel que fa a l’àmbit espanyol.
També en línia amb la política, el CESE manifesta que atès l’abast i l’extensió de les múltiples formes de violència que pateixen les dones és necessari que les polítiques per lluitar contra aquestes no siguin polítiques neutrals sinó que es desenvolupin des d’una clara i inequívoca perspectiva de gènere, plantejada de manera que faciliti la comprensió de la seva necessitat i efectivitat.
En tot cas, aquest dictamen és un document que ofereix moltes dades sobre la situació de les dones al territori de la UE, des del punt de vista de la violència exercida contra elles pel sol fet de ser dones. A partir d’això, costa imaginar quina és la situació en una bona part del món, la qual cosa resulta a aquestes altures del segle XXI inversemblant i sorprenent així com sembla mentida, tot tenint en compte que tot home, a més de tota dona, surt d’una dona que ha estat la seva mare.
Per tant, encara que el dictamen es situa en el procediment de tramitació d’una determinada directiva, per si sol ja ofereix un gran interès per procedir a la seva lectura, atesa la important informació que proporciona en relació amb la situació objecte d’examen, per la qual cosa, per tal de facilitar el seu accés, s’adjunta a continuació el vincle corresponent.
Dictamen CESE sobre proposta de Directiva
DICTAMEN DEL COMITÈ ECONÒMIC I SOCIAL EUROPEU SOBRE IGUALTAT DE GÈNERE
En el DOUE núm. C 443, de 22.11.2022, ha estat publicat un dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE) sobre igualtat de gènere.
El document comença per subratllar que per aconseguir millorar la igualtat de gènere de manera sostenible es necessita una “cultura de la igualtat de gènere de per vida”, que s’estengui al llarg de tot el cicle vital i que proporcioni mesures adaptades a les característiques i les necessitats específiques de cada etapa de la vida. En ser això una qüestió de cultura, no pot tal cosa dur-se a terme solament mitjançant polítiques i mesures aïllades, sinó que requereix el reconeixement, l’apropiació i el compromís constant de tots els actors de la societat.
Aquesta cultura de la igualtat de gènere de per vida – continua el dictamen – s’ha de cultivar (té interès al respecte la connexió etimològica entre “cultivar” i “cultura” en llatí) des de la primera infància, donant exemple als nens en la família, i continuant en la guarderia i en totes les etapes escolars.
A partir de l’exposat, el dictamen tracta extensament el tema, en base a una estructura expositiva en la que destaquen les conclusions i recomanacions; les observacions generals; i les observacions específiques, en relació amb les quals s’hi tracta el següent: l’ocupació en la recuperació post pandèmica, l’equilibri entre vida professional i vida privada, el lideratge, l’emprendiment, i els refugiats ucraïnesos.
En tot cas som davant un document molt interessant, com són habitualment els dictàmens del CESE, mitjançant els quals es procedeix a una anàlisi completa i detallada sobre l’àmbi de la realitat europea que es objecte de cadascun dels dictamens emesos per aquesta institució de la UE. Atesa la seva importància, s’adjunta a continuació el vincle corresponent per accedir-ne.
Dictamen CESE sobre igualtat de gènere
INFORME ESPECIAL DEL TRIBUNAL DE COMPTES EUROPEU SOBRE “LA LLIURE CIRCULACIÓ A LA UE DURANT LA PANDÈMIA DE COVID-19 – SUPERVISIÓ LIMITADA DELS CONTROLS EN LES FRONTERES INTERIORS I ACCIONS DESCOORDINADES DELS ESTATS”
Al DOUE C-231, de 15 de juny de 2022, ha estat publicada la referència a un Informe especial del Tribunal de Comptes Europeu, que ha estat emès de conformitat amb l’article 287.4, paràgraf segon, del TFUE. Aquest informe porta per títol: “La lliure circulació a la UE durant la pandèmia de COVID-19 – Supervisió limitada dels controls en les fronteres interiors i accions descoordinades dels Estats”.
Com bé s’explicita en el resum corresponent i informatiu del web del Tribunal de Comptes Europeu, el dret dels ciutadans de la UE a circular lliurement pel territori dels estats membres és una llibertat fonamental de la UE. A l’informe s’ha examinat la supervisió per part de la Comissió, dels controls en les fronteres interiors de Schengen i les restriccions de viatge imposades pels estats membres durant la pandèmia de COVID-19, així com els esforços realitzats a la UE per coordinar aquestes restriccions fins el final de juny de 2021. En l’informe es conclou que les limitacions del marc jurídic varen dificultar la supervisió per part de la Comissió de les restriccions a la lliure circulació imposades pels estats membres. A més, la Comissió no va portar a terme un control adequat per garantir que els controls a les fronteres interiors s’ajustessin a la legislació de Schengen. No obstant les iniciatives de la Comissió, les restriccions de viatge dels estats membres varen ser descoordinades en la seva major part.
Atès l’interès d’aquest informa, s’adjunta a continuació el vincle per al seu fàcil accés.
Informe especial del Tribunal de Comptes Europeu
RECOMANACIÓ DE LA COMISSIÓ DE LA UE SOBRE PROTECCIÓ DE PERIODISTES I DEFENSORS DELS DRETS HUMANS DAVANT DE PROCEDIMENTS JUDICIALS QUE SÓN INFUNDATS O ABUSIUS DE MANERA MANIFESTA
Al DOUE núm. L 138, de 17 de maig de 2022, ha estat publicada la Recomanació (UE) 2022/758 de la Comissió, de 27 d’abril de 2022, sobre la protecció de periodistes i defensors dels drets humans que participen a l’esfera pública davant procediments judicials que són infundats o abusius de manera manifesta (“demandes estratègiques contra la participació pública”).
Aquesta recomanació de la UE posa de manifest una problemàtica preocupant, que és la realitat d’una estratègia implementada per aquells sectors amb interessos desviats de l’interès general, ja siguin vinculats a una determinada concepció del poder, entès com a quelcom que reté una minoria dominant o bé estrictament condicionats per interessos econòmics purs i durs, als quals se sotmet qualsevol consideració moral, humanitària o d’interès comú i col·lectiu.
En els últims temps és cada cop més freqüent que els sectors al·ludits, sigui directament o bé utilitzant manifestacions organitzades molt concretes, sobretot en el món polític, recorrin a la invocació dels drets i de les llibertats precisament per justificar la utilització de la maquinària judicial per perseguir i fustigar a aquells que denuncien, investiguen i posen de manifest conductes il·lícites o contràries al bé comú i general.
La recomanació que s’hi presenta se’n fa ressò de la problemàtica esmentada, i constitueix per si mateixa un estudi resumit d’aquella.
Al respecte, té interès destacar algunes de les consideracions de la recomanació, que són un bon recordatori de valors, principis i normes que no es poden perdre de vista. Així:
“El artículo 2 del Tratado de la Unión Europea establece que «la Unión se fundamenta en los valores de respeto de la dignidad humana, libertad, democracia, igualdad, Estado de Derecho y respeto de los derechos humanos, incluidos los derechos de las personas pertenecientes a minorías».
El artículo 10, apartado 3, del Tratado de la Unión Europea establece que todo ciudadano de la Unión tiene derecho a participar en la vida democrática de la Unión. La Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea (en lo sucesivo, «Carta») establece, entre otras cosas, los derechos al respeto de la vida privada y familiar (artículo 7), a la protección de datos de carácter personal (artículo 8), a la libertad de expresión y de información, que incluye el respeto de la libertad y el pluralismo de los medios de comunicación (artículo 11), así como a la tutela judicial efectiva y a un juez imparcial (artículo 47).
El derecho a la libertad de expresión y de información consagrado en el artículo 11 de la Carta comprende el derecho a la libertad de opinión y de recibir o comunicar informaciones e ideas sin que pueda haber injerencia de autoridades públicas y sin consideración de fronteras. Si bien no se trata de un derecho absoluto, solo podrán introducirse limitaciones en él cuando estén establecidas por ley, respeten el contenido esencial de dicho derecho, sean necesarias y respondan efectivamente a objetivos de interés general reconocidos por la Unión o a la necesidad de protección de los derechos y libertades de los demás (artículo 52, apartado 1, de la Carta).
Los periodistas desempeñan una importante función a la hora de facilitar el debate público y de transmitir y recibir información, opiniones e ideas ( ). Es esencial que dispongan del espacio necesario para contribuir a un debate abierto, libre y justo y puedan luchar contra la desinformación y otras injerencias con fines de manipulación, también de actores de terceros países. Los periodistas deben poder ejercer su labor de manera eficaz para garantizar que los ciudadanos tengan acceso a una pluralidad de opiniones en las democracias europeas.
Los defensores de los derechos humanos también desempeñan un papel esencial en las democracias europeas, especialmente en la defensa de los derechos fundamentales, los valores democráticos, la inclusión social, la protección del medio ambiente y el Estado de Derecho. Deben poder participar activamente en la vida pública y expresar sus opiniones sobre cuestiones políticas y en los procesos de toma de decisiones sin temor a la intimidación. Los defensores de los derechos humanos son personas u organizaciones dedicadas a la defensa de los derechos fundamentales y otros derechos, incluidos los derechos medioambientales y climáticos, los derechos de las mujeres, los derechos de las personas LGBTIQ, los derechos de las personas pertenecientes a una minoría étnica o racial, los derechos laborales o las libertades religiosas.
Para que una democracia sea sana y próspera, es preciso que los ciudadanos puedan participar activamente en el debate público. Con el fin de garantizar una participación significativa, la población debe tener acceso a información fiable que le permita formarse sus propias opiniones y actuar con criterio propio en un espacio público en el que puedan expresarse libremente diferentes opiniones.
Para fomentar este entorno, es importante proteger a los periodistas y a los defensores de los derechos humanos de los procedimientos judiciales manifiestamente infundados y abusivos contra la participación pública, a los que comúnmente se denomina demandas estratégicas contra la participación pública («SLAPP», por sus siglas en inglés). Estos procedimientos judiciales son manifiestamente infundados o total o parcialmente infundados y contienen elementos de abuso que permiten suponer que su objetivo principal es impedir, restringir o penalizar la participación pública. El carácter desproporcionado, excesivo o irrazonable de la demanda o de una parte de ella; la existencia de múltiples demandas presentadas por el demandante en relación con asuntos similares, o actos de intimidación, acoso o amenazas por parte del demandante o sus representantes antes de iniciar una demanda estratégica son indicios de tal abuso. Estos procedimientos constituyen un abuso de los procedimientos judiciales y suponen una carga innecesaria para los órganos jurisdiccionales, ya que su objetivo no es acceder a la justicia, sino acosar y silenciar a las partes demandadas. Los procedimientos largos crean una carga para los sistemas judiciales nacionales.”
A partir d’això, s’aprofundeix en el relatiu a les “demandes estratègiques contra la participació pública”, sobre la qual cosa es diu que aquestes poden adoptar la forma d’una gran varietat d’abussos legals, principalment en assumptes civils o penals, però també en assumptes de dret administratiu, podent tenir fonaments diversos. Així, es diu:
“Suelen iniciarlas personas o entidades con poder (por ejemplo, grupos de presión, sociedades y órganos estatales) en un intento por acallar el debate público. A menudo implican un desequilibrio de poder entre las partes, pues la parte demandante tiene más poder que la demandada, por ejemplo, desde el punto de vista financiero o político. Aunque no es un componente indispensable de los procedimientos judiciales manifiestamente infundados o abusivos, cuando existe un desequilibrio de poder aumentan notablemente los efectos perjudiciales e intimidatorios de los procedimientos judiciales contra la participación pública.
Las demandas estratégicas contra la participación pública pueden tener un impacto negativo en la credibilidad y la reputación de los periodistas y los defensores de los derechos humanos, en particular, y agotar sus recursos financieros y de otra índole. Pueden tener consecuencias psicológicas adversas para las personas que son objeto de ellas y sus familiares. Las demandas estratégicas contra la participación pública ponen en peligro la capacidad de los periodistas y de los defensores de los derechos humanos de desempeñar sus actividades. Como consecuencia de tales demandas, la publicación de información sobre un asunto de interés público puede retrasarse o impedirse por completo. En términos más generales, la existencia de dichas demandas puede tener un efecto intimidatorio sobre el trabajo de los periodistas y los defensores de los derechos humanos y, en particular, contribuir a la autocensura en previsión de posibles procedimientos judiciales futuros, lo que redunda en el empobrecimiento del debate público en detrimento de la sociedad en su conjunto. La duración de los procedimientos, la presión financiera y la amenaza de sanciones penales son importantes instrumentos para intimidar y silenciar las voces críticas.
A menudo, las personas que son objeto de demandas estratégicas contra la participación pública se enfrentan a múltiples procedimientos judiciales simultáneos y en varias jurisdicciones. Los procedimientos judiciales incoados en la jurisdicción de un Estado miembro contra una persona residente en otro Estado miembro suelen ser más complejos y costosos para la parte demandada. Las partes demandantes en demandas estratégicas contra la participación pública también pueden servirse de herramientas procesales para aumentar la duración y el coste del litigio, así como someter los asuntos a una jurisdicción que consideran favorable, en lugar de al órgano jurisdiccional mejor situado para conocer de la demanda.”
Etc.
En tot cas, atès l’interès d’aquest document, s’adjunta el vincle per al seu accés i millor lectura i consulta.
A PROPÒSIT D’UCRAÏNA I EN RECORD DE L’ARCADI OLIVERES A L’ANY DE LA SEVA MORT
Com bé diu un article publicat avui 14 d’abril de 2022, a Público Diario, la pau no la construeixen els ambiciosos de poder, i menys aquells que aprofiten aquest poder per augmentar sense fi la seva riquesa personal. En relació amb això, i a propòsit de la situació generada a Ucraïna, on el lobby armamentístic té una nova gran sortida per al seu producte, és important recordar a l’Arcadi Oliveres, un pacifista radical que va morir justament fa un any, deixant un llegat enorme de reflexió intel.lectual i d’acció en favor de la pau, la solidaritat i l’economia social. L’Arcadi Oliveres va ser impulsor de l’economia esmentada, social i també solidària, i va ser molt respectat pels seus arguments sobre la possibilita d’un altre món, basat en la justicia social i el respecte dels drets humans. En línia amb això, l’Arcadi Oliveres no va ser un home ambiciós de poder, un exemple per a tots.
S’adjunta l’article referit de Público Diario, per la reflexió que conté al respecte, quelcom absolutament necessari en aquests temps tan convulsos, ja no tant per les situacions fàctiques plantejades, en la mateixa línia de terribilitat que ha estat una constant des de la fi de la segona guerra mundial, si bé des dels anys 60 la població d’Europa no s’ha assabentat el suficient, sinó sobretot per l’enfonsament moral que es detecta i les conseqüencies tan negatives que d’això deriva i que es perceben cada cop de manera més evident. El “premi” és convertir el planeta en un infern. Ja ho és per als animals i per a la naturalesa. Ara ens toca a nosaltres.
La paz no la construyen los ambiciosos de poder
INICIATIVA DE LA SOCIETAT CIVIL PER PROHIBIR LES PRÀCTIQUES DE VIGILÀNCIA BIOMÈTRICA MASSIVA
Al DOUE núm. L 13, de 15 de gener de 2021, ha estat publicada la Decisió d’Execució (UE) 2021/27 de la Comissió, sobre la sol·licitud de registre de la iniciativa ciutadana europea amb el títol “Iniciativa de la societat civil per a la prohibició de les pràctiques de vigilància biomètrica massiva”.
Els objectius de la iniciativa esmentada són demanar a la Comissió Europea que reguli estrictament l’ús de les tecnologies biomètriques amb la finalitat d’evitar interferències indegudes amb els drets fonamentals. En particular, es demana que la Comissió prohibeixi, en la legislació i a la pràctica, els usos indiscriminats o focalitzats arbitràriament de la biometria que puguin donar lloc a una vigilància massiva il·legal. Es considera que aquests sistemes invasius no s’han de desenvolupar, desplegar ni ser utilitzats per entitats públiques o privades en la mesura en què poden donar lloc a una ingerència innecessària o desproporcionada en els drets fonamentals de les persones. Al respecte, es posa de manifest de què s’han produït usos de la vigilància biomètrica massiva en els estats membres de la UE i que per part de la UE s’ha donat lloc a violacions de la legislació de la UE en matèria de protecció de dades, a més d’haver-se produït una restricció indeguda dels drets de les persones, inclosa la seva privacitat, el seu dret a la llibertat d’expressió, el dret a manifestar-se i a no ser discriminades.
Atès l’interès d’aquesta iniciativa s’adjunta el link corresponent per a la seva millor consulta.
Iniciativa contra la vigilància biomètrica massiva
DISPOSICIONS DE LA UNIÓ EUROPEA SOBRE MESURES RESTRICTIVES CONTRA VIOLACIONS I ABUSOS GREUS DELS DRETS HUMANS
Al DOUE núm. L 410 I, de 7 de desembre de 2020, s’ha publicat dues disposicions de la Unió Europea sobre mesures restrictives contra violacions i abusos greus del drets humans. Es tracta del Reglament (UE) 2020/1998 del Consell, de 7 de desembre de 2020, i de la Decisió (PESC) 2020/1999, de 7 de desembre de 2020, disposicions aquestes que en els dos casos tenen per objecte les mesures restrictives esmentades.
En el cas del reglament, aquest es diu que respecta els drets fonamentals i observa els principis reconeguts a la Carta de Drets Fonamentals de la UE, i en particular el dret a la tutela judicial efectiva, el dret de defensa i el dret a la protecció de les dades de caràcter personal, de manera que aquest reglament s’ha d’aplicar de conformitat amb els drets esmentats.
Quant a la Decisió, aquesta estableix un marc per a l’adopciò de mesures restrictives especifiques destinades a fer front a les violacions i els abusos greus dels drets humans en tot el món. En aquest sentit, el Consell destaca la importància del Dret internacional en matèria de drets humans i de la interacció entre el Dret internacional en matèria de drets humans i el Dret internacional humanitari en considerar l’aplicació de mesures restrictives específiques en el marc de la present decisió.
Atès l’interès d’aquestes disposicions a continuació s’adjunta el vincle per al seu accés.
FOMENT DE LA CONCIÈNCIA DEMOCRÀTICA I DEL COMPROMÍS DEMOCRÀTIC DELS JOVES A EUROPA
Al DOUE núm. C 415/16, d’1 de desembre de 2020, ha estat publicat un document amb el títol “Conclusiones del Consejo y de los representantes de los Gobiernos de los Estados Miembros, reunidos en el seno del Consejo, sobre el fomento de la conciencia democrática y el compromiso democrático de los jóvenes en Europa 2020/C 415/09”.
En aquest document, patint de que la UE es fonamenta en valors com la democràcia, el pluralisme, la igualtat i l’Estat de Dret, essent pedres angulars de la idea europea el respecte dels drets humans, la llibertat, la no discriminació, la tolerància i la protecció de les minories, el cert és que la democràcia i una societat en la que prevalguin el pluralisme, la no discriminació, la tolerància, la justícia, l’Estat de Dret i la solidaritat mai s’han de donar per assentades, sinó que han de ser protegides, enfortides i promogudes pels agents polítics, la societat, les empreses, el món acadèmic, els mitjans de comunicació, en l’aprenentatge i la formació formals i no formals, i per tots i cadascú de nosaltres actuant conjuntament.
A partir d’això, s’entén que s’ha de permetre al jovent participar de manera significativa en les decisions sobre tots els assumptes en els que siguin concernits. Tenen dret a la llibertat d’expressió, l’accés a la informació, ser protegits contra la discriminació, a l’educació, la formació i el treball en l’àmbit de la joventut, per preparar-se per a una vida responsable en una societat lliure. En aquest sentit, la seva creativitat és essencial per a una democràcia viva a Europa. Les seves actuacions poden ser determinants en els esdeveniments polítics i en el canvi social. Al respecte, les iniciatives per protegir el medi ambient i el clima, la lluita contra el racisme, la diversitat social són solament alguns exemples de qüestions amb les que els joves europeus es comprometen amb freqüència.
La joventut, en definitiva, és una etapa decisiva de la vida que mereix atenció especial des d’una perspectiva política, la qual cosa justifica el contingut del document indicat. Cal tenir en compte que els mitjans de comunicació i la tecnologia digital ofereixen un gran potencial per enfortir la confiança en la democràcia i, al mateix temps, la digitalització porta elements negatius que poden posar en perill aquella, així com donar lloc a la desinformació, la polarització, la propaganda i la incitació a l’odi.
En tot cas, el document indicat té un especial interès en examinar la situació de la joventut des de la perspectiva indicada, i en contenir propostes als estats membres per tal d’aprofitar les sinèrgies que deriven de tot el que té a veure amb ella, per tal d’enfortir la democràcia i el sistema de drets europeu, més en un moment, com l’actual, de temptacions que amenacen un llegat rebut de les cendres de la segona guerra mundial, amb posicions populistes amb tendències filo-feixistes que intenten fer oblidar tot el que la societat europea, i encara més les col·lectivitats ciutadanes més modestes, deuen a la democràcia assentada en una concepció d’estat social i democràtic de dret.
S’adjunta a continuació el vincle del document.
Conclusions del Consell sobre foment de la democràcia en els joves
NTRIBUCIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA A UN INSTRUMENT VINCULANT DE LES NACIONS UNIDES SOBRE LES EMPRESES TRANSNACIONALS RESPECTE DELS DRETS HUMANS
Al DOUE C11, d’11 de gener de 2020, ha estat publicada la Resolució del Parlament Europeu de 4 d’octubre de 2018, sobre la contribució de la Unió a un instrument vinculant de les Nacions Unides sobre les empreses transnacionals i altres empreses amb característiques transnacionals respecte dels drets humans.
Entre els considerants d’aquesta resolució té interès destacar, especialment, la referència a que:
La Unió Europea (UE) es fonamenta en els valors de respecte de la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l’Estat de Dret i el respecte dels drets humans. I que les seves accions en l’escenari internacional s’han de guiar per aquests mateixos principis.
Que la UE és una potència, tant normativa com econòmica i que, com a tal, ha d’encapçalar la difusió de les bones pràctiques i l’elaboració de normes mundials.
Que l’Agenda 2030 porta aparellada que el desenvolupament econòmic vagi de la ma de la justícia social, la bona governança i el respecte dels drets humans, inclosos els drets socials i el dret a la dignitat humana i la llibertat per a tots, així com de normes laborals i mediambientals exigents.
A partir d’aquests importants fonaments es desenvolupa un text que remarca el paper del sector privat en general, i de les empreses en particular, en relació amb el respecte dels drets humans i de la seva deguda implementació. En aquest sentit, es destaca que les empreses són un dels principals agents de la globalització econòmica, els serveis financers i el comerç internacional, i que estan obligades a complir totes les lleis i els tractats internacionals vigents i a respectar els drets humans; que aquestes empreses, així com les nacionals, poden en ocasions provocar abusos contra els drets humans o violacions d’aquests, o contribuir a això, i perjudicar els drets de grups vulnerables, com són les minories, els pobles indígenes, les dones i els nens, així com agreujar els problemes mediambientals.
Igualment, aquestes empreses poden exercir un paper destacat oferint incentius positius en termes de promoció dels drets humans, la democràcia, les normes mediambientals i la responsabilitat social de les empreses.
A continuació s’adjunta el vincle per poder accedir a aquesta interessant resolució.
Resolució del Parlament Europeu
OBSERVATORI DE BIOÈTICA I DRET: ACCÉS OBERT AL LLIBRE “DE LA SOLIDARITAT AL MERCAT. EL COS HUMÀ I EL COMERÇ BIOTECNOLÒGIC”.
L’Observatori de Bioètica i Dret ofereix l’accés obert al llibre: “De la solidaridad al mercado. El cuerpo humano y el comercio biotecnológico”, de María Casado (coord.), any 2017, per tal de celebrar la fi de l’any 2019 i amb motiu de la XXII edició del “Màster en Bioètica i Dret” de la Universitat de Barcelona.
Aquest llibre va ser desenvolupat en el marc d’un projecte d’investigació, i examina com és possible que es segueixi declarant com a vàlids els principis de justícia global i de respecte dels dret i, no obstant això, cada cop més s’accepti la comercialització del cos humà, de les seves parts i dels seus components.
S’adjunta el vincle corresponent per tal d’accedir a informació més detallada i al llibre mateix.
INFORME ESPECIAL NÚM. 24/2019 DEL TRIBUNAL DE COMPTES DE LA UE: ASIL, REUBICACIÓ I RETORN DE MIGRANTS: MOMENT D’INTENSIFICAR LES ACTUACIONS PER ABORDAR LES DISPARITATS ENTRE ELS OBJECTIUS I ELS RESULTATS.
En aquest informe, el Tribunal de Comptes de la UE va avaluar si les mesures de suport que van ser finançades per la UE per al cas de Grècia i d’Itàlia havien aconseguit els seus objectius, i si els procediment i el retorn havien estat ràpids i eficaços. També va avaluar si els programes temporals de reubicació d’emergències havien aconseguit llurs metes i objectius.
El cas és que el Tribunal de Comptes de la UE conclou que hi ha disparitats entre els objectius de suport de la UE i els resultats corresponents aconseguits. En definitiva, els programes de reubicació d’emergència no varen aconseguir les seves metes. L’execució dels procediments d’asil continua afectada per situacions de difícil sortida i períodes de tramitació excessivament perllongats, no obstant l’augment de la capacitat de les autoritats gregues i italianes. Hi ha, en definitiva, pocs retorns des de Grècia i Itàlia pels motius que són explicitats a l’informe.
Atès l’interès del mateix, tot pensant en un tipus de problemàtica similar per al cas d’Espanya, s’adjunta a continuació el vincle per accedir-ne.
RESOLUCIÓ DEL PARLAMENT EUROPEU SOBRE IGUALTAT DE GÈNERE EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ DE LA UE
Al DOUE C/390/19, de 18 de novembre de 2019, ha estat publicada una resolució del Parlament Europeu sobre igualtat de gènere en els mitjans de comunicació de la UE. Al respecte, i tot partint de què la igualtat entre homes i dones és un principi bàsic de la UE, tenint en compte:
Que els mitjans de comunicació actuen com un quart poder amb la capacitat que tenen d’influir i, en últim terme, formar l’opinió pública.
Que la quarta conferència mundial sobre la dona, celebrada a Pequín el 1995 va reconèixer la importància de la relació entre les dones i els mitjans de comunicació per aconseguir la igualtat entre dones i homes.
Que la imatge de les dones i dels homes en els mitjans de comunicació poden transmetre una representació desigual en diferents contexts, inclòs el polític, l’econòmic, el social, l’acadèmic, el religiós, el cultural i l’esportiu.
Que els mitjans de comunicació tenen un impacte significatiu sobre les normes de gènere i les culturals pel que fa al modus en que es formen i evolucionen les representacions socials associades a les dones i els homes.
Que en les societats contemporànies la indústria de la publicitat exerceix un paper important en el panorama dels mitjans de comunicació.
Que les noves tecnologies estan transformant els models de negoci tradicionals dels mitjans de comunicació.
Etc.
El Parlament Europeu dicta la resolució esmentada, en la que fent referència a la presència de les dones en els mitjans de comunicació, i als continguts dels mitjans de comunicació i les dones, posa de manifest una sèrie d’exemples de bones pràctiques i conté una sèrie de recomanacions addicionals.
Atès l’interès d’aquesta resolució s’adjunta el seu vincle a continuació.
Resolució del Parlament Europeu
FESTIVAL DEL TIBET DEL 16 AL 22 DE NOVEMBRE DE 2019 – VIII CICLE DE DRETS HUMANS EN EL 25è ANIVERSARI DE LA FUNDACIÓ DE LA CASA DEL TIBET
Els pròxims dies 16 a 22 de novembre de 2019 tindrà lloc el festival del Tibet, i el VIII Cicle de Drets Humans, el qual coincideix amb el 25 aniversari de la Fundació de la Casa del Tibet a Barcelona.
Entre les activitats que es duran a terme durant aquest nou Cicle de Drets Humans destaca la conferència del president del Parlament tibetà en l’exili, el senyor Pema Jungney, l’assistència com a invitat especial de Matthieu Ricard, qui impartirà la conferència “Altruísmo en el corazón de la felicidad”, l’estrena del documental “Dalai Lama – Scientist”, etc.
Per a millor informació s’adjunta el vincle corresponent de la Casa del Tibet a Barcelona.
PROTOCOL PER A L’ABORDATGE DE LES INFRACCIONS D’ODI I DISCRIMINACIÓ PER A LES POLICIES LOCALS DE CATALUNYA – RESOLUCIÓ DEL COMITÈ DE LES REGIONS EN MATÈRIA D’ODI I D’INCITACIÓ A L’ODI
Al DOGC núm. 7960, de 16 de setembre de 2019, ha estat publicada la Resolució INT/2344/2019, de 5 de setembre, per la qual s’aprova i es dona publicitat al Protocol per a l’abordatge de les infraccions d’odi i discriminació per a les policies locals de Catalunya.
La Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals, preveu també els principis d’actuació de les policies locals, entre els quals es troben els d’impedir, en l’exercici de llur actuació professional, qualsevol pràctica abusiva, arbitrària o discriminatòria que comporti violència física o moral i actuar, en el compliment de llurs funcions, sense fer cap discriminació.
Atès el fet que la societat catalana és cada cop més plural i diversa, aquesta diversitat esdevé un valor sense cap mena de dubtes, el qual cal protegir en favor de la tolerància i davant dels actes que inciten a l’odi i la discriminació. Això exigeix dur a terme actuacions públiques que contribueixin a la prevenció, la detecció i la gestió d’aquests tipus d’infraccions.
En conseqüència, el Departament d’Interior ha impulsat la creació d’un grup de treball el qual ha elaborat un Protocol per abordar les infraccions d’odi i discriminació per a les policies locals de Catalunya, proporcionant-los pautes d’actuació operatives per prevenir, detectar i gestionar situacions relacionades amb l’odi i la discriminació, l’assistència a les víctimes, etc.
La publicació d’aquesta resolució del Departament d’Interior fa interessant recordar la Resolució del Comitè Europeu de les Regions, del seu ple de 6 i 7 de febrer de 2019, amb el títol “Combatre la incitació a l’odi i els delictes d’odi”, i publicada al DOUE C/168, de 16 de maig de 2019, en la qual s’expressa la profunda preocupació per l’augment de les conductes esmentades així com per la “degeneració del discurs polític”, i s’hi fa una detallada anàlisi per la situació creada en aquest context i per les perilloses i negatives conseqüències que en deriven. Aquesta resolució ja va ser objecte de comentari en aquesta secció, però no està de més recordar-la.
A continuació s’adjunta el vincle amb la resolució esmentada, a partir de la qual es pot accedir al protocol, el qual és un molt interessant document de 27 pàgines, que comença per unes definicions que emmarquen de manera adient la matèria, continua amb els principis bàsics d’actuació, passa als indicadors per detectar les infraccions d’odi i discriminació, continuant amb la corresponent tasca de prevenció policial i finalitzant amb uns annexos interessants sobre conductes penals i administratives. Igualment, també s’adjunta el vincle amb aquella altra resolució del Comitè Europeu de les Regions, per tal de facilitar el seu accés, no obstant haver estat ja publicitada en aquesta mateixa Secció de Drets Humans de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat.
Resolució que aprova i publica el Protocol
Resolució del Comitè Europeu de les Regions
DOCUMENT SOBRE GESTACIÓ PER SUBSTITUCIÓ
L’Observatori de bioètica i dret de la Universitat de Barcelona posa a disposició del públic, en accés obert, un document d’especial importància sobre la gestació per substitució, atès el fet que som davant un posicionament clar en contra de la pràctica esmentada, defensant que aquesta no ha de ser una alternativa legal per tenir descendència pel que suposa de “mercantilització del cos humà” i per les situació de vulnerabilitat que genera.
Com bé comença dient aquest document, hi ha pocs temes en bioètica que generin tan de debat com la gestació per substitució, sobre la qual cosa ni tan sols existeix acord quant a la seva denominació. Així, tenim l’expressió més pejorativa com és “ventres de lloguer”, la més emocional, com és “maternitat subrogada”, i l’eufemística, com és “gestació per substitució” que és l’expressió que finalment s’ha imposat en l’ordenament jurídic espanyol. El cas és que, amb independència de la denominació que sigui utilitzada, es tracta d’un supòsit en el qual una dona engendra un fill per encàrrec d’una altra persona, o bé d’ unes altres persones, i després el lliura, mitjançant pagament o de manera gratuïta a aquestes altres persones (anomenades «comitents»).
El posicionament que conté el document esmentat considera que, si no obstant els arguments en contra que exposa, el poder legislatiu espanyol decideix aprovar la gestació per substitució com a mètode legal per tenir descendència, almenys tindria interès preveure tot un conjunt de garanties que l’Observatori recomana i que la llei corresponent hauria d’incloure.
En relació amb aquest tema té interès destacar com Michael Sandel, professor de filosofia dels Estats Units, també tracta àmpliament aquest tema des del punt de vista de la justícia al seu llibre “Justice”, on precisament arriba a una conclusió en contra d’aquesta pràctica, sobretot pel vincle que existeix entre la mateixa i la necessitat material de les persones que actuen com a ventres de lloguer.
S’adjunta a continuació el vincle amb el document esmentat per a la seva més fàcil consulta.
Document sobre gestació per substitució
LA LLUITA CONTRA EL TRÀFIC D’ÉSSERS HUMANS EN LES RELACIONS EXTERIORS DE LA UNIÓ EUROPEA, SEGONS UNA RESOLUCIÓ DEL PARLAMENT EUROPEU
Últimament són freqüents les notícies relatives a les activitats de tràfic d’éssers humans i, més concretament, de dones, que enganyades marxen del seu país, fugint de situacions d’especial duresa, per acabar prostituïdes en mans de subjectes sense escrúpols(1).
En relació amb això, el 29 de juliol de 2019 va aparèixer una noticia sobre una sentència del Tribunal Suprem espanyol, molt interessant, en la que aquest alt organisme judicial carrega contra el delicte de tràfic que es dona en els clubs per alternar, dient al respecte que “No hace falta irse lejos para ver la esclavitud”. Al respecte, el Tribunal Suprem parla de com en aquests clubs s’obliga a dones estrangeres a prostituir-se com si fossin “seres cosificados”, en condicions, a més, on la dignitat humana està mancada de la significació més mínima en tant són explotades.
Personalment, i des que tinc ús de raó, sempre he sentit un gran fàstic pel tràfic de persones, fos quina fos la finalitat, però molt especialment quan les víctimes han estat dones (la famosa “trata de blancas”, encara que realment es tracti de dones de totes les races i ètnies), i ja no diguem quan l’objectiu és aconseguir òrgans per mercadejar amb aquests, la qual cosa és un fenomen més estès del que sembla, principalment a costa de persones que fugen de països amb grans problemes per poder portar una vida amb un mínim de dignitat.
De la “trata de blanques” vaig tenir notícia quan sent un nen, amb uns 10 o 11 anys, vaig llegir un llibre que corria per casa, vell i rovellat, que es titulava “Historia de la esclavitud”, on podia entendre, sobretot per les pel·lícules, tot el relatiu a l’esclavatge a l’antiguitat, o dels negres africans cap a Amèrica, però on em va sorprendre conèixer el cas dels eunucs que fins i tot van arribar a tenir papers determinants, com va ser el cas del general bizantí Narsés, i més encara el fenomen del tràfic de blanques que apareixia en el llibre com quelcom que encara en aquell moment, en ple segle XX, continuava existint, sobretot en relació amb els països de l’Orient. Des de llavors, vaig pensar que estava davant quelcom abocat a desaparèixer aviat, perquè la seva vigència no es podia compadir amb l’evolució de la societat, que per a la meva mentalitat d’aquella la meva primera època, anava cap amunt, en un camí de progrés imparable. Poc em podia imaginar que la realitat seria tan diferent i, certament, tan horrorosa.
Tinc la percepció, potser errònia, i potser també estimulada pels missatges de tipus populista que ens envolten, de que no lluitem contra la xacra esmentada amb tota la força que podríem aplicar. No vull caure en aquella idea de què “aquest és una paradís per als delinqüents”, però sí que crec que com a comunitat tolerem, massa, uns comportaments que com a col.lectivitat no hauríem d’admetre de cap manera, i respecte dels quals els fautors haurien de tenir molt clar allò de que qui la fa la paga.
Si no adoptem una actitud decidida al respecte hi ha el perill de què la ciutadania, cada cop més, s’ho vagi muntant per “defensar-se”, seguint el model d’una societat paral.lel.la, potser cada cop més estesa, i sobre la qual cosa hi ha cada cop més missatges que potser no s’estan atenent com cal per les autoritats, les quals qüestionen habitualment la ciutadania en la seva pretesa col·laboració per lluitar contra la criminalitat en les modalitats de vigilància de veïns i similars, amb l’argument, massa grapejat, de què la seguretat ciutadana és solament competència d’uns cossos policials determinats etc., però, què passa quan aquests no hi són o bé no atenen com cal, la qual cosa no vol dir que tal cosa sigui culpa dels seus membres, ni molt menys?
¿Que potser no estem caient en una “banalització del mal” (seguint l’Hanna Arendt) i en una vulgarització (i una normalització) de la violència, amb el suport del cinema, els videojocs, etc.? En aquest sentit, els productors, els guionistes etc., també potser haurien de valorar també una mica més la incidència de la seva obra sobre la col·lectivitat.
Com a prova del que he exposat fins aquest moment, bastant suaument, crec, té interès destacar i comentar una resolució del Parlament Europeu que va ser dictada al DOUE núm. C101, de 16 de març de 2018, fa més d’un any, però que manté plenament la seva actualitat, i sobre la que no recordo que se’n fes ressò la premsa habitual, la qual cosa ja és típica, perquè la premsa diària, en bona mesura, sembla haver abandonat la seva vessant educativa, llevat d’excepcions honroses, per treure tot el profit possible de la més que abundant porqueria humana. No cauré en allò, en el que encara insisteixen diversos pensadors, sobre la superioritat humana etc., que crec que està més que qüestionada pel que fa al planeta. Jo, personalment, no me la crec en absolut, si bé sí que crec, explicat en termes molt simples, que l’humà pot optar, pel seu potencial, per anar cap amunt o cap avall, és a dir – simbòlicament parlant -, per anar cap al cel o cap a l’infern (o bé quedar-se al mig i passar per la vida com un tros de carn amb ulls), però que de moment (un moment que dura ja molts segles i que s’ha aguditzat en el segle XX i en el XXI) va directament, a tota velocitat, cap avall.
Tornant a la resolució esmentada del Parlament Europeu, aquesta porta per títol: “La lucha contra la trata de seres humanos en las relaciones exteriores de la Unión”, i és exactament del 5 de juliol del 2016.
Com es diu en aquesta resolució al començament, el tràfic d’éssers humans, que s’inscriu en la delinqüència organitzada, constitueix una de les pitjors formes d’abús dels drets humans, ja què redueix les persones a meres mercaderies, viola de manera profunda i duradora la dignitat, la integritat i els drets de la víctima, i afecta a famílies i a comunitats senceres, aprofitant-se de manera deliberada de situacions de vulnerabilitat, com són la pobresa o l’aïllament.
Segons l’Informe Mundial sobre el Tràfic de Persones (2014) de l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC), el 70% del número total de víctimes detectades són dones i nenes; el 79% de les víctimes detectades d’explotació sexual, que representa el 53% de les formes d’explotació detectades a escala mundial, són dones, i el 83% de les víctimes detectades de treball forçós, que representa el 40% de les formes d’explotació detectades a escala mundial, són homes.
En la resolució parlamentària es tracta a bastament la dimensió econòmica del tràfic d’ésser humans, la qual es considera una activitat de baix risc i d’alta productivitat, la qual cosa fa fàcil entendre la seva extensió en mans de gent sense escrúpols. A continuació, la resolució s’ocupa de les diferents formes d’explotació, fent referència a les finalitats sexuals vinculades a la prostitució i els matrimonis forçats; a la maternitat subrogada forçosa, la qual també és objecte de tràfic, i que constitueix una violació dels drets de la dona i dels menors, en un context de demanda que es veu impulsada pels països desenvolupats a expenses de persones pobres i vulnerables procedents majorment de països en desenvolupament.
Pel que fa als menors, s’insisteix en com l’activitat del tràfic en relació amb els mateixos es tradueix amb freqüència en supòsits d’abusos sexuals, prostitució, treballs forçats o extracció i tràfic d’òrgans, la qual cosa em sembla el pitjor dels tractes contra la dignitat i la integritat d’una persona aprofitant, a sobre, que sigui una persona menor. La mendicitat forçada és considerada com una forma més de tràfic d’éssers humans, amb la qual cosa estic plenament d’acord.
També s’hi assenyala una nova forma de tràfic d’éssers humans, en la que es trafica amb les víctimes a canvi d’un rescat, aplicant-les mètodes de tortura cruels, la qual cosa es presenta com una forma de mercantilització que es caracteritza per l’extorsió, la violència física i la violació sexual, com a mitjans per forçar el pagament de deutes per familiars que viuen dins i fora de la Unió.
Es condemna el tràfic il·lícit de cèl·lules, teixits i òrgans humans, inclòs el tràfic il·lícit de cèl·lules reproductores, teixits, cèl·lules fetals, etc.
El relatiu a l’esmentat tràfic d’òrgans és objecte d’una extensa consideració, la qual cosa demostra la seva importància i extensió actual. Al respecte, es considera que diferents factors, els quals són citats al text de la resolució, conformen un escenari perfecte per a les activitats delictives corresponents, i es reclama la imposició de penes severes a qualsevol forma de participació en aquest tràfic il·lícit, amb el qual també es relaciona el que s’anomena “turisme de transplantaments”.
La resolució continua amb el tractament del relatiu als drets de les víctimes, inclòs el dret a recurs; la cooperació contra el tràfic d’éssers humans a nivell regional i internacional; i la política de la Unió Europea sobre aquesta problemàtica en la seva acció exterior.
Es tracta, en definitiva, d’un document amb un gran interès, que ens confronta amb una realitat que està molt més a prop del que ens sembla, i que no solament constitueix una amenaça per a persones d’altres països que ens poden semblar que queden molt lluny de nosaltres, sinó que es tracta d’una amenaça també per als nostres éssers estimats i per a nosaltres mateixos.
S’ajunta el vincle per poder accedir a la resolució del Parlament Europeu que ha estat comentada.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
(1) Per posar algun exemple:
El 28 de maig de 2015 va ser publicada la noticia sobre “Realizan registros en Andalucía, Badajoz y Albacete en una operación contra la trata de seres humanos”
Després d’altres noticies del mateix signe, el 30 de juliol de 2019, va ser publicada la noticia sobre “Así funciona la trata de personas, la esclavitud del siglo XXI”.
Resolució del Parlament de la Unió Europea
QÜESTIONS RELACIONADES AMB LA IGUALTAT DE GÈNERE, SEGONS UN NOU DICTAMEN DEL COMITÈ ECONÒMIC I SOCIAL EUROPEU
Al DOUE núm. C 240, de 16 de juliol del 2019, ha estat publicat un dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE), sobre “Qüestions relacionades amb la igualtat de gènere”.
En aquest dictamen es fa un examen detallat de la situació del fenòmen relatiu a la igualtat esmentada, i dels seus riscos i perills, en l’àmbit de l’Economia, l’educació i la formació, la relació de la condició de ser dona amb la pobresa, la seva consideració des del punt de vista dels drets humans, la posició de la dona en l’exercici del poder i en la presa de decisions, i el paper dels mitjans de comunicació.
L’exposat porta a una sèrie de conclusions i recomanacions així com a unes consideracions generals de gran interès, sobretot en ser-ne conscient dels perills de regressió que actualment amenacen els progressos en la situació de igualtat corresponent.
El contingut d’aquest document és especialment recomanable, atès que apunta a una qüestió clau i revolucionària per al segle XXI. Efectivament, encara que pesi a alguns, el moment que viu la humanitat és un moment “eix”, que reclama un canvi de paradigma econòmic, polític i social, vinculat a la consideració en el primer pla, i amb una importància fonamental, de la Naturalesa i de la resta dels habitants del planeta. Al respecte, som davant la intersecció del camí en la que hem de prendre una decisió: o bé escollim el camí fàcil, que ens precipita directament a l’abisme; o bé escollim el camí difícil, el qual és l’únic que ens dona una veritable oportunitat per a tots. La temptació de seguir el camí fàcil, en creure alguns que això els beneficiarà, constitueix un error fatal. La interdependència i l’ecodependència que ens caracteritza, tot seguint Jorge Riechman, comporta que o ens salvem comunitàriament, o aquí no se’n salva ningú.
En aquest context és vital l’alliberament de la dona, aquí i a tot el planeta, desprès d’haver estat menystinguda i menyspreada solament per tenir la condició que constitueix l’origen de tot humà. Qualsevol home neix d’una dona, i solament per això la seva vida, la de l’home, s’hauria de caracteritzar pel més estricte respecte del col·lectiu de gènere al qual la mare pertany.
L’alliberament de la dona, la protecció de la Naturalesa i l’alliberament dels animals, són claus per a la supervivència al segle que ara visquem. De fet, simbòlicament, el canvi climàtic és la resposta pel maltractament de la mare suprema, la Terra. Ja veurem si arribarem al segle següent. Si no és així, és perquè no ens ho mereixem.
Atès el seu interès, s’adjunta a continuació el vincle per accedir al dictamen esmentat.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
Dictamen CESE sobre igualtat de gènere
PACTE NACIONAL PELS DRETS DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT
Al DOGC núm. 7915, d’11 de juliol de 2019, ha estat publicar l’ACORD GOV/102/2019, de 9 de juliol, pel qual s’impulsa l’elaboració del Pacte nacional pels drets de les persones amb discapacitat i es crea la Taula del pacte nacional pels drets de les persones amb discapacitat.
Segons diu el preàmbul de l’acord indicat, en el marc de les reunions del Consell de la Discapacitat de Catalunya (CODISCAT), que agrupa les entitats representatives de l’àmbit de les persones amb discapacitat, el president de la Generalitat i el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies van adquirir el compromís d’impulsar un Pacte nacional pels drets de les persones amb discapacitat com a eina que abordi, des del punt de vista legislatiu, pressupostari i de polítiques públiques, tots els reptes que tenen els ciutadans amb discapacitat, d’acord amb els principis de la Convenció de l’ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat.
El preàmbul de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de l’any 2006 estableix la discapacitat com un concepte “que evoluciona i que resulta de la interacció entre les persones amb deficiències i les barreres degudes a l’actitud i a l’entorn que eviten la seva participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions amb les altres”. Aquesta Convenció constitueix un marc de referència des d’una perspectiva de drets per a totes les polítiques que es dirigeixen a la plena inclusió de les persones amb discapacitat, atès que defineix les obligacions dels poders públics per garantir l’exercici dels drets humans per part de les persones amb discapacitat.
L’exposat ha comportat endegar una sèrie d’actuacions que han de permetre una diagnosi de la situació a Catalunya, la qual ha de servir per establir les bases per elaborar el Pacte nacional per a les persones amb discapacitat. Amb aquest Pacte s’hauran d’establir les línies estratègiques d’actuació per als pròxims anys, línies estratègiques que permetin l’actuació transversal i integral de les persones amb discapacitat.
Aquest pacte requereix d’un lideratge i impuls polític adient, per la qual cosa es proposa la creació d’una Taula del pacte nacional pels drets de les persones amb discapacitat.
L’interès de l’exposat justifica a bastament adjuntar el vincle necessari per accedir a aquest acord de Govern.
PLA ESTRATÈGIC DE POLÍTIQUES D’IGUALTAT DE GÈNERE DEL GOVERN DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA 2019-2022
Al DOGC núm. 7915, d’11 de juliol de 2019, es va publicar l’ACORD GOV/96/2019, de 9 de juliol, pel qual s’aprova el Pla estratègic de polítiques d’igualtat de gènere del Govern de la Generalitat de Catalunya 2019-2022.
En relació amb això, i com bé diu el preàmbul de l’acord indicat, cal recordar que el Pla de Govern per a la XII legislatura, aprovat per Acord del Govern de 25 de setembre de 2018, inclou la igualtat de dones i homes com un dels objectius i línies d’actuació més destacats basant-se en la voluntat d’aconseguir una societat enfortida democràticament, lliure i justa, per a una governança compartida. En aquest sentit, l’esmentat Pla preveu l’aprovació d’un pla estratègic de polítiques d’igualtat de gènere amb l’objectiu de fer efectiva la igualtat entre dones i homes en tots els àmbits, les etapes i les circumstàncies de la vida, per tal de garantir una societat igualitària en la qual es deixi enrere el model patriarcal androcèntric i sexista que hi ha hagut fins ara, tot complint la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes.
Una altra prioritat del Govern és l’erradicació de les diferents formes de violència masclista, amb lafinalitat de fer efectius els drets humans de les dones i avançar en les garanties respecte al dret bàsic de les dones a viure sense cap manifestació d’aquesta violència, també en compliment de la Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista.
Atès l’interès de l’acord esmentat, s’adjunta el vincle corresponent per al seu accés.
UNA DEMOCRÀCIA SÒLIDA A TRAVÉS D’UNA SOCIETAT CIVIL FORTA I DIVERSA (Dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu)
Al DOUE C 228, de 5 de juliol de 2019, ha estat publicat un dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE), molt interessant, que porta per títol “Una democràcia sòlida a través d’una societat civil forta i diversa”.
Aquest document presenta un interès especial en fer-se ressò dels perills que actualment hi ha a Europa, principalment a partir de moviments i partits populistes d’extrema dreta que qüestionen la democràcia lliberal i que volen destruir la Unió Europea.
La democràcia lliberal, als efectes del document esmentat, s’entén com un sistema de govern que combina la democràcia amb el liberalisme constitucional, i en el que el poder de la majoria governant es limita garantint les llibertats polítiques individuals. Es tracta d’una democràcia representativa amb un sistema multipartidista i una societat civil plural, en el si de la qual sistemes de contrapoders institucionals diversos (inclòs un poder judicial independent) exerceixen la supervisió dels òrgans de govern i garanteixen la llibertat dels mitjans de comunicació. A partir d’això, s’entén que totes les persones, tant físiques com jurídiques són subjectes igualment a l’Estat de Dret.
Quelcom que caracteritza les democràcies lliberals és el respecte i la protecció de les minories, la garantia dels drets cívics, les llibertats civils (com és el cas de la llibertat d’associació), els drets humans i les llibertats fonamentals.
D’acord amb l’exposat, una democràcia lliberal que funciona d’una manera correcta és un sistema polític que permet que els poders públics retin comptes de manera permanent; és un sistema que afavoreix l’expressió i la participació dels ciutadans i dels organismes intermediaris amb els que aquests es relacionen en tots els espais cívics.
La democràcia participativa complementa la democràcia representativa, i aquella precisa de cossos intermediaris, com és el cas dels sindicats, les ONG, les xarxes professionals, les associacions temàtiques, etc., per tal d’impulsar la participació dels ciutadans i fomentar una apropiació popular i cívica de les qüestions europees i la construcció d’una Europa més justa, solidària i integradora.
El document indicat exposa a bastament, sense entrar en exemples concrets de la realitat actual, quins són els perills que amenacen el sistema democràtic que desprès de segles de lluites s’ha aconseguit a Europa, i com aquests perills estan aprofitant el moment conjuntural actual en el que està emergint una “democràcia no llibera”l, i el que es diu una “societat no civil”.
La democràcia no lliberal és un sistema polític en el que es celebren eleccions però que no apliquen el liberalisme constitucional. On els líders, escollits democràticament, restringeixen drets cívics, llibertats civils i la protecció de les minories. Es tracta d’un sistema on els contrapoders institucionals i un poder judicial i uns mitjans de comunicació independent es veuen soscavats amb l’objectiu d’alliberar la majoria governant de les limitacions i els controls constitucionals.
L’aparició d’una societat no civil seria el resultat de la polarització volguda pel populisme, que és una ideologia tènue segons la qual hi ha un poble homogeni amb una voluntat coherent. El populisme, especialment el d’extrema dreta, amenaça actualment la democràcia lliberal, l’Estat de Dret i els drets fonamentals. Una amenaça concreta que el dictamen comentat destaca especialment, és el fet que els populistes de dretes posen en tela de judici els avenços en matèria d’emancipació de la dona.
El document es fa ressò de les causes de la desafecció per part de la població de la UE envers la democràcia lliberal, i també fa propostes que caldria implementar en defensa d’aquella, de la societat civil, i dels drets i les llibertats fonamentals.
Atès l’interès d’aquest document, s’adjunta l’enllaç corresponent per poder accedir-ne.
COMBATRE LA INCITACIÓ A L’ODI I ELS DELICTES D’ODI
Al DOUE núm. C168, de 16 de maig de 2019, ha estat publicada una interessat Resolució del Comitè Europeu de les Regions.
En aquest document, l’organisme indicat expressa la seva preocupació per l’augment de la incitació a l’odi i dels delictes d’odi, així com per la “degeneració” del discurs públic, tot el qual genera tot tipus de violència, extremisme, propaganda i intolerància en la UE, i qüestiona el fonament mateix del projecte europeu.
En aquesta resolució, desprès de fer referència descriptiva a la situació, es proposa o es demana una sèrie d’actuacions per revertir la mateixa. Al respecte, destaca especialment el que afecta l’ús que se’n fa d’internet, i es preconitza el seu ús responsable i “l’alfabetització mediàtica“, amb la finalitat de dotar la ciutadania, i molt particularment els joves, dels coneixements i de les capacitats necessàries per identificar la incitació a l’odi i els delictes d’odi i per contrarrestar-los, tant en l’espai virtual com en el món real.
En relació amb la problemàtica apuntada, la resolució també mostra preocupació pel fet que els intruments existents no han permés de garantir una protecció plena dels drets humans i de la dignitat humana.
A continuació s’adjunta el link necessari per accedir a aquesta resolució, atès el seu interès evident en relació amb la situació dels drets humans a la UE, i com aquests han de fer front al perill que per a la seva garantia adient suposa aquesta seriosa problemàtica de la incitació a l’odi i del delicte d’odi.
Resolució del Comitè de les Regions
IGUALTAT DE GÈNERE EN ELS ACORDS COMERCIALS DE LA UNIÓ EUROPEA
Al DOUE núm. C 162 de 10 de maig de 2019, ha estat publicada una Resolució del Parlament Europeu, de 13 de març de 2018, sobre la igualtat de gènere en els acords comercials de la UE, atès que es considera que la polìtica comercial pot servir d’instrument per promoure els valors mundials i europeus, inclosa la igualtat de gènere, i que els acords i les polítiques de la UE en matèria de comerç i inversió no són neutrals des del punt de vista del gènere, la qual cosa significa que tenen un impacte en les dones diferent al que té lloc sobre els homes degut a desigualtats estructurals. Per altra part, es prén consciència de què les dones s’enfronten a limitacions específiques pel fet de ser dones, com és l’accés limitat als recursos i un control limitat sobre aquests, així com la discriminació jurídica i la càrrega d’haver de fer tasques assistencials les quals no són remunerades atesos els rols de gènere tradicionals.
L’exposat constitueix el contingut del segon considerant de la resolució esmentada, que assenyala els eixos principals d’una problemàtica sobre la qual una conducta comercial ètica, fonamentada en el respecte de la igualtat de gènere, pot tenir una incidència reparadora i constructiva evident.
El text de la resolució és extens i amb molt d’interès, tractant, a partir del gran nombre de considerants, els punts següents:
I. La consolidació de la igualtat de gènere en el comerç: consideracions i objectius generals.
II. La consolidació de la igualtat de gènere en el comerç: consideracions i objectius sectorials.
III. La consolidació de la igualtat de gènere en el comerç: mesures necessàries a escala de la UE.
Els punts esmentats permeten estructurar 47 pronunciaments del Parlament Europeu sobre l’assumpte objecte de tractament. Al respecte, des de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat recomanem especialment la lectura de documents del tipus comentat, perquè proporcionen la component ètica i filosòfica de fons a atendre a Europa en matèria administrativa, social, econòmica i política, constituint, en aquest sentit, una guia d’interpretació a tenir en compte en tot moment pels servidors públics en la prestació del seu servei en benefici de l’interès general. Així, pel que fa al tema objecte de comentari, la igualtat de gènere forma part de l’interès general esmentat, i ha de ser un objectiu a atendre en tot moment, per contribuir el màxim possible a la seva implementació efectiva, superant comportaments, actituds i tendències que en són clarament contràries i que no poden ser consentides de cap manera.
Atesa la importància del text, a continuació s’adjunta el link per a la seva consulta.
Res. Igualtat de gènere i política comercial
LLEI SOBRE L’ACCÉS DE LES PERSONES USUÀRIES DE GOSSOS D’ASSISTÈNCIA EN LA COMUNITAT DE CASTELLÀ I LLEÓ
Al Butlletí Oficial de Castella i Lleó, núm. 68, de 8 d’abril de 2019, ha estat publicada la Llei 11/2019, de 3 d’abril, d’accés a l’entorn de les persones usuàries de gossos d’assistència en la Comunitat de Castella i Lleó.
L’objecte d’aquesta llei és reconèixer i garantir, en l’àmbit autonòmic esmentat, el dret d’accés a l’entorn a les persones amb discapacitat o d’altres persones que precisin de la utilització d’un gos d’assistència per promoure la seva autonomia personal, així com la regulació de les unitats de vinculació i de les condicions que han de reunir els gossos d’assistència que en formin part.
Aquesta és una norma que es presenta principalment com relativa als drets de les persones. En aquest sentit, la seva exposició de motius s’estén bastant al respecte, fent referència a la regulació internacional, estatal i autonòmica sobre els drets de les persones i, més concretament, sobre els drets humans i les llibertats fonamentals per a totes les persones amb discapacitat, amb la mirada posada en promoure el respecte de la seva dignitat. En aquest sentit, es destaca les previsions corresponents a atendre de la Convenció Internacional de les Nacions Unides, de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, de la Constitució de 1978, del Text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, de l’Estatut d’Autonomia de Castella i Lleó, de la Llei 16/2010, de 20 de desembre, de serveis socials de Castella i Lleó, de la normativa sobre accessibilitat i supressió de barreres, etc.
A partir d’això, la norma regula el dret d’accés de les persones afectades, perquè aquestes no hagin de separar-se dels seus gossos d’assistència, la qual cosa es tradueix en el dret d’accés als transports públics i privats, a l’àmbit laboral, a llocs i espais privats d’ús col·lectiu, etc., en els termes que la lleis esmentada concreta.
No obstant això, també es tracta d’una norma de Dret Animal, encara que aquest no sigui el seu objectiu principal, ja què atès que el gos, més concretament el gos d’assistència, esdevé en aquesta norma un protagonista principal, el mateix s’ha de contemplar en la mesura que es tracta d’un animal que ja no és cosa, per efecte directe de la normativa europea i de la catalana.
Quant al que afecta a aquest caràcter de norma de Dret Animal, s’adjunta un link amb la informació corresponent més detallada a la Secció de Dret Animal de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat.
Igualment s’adjunta el link de la norma referida.
Llei 11/2019, d’accés a l’entorn (Castella i Lleó)
Llei 11/2019, a la Secció de Dret Animal
DECISIÓ DE LA COMISSIÓ SOBRE TREBALLADORS UBERITZATS
Al DOUE L 93/16, de 2 d’abril de 2019, s’ha publicat una Decisió (UE) 2019/540 de la Comissió, de 26 de març de 2019, relativa a la proposta d’iniciativa ciutadana titulada “NewRightsNow – Reforçar els drets dels treballadors “uberitzats”.
La uberització de l’ocupació és un fenomen la denominació del qual deriva de l’empresa americana Uber. Es tracta d’un supòsit que s’escapa de la regulació de caire més estricta laboral i del mercat, en el qual el treballador no es troba inserit a una organització i en el que la seva tasca no està sotmesa a les instruccions o la direcció i l’organització d’un superior, com és el cas del cap d’un treballador qualsevol.
Un àmbit en el que es planteja una problemàtica important en relació amb els treballadors uberitzats és el que afecta als seus drets i així, per tant, el referent a assegurar-los uns ingressos mínims.
L’objectiu de la iniciativa ciutadana esmentada és precisament que les plataformes digitals tinguin l’obligació d’abonar uns ingressos mínims garantits als treballadors “per compte propi” que treballen habitualment per a elles. Es considera això com una mesura de justícia social que garantiria i estabilitzaria llurs ingressos i, en concret, frenaria la inseguretat laboral, al mateix temps que es vol reforçar els drets socials d’aquests treballadors.
Al respecte, la Comissió entén que aquesta proposta d’iniciativa ciutadana no resta de manera manifesta fora del marc de les competències de la Comissió per presentar una proposta relativa a un acte jurídic de la Unió per a les finalitats de l’aplicació dels tractats.
El caràcter recent i novedós d’aquest tema i la seva relació amb els drets de les persones, justifiquen l’interès de posar a disposició del públic el text de la decisió esmentada, la qual s’adjunta a continuació.
Decisió de la Comissió treballadors uberitzats
EL COST DE LA NO IMMIGRACIÓ I LA NO INTEGRACIÓ
Al DOUE núm. C 110/20, de 22 de març de 2019, ha estat publicat un dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE) sobre el cost de la no immigració i la no integració, el qual és un dictamen dels que es diu “d’iniciativa”.
En la síntesi de les conclusions i les recomanacions que s’hi efectua, el CESE considera que la immigració té una influència positiva en el creixement de la població i la població activa. La immigració així, pot ajudar a mantenir constant la població total i la població activa, si el creixement demogràfic natural es torna negatiu. Es reconeix, no obstant, que la immigració no és la solució definitiva per atacar les conseqüències de l’envelliment demogràfic a Europa, però sí que podria ser un remei per a la manca de ma d’obra i de capacitats que no està relacionada amb processos demogràfics.
La no immigració afectaria negativament l’economia i el mercat de treball, agreujaria els reptes demogràfics, així en relació amb el manteniment de les pensions, el sector de la salut i dde la cura de les persones, reforçaria la immigració irregular, i prosperarien el racisme i la xenofòbia.
El dictamen, a part de les seves conclusions i recomanacions i les observacions generals que en fa, conté un examen detallat de les conseqüències negatives apuntades, d’una manera extensa, així com del cost de la no integració i de com evitar tal cosa, destacant especialment com a riscos principals els relatius als de caràcter econòmic, els socioculturals i el referent a la seguretat.
En definitiva, és aquest un document molt interessant sobre la matèria de la qual s’ocupa, que és de la màxima actualitat, i que ens afecta en una gran mesura, al mateix temps que es planteja com un dels més grans reptes de l’Europa del segle XXI en el que afecta a la implementació efectiva dels drets humans en l’espai unificat europeu, en el que tal cosa experimenta avui dia una de les crisis més serioses des de la finalització de la segona guerra mundial.
Se adjunta el document per a la seva més fàcil consulta.
Dictamen sobre el cost de la no immigració
LA SITUACIÓ DE LES DONES GITANES
Al DOUE núm. C 110/20, de 22 de març de 2019, ha estat publicat un dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE) sobre “La situació de les dones gitanes“. Es tracta del que es coneix com a dictamen exploratori, que ha estat demanat pel Parlament Europeu.
És aquest un document molt interessant, referit al tema indicat, destacant al respecte en les seves conclusions i recomanacions, com una gran proporció de dones i nenes gitanes estan exposades a una discriminació múltiple en tots els sectors, la qual cosa les manté en una situació que limita l’exercici dels seus drets. Es considera, en aquest sentit, que el col·lectiu de dones gitanes constitueix el grup minoritari més vulnerable de la UE. En consequència, posar fi a la situació indicada és un deure i una obligació que té molta importància per a les democràcies europees.
En el dictamen destaca, a més de les conclusions i les recomanacions corresponents, també les observacions generals i, molt especialment, els àmbits específics de les polítiques públiques, tot pensant en l’adopció de les mesures adients per acabar amb la negativa situació exposada.
Aquests àmbits específics en els quals implementar les polítiques públiques que siguin necessàries són el de l’educació, la salut, l’esterilització forçada, l’ocupació, l’habitatge i els serveis públics, i la investigació i la participació.
En definitiva, aquest dictamen del CESE és un document molt interessant pel seu valor sociològic i antropològic, amb una incidència directa sobre el que afecta el reconeixement i la implementació efectiva dels drets humans i del seu exercici en relació amb el col·lectiu de les dones gitanes, el qual constitueix un grup minoritari europeu sense cap mena de dubtes, molt desprotegit i mereixedor de ser l’objecte de les polítiques públiques necessàries per corregir la negativa situació en la qual es troba.
S’adjunta el document esmentat per a la seva consulta.
Dictamen situació dones gitanes a la UE
NOMENAMENT DEL REPRESENTANT ESPECIAL DE LA UE PER ALS DRETS HUMANS
En el DOUE núm. L. 62/12, del divendres 1 de març de 2019, ha estat publicada la Decisió (PESC) 2019/346 del Consell, de 28 de febrer de 2019, per la qual es nomena el representant especial de la UE per als drets humans.
En relació amb això, la persona nomenada (article 1) ha estat el senyor D. Eamon Gilmore, fins el 28 de febrer de 2021, si bé el Consell pot decidir que el manament que lib pertoca finalitzi abans, sota la base d’una avaluació del Comitè Polític i de Seguretat (CPS) i a proposta de l’Alta Representant de la Unió per a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat.
El text citat conté una sèrie d’objectius estratègics (article 2), de conformitat amb el que estableix el Tractat de la UE, la Carta dels Drets Fonamentals de la UE, i el Marc Estratègic de la UE sobre Drets Humans i Democràcia, i el Pla d’Acció de la UE per als Drets Humans i la Democràcia. En aquesta línia, es vol:
- Fomentar l’eficàcia, la presència i la visibilitat de la UE en la defensa i la promoció dels drets humans i presentar un relat positiu sobre aquests.
- Potenciar la contribució de la UE a l’enfortiment de la democràcia i la consolidació institucional, l’Estat de Dret, el bon govern i el respecte dels drets humans i de les llibertats fonamentals en tot el món.
- Donar una més gran coherència a l’acció de la UE en el camp dels drets humans i a la integració dels drets humans en tots els àmbits de l’acció exterior de la UE.
Es detalla a continuació (articles 3 i següents) en què consisteix el manament del representant designat, l’execució d’aquest, el finançament adient, la constitució i la composició del seu equip, i d’altres aspectes d’interès.
A continuació s’adjunta el link de la decisió de nomenament de la UE que ha estat comentada.
Nomenament de representant UE de Drets Humans
LLEI DE MEMÒRIA HISTÒRICA I DEMOCRÀTICA D’EXTREMADURA
En el BOE núm. 38, de 13 de febrer de 2019, ha estat publicada la llei 1/2019, de 21 de gener, de memòria històrica i democràtica d’Extremadura.
La regulació d’aquesta llei presenta un interès especial, des del punt de vista de la consideració dels drets humans, ateses les característiques de la repressió del bàndol nacional al territori d’Extremadura, immediatament desprès del cop d’Estat del 18 de juliol de 1936, que es va transformar en l’autoanomenat “Alzamiento Nacional”.
La història d’aquesta repressió a Extremadura és una gran desconeguda per a les generacions actuals, tant de la mateixa regió afectada com en general a Espanya.
En el cas d’Extremadura, la repressió inicial, poc desprès de l’alçament, va ser extremadament cruel i esgarrifosa, en mans no solament de gent del mateix poble, sinó molt especialment a partir de l’actuació de conquesta i sotmetiment de la columna Castejón i la tasca repressiva encomanada i duta a terme amb un zel extraordinari pel capità Navarrete. La columna Castejón es deia així perquè era dirigida pel comandant de la Legió Antonio Castejón Espinosa, qui va dirigir un de les columnes que varen dur a terme un ràpid avenç per Andalusia i Extremadura.
Aquesta repressió indiscriminada, duta a terme per les forces nacionals i pels seus partidaris, va ser acompanyada de matances terribles, com va ser el cas de Badajoz, Zafra, Mèrida i Almendralejo, en un grau de brutalitat i amb milers de morts, que no es corresponia en absolut, per la seva diferència abismal, amb la tant comparativament menor, no per això menys criticable, que van dur a terme prèviament majoritàriament elements descontrolats del bàndol republicà, però no així les autoritats republicanes.
En relació amb l’exposat, hi ha una interessant bibliografia recent – perquè en això també s’ha trigat molt en aixecar el cap i començar a parlar d’algunes de les coses que varen passar – en la qual es pot destacar “La otra mitad de la historia que nos contaron: Fuente de Cantos, República y Guerra, 1931-1939”, de Cayetano Ibarra Barroso, que es centra en l’exemple emblemàtic de Fuente de Cantos, una població, en la que segons les dades molt documentades que proporciona l’autor, es posa de manifest l’atmosfera d’odi fratricida que va estar darrera d’uns crims que no tenien res a veure amb la lluita en el front i sí molt amb una dinàmica d’odi, rancúnia i venjança a la rereguarda amb els assassinats corresponents, ja què solament es poden qualificar d’aquesta manera.
Una altra obra destacable és “La columna de la muerte”, de Gonzalo Cebrián Vázquez, sobre els esdeveniments a Badajoz, que il·lustra sobre la massacre duta a terme a la ciutat esmentada durant el mes d’agost del 1936, i que no va tenir res a veure amb els fets militars. En la matança corresponent ballen les xifres, però una majoria d’autors es situen entorn de les 4000 víctimes.
“El holocausto espanyol”, de Paul Preston, és una altra obra molt interessant en la qual s’examina la repressió en els dos bàndols enfrontats, que va tenir com a conseqüència que en la guerra 1936-1939 va morir més gent a la rereguarda que al front.
En tot cas, la història de la repressió durant la guerra civil a Extremadura podria explicar el silenci que sobre aquests fets esdevé en aquesta regió espanyola, en una altra època, massa llunyana, molt combativa i reivindicadora, la qual cosa contrasta bastant amb els temps actuals des que va començar la transició.
En aquesta llei té interès destacar especialment l’exposició de motius, alguns textos de la qual es transcriuen a continuació, atès que fan referència, d’una manera molt ben explicitada, al que ha estat l’oblit de les víctimes i el silenci còmplice de fins i tot partits i organitzacions democràtiques i d’esquerra, en el context d’una pretesa conciliació nacional. Així:
“Las bases históricas y jurídico-políticas.–Como es bien sabido, primero a raíz del golpe militar contrario al gobierno legítimo de la II República que se produjo el 17 de julio de 1936, más tarde a causa de la guerra civil y, finalmente, debido a la represión de una magnitud extraordinaria puesta en marcha por el «Nuevo Estado» franquista terminaron siendo miles los extremeños y extremeñas que perdieron la vida o sufrieron daños, económicos o materiales, por razón de la política represiva muy dura que se aplicó en los tiempos de la guerra y la posguerra.
Pero merece reseñarse que, debiendo ser objeto de una consideración igual todas las víctimas, algunas personas represaliadas fueron ya objeto de toda clase de homenajes y actos de exaltación de su recuerdo y de su memoria, mientras otras, la inmensa mayoría, quedaron sumidas de una forma intencionada en el olvido más profundo. Una realidad que ha impedido hasta el momento conocer no solo las circunstancias en que perdieron la vida miles de extremeños y extremeñas sino el lugar donde se hallan los restos de un número incontable de personas desaparecidas, fruto de lo cual ha sido también la imposibilidad para sus familiares de darles una sepultura digna.
Además, las políticas destinadas a mantener a las personas represaliadas en un olvido absoluto se extendieron hasta el final de la dictadura. Y ello, pese a la aprobación y puesta en vigor por las personas representantes de los países vencedores en la II Guerra Mundial y organismos tan prestigiosos como la ONU de varias disposiciones en sentido contrario. Desde el «Acuerdo de Londres» firmado el 8 de agosto de 1945, que fijó el concepto de «Crímenes contra la Humanidad» (Artículo 6, Apartado C), hasta la Resolución 96 (I) aprobada por la Asamblea General de Naciones Unidas el 11 de diciembre de 1946 que definía el «crimen de genocidio», la Resolución 39 (I) de las mismas Naciones Unidas (12, diciembre, 1946) donde se condenaba al Franquismo por juzgársele no solo un sistema político ilegal e ilegítimo, con su origen en una rebelión militar y una guerra civil, sino también como un régimen de naturaleza y orientación inequívocamente fascistas; o un poco más tarde, a finales de 1948, la Resolución 260.ª (III) que finalmente haría posible, andando el tiempo, la aprobación y puesta en vigor, en 1970, de la «Convención para la Prevención y Sanción del Delito de Genocidio».
Ninguna de estas resoluciones fue aceptada y, en consecuencia, puesta en vigor por las autoridades del Franquismo. Y, más tarde, el tratamiento dado por las instituciones públicas a la cuestión de las personas represaliadas por motivos políticos, singularmente al problema de las fosas comunes, tampoco iba a modificarse de una forma significativa en los años de la transición política y el período democrático hasta la aprobación de la Ley de Memoria Histórica.
De hecho, la Ley 46/1977, de 15 de octubre, la llamada «Ley de Amnistía» declaraba extinguidas todas las responsabilidades penales en que hubiera podido incurrirse por las vejaciones, detenciones y asesinatos llevados a cabo durante el régimen franquista, a la vez que hacía imposible la apertura de procedimiento legal alguno sobre cualquier violación de los derechos humanos. Así, fruto del «pacto de silencio» acordado, tanto la recuperación de la memoria y la dignidad de las personas represaliadas como la localización y exhumación de las fosas comunes debieron realizarse en todas partes, durante los años ochenta y noventa, solo por familiares y personas allegadas de las víctimas, con el apoyo, en alguna ocasión, de partidos políticos y sindicatos de izquierda.
Las políticas públicas en materia de crímenes contra la humanidad, genocidio y violación de los derechos humanos tampoco sufrieron en España cambio alguno significativo tras la incorporación de estos delitos a los estatutos del Tribunal Internacional para Yugoslavia (1993) y Ruanda (1994) o la creación de la Corte Penal Internacional (1998), que ya caracterizaban a los asesinatos y las desapariciones forzosas habidos en los años de la guerra civil y el régimen franquista como unos delitos imprescriptibles.
Y cuando a principios de este siglo, de un lado se intensificó el movimiento familiar y asociativo tendente a reponer la memoria de las personas represaliadas y, de otro, se reactivaron las exhumaciones de fosas por particulares el Estado decidió intervenir en el asunto. De esta forma, la Ley 52/2007 de «Memoria Histórica» constituyó un verdadero hito jurídico en lo tocante al reconocimiento de derechos para todos aquellos hombres y mujeres de nuestro país, entre ellos miles de extremeños y extremeñas, que no habían logrado aún resarcimiento alguno de los daños tan cuantiosos sufridos en sus personas o bienes durante la guerra civil y la dictadura. Porque en su texto se fijaron los derechos a la recuperación de la memoria y la reparación moral de las víctimas, de todas las víctimas, así como a la recepción de algunas prestaciones económicas, la eliminación de toda clase de símbolos ligados al Franquismo o el libre acceso a los fondos documentales con información histórica sobre el asunto que pudieran conservarse en los archivos. Y ello, a la vez que se obligaba a las administraciones públicas a colaborar en las labores tendentes a la localización, recuperación y, si fuera posible, la identificación personal de las personas desaparecidas.
Sin embargo, primero la aplicación al desarrollo de la Ley 52/2007 de unos recursos económicos limitados y, más tarde, incluso una falta completa de atención BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 38 Miércoles 13 de febrero de 2019 Sec. I. Pág. 13205 cve: BOE-A-2019-1936 Verificable en http://www.boe.es presupuestaria, explican que los efectos beneficiosos de esta norma jurídica hayan sido escasos. Y que, pese al avance representado por la puesta en vigor del «Protocolo de actuación en las exhumaciones de fosas» (2011), todavía sean numerosas las labores pendientes en orden a la recuperación efectiva de la Memoria Histórica, tanto en el conjunto de la geografía nacional como, de manera particular, en la Comunidad Autónoma extremeña.
…
La cuestión de la Memoria Histórica en Extremadura.–Es bien sabido que a partir del 18 de julio de 1936 se vivieron en Extremadura, no tanto los hechos violentos propios de una guerra, como las manifestaciones propias de un largo y brutal proceso represivo que acarreó la muerte de miles de personas. Y a estos deben añadirse aquellas personas condenadas a penas de prisión, la ejecución de trabajos forzados, el pago de sanciones económicas, el sufrimiento de toda clase de vejaciones y tratos despectivos e, incluso, el sometimiento a una deshumanización total y el olvido más profundo durante mucho tiempo.
De unas y otras víctimas, sobre todo las personas enterradas en fosas comunes, comenzaron a recuperarse por algunas familias y personas allegadas su memoria, su dignidad y, lo que era más importante, sus restos óseos poco después de iniciarse en nuestro país la transición política a la democracia. Más tarde, en las dos décadas siguientes, tuvo lugar una ralentización de las inhumaciones, hasta principios de este siglo XXI en que se retomó la actividad y terminó pasando al primer plano de la agenda política con objeto de dar respuesta a las demandas ciudadanas y las reivindicaciones planteadas por el movimiento asociativo extremeño.
Así, en diciembre del año 2002 se firmaba por la Junta de Extremadura, las diputaciones provinciales de Badajoz y Cáceres y la Universidad un convenio destinado a «promover la recuperación de la Memoria Histórica de Extremadura». Y con posterioridad, desde el inicio de su andadura hasta el momento actual, se firmaron sucesivamente otros convenios que han permitido llevar a cabo una investigación exhaustiva de los hechos relacionados con la muerte, desaparición, cárcel y extorsión económica de miles de extremeños y extremeñas a causa de la guerra civil y la dictadura franquista, especialmente sobre el alcance y los tipos de las prácticas represivas, a la vez que un plan riguroso y sin precedentes de localización y exhumación de fosas comunes.
No obstante, son todavía muchos las personas desaparecidas cuyos restos permanecen enterrados y sin identificar en fosas comunes. Y muy amplias también las cuestiones históricas a investigar si desea esclarecerse la verdad de lo ocurrido en relación con la intensa violencia política que se vivió en el conjunto de la geografía regional. Unas carencias que justifican, de manera harto sobrada, la presente Ley de Memoria Histórica y Democrática de Extremadura.
Por otro lado, cabe señalar que hubo una represión de género basada en la imposición de un único modelo de ser mujer y una única forma de ser madre, la que correspondía con el modelo de familia tradicional que imponía aquel franquismo moralista. En este contexto se produjeron de forma masiva los robos de bebés, que se llevaron a cabo con la colaboración de personas pertenecientes a instituciones religiosas, sanitarias, políticas y judiciales. Así, miles de bebés fueron sustraídos a sus padres y madres en toda España para entregarlos en falsa adopción a través del engaño, la ocultación y la marginación, afectando especialmente a mujeres políticamente significadas, con familia numerosa, con carencias de índole cultural y económica y normalmente de baja posición social. En este sentido, 30.960 niñas y niños fueron robados y entregados a familias que apoyaban al régimen o al Auxilio Social sin que se haya realizado ninguna investigación oficial ni aquellas criaturas hayan podido recuperar su identidad.”
En conseqüència, de conformitat amb l’article 1 d’aquesta llei, que preveu l’objecte d’aquesta:
“Artículo 1. Objeto.
- La presente ley tiene por objeto recuperar la memoria histórica en relación con las personas extremeñas que padecieron persecución o violencia por razones políticas, ideológicas, de creencia religiosa, de género o identidad y de orientación sexual durante la Guerra Civil y la Dictadura, restituyendo, reconociendo y rehabilitando la memoria de las que fueron represaliadas en nuestra región.
- Asimismo es objeto de esta ley, la regulación de las políticas públicas para la recuperación de la Memoria Histórica de Extremadura en el período que abarca la Segunda República, la Guerra Civil, la Dictadura franquista y la transición a la democracia, hasta la promulgación de la Constitución Española de 1978 en el ámbito de las competencias de la Junta de Extremadura, conforme a lo dispuesto en el vigente Estatuto de Autonomía de la Comunidad Autónoma de Extremadura, que establece como principios rectores la promoción de las condiciones de orden social, político, cultural o económico, para que la libertad y la igualdad de la ciudadanía extremeña, entre sí y con el resto de la ciudadanía española, sean reales y efectivas y el fomento de los valores extremeños y el afianzamiento de su identidad a través de la investigación, desarrollo y difusión de los rasgos sociales, históricos, lingüísticos y culturales de Extremadura.
- Igualmente, mediante la presente ley se pretende facilitar el conocimiento y estudio de la represión franquista en sus variadas formas acaecida en Extremadura y reconocer el derecho de la ciudadanía extremeña a la verdad, la justicia y la reparación; así como la protección, conservación y difusión de la Memoria Histórica y Democrática como patrimonio histórico y cultural de toda la población extremeña.
- Establecer el derecho de las personas descendientes directas de las víctimas de la represión que así lo soliciten, a exhumar a sus familiares y darles una sepultura digna, incluyendo todas las actividades de indagación, localización e identificación de las personas desaparecidas y cuyo paradero se ignore. Lo previsto en este párrafo se aplicará respecto de las asociaciones memorialistas y agrupaciones de familiares que, sin ánimo de lucro, incluyan el desarrollo de tales actividades entre sus fines.”
Atès l’interès d’aquesta norma, que té una importància especial per a la consciència col.lectiva d’Exremadura, s’adjunta el link de la llei per a la seva millor consulta.
Carles Serrano Núñez
President de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat
Llei memòria històrica Extremadura
COMISSIÓ ASSESSORA DEL II PLA DE DRETS HUMANS
Al BOE núm. 19, de 22 de gener de 2019, ha estat publicada l’Ordre PCI/26/2019, de 21 de gener, per la qual es crea la Comissió Assessora del II Pla de Drets Humans. El seu objectiu és l’elaboració i el seguiment del II Pla de Drets Humans (2019-2023), en qualitat d’òrgan col.legiat, entre els membres del qual figura un vocal a proposta de les organitzacions no governamentals dedicades a la defensa i la promoció dels drets humans.
La tasca que s’ha de dur a terme en aquesta comissió es basa en la Declaració Universal dels Drets Humans i en els instruments i les resolucions de l’ONU i d’altres organitzacions internacionals per a la protecció i defensa efectiva d’aquests drets. L’activitat corresponent s’inspira en el principi d’igualtat, no discriminació i integració de les persones, així com també en el principi de pretecció, defensa i garantia dels drets.
S’adjunta a continuació la disposició de creació d’aquesta comissió.
Comissió Assessora del II Pla de Drets Humans
ESTRATÈGIA DE LA UNIÓ EUROPEA PER A LA JOVENTUT 2019-2017
Al DOUE C456, de 18 de desembre de 2018, ha estat publicada la Resolució del Consell de la Unió Europea (UE) i els Representants dels Governs dels Estats membres, reunits en el Consell, sobre un marc per a la cooperació europea en l’àmbit de la joventut: Estratègia de la UE per a la joventut 2019-2027.
L’objectiu que es persegueix amb aquesta Resolució és establir una estratègia per a la joventut a la UE per al període 2019-2027, que sigui capaç d’abordar els reptes als que s’estan enfrontant els joves a tota Europa, donar-los una resposta comuna i coherent de la UE i complementar els treballs i les iniciatives dels estats membres. Es reconeix així que:
- La joventut té un paper específic a la societat i s’enfronta a reptes específics.
- Es necessària una estratègia de la UE per a la joventut 2019-2027.
- Les metes de la joventut europea proporcionen una visió per a Europa.
Quant al que afecta als DRETS HUMANS, dins els principis rectors pels quals s’ha de regir la política de la joventut europea i totes les accions que siguin empreses en el marc de l’Estratègia que ens ocupa, es troba el de:
“Igualdad y no discriminación: luchar contra todas las formas de discriminación y promover la igualdad de género, reconocer que los jóvenes corren el riesgo de sufrir múltiples formas de discriminación, en particular discriminación por motivos de edad, y respetar los principios que se reconocen, por ejemplo, en los artículos 21 y 23 de la Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea.”
A partir de tot això, cobra un interès especial involucrar els joves per a un bon funcionament de la democràcia i per a la societat en general, propiciant i promocionant la seva participació. En aquest sentit, involucrar la joventut es considera que ha de ser la pedra angular de la futura cooperació europea en matèria de política de joventut de la UE. El text es complementa amb un interessant annex sobre el diàleg de la UE amb la joventut.
S’adjunta a continuació el link d’aquesta Resolució.
Estratègia UE per a la joventut 2019-2027
EN RELACIÓ ALS 70 ANYS DE LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS: ARTICLE DE FERRAN ARMENGOL FERRER
La Secció de Drets Humans informa de què en ocasió de la commemoració enguany del 70è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, s’ha publicat al blog de la Revista Catalana de Dret Públic, en data 12 de desembre de 2018, un molt interessant article, breu i concís, però també molt complert alhora, de Ferran Armengol Ferrer, professor associat de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la Universitat de Barcelona, article la lectura del qual la Secció de Drets Humans de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat recomana especialment.
SOBRE EL CONTINGUT IL.LICIT EN LÍNIA
La SECCIÓ DE DRETS HUMANS posa a disposició del públic el dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu sobre la comunicació de la Comissió al Parlament Europeu, al Consell, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions – Lluita contra el contingut il·lícit en línia – Cap a una major responsabilització de les plataformes en línia, publicat al DOUE de 6.7.2018, que aborda el problema de la presència dels continguts il·lícits en les plataformes en línia.
Lluita contra el contingut il.lícit en línia
EMPODERAMENT DE LA DONA EN L’ERA DIGITAL
La SECCIÓ DE DRETS HUMANS us informa que al DOUE C66/44, de 21.2.2018, s’ha publicat una Resolució del Parlament Europeu, de 28.4.2016, sobre la igualtat de gènere i l’empoderament de la dona en l’era digital, a partir de la constatació de la greu desigualtat que es produeix entre els homes i les dones en el sector de les TIC.
L’esmentada Resolució, amb la finalitat de promoure la plena integració i participació de les dones a la societat de la informació, efectua una sèrie de recomanacions des de diferents àmbits, tals com la participació política, el mercat laboral, la educació i la formació, entre altres.
Per consultar la Resolució, cliqueu: Igualtat de gènere i empoderament de la dona
PROPOSTA DE CREACIÓ DE LA “SECCIÓ DE DRETS HUMANS” DE FÒRUM D’ADVOCACIA DE LA GENERALITAT, I JUSTIFICACIÓ CORRESPONENT
Qui signa aquest document, en la seva condició de membre de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat, exposa:
- Que d’acord amb l’article 12.4 dels estatuts de “Fòrum d’Advocacia de la Generalitat”:
“Per a la millor implementació de les activitats de projecció social de “Fòrum d’Advocacia de la Generalitat” la junta directiva pot crear seccions especialitzades per matèries d’interès de “Fòrum d’Advocacia de la Generalitat” o per branques del dret, de les quals s’ocuparan els membres de “Fòrum d’Advocacia de la Generalitat” que voluntàriament s’hi adhereixin. Qualsevol membre de “Fòrum d’Advocacia de la Generalitat” pot proposar de manera justificada la creació de seccions.”
- Que en relació amb el punt anterior, cal atendre també al que preveu l’article 1.2 dels estatuts, el qual, entre d’altres matèries, s’ocupa del relatiu a l’activitat pública de l’entitat. Segons aquest article:
“Fòrum d’Advocacia de la Generalitat” participa en la societat catalana i en la vida pública i administrativa, i es relaciona amb d’altres subjectes, públics o privats, per tal d’aconseguir les finalitats i els objectius relacionats a l’article 3, a més de tots aquells altres que en coincideixen o se’n relacionen, amb subjecció plena als principis i els valors establerts a l’article 2. Aquests principis i valors, així com els que deriven del preàmbul, han de ser utilitzats com a criteris d’interpretació d’aquests estatuts i de la procedència de l’actuació dels òrgans de “Fòrum d’Advocacia de la Generalitat” i dels seus membres.”
- Que en relació amb el que diu l’article1.2 citat, cal recordar també l’article 2 dels estatuts, referit a “valors i principis” a atendre per l’entitat. Entre aquests, l’apartat 3.b) estableix que el valor de justícia s’articula en una sèrie de principis, entre els quals figura la igualtat, entesa com a equiparació efectiva entre dones i homes i especial atenció respecte dels col·lectius més desafavorits o vulnerables de la societat.
Entre aquests col·lectius, més desafavorits o vulnerables de la societat, tenim les dones maltractades, els nens, les persones grans, el col·lectiu LGTBI i els animals.
- Per altra part, l’article 3 dels estatuts, tracta de les finalitats i els objectius de Fòrum d’Advocacia de la Generalitat, entre els quals, l’apartat 1.l) preveu:
“Contribuir a la conducta ètica i a l’elevació moral, al respecte dels drets humans i dels drets civils, a la convivència sana i respectuosa i a la transparència de la vida pública administrativa i social, mitjançant la projecció adient i necessària de “Fòrum d’Advocacia de la Generalitat” a la societat.”
En relació amb tot això, es proposa la creació, a Fòrum d’Advocacia de la Generalitat, d’una SECCIÓ DE DRETS HUMANS
Quant a la justificació per dur a terme tal cosa, s’ha de destacar el següent:
Primer. L’existència d’una secció relativa als DRETS HUMANS és del tot necessària en Fòrum d’Advocacia de la Generalitat, ateses les finalitats i els objectius de l’entitat. A més:
Cal recordar, en primer lloc, que es reconeix en l’article 23 de la Declaració Universal de Drets Humans que “tota persona té dret a fundar sindicats i a sindicar-se per a la defensa dels seus interessos”. A més, tal i com preveu la OIT la llibertat sindical “a més de ser un dret permet als treballadors i empresaris unir-se per protegir millor, no solament, els seus propis interessos econòmics, sinó també les serves llibertats civils com el dret a la vida, a la seguretat, a la integritat i a la llibertat personal i col·lectiva. Aquest principi, element integrador de la democràcia, és fonamental per a fer realitat tots els altres principis i drets fonamentals en l’àmbit laboral”.
Segon. Que el context internacional, europeu i estatal actual està posant de manifest diversos perills que amenacen amb una regressió en la implementació efectiva del respecte dels drets humans en tots els àmbits i per a totes les persones, amb independència de la seva ideologia, raça, edat i condició econòmica i social.
Tercer. Que les amenaces indicades tenen un efecte especialment intens i indesitjat sobre les persones que són les víctimes més fràgils i exposades a situacions totalment contràries a la dignitat humana, com és el cas dels nens, les dones immigrades, les persones grans, etc.
CONCLUSIÓ
Per tot el que ha estat exposat, quedaria justificada la creació d’una SECCIÓ DE DRETS HUMANS, amb l’objectiu de què les persones associades a Fòrum d’Advocacia de la Generalitat que ho desitgin puguin canalitzar a través de la mateixa iniciatives diverses de tipus jurídic legal, doctrinal i informativa, educativa i social en relació amb les diverses qüestions que puguin afectar a la matèria indicada.
23 d’abril del 2018
Aranzazu Colom
Advocada de la Generalitat
Fòrum d'Advocacia de la Generalitat 